Enteses com a elements complexos que poden ser abordats des de diferents enfocaments, les produccions artístiques constitueixen un reflex de la identitat cultural i del context social i històric en què s’han generat. Clarament, un dels enfocaments que permet definir aquest context és l’aspecte tècnic, el qual té en compte tant els materials com les tècniques i els procediments utilitzats. Una premissa clau en la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica consisteix a valorar positivament aquesta diversitat cultural i artística mitjançant l’anàlisi de produccions artístiques. Aquesta anàlisi permet comparar i relacionar obres en contextos diferents, i així desenvolupar en l’alumnat el bagatge de recursos aplicables tant a futures anàlisis com a futures produccions artístiques.

L’anàlisi de les produccions graficoplàstiques és un procés complex que cal abordar des de diverses metodologies. Tant la investigació documentada del context de l’obra, com les eines tecnològiques més innovadores d’anàlisi científica, són dos valuosos exemples d’acostament a la producció artística. Però aquestes són sempre complementàries a l’anàlisi visual de l’obra, que constitueix el primer mètode d’acostament. A banda, en visualitzar produccions artístiques, l’alumnat desenvolupa el delit estètic, activant així altres processos cognitius importants com l’atenció i la memòria. D’altra banda, amb l’anàlisi visual de les obres, l’alumnat adquireix un sentit crític en la percepció, que permet identificar les intencionalitats de l’artista en produir-la.

El coneixement d’aquestes metodologies es pot transferir a altres àmbits de coneixement, i és una eina més per apreciar i respectar la diversitat cultural i artística enriquint la formació integral de l’alumnat.

Mitjançant el coneixement, la investigació i l’anàlisi de les tècniques utilitzades al llarg de la història, l’alumnat desenvolupa la capacitat d’identificació i classificació de les obres artístiques. Tant els materials com les tècniques per aplicar-los i les eines utilitzades en les produccions artístiques, també tenen una repercussió mediambiental, i en tractar-se de processos de producció, poden generar residus perjudicials per al planeta. Per tant, l’alumnat ha de tenir en compte aquestes consideracions per saber apreciar, en el moment de la recepció de l’obra, l’impacte sobre el medi ambient que tenen les tècniques, els materials i els procediments utilitzats en una obra en concret. A més, aquesta sostenibilitat en la producció artística s’ha de complementar amb la consciència de la conservació del patrimoni artístic, establint un diàleg respectuós entre la sostenibilitat i la conservació de les produccions artístiques. Aquests recursos de percepció i anàlisi perfeccionen i sensibilitzen la capacitat de l’alumnat en la recepció de produccions artístiques.

El llenguatge graficoplàstic ha acompanyat l’ésser humà des dels inicis de la seva activitat, presentant-se com un llenguatge extremadament ric i variat en els plantejaments. Al llarg de tota la història ha permès l’expressió humana en múltiples contextos històrics, geogràfics i socials, construint un ampli repertori de recursos i tècniques.

Les produccions graficoplàstiques, dins dels seus límits, permeten un alt grau d’experimentació, combinant de manera molt diversa materials, utensilis, tècniques i procediments. L’aprofundiment en el coneixement d’aquests aspectes atorga a l’alumnat la llibertat suficient per poder plasmar les idees personals i expressar els sentiments amb imaginació i creativitat. Adquirir aquestes destreses possibilita que l’alumnat exerciti la improvisació i exerceixi amb soltesa les produccions proposades. La resolució d’aquestes produccions graficoplàstiques constitueix per a l’alumnat un impuls en el seu creixement personal, i genera un clima d’autoconfiança alhora que n’aguditza el sentit crític i n’augmenta l’autoestima.

L’estudi de les tècniques d’expressió graficoplàstica requereix sabers associats a camps de coneixement molt diversos: des de coneixements històrics d’artistes i obres, fins a conceptes de química per determinar les compatibilitats entre materials, o de física per conèixer el comportament dels suports. L’estudi de la matèria també requereix la pràctica i la destresa en l’ús d’utensilis i en l’aplicació de procediments. La integració d’aquests coneixements permet a l’alumnat abordar projectes plàstics i participar activament en la producció. Quan els projectes són col·lectius, l’alumnat rep dels altres, aporta als altres, empatitza i s’enfronta a la resolució de problemes i conflictes, consolidant així d’una manera més conscient les destreses i les tècniques adquirides. En canvi, quan els projectes són individuals, propicien el desenvolupament de l’autonomia i l’autoestima, però també possibilitarà l’enriquiment de futures produccions col·laboratives.

L’objectiu és integrar les experiències adquirides tant als projectes individuals com als col·lectius en unes dinàmiques de treball empàtiques i enriquidores.

Les tècniques graficoplàstiques ofereixen recursos potents i molt adequats per expressar de manera personal i lliure les idees, els sentiments i les opinions sobre qualsevol temàtica en general i, en particular, sobre temes compromesos socialment, com els vinculats a la inclusió o als drets humans.

No menys important que la pròpia execució de l’obra és la selecció dels mitjans i dels procediments a utilitzar relatius als recursos disponibles i a la naturalesa de la proposta. Aquesta selecció implica una primera avaluació i presa de decisions, que seguirà amb la fase d’execució de l’obra. En el procés d’execució l’alumnat n’haurà d’avaluar els diferents moments, el progrés i la correcta aplicació de les tècniques per, si cal, reforçar, modificar o repetir qualsevol element que consideri oportú.

Aquestes produccions, que es poden desenvolupar de manera tant individual com col·laborativa, constitueixen una aportació valuosa per a la construcció de la identitat personal i l’enriquiment de l’esperit crític de l’alumnat.

En el procés de producció d’una obra graficoplàstica es necessita una selecció prèvia de recursos com ara materials, instruments, tècniques i procediments. Aquesta selecció s’ha d’ajustar tant a la temàtica com a les característiques i als objectius de la proposta, de manera que tingui un nivell de coherència adequat.

Aquesta coherència exigeix el coneixement previ del context present a tota activitat humana. Aquest context inclou la història, la ideologia, l’estil i la materialitat propis de la cultura a què pertany i, mitjançant el seu coneixement, legitima les diferències i potencia la idea que la pluralitat és una forma d’enriquiment. Vinculada a la posada en valor de la diversitat cultural i artística hi ha la faceta de la imaginació. Aquesta es nodreix, entre altres fonts, de la diversitat per generar connexions entre idees aparentment disperses i d’àmbits de coneixement diversos, però que condueixen a resultats artísticament destacables. La inclusió del pensament divergent en qualsevol fase d’elaboració de projectes graficoplàstics, individuals o col·lectius, no només possibilita l’execució eficaç de les propostes, sinó que potencia la integració dels recursos associats a la creativitat, vàlids per aplicar-los en altres disciplines i projectes.

Les vivències personals o alienes construeixen o modelen en gran part la base emocional, la personalitat i la identitat de l’ésser humà. Les tècniques artístiques en general, i les graficoplàstiques en particular, permeten l’expressió directa o indirecta d’aquestes vivències. Mitjançant projectes col·lectius o individuals, l’alumnat expressa de forma graficoplàstica els sentiments i les idees nascudes d’aquestes vivències. D’aquesta manera, i sense oblidar la integració de la sostenibilitat als projectes, incorpora a les seves composicions plàstiques la faceta personal, fent pròpia la proposta i intensificant així la seva implicació.

A més, el desenvolupament de propostes graficoplàstiques representa una oportunitat per posar en pràctica processos creatius i innovadors. La font de motivació de l’alumnat per desenvolupar aquests projectes procedeix, entre d’altres, del valor intrínsec de la temàtica d’aquests, de les dificultats trobades durant el seu desenvolupament o del plantejament inicial de la proposta. Els projectes artístics comporten un desafiament personal per a l’alumnat, implicant-se de manera més conscient i afrontant-los amb una perspectiva més emprenedora. Conèixer les possibilitats professionals de les tècniques graficoplàstiques aplicades en projectes similars als plantejats representa un incentiu en el grau d’implicació de l’alumnat en la proposta, associant així el treball d’aula amb la seva projecció futura al món laboral.

Tot projecte artístic col·lectiu necessita la implicació activa de tots els seus components per dur a terme amb èxit no només la producció final, sinó tots els aprenentatges que intervenen en el procés de planificació i creació. Es tracta d’un procés comunicatiu, de discussió, de qüestionament, d’intercanvi d’idees, que afavoreix la inclusió i que posa en valor les oportunitats de desenvolupament personal i social de l’alumnat. Mitjançant l’elaboració de projectes graficoplàstics individuals, l’alumnat desenvolupa altres aspectes de la producció artística vinculats a l’expressió personal i a l’autonomia en la resolució de problemes.

Aquests aspectes generen un moviment de retroalimentació entre allò individual i allò col·lectiu. D’aquesta relació depèn, en gran part, l’eficàcia i la creativitat de la resposta a la proposta plantejada.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.