Els blocs que organitzen els sabers de la matèria s’han estructurat al voltant d’una selecció de continguts que s’haurien d’articular en els casos que el professorat plantegi a l’alumnat.

Així, el primer bloc se centra en l’estudi de l’etimologia, i ofereix la possibilitat d’enriquir i d’aprofundir la competència comunicativa de l’alumnat, ja que afavoreix la comprensió i l’adquisició́ del lèxic tècnic, científic, acadèmic i artístic, comú́ a totes les llengües de cultura, d’una manera conscient i reflexiva. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

El segon bloc està basat en la igualtat de gènere, que pretén l’estudi i l’anàlisi de les fonts arqueològiques i literàries dels estereotips de la dona a l’antiguitat per qüestionar la construcció normativa des de Grècia i Roma de la desigualtat entre dones i homes i detectar la persistència d’actituds i normes socials. Així, a través del reconeixement i la comparació de situacions i contextos de desigualtat i violències de gènere entre el passat i el present s’ha de promoure el compromís i les accions necessàries que afavoreixin la igualtat de gènere.

Un tercer bloc s’orienta vers l’estudi de conceptes com ara la pau, la justícia i l’organització social. Mitjançant la història de Grècia i Roma amb connexió sempre vers situacions de l’actualitat, es pot despertar l’interès per l’estudi i l’evolució de conceptes com ara l’amistat, la tolerància i la convivència dins d’un món plurilingüe i multicultural, la ciutadania, la interpretació del poder, la globalització i el compromís democràtic i participatiu per a la millora de la societat. La història de les civilitzacions grega i romana, amb les seves llums i ombres, ofereix episodis suficients per iniciar una anàlisi crítica i un debat sobre els conceptes esmentats anteriorment i molts d’altres, amb la intenció de crear connexions entre el passat, el present i el futur immediat que envolta l’alumnat.

El quart bloc és una visió de la pervivència d’una gran part del patrimoni històric i cultural associat al món clàssic, com per exemple en les arts plàstiques, musicals i escèniques, que permet la interpretació d’una part important del llegat artístic en el patrimoni de la humanitat per mitjà de la història. L’aproximació al patrimoni com a font de coneixement activa les emocions i la sensibilitat estètica, la qual cosa ha de facilitar l’estudi i l’anàlisi dels elements de pervivència que es troben tant en el patrimoni global com local. Per patrimoni local, material o immaterial, s’ha d’entendre qualsevol manifestació o producte cultural produït per l’entorn social més proper al centre educatiu.