Món Clàssic BATX
La matèria optativa anual de primer de batxillerat Món Clàssic s’adreça a l’alumnat de qualsevol de les modalitats de batxillerat, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica i el treball autònom, i la recerca i la valoració de la pervivència dins de diferents àmbits dels sabers, com ara el científic, lingüístic, literari, artístic, cultural i històric que el llegat grecoromà aporta al segle XXI.
La matèria es fonamenta en la focalització de determinats aspectes actuals del món occidental que contenen unes profundes arrels clàssiques que remeten a Grècia i a Roma, per desenvolupar una anàlisi crítica dels referents clàssics associats a diferents àmbits del coneixement. Aquesta anàlisi pretén l’estudi dels elements de pervivència grecoromana que es troben relacionats amb situacions quotidianes i properes a l’alumnat d’aquesta etapa.
Els diferents blocs de sabers de la matèria persegueixen l’assoliment de les competències específiques, a partir de la presentació i de l’estudi de diferents contextos de pervivència del món clàssic al llarg del curs, per tal que l’alumnat pugui anar identificant i relacionant els diferents elements i les diferents connexions entre el llegat grecoromà i el món actual.
D’aquesta manera, per exemple, l’estudi d’ètims i d’expressions grecollatines, la visió de la perspectiva de gènere, l’imaginari mitològic amb les seves trames i personatges, i l’organització social en el món clàssic i la seva evolució s’estudien en context, a partir de casos o situacions reals o versemblants.
Competències específiques
1, Distingir ètims, formants i expressions grecollatines presents en el lèxic d’ús quotidià, científic i acadèmic, identificant els canvis semàntics que hagin tingut lloc i establint una comparació amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.
2. Analitzar i percebre les característiques de la civilització grega i llatina en l’àmbit personal, de perspectiva de gènere, mitològic i sociopolític, adquirint coneixements sobre el món grecollatí i comparant críticament el present i el passat, per valorar les aportacions del món clàssic al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa.
3. Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega i llatina, promovent-ne la sostenibilitat i reconeixent-lo com a producte de la creació humana i com a testimoni de la història, per explicar el llegat material i immaterial grec i llatí com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.
Criteris d'avaluació
El professorat establirà els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques i seleccionarà els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions presentades en aquest mateix document.
Organització dels Sabers
Els blocs que organitzen els sabers de la matèria s’han estructurat al voltant d’una selecció de continguts que s’haurien d’articular en els casos que el professorat plantegi a l’alumnat.
Així, el primer bloc se centra en l’estudi de l’etimologia, i ofereix la possibilitat d’enriquir i d’aprofundir la competència comunicativa de l’alumnat, ja que afavoreix la comprensió i l’adquisició́ del lèxic tècnic, científic, acadèmic i artístic, comú́ a totes les llengües de cultura, d’una manera conscient i reflexiva. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.
El segon bloc està basat en la igualtat de gènere, que pretén l’estudi i l’anàlisi de les fonts arqueològiques i literàries dels estereotips de la dona a l’antiguitat per qüestionar la construcció normativa des de Grècia i Roma de la desigualtat entre dones i homes i detectar la persistència d’actituds i normes socials. Així, a través del reconeixement i la comparació de situacions i contextos de desigualtat i violències de gènere entre el passat i el present s’ha de promoure el compromís i les accions necessàries que afavoreixin la igualtat de gènere.
Un tercer bloc s’orienta vers l’estudi de conceptes com ara la pau, la justícia i l’organització social. Mitjançant la història de Grècia i Roma amb connexió sempre vers situacions de l’actualitat, es pot despertar l’interès per l’estudi i l’evolució de conceptes com ara l’amistat, la tolerància i la convivència dins d’un món plurilingüe i multicultural, la ciutadania, la interpretació del poder, la globalització i el compromís democràtic i participatiu per a la millora de la societat. La història de les civilitzacions grega i romana, amb les seves llums i ombres, ofereix episodis suficients per iniciar una anàlisi crítica i un debat sobre els conceptes esmentats anteriorment i molts d’altres, amb la intenció de crear connexions entre el passat, el present i el futur immediat que envolta l’alumnat.
El quart bloc és una visió de la pervivència d’una gran part del patrimoni històric i cultural associat al món clàssic, com per exemple en les arts plàstiques, musicals i escèniques, que permet la interpretació d’una part important del llegat artístic en el patrimoni de la humanitat per mitjà de la història. L’aproximació al patrimoni com a font de coneixement activa les emocions i la sensibilitat estètica, la qual cosa ha de facilitar l’estudi i l’anàlisi dels elements de pervivència que es troben tant en el patrimoni global com local. Per patrimoni local, material o immaterial, s’ha d’entendre qualsevol manifestació o producte cultural produït per l’entorn social més proper al centre educatiu.