Tècniques d’Expressió Graficoplàstica BATX
Tècniques d’Expressió Graficoplàstica BATX
1, Interpretar els recursos expressius i de comunicació que ofereixen les diferents tècniques d’expressió graficoplàstiques mitjançant l’observació i la valoració d’obres d’art i altres manifestacions artístiques, per poder relacionar-los amb el context social, històric i cultural i fomentar una actitud participativa i crítica sobre l’enriquiment inherent a la diversitat cultural.
Enteses com a elements complexos que poden ser abordats des de diferents enfocaments, les produccions artístiques constitueixen un reflex de la identitat cultural i del context social i històric en què s’han generat. Clarament, un dels enfocaments que permet definir aquest context és l’aspecte tècnic, el qual té en compte tant els materials com les tècniques i els procediments utilitzats. Una premissa clau en la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica consisteix a valorar positivament aquesta diversitat cultural i artística mitjançant l’anàlisi de produccions artístiques. Aquesta anàlisi permet comparar i relacionar obres en contextos diferents, i així desenvolupar en l’alumnat el bagatge de recursos aplicables tant a futures anàlisis com a futures produccions artístiques.
2. Implantar mètodes d’estudi d’obres d’art i d’altres manifestacions artístiques per mitjà de l’anàlisi visual per desenvolupar la recepció i el gaudi estètic i comprendre la intenció i el sentit d’aquestes propostes en un context divers i multicultural.
L’anàlisi de les produccions graficoplàstiques és un procés complex que cal abordar des de diverses metodologies. Tant la investigació documentada del context de l’obra, com les eines tecnològiques més innovadores d’anàlisi científica, són dos valuosos exemples d’acostament a la producció artística. Però aquestes són sempre complementàries a l’anàlisi visual de l’obra, que constitueix el primer mètode d’acostament. A banda, en visualitzar produccions artístiques, l’alumnat desenvolupa el delit estètic, activant així altres processos cognitius importants com l’atenció i la memòria. D’altra banda, amb l’anàlisi visual de les obres, l’alumnat adquireix un sentit crític en la percepció, que permet identificar les intencionalitats de l’artista en produir-la.
El coneixement d’aquestes metodologies es pot transferir a altres àmbits de coneixement, i és una eina més per apreciar i respectar la diversitat cultural i artística enriquint la formació integral de l’alumnat.
3. Participar i experimentar activament en la recepció de produccions artístiques/plàstiques, analitzant i investigant les obres i els seus processos de creació, per desenvolupar la capacitat de distingir les diverses tècniques i llenguatges graficoplàstics, i valorar-ne críticament tant la conservació com la sostenibilitat i el seu impacte mediambiental.
Mitjançant el coneixement, la investigació i l’anàlisi de les tècniques utilitzades al llarg de la història, l’alumnat desenvolupa la capacitat d’identificació i classificació de les obres artístiques. Tant els materials com les tècniques per aplicar-los i les eines utilitzades en les produccions artístiques, també tenen una repercussió mediambiental, i en tractar-se de processos de producció, poden generar residus perjudicials per al planeta. Per tant, l’alumnat ha de tenir en compte aquestes consideracions per saber apreciar, en el moment de la recepció de l’obra, l’impacte sobre el medi ambient que tenen les tècniques, els materials i els procediments utilitzats en una obra en concret. A més, aquesta sostenibilitat en la producció artística s’ha de complementar amb la consciència de la conservació del patrimoni artístic, establint un diàleg respectuós entre la sostenibilitat i la conservació de les produccions artístiques. Aquests recursos de percepció i anàlisi perfeccionen i sensibilitzen la capacitat de l’alumnat en la recepció de produccions artístiques.
4. Aplicar i combinar els diferents mitjans d’expressió del llenguatge graficoplàstic, experimentant les diferents possibilitats i combinacions, per desenvolupar la capacitat autònoma, creativa, imaginativa i personal d’expressió, i potenciar una mirada crítica en un clima d’autoestima i de confiança en si mateix.
El llenguatge graficoplàstic ha acompanyat l’ésser humà des dels inicis de la seva activitat, presentant-se com un llenguatge extremadament ric i variat en els plantejaments. Al llarg de tota la història ha permès l’expressió humana en múltiples contextos històrics, geogràfics i socials, construint un ampli repertori de recursos i tècniques.
Les produccions graficoplàstiques, dins dels seus límits, permeten un alt grau d’experimentació, combinant de manera molt diversa materials, utensilis, tècniques i procediments. L’aprofundiment en el coneixement d’aquests aspectes atorga a l’alumnat la llibertat suficient per poder plasmar les idees personals i expressar els sentiments amb imaginació i creativitat. Adquirir aquestes destreses possibilita que l’alumnat exerciti la improvisació i exerceixi amb soltesa les produccions proposades. La resolució d’aquestes produccions graficoplàstiques constitueix per a l’alumnat un impuls en el seu creixement personal, i genera un clima d’autoconfiança alhora que n’aguditza el sentit crític i n’augmenta l’autoestima.
5. Crear produccions artístiques, tant individuals com col·lectives, aplicant els materials i les tècniques d’expressió graficoplàstica durant el procés de creació, per aconseguir el domini i la destresa en l’ús de les tècniques i dels procediments en un context de solucions alternatives dins del taller col·lectiu.
L’estudi de les tècniques d’expressió graficoplàstica requereix sabers associats a camps de coneixement molt diversos: des de coneixements històrics d’artistes i obres, fins a conceptes de química per determinar les compatibilitats entre materials, o de física per conèixer el comportament dels suports. L’estudi de la matèria també requereix la pràctica i la destresa en l’ús d’utensilis i en l’aplicació de procediments. La integració d’aquests coneixements permet a l’alumnat abordar projectes plàstics i participar activament en la producció. Quan els projectes són col·lectius, l’alumnat rep dels altres, aporta als altres, empatitza i s’enfronta a la resolució de problemes i conflictes, consolidant així d’una manera més conscient les destreses i les tècniques adquirides. En canvi, quan els projectes són individuals, propicien el desenvolupament de l’autonomia i l’autoestima, però també possibilitarà l’enriquiment de futures produccions col·laboratives.
L’objectiu és integrar les experiències adquirides tant als projectes individuals com als col·lectius en unes dinàmiques de treball empàtiques i enriquidores.
6. Planificar i desenvolupar produccions graficoplàstiques tant pròpies com col·lectives, tot valorant les possibilitats quant a fases, tècniques, materials i procediments i avaluant amb esperit crític i de forma coherent l’adaptació del resultat a la proposta a partir del procés seguit, per expressar idees, opinions i sentiments que enriqueixin la identitat personal i potenciïn el compromís social.
Les tècniques graficoplàstiques ofereixen recursos potents i molt adequats per expressar de manera personal i lliure les idees, els sentiments i les opinions sobre qualsevol temàtica en general i, en particular, sobre temes compromesos socialment, com els vinculats a la inclusió o als drets humans.
No menys important que la pròpia execució de l’obra és la selecció dels mitjans i dels procediments a utilitzar relatius als recursos disponibles i a la naturalesa de la proposta. Aquesta selecció implica una primera avaluació i presa de decisions, que seguirà amb la fase d’execució de l’obra. En el procés d’execució l’alumnat n’haurà d’avaluar els diferents moments, el progrés i la correcta aplicació de les tècniques per, si cal, reforçar, modificar o repetir qualsevol element que consideri oportú.
Aquestes produccions, que es poden desenvolupar de manera tant individual com col·laborativa, constitueixen una aportació valuosa per a la construcció de la identitat personal i l’enriquiment de l’esperit crític de l’alumnat.
7. Seleccionar acuradament els recursos tècnics i conceptuals necessaris per desenvolupar una producció graficoplàstica, integrant-los amb creativitat i imaginació, tant de manera individual com col·lectiva, per desenvolupar una producció graficoplàstica amb uns objectius concrets en un context de diversitat cultural i artística.
En el procés de producció d’una obra graficoplàstica es necessita una selecció prèvia de recursos com ara materials, instruments, tècniques i procediments. Aquesta selecció s’ha d’ajustar tant a la temàtica com a les característiques i als objectius de la proposta, de manera que tingui un nivell de coherència adequat.
Aquesta coherència exigeix el coneixement previ del context present a tota activitat humana. Aquest context inclou la història, la ideologia, l’estil i la materialitat propis de la cultura a què pertany i, mitjançant el seu coneixement, legitima les diferències i potencia la idea que la pluralitat és una forma d’enriquiment. Vinculada a la posada en valor de la diversitat cultural i artística hi ha la faceta de la imaginació. Aquesta es nodreix, entre altres fonts, de la diversitat per generar connexions entre idees aparentment disperses i d’àmbits de coneixement diversos, però que condueixen a resultats artísticament destacables. La inclusió del pensament divergent en qualsevol fase d’elaboració de projectes graficoplàstics, individuals o col·lectius, no només possibilita l’execució eficaç de les propostes, sinó que potencia la integració dels recursos associats a la creativitat, vàlids per aplicar-los en altres disciplines i projectes.
8. Construir composicions graficoplàstiques personals i sostenibles, utilitzant vivències pròpies i alienes i integrant-les en un projecte artístic, per incorporar els processos creatius i d’innovació estudiats a nous reptes personals i a possibilitats professionals futures.
Les vivències personals o alienes construeixen o modelen en gran part la base emocional, la personalitat i la identitat de l’ésser humà. Les tècniques artístiques en general, i les graficoplàstiques en particular, permeten l’expressió directa o indirecta d’aquestes vivències. Mitjançant projectes col·lectius o individuals, l’alumnat expressa de forma graficoplàstica els sentiments i les idees nascudes d’aquestes vivències. D’aquesta manera, i sense oblidar la integració de la sostenibilitat als projectes, incorpora a les seves composicions plàstiques la faceta personal, fent pròpia la proposta i intensificant així la seva implicació.
A més, el desenvolupament de propostes graficoplàstiques representa una oportunitat per posar en pràctica processos creatius i innovadors. La font de motivació de l’alumnat per desenvolupar aquests projectes procedeix, entre d’altres, del valor intrínsec de la temàtica d’aquests, de les dificultats trobades durant el seu desenvolupament o del plantejament inicial de la proposta. Els projectes artístics comporten un desafiament personal per a l’alumnat, implicant-se de manera més conscient i afrontant-los amb una perspectiva més emprenedora. Conèixer les possibilitats professionals de les tècniques graficoplàstiques aplicades en projectes similars als plantejats representa un incentiu en el grau d’implicació de l’alumnat en la proposta, associant així el treball d’aula amb la seva projecció futura al món laboral.
9. Participar activament en les fases de producció artística d’un projecte graficoplàstic, elaborant propostes artístiques individuals i col·lectives, per respondre de manera eficaç i creativa, a més de comprendre les repercussions inclusives, socials i les oportunitats personals que es generin.
Tot projecte artístic col·lectiu necessita la implicació activa de tots els seus components per dur a terme amb èxit no només la producció final, sinó tots els aprenentatges que intervenen en el procés de planificació i creació. Es tracta d’un procés comunicatiu, de discussió, de qüestionament, d’intercanvi d’idees, que afavoreix la inclusió i que posa en valor les oportunitats de desenvolupament personal i social de l’alumnat. Mitjançant l’elaboració de projectes graficoplàstics individuals, l’alumnat desenvolupa altres aspectes de la producció artística vinculats a l’expressió personal i a l’autonomia en la resolució de problemes.
Aquests aspectes generen un moviment de retroalimentació entre allò individual i allò col·lectiu. D’aquesta relació depèn, en gran part, l’eficàcia i la creativitat de la resposta a la proposta plantejada.
1.1 Comparar les diferents tècniques d’expressió graficoplàstica amb el context social, històric i cultural, mitjançant l’observació sense prejudicis d’obres d’art i altres manifestacions artístiques.
1.2 Analitzar críticament de forma positiva l’enriquiment que comporta la diversitat cultural i artística de les diferents tècniques d’expressió graficoplàstica, valorant produccions plàstiques en diferents èpoques i contextos.
2.1 Aplicar l’anàlisi visual crítica i sensible de les produccions artístiques per tal de delectar-se estèticament en un context divers i multicultural, establint metodologies variades d’apropament i estudi.
2.2 Relacionar la intencionalitat i el sentit de les produccions artístiques amb les tècniques graficoplàstiques utilitzades, desenvolupant activament la capacitat d’anàlisi visual.
3.1 Descobrir i conèixer amb interès els diferents procediments, materials i instruments que intervenen en el procés de creació graficoplàstica, aplicant procediments d’observació, cerca i selecció d’informació.
3.2 Classificar i comprendre les diferents tècniques d’expressió graficoplàstica, atenent-ne al context històric, comunicatiu i expressiu, mitjançant l’estudi sense idees preconcebudes d’obres d’art dels períodes i artistes més rellevants.
3.3 Analitzar críticament la sostenibilitat i l’impacte mediambiental dels procediments i materials utilitzats en la creació plàstica al llarg de la història, implicant-se activament i compromesos en la seva anàlisi i defensa.
4.1 Dissenyar de manera creativa i imaginativa un projecte individual amb diferents tècniques d’expressió graficoplàstica, construint el sentit crític i desenvolupant l’autoestima que potencia el creixement personal.
4.2 Experimentar de manera creativa amb diferents mitjans del llenguatge graficoplàstic, desenvolupant la capacitat d’expressió personal i autònoma, mitjançant la creació de produccions artístiques motivades per propostes tant lliures com orientades.
5.1 Seleccionar i implementar creativament els recursos graficoplàstics adequats per cada situació expressiva i comunicativa, aplicant-los en la realització de produccions plàstiques amb un motiu determinat.
5.2 Fomentar l’empatia i el creixement personal mitjançant el desenvolupament de produccions graficoplàstiques col·lectives, interactuant coordinadament i col·laborativament i respectant les consideracions definides.
5.3 Desenvolupar la destresa i el domini tècnic i procedimental, resolent amb criteri i respecte propostes artístiques individuals i col·lectives amb temàtiques concretes.
6.1 Expressar idees, opinions i sentiments mitjançant la creació de produccions graficoplàstiques pròpies i col·laboratives que facin referència a un motiu concret.
6.2 Argumentar amb criteri i respecte una composició graficoplàstica tant pròpia com aliena, avaluant l’adequació i la qualitat de l’execució de l’obra.
6.3 Examinar la pròpia identitat personal així com el nostre compromís social, desenvolupant amb criteri l’adequació en l’execució i qualitat del resultat de projectes graficoplàstics relacionats amb els drets humans i temes d’inclusió.
7.1 Generar una obra graficoplàstica seleccionant els recursos adequats per adaptar-se amb creativitat i imaginació a una proposta individual concreta.
7.2 Adaptar els recursos graficoplàstics disponibles a una producció artística col·laborativa, atenent els propòsits i integrant-se de manera activa en la seva execució.
8.1 Dissenyar i crear processos creatius i innovadors en suports diversos, que parteixin de composicions graficoplàstiques integrades i de vivències personals i alienes.
8.2 Planificar i elaborar projectes plàstics que comportin la posada en valor de nous reptes personals i professionals, responent amb respecte a propostes vinculades a la diversitat cultural i artística.
9.1 Implicar-se activament en les diferents fases d’un projecte artístic col·lectiu, generant cohesió, integració i inclusió, i enriquint l’elaboració amb la pròpia experiència personal.
9.2 Actuar de forma imaginativa i creativa a partir de propostes artístiques individuals amb un motiu concret, aplicant les tècniques, les eines i els codis visuals adequats a la proposta i valorant les oportunitats personals, socials i inclusives que es generen a partir de la seva resolució.
Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
Materials
Descobriment i comparació de tot tipus de suports, materials, utensilis, pigments, aglutinants i dissolvents, així com anàlisi de la seva evolució històrica a partir de l’aplicació de metodologies i tècniques variades.
Comprovar la seguretat, la toxicitat i l’impacte mediambiental dels diferents materials en un projecte de societat madur des de punts de vista diversos.
Conscienciació i conservació de les obres artístiques a partir d’un debat sobre el seu valor per a la humanitat.
Tècniques de dibuix
Experimentació amb materials, instruments i suports associats al dibuix, aprofundint en les seves característiques i en la terminologia específica.
Identificació i aplicació de tècniques seques: llapis de grafit, carbonet, llapis compostos, sanguines, barres greixoses, de color i pastels vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals.
Identificació i aplicació de tècniques humides: la tinta i les seves eines vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals.
Anàlisi de l’evolució històrica del dibuix i comparació de les seves èpoques artístiques tant en l’aspecte tècnic com procedimental, establint ponts amb el coneixement ja estudiat per l’alumnat des d’altres disciplines.
Ús de fonts fotogràfiques i cinematogràfiques tant de la història de l’art com generades per l’alumnat mateix per tal de reconèixer el valor de la perspectiva, de la il·luminació i de la composició aplicades al dibuix.
Tècniques de pintura
Experimentació amb materials, instruments i suports associats a la pintura, aprofundint en les seves característiques i en la terminologia específica.
Identificació i aplicació de tècniques a l’aigua: aquarel·la, tremp i acrílic vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals.
Identificació i aplicació de tècniques sòlides, olioses i mixtes: tremp d’ou, pastels, olis, pintures biodegradables i barreges experimentals vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals.
Anàlisi de l’evolució històrica de la pintura i comparació de les seves èpoques artístiques en l’aspecte tècnic, establint ponts amb el coneixement ja estudiat per l’alumnat des d’altres disciplines.
Tècniques de gravat i d’estampació
Experimentació amb materials, instruments i suports associats al gravat i a l’estampació, aprofundint en les seves característiques i en la terminologia específica.
Identificació i aplicació de tècniques de monoimpressió i reproducció múltiple, així com la monotípia plana, vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals, en contextos reals.
Ús i aplicació de diverses tècniques d’estampació: en relleu (xilografia i linòleum) i en buit (calcografia) i sistemes planogràfics (litografia i serigrafia) vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals, en contextos reals.
Comparació d’obres de gravat i estampació fetes per artistes de diferents èpoques i disciplines, per tal de conscienciar l’alumnat sobre la deriva estilística existent entre zones geogràfiques i èpoques històriques.
Tècniques mixtes i alternatives
Experimentació amb materials, tècniques i procediments contemporanis d’expressió gràfica, aprofundint en les seves característiques específiques.
Reconèixer sistemes contemporanis d’estampació mitjançant una tria d’exemples actuals.
Anàlisi de la imatge digital. L’art digital com a eina accessible i d’una gran influència en la difusió d’idees i valors dins de la cultura contemporània.
Comparació i anàlisi d’obres i procediments d’artistes contemporanis de diferents estils en relació amb els conceptes ja estudiats en el curs de dibuix artístic i en la resta de matèries artístiques.
Aplicació de tècniques mixtes o alternatives vinculades a necessitats reals en un context proper.