La finalitat de l'etapa d'educació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels infants en totes les seves dimensions, proporcionar-los un ambient de benestar, relació i aprenentatge en què se sentin acollits, amb la presència propera de les famílies, l'equip educatiu i l'entorn, i garantir la igualtat d'oportunitats de tots i cadascun d'ells.
Aquesta etapa educativa ha d'atendre els aspectes relacionats amb el creixement personal de l'infant i la seva autonomia, el desenvolupament afectiu i emocional, el descobriment de les possibilitats i les necessitats del cos, l'exploració de les característiques del medi en què viu, la comunicació amb els altres, i la creació de relacions de convivència i respecte.
Aquesta tasca demana conèixer les necessitats dels infants, els seus interessos i les seves inquietuds, i implica conèixer també els factors i els processos evolutius que configuren les seves possibilitats d'experimentar, de desenvolupar-se i d'aprendre. S'ha de donar resposta a aquestes necessitats, interessos i inquietuds en funció de la seva maduresa i del moment vital en què es troben, donant eines que els ajudin en la seva autonomia perquè puguin afrontar els diferents reptes que es vagin trobant.
L'educació infantil ha de procurar un espai ric, acollidor i saludable que faciliti el gaudi, el joc, el moviment, les relacions humanes i l'aprenentatge, en contextos en què els infants puguin resoldre reptes connectats amb la realitat des de la seva experiència, prendre la iniciativa del seu aprenentatge i col·laborar en l'aprenentatge dels altres. Una concepció d'espai pensat com un entorn de qualitat, d'experiències i de relacions compartides en què els infants puguin orientar les seves accions. Un ambient que respongui a les necessitats que tenen els infants en els seus primers anys de vida, per facilitar-los un desenvolupament tan sa, equilibrat i harmònic com sigui possible.
És en l'entorn familiar on l'infant inicia el desenvolupament de les seves capacitats. Establir vincles amb les famílies des de bon començament i emprar totes les vies possibles de comunicació i participació ha d'ajudar a construir una bona relació de confiança mútua per contribuir al benestar dels infants durant l'etapa.
El temps que es dedica a acollir un infant i la seva família, sense valoracions prèvies, és el que permet establir un marc de confiança mútua que fa possible relacions positives que permeten treballar conjuntament en el creixement i l'educació dels infants.
L'acollida ha de ser una actitud més que un protocol d'actuació en un temps concret. L'acollida i la familiarització suposen establir uns comportaments càlids i propers per part de totes les persones de la comunitat educativa. Cal aturar-se, repensar, planificar i distribuir els recursos per a aquest moment. Cal tenir molt present que l'objectiu és vetllar pel benestar de l'infant, que se senti bé i vulgui formar part del grup. Per aconseguir-ho, l'infant ha de rebre una acollida i unes atencions de qualitat, i s'ha de sentir reconegut i segur perquè pugui interessar-se pel que l'envolta, aprendre i obrir-se al món.
L'etapa d'educació infantil entesa com una única etapa, amb identitat pròpia, pren sentit des de la coherència i la continuïtat entre els dos cicles que la formen.
Els aspectes rellevants del primer cicle són els processos de coneixement i domini del propi cos, la construcció d'una trama de relacions i interaccions en l'entorn físic i social, i l'ús dels llenguatges que fan possibles aquestes relacions. Tot això regit pel respecte als diferents ritmes individuals de cada infant i a les cures essencials en un entorn afectiu, participatiu i d'igualtat que li proporcionin confiança, benestar i seguretat.
La identitat i el valor d'aquest cicle recauen en el fet que acull i acompanya els infants en els seus primers anys de vida. Uns anys en què s'esdevenen canvis i aprenentatges molt significatius en la vida d'un infant, en què passa d'una dependència de la persona adulta en molts aspectes a una autonomia que li permet anar descobrint i conquerint el món que habita. Acollir i acompanyar en aquesta etapa tan especial de la vida, amb la sensibilitat que requereix, és el repte principal de les persones educadores d'aquest cicle.
L'acció educativa del primer cicle es contextualitza en la quotidianitat i ha de tenir en el dia a dia un temps pausat i relaxat que combini moments de joc amb les atencions imprescindibles als diferents ritmes i necessitats de repòs, alimentació i higiene de l'infant, que garanteixi un context de confiança, seguretat i benestar. L'estabilitat en les relacions que li proporciona la vida quotidiana ofereix a l'infant l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats en un ambient preparat, en què té dret a poder triar allò que vol fer dins un ampli ventall de propostes de joc i en què pot anar superant petits reptes de manera autònoma.
En aquest cicle s'ofereix a l'infant l'oportunitat d'estar en un entorn que amplia i diversifica l'experiència viscuda en el context familiar i a la família se li permet trobar un espai on pugui compartir la seva experiència de vida amb altres famílies i amb les persones educadores.
Tot i que la realitat educativa inclou el segon cicle d'educació infantil dins d'un context escolar diferent del primer cicle, s'han de concebre els dos cicles com una única etapa amb principis, objectius i competències específiques comuns que la doten de sentit per si mateixa.
El segon cicle d'educació infantil acull infants amb processos maduratius i de desenvolupament diversos. Acull infants que han anat a l'escola bressol i altres que no han tingut aquesta experiència. Des d'aquesta diversitat, aquest cicle ha de tenir una actitud acollidora i respectuosa amb els diferents ritmes dels infants per prevenir i compensar desigualtats d'origen social, econòmic o cultural.
En el segon cicle, s'amplien i es reforcen els aprenentatges adquirits prèviament i s'intensifica el protagonisme del desenvolupament i l'assoliment de competències per avançar en el camí cap a un grau progressiu d'autonomia i iniciativa. Aquesta conquesta permet a l'infant descobrir nous contextos d'aprenentatge, ampliar el seu interès per aprendre, fer-se preguntes sobre el món que l'envolta, trobar respostes a diferents situacions, relacionar-se, comunicar-se i créixer harmònicament.
Acompanyar els infants en aquest cicle implica proposar diferents contextos d'aprenentatge, reptes cognitius, crear un ambient ric i facilitador de relacions humanes, donar oportunitats per reforçar la confiança i la seguretat afectiva, assegurar el camí cap a l'autèntica autonomia i ajudar que els infants es puguin anar fent una idea pròpia del món en què viuen, des de la quotidianitat, el joc i l'experimentació.
L'equip educatiu ha d'actuar com a facilitador d'un entorn en què es creïn expectatives per als infants, a través de propostes que tinguin interès i significat, i els proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'edat, l'origen sociocultural, l'habilitat i els coneixements previs.
L'infant aprèn i es relaciona amb el seu entorn de forma global establint connexions de manera natural entre els diferents àmbits de coneixement. Viu i creix com a subjecte complet que es desenvolupa en tots els espais de la seva experiència, sense fragmentacions. L'educació infantil ha d'estar connectada a la realitat i l'ha de presentar davant l'infant de la manera més propera possible a la seva forma d'aprendre.
És a través de les diferents situacions globalitzades i amb sentit que l'infant construeix i torna a construir les estructures que utilitza per entendre la realitat i per intervenir-hi. L'aprenentatge no es pot segmentar ni aïllar de les situacions reals i autèntiques en què s'ha de fer servir allò que s'aprèn.
La necessitat de sistematitzar i planificar l'activitat educativa orienta, doncs, l'organització del currículum en quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge que agrupen les diferents competències específiques que l'infant ha de desenvolupar durant l'etapa. Aquests eixos pretenen ser un pas més cap a la globalització i organitzar aquestes competències d'una manera que respectin i s'adaptin a la forma de desenvolupar-se i aprendre dels infants. Els diferents eixos estan centrats en l'infant, en les accions que duu a terme, en com aprèn, com es va coneixent a si mateix, com es relaciona amb els altres, com es comunica i com descobreix a través de l'experimentació el seu entorn proper, per aconseguir que es pugui desenvolupar en plenitud.
Al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran de desenvolupar les competències específiques entorn dels eixos següents:
Un infant que creix amb autonomia i confiança.
Un infant que es comunica amb diferents llenguatges.
Un infant que descobreix l'entorn amb curiositat.
Un infant que forma part de la diversitat del món que l'envolta.
Cada eix pren sentit des de la complementarietat amb els altres tres, i així s'hauran d'interpretar en les diferents situacions i propostes, des de la globalitat de l'acció i dels aprenentatges.
Aquesta estructura ha d'ajudar a posar l'infant al centre de les decisions educatives, sense presentar la realitat parcel·lada, a crear uns espais d'aprenentatge globalitzats i a establir relacions entre les competències específiques, els criteris d'avaluació i els diferents sabers de l'etapa, a fi de contribuir al desenvolupament dels nens i les nenes, per acompanyar-los en la interpretació de l'entorn i que esdevinguin persones capaces d'intervenir activament, solidàriament i críticament en el món que els envolta.
La progressiva presa de consciència com a persona individual juntament amb la interacció de l'entorn social ajuda l'infant a formar-se una autoimatge per anar construint la seva identitat. És un procés llarg, ple d'incerteses i il·lusions, que s'inicia quan és un nadó dependent i que va derivant cap a una progressiva autonomia.
L'autonomia és un procés particular de cada infant, una conquesta que assoleix desenvolupant les seves capacitats i estratègies personals. Per fer-ho, l'infant requereix una persona adulta que doni temps i espais, que garanteixi un ambient adequat i que ho faci des d'una mirada de respecte i escolta als diferents ritmes i moments evolutius de cadascú. L'autonomia té a veure amb les capacitats de cada infant, però també amb la voluntat i el plaer de voler fer les coses sense ajuda, i no amb la necessitat de respondre a un desig d'una persona adulta.
Mitjançant l'activitat autònoma l'infant va integrant un sentiment d'eficàcia que li aporta seguretat, benestar, satisfacció personal i desig de continuar desplegant les seves capacitats.
A través del joc els infants ocupen el món, s'expressen, es relacionen, es coneixen, coneixen les propietats del món físic i la cultura, es posen a prova, porten a terme projectes d'acció i pensament i desenvolupen la seva autonomia i competència. El joc és la seva manera de viure i ha de ser l'eix del dia a dia a l'escola.
En els primers anys de vida, l'infant anirà reconeixent el seu cos globalment i parcialment, les seves possibilitats perceptives i d'acció, expressió i moviment, així com les seves limitacions, serà capaç d'identificar les sensacions i emocions que experimenta, hi gaudirà i aprofitarà les possibilitats expressives del cos per manifestar-les. Al llarg de l'etapa, anirà evolucionant des d'una activitat reflexa i involuntària, cap a una activitat motora cada vegada més intencional, que es va desenvolupant en paral·lel al control progressiu del seu cos.
És en aquesta etapa en la qual es produeix el descobriment de la sexualitat i s'inicia la construcció sexual i de gènere, sense distinció. En aquest aspecte, és el moment d'acompanyar cada infant en el seu propi desenvolupament personal, respectant també la diversitat afectiva i sexual. Tota interacció amb les persones de l'equip educatiu orienta i modela els infants, ja que tendeixen a imitar i reproduir estratègies relacionals de les persones adultes que els envolten; és per això que és imprescindible identificar i erradicar els possibles mecanismes de discriminació oculta que es puguin donar en l'entorn escolar.
Les competències específiques d'aquest eix es despleguen, doncs, en relació amb el desenvolupament personal i social de l'infant durant aquesta etapa i tracten aspectes relacionats amb el control progressiu de si mateixos a mesura que es construeixen una identitat pròpia.
L'espai i el temps tenen un paper cabdal en el desenvolupament físic i motor. L'infant utilitza recursos personals per interaccionar amb l'entorn d'una forma cada vegada més acurada i independent, valora les pròpies possibilitats i hi confia i respecta les dels altres.
En els primers anys de vida, l'infant s'inicia i avança en la capacitat de comunicar-se i expressar-se. Aquest avanç és possible quan el seu entorn més proper i significatiu l'atén, el reconeix, l'escolta, li respon i li ofereix eines per explorar aquests llenguatges. La interacció amb els altres és el que li permet comprendre, incidir i aprendre en el seu context: preguntant, explicant, opinant, compartint, expressant sentiments…
Els infants aprenen i es comuniquen de moltes maneres, en diferents contextos i a través de diversos mitjans. L'infant va explorant, utilitzant i interioritzant els diferents llenguatges amb els quals es pot comunicar. Aquesta comunicació i expressió necessita uns procediments, habilitats, coneixements i actituds que compleixin una triple funció: comunicativa, representativa i ludicocreativa.
La interiorització i l'ús dels diferents llenguatges han de permetre a l'infant anar esdevenint una persona capaç de comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals, augmentant la seva creativitat, autonomia i seguretat. El desig de l'infant per interactuar l'ajudarà a construir la seva identitat, a representar el món que l'envolta i a relacionar-se amb els altres.
L'educació infantil ha de propiciar un ambient ric, preparat i creatiu. Ha d'oferir als infants oportunitats i situacions reals per expressar-se a través del cos i de l'art en totes les seves vessants: la música, la literatura, la plàstica, la imatge i les matemàtiques. Per poder fer-ho serà necessari crear contextos que incloguin tots els llenguatges possibles i en què s'estableixin relacions entre ells.
L'infant, a través dels llenguatges, ha de poder manifestar progressivament fets i vivències; explorar coneixements; expressar i comunicar idees, emocions i sentiments; construir pensament, i participar en intercanvis comunicatius diversos.
En la mesura que explora i experimenta els recursos i les eines de cada llenguatge, se n'apropia i interioritza els processos i codis específics, desenvolupant les seves capacitats expressives i comprensives.
Les competències específiques relacionades amb aquest eix es relacionen amb l'habilitat de comunicar-se amb altres persones de manera respectuosa, ètica, personal i creativa. Així mateix, estan orientades a tres aspectes clau de la comunicació —la comprensió, l'expressió i la interacció—, i es dona un caràcter prioritari al procés d'adquisició de la llengua oral. La llengua oral és el principal instrument per a la comunicació i l'expressió de vivències, idees o emocions, i és per això que ocupa un lloc d'especial importància en aquesta etapa educativa.
L'infant té una necessitat natural d'entendre el món que l'envolta i des de les primeres edats elabora hipòtesis i pensaments sobre aquest món. L'escola bressol o l'escola han de connectar amb els interessos i les actituds que manifesten, aprofitant la seva curiositat i entusiasme, per fer créixer aquest coneixement d'una manera cada vegada més estructurada. Per fer-ho es disposa, entre d'altres, de dues eines: el joc i l'experimentació.
Mentre juga l'infant explora i experimenta. En el joc, hi intervenen un seguit de processos que són la base per anar construint coneixements de tota mena: sensorials, motors, socials, físics... La manipulació i l'experimentació amb diferents materials afavoreixen la construcció de les primeres relacions causals, que els orienten en els seus comportaments d'exploració de l'entorn. D'aquesta manera, els infants intervenen sobre els elements, els objectes, les situacions que els interessen i es van formant una autoimatge amb capacitat d'aprendre i amb recursos per emprendre nous reptes.
Les competències específiques d'aquest eix s'orienten al desenvolupament del pensament i de les estratègies cognitives a través del procés de descobriment de l'entorn físic i natural.
L'eix s'organitza al voltant de tres competències específiques. La primera s'orienta al desenvolupament de les habilitats que l'ajuden a identificar i establir relacions lògiques entre els diferents elements de l'entorn; la segona se centra en una actitud crítica i creativa per identificar reptes i proposar possibles solucions, i la tercera suposa un acostament respectuós cap al món natural per despertar la consciència de la necessitat de fer-ne un ús sostenible.
Es concep el medi natural com la realitat en la qual s'aprèn i sobre la qual s'aprèn. Els sabers s'estableixen en funció de l'exploració dels elements de l'entorn, mitjançant la interacció corporal amb aquest i les habilitats i els processos que se'n deriven.
La indagació de l'infant sobre el món que l'envolta comporta el desenvolupament d'estratègies com l'anticipació i la previsió, la formulació d'hipòtesis i l'observació de fenòmens per constatar si es compleix el que espera, i també la discriminació de característiques o atributs. Així doncs, es produeix un acostament intuïtiu a nocions i conceptes bàsics que pertanyen al món físic, sempre contrastats amb la realitat, per començar a posar les bases del pensament científic.
Gràcies a la reflexió sobre les seves experiències i relacions amb els elements de la natura, els infants aniran progressant cap a l'observació i comprensió de les manifestacions i conseqüències d'alguns fenòmens naturals. També s'aniran apropant gradualment al coneixement i la valoració dels éssers vius, d'algunes de les seves característiques i de les relacions que s'estableixen entre ells i amb els éssers humans. Prendrà una rellevància especial el foment de la valoració a la diversitat i la riquesa del món natural, a partir del descobriment que les persones formem part també d'aquest medi i de la vinculació afectiva que hi tenim, dos factors bàsics per a la cura i el respecte pel medi ambient i l'adquisició d'hàbits ecosaludables i sostenibles.
L'infant des que neix s'interrelaciona amb els altres en un entorn concret. El primer grup social amb el qual estableix relacions i vincles és la família, nucli que li proporciona benestar, seguretat, atenció i estima, i a la vegada li facilita experiències vitals relacionades amb la quotidianitat.
Al llarg del temps establirà relacions amb altres grups formats per persones diverses que aniran ampliant la seva perspectiva envers els altres, s'anirà adonant de les diferències individuals i col·lectives, i prendrà consciència que la relació amb els altres implica comportaments diferenciats.
Cada un dels grups socials amb els quals interactua l'infant li transmet valors, costums, normes, història, llenguatge...; en definitiva, un seguit de trets culturals i socials que podran enriquir el seu bagatge personal.
El procés de socialització, que s'inicia en el moment de néixer i que anirà afermant al llarg de la vida, és fonamental per al seu desenvolupament personal i psicosocial: per anar adquirint sentiment de seguretat i confiança, per crear vincles afectius amb els altres i per relacionar-s'hi amb respecte i empatia tenint com a referent els drets humans. L'establiment d'aquests vincles afectius de qualitat amb les persones significatives que l'envolten potenciarà la interacció i la curiositat infantil per conèixer i comprendre com funciona la realitat.
En l'etapa d'educació infantil, l'infant anirà desenvolupant el sentiment de pertinença al seu entorn proper. El grup de referència es converteix en una petita comunitat de vida en la qual es duen a terme les habilitats socials i en què cada persona pot expressar les seves necessitats, respectant les dels altres. I és en aquest grup de referència on anirà aprenent a gestionar i a resoldre els conflictes de manera dialogada, evitant qualsevol tipus de violència.
La riquesa de conviure en un entorn divers ètnicament i culturalment ofereix una perspectiva oberta i inclusiva en les relacions, facilita el coneixement de les diverses manifestacions culturals presents en la societat i el desenvolupament d'actituds d'acceptació, respecte, reconeixement i igualtat.
Les competències específiques d'aquest eix tracten de la necessària correlació entre la construcció de la pròpia identitat i les interaccions amb l'entorn social i cultural, ressaltant la importància d'afavorir i promoure interaccions sanes, sostenibles, igualitàries i respectuoses.