Matèries de la modalitat d'arts plàstiques, imatge i disseny

La narrativa audiovisual forma part essencial tant de l’expressió artística contemporània com, encara més, de la comunicació mediàtica que caracteritza la nostra època. Tots aquests àmbits són interessants per a la matèria de Cultura Audiovisual, que intentarà procurar a l’alumnat unes eines vàlides i suficients per al correcte processament de la informació audiovisual que li arriba per múltiples vies.

A banda d’aquest aspecte, la Cultura Audiovisual també pretén que l’alumnat sigui capaç de produir narracions audiovisuals complexes –més enllà dels contenidors preformatats que li proporcionen les xarxes socials, als quals estan habituats–, que tinguin en compte tots els aspectes que es poden posar en joc en aquest terreny: guió, producció, fotografia, il·luminació, interpretació, direcció d’art, muntatge, etc., tot això dins d’una experiència complexa de treball col·laboratiu, cosa que implica posar en funcionament diferents processos cognitius, culturals, emocionals i afectius.

En el desenvolupament d’una producció audiovisual, que és la finalitat última de la matèria, es duen a terme fases d’informació, investigació, reflexió, anàlisi, expressió d’opinions i adopció de posicionaments, cerca de solucions pròpies, avaluació, autoavaluació i exercici del judici crític. Caldrà que l’alumnat s’interrogui sobre la situació a què s’enfronta, per a això haurà d’investigar sobre les solucions que altres creadors audiovisuals de tots els temps han donat a aquests mateixos interrogants. A més, l’anàlisi de produccions audiovisuals de diferents èpoques i societats contribuirà al coneixement i a la consciència del patrimoni audiovisual global. Aquesta anàlisi donarà l’oportunitat de familiaritzar l’alumnat amb nombroses referències i establir vincles amb altres disciplines artístiques, a més de facilitar l’enriquiment de les pròpies creacions. Igualment, la pràctica audiovisual farà que l’alumnat posi en marxa el pensament creatiu i divergent, i fomentarà el desenvolupament de valors personals i la construcció de la seva identitat. Durant el procés, aprendrà a ser responsable de les seves decisions, a tenir en compte l’opinió dels altres, augmentant el sentit del compromís i la capacitat de treball col·laboratiu, que és indispensable desenvolupar per dur a terme una producció audiovisual.

Serà important també distingir entre la creació de peces amb voluntat sobretot d’expressió personal —aquelles, a què ens hem referit abans, que es difonen i es fomenten especialment per les xarxes socials—, a les quals l’alumnat sol estar habituat, i les produccions audiovisuals amb uns propòsits comunicatius concrets i que impliquin un missatge i uns destinataris prèviament definits fora del cercle íntim. En tots dos casos, en la matèria de Cultura Audiovisual caldrà parar una especial atenció a la recerca de l’originalitat, a l’espontaneïtat en l’exteriorització d’idees, de sentiments i d’emocions, la innovació i el pensament crític i autocrític. Per això, serà indispensable apropiar-se dels aspectes tècnics de diferents disciplines, dels seus mitjans, eines i llenguatges, i de controlar-los. El llenguatge audiovisual és híbrid, interseccional, hi tenen cabuda molts d’altres: des de la plàstica fins a la moda, passant per les arts escèniques. L’alumnat haurà d’aprendre a comunicar-se per aquest mitjà, comptant amb l’error com a possibilitat d’aprenentatge, i estimulant el desig d’expressar millor la seva visió del món mitjançant produccions audiovisuals cada cop més perfeccionades, fet que implica que la capacitat creadora pugui fluir sense obstacles tècnics que la condicionin. L’anàlisi i l’avaluació de tot aquest procés ajudarà l’alumnat a prendre consciència de l’audiovisual com a mitjà de coneixement i de resolució de problemes, que, a la vegada, afavorirà la reinversió dels seus aprenentatges en situacions anàlogues o en altres contextos.

La formació d’aquesta matèria es basa en diversos eixos fonamentals: anàlisi crítica dels missatges audiovisuals rebuts, coneixement de les principals tècniques emprades en la producció audiovisual, desenvolupament de la capacitat expressiva i creativitat i innovació. S’estructura en quatre blocs de sabers:

Història de la fotografia i l’audiovisual: de Daguerre a la realitat virtual. Apreciació estètica i anàlisi formal

S’acostarà l’alumnat al coneixement de la història de la fotografia i l’audiovisual, indispensable per situar la matèria, i s’establiran els diversos formats que el medi ha generat, especialment contemporanis. A més, es faran tota classe d’anàlisis: formals, temàtiques, comparatives, etc., de fotografies i textos audiovisuals molt diversos, amb la finalitat que l’alumnat faci seva una mirada sobre el medi crítica, informada i anticomplaent.

Elements formals de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual. Capacitat expressiva de la imatge fixa i la imatge en moviment

En aquest bloc es familiaritzarà l’alumnat amb els elements gramaticals essencials de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual, cosa que comprèn des de les formes geomètriques bàsiques fins al color, passant per tot el que defineix el pla, com l’angulació o el moviment, sense oblidar aspectes tècnics intrínsecs al medi, com ara l’exposició, la profunditat de camp, l’enfocament, etc.

La creació i la producció audiovisuals

Es treballaran els aspectes necessaris per crear i realitzar un relat audiovisual. Tot el que implica, l’experimentació i l’assaig, i també el descobriment dels processos de creació de diferents cineastes, fotògrafs i altres creadors de tots els temps i contemporanis. Hi serà present la narrativa audiovisual, com ara el guió literari, el guió tècnic o la posada en escena.

Tècniques i procediments en la producció audiovisual

En aquest bloc es posarà en pràctica tot el que s’ha après i desenvolupat en els altres amb la realització d’una producció audiovisual en totes les fases.

Els sabers han de seguir, preferentment, l’ordre seqüencial en què es presenten, i com a continguts transversals a tots els sabers es treballarà la creació de projectes sostenibles, el consum elèctric responsable, el coneixement i la difusió del patrimoni cultural i els oficis, per contribuir a una formació global en relació amb el món que ens envolta i una educació mediambiental de l’alumnat.

Per a l’assoliment de les competències específiques de la matèria caldrà unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat explorar una àmplia gamma d’experiències d’expressió a través del llenguatge fotogràfic i l’audiovisual, utilitzant tots els mitjans disponibles, que podran abastar des de càmeres estenopeiques fabricades per l’alumnat, fins i tot telèfons mòbils, i ordinadors, passant per tot l’equipament propi d’una producció audiovisual que el centre pugui proporcionar. Hauran de ser estimulants i inclusives, tenint en compte les àrees d’interès, les referències culturals i el nivell de desenvolupament. La seva complexitat augmentarà gradualment, fins arribar a requerir la participació en diverses tasques durant una mateixa proposta de creació, fet que afavorirà el progrés en actituds com l’obertura, el respecte i l’afany de superació i millora.

Hem de subratllar que, dins del procés creador i expressiu, tota producció audiovisual pren veritable sentit quan és exposada, apreciada, analitzada i compartida en públic. L’alumnat es converteix així en espectador no només de les produccions alienes, sinó també de les seves pròpies, cosa que contribuirà a la seva formació integral i a desenvolupar la humilitat, la maduresa emocional, personal i acadèmica, l’autoconfiança i la socialització; en definitiva, la seva intel·ligència emocional.

L’objectiu últim d’aquesta matèria és facilitar a l’alumnat una trobada amb la creació audiovisual, impulsant-hi l’atreviment de mirar, actuar i fer d’una altra manera, estimulant una conducta creativa que parteixi de recursos propis i referents culturals i artístics específicament audiovisuals i implicant-se emocionalment i intel·lectualment en el llenguatge que defineix la nostra època.

Dibuixar vol dir observar i contemplar per poder abstreure i sintetitzar per mitjà de l’expressió gràfica la informació de la realitat que ens envolta. El dibuix és, doncs, un procés interactiu d’observació, reflexió i representació. Un procés que requereix una tècnica inicial, conèixer els recursos i els elements fonamentals. Aquest procés esdevé un exercici continu d’entrenament. Per practicar-lo, cal comprendre com s’interrelacionen les formes, les estructures, els volums, la perspectiva, les proporcions, el comportament de la llum i el color. D’aquesta manera el dibuix es converteix gairebé en un mètode de treball científic, tant per l’exploració com per la indagació. Cal ressaltar els avenços que els i les artistes han aconseguit al llarg de la història; l’anàlisi de les seves obres ajudarà a trobar respostes i afavorirà la nostra incursió en aquesta disciplina.

El dibuix és un llenguatge universal perquè és una activitat intel·lectual, un mitjà d’anàlisi i coneixement. És el primer enllaç d’unió entre la idea i la seva representació gràfica de manera creativa, cosa que propicia que sigui l’origen de l’activitat creadora i per tant imprescindible en el desenvolupament de totes les altres arts. Així resulta un primer pas en la resolució de projectes i propostes artístiques. Això fa que els diferents tipus de dibuix i els seus àmbits d’aplicació siguin extensos i variats, amb múltiples àrees de coneixement i amb necessitats formals i tècniques igualment diverses. Es constitueix en un llenguatge específic i complex que presenta múltiples possibilitats pràctiques i expressives.

Tanmateix, dibuixar no és només l’origen de diverses activitats artístiques o una eina de coneixement, també és una eina d’expressió i de comunicació, que projecta la nostra visió del món, no només per mitjà de l’estudi atent i analític, sinó també gràcies a la nostra imaginació, reinventant la realitat. El traç de l’artista sens dubte revela la seva necessitat creativa, i aquesta necessitat ha anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat. El dibuix conté l’essència de l’ésser humà, resulta representatiu del seu autor i en conseqüència adquireix un valor autònom com a obra d’art.

La matèria de Dibuix Artístic pretén que l’alumnat assoleixi els objectius principals que desenvolupen les facultats metacognitiva i metaemotiva:

• Adquisició de les destreses i les tècniques necessàries, incloent-hi les digitals, per aplicar- les en diferents projectes i àmbits, i descobrir el dibuix com a llenguatge gràfic intel·lectual.

• Promoure una sensibilitat estètica cap a les obres pròpies i les dels altres, i descobrir el dibuix com a mitjà independent d’expressió personal.

Aquests objectius depenen de la competència clau Consciència i expressió culturals formada pels quatre components: identitat cultural, recepció cultural, autoexpressió i producció artística/cultural, que es combinen amb els descriptors d’altres competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, incloent-hi aspectes relacionats amb la comunicació verbal, la digitalització, la convivència democràtica, la interculturalitat i la creativitat.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i s’ha de proporcionar la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació, que es desprenen directament de les competències específiques esmentades, estan dissenyats per contribuir a capacitar l’alumnat amb una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement, comprovant-ne el grau d’assoliment i com s’integren coneixements, destreses i actituds.

L’enfocament de la matèria ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats en propostes que donin solucions a problemes reals en contextos diversos, analitzats de manera crítica.

Dins la matèria de Dibuix Artístic I, els sabers bàsics s’articulen al voltant de cinc blocs que deriven dels criteris d’avaluació, i per tant dialoguen en diferent mesura amb les competències específiques. El primer bloc brinda a l’alumnat una formació inicial sobre el concepte de dibuix i la seva presència a diferents obres artístiques, i ofereix a més una visió més àmplia de la seva importància i funcionalitat en àmbits disciplinaris molt diversos. Els tres blocs següents faciliten a l’alumnat una formació preparatòria sobre tècniques, elements propis de l’expressió gràfica i el seu llenguatge, ordenació de l’espai i tractament de la llum. Mitjançant el cinquè bloc s’inicia l’alumnat en l’aprenentatge d’eines digitals aplicades al dibuix.

Posteriorment, a Dibuix Artístic II, s’aprofundeix en l’estudi de relacions estructurals, amb representacions i tècniques més complexes, tot avançant en un coneixement més extens del dibuix amb destreses pròpies de l’expressió gràfica. Els seus continguts transversals estableixen la creació de projectes sostenibles, la gestió responsable dels residus i la seguretat, a més de la toxicitat i l’impacte mediambiental dels diferents materials artístics, per contribuir a una formació global i una educació ambiental sostenible. A més el segon curs introdueix el dibuix de la figura humana.

L’assoliment de les competències específiques de la matèria requereix unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat explorar una àmplia gamma d’experiències d’expressió gràfica utilitzant materials tradicionals i alternatius i mitjans i eines tecnològiques igualment variades. En el desenvolupament d’aquestes situacions, les competències específiques no s’han de veure com a independents, sinó que es treballaran en conjunt, fent que intervinguin les pràctiques més significatives en cada cas, de manera que es puguin adquirir els coneixements i les destreses de manera interrelacionada i progressiva pel que fa a la seva complexitat. Aquestes situacions han de proporcionar de manera crítica a l’alumnat un panorama ampli d’aplicacions formatives i professionals en les múltiples facetes, treballant els sabers bàsics de manera interrelacionada.

En definitiva, l’ensenyament del Dibuix Artístic contribuirà a la formació del nostre alumnat tant en el desenvolupament de la seva sensibilitat artística, com en el de la seva creativitat i expressivitat, sense oblidar el desenvolupament de les capacitats d’observació, d’anàlisi i de reflexió crítica sobre la realitat.

El dibuix ha estat utilitzat al llarg de la història per la humanitat per transmetre idees i desenvolupar projectes. Per això és un llenguatge universal i una activitat intel·lectual que facilita l’anàlisi i el coneixement. És un enllaç d’unió eficaç entre la idea i la seva representació gràfica, cosa que propicia que sigui imprescindible en la comunicació i en la generació de formes. El dibuix és una eina fonamental en els processos de reflexió gràfica implícits en tota activitat creativa pròpia de les arts i el disseny.

La matèria està dirigida a l’alumnat que cursa el batxillerat de la modalitat d’arts visuals i disseny. Desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i la posterior solució gràfica de problemes, la recerca de solucions i la planificació dels processos, per convertir- se en un instrument d’investigació, de creació i comunicació de projectes en els àmbits del disseny gràfic, el disseny d’objectes i d’interiors, l’escultura, la instal·lació, la curadoria i la pintura mural, entre d’altres.

Es tracta d’una matèria relacionada amb moltes de les competències clau i dels objectius de l’etapa, ja que és un llenguatge que permet desenvolupar la creativitat, enriquir les possibilitats expressives i d’ideació, consolidar hàbits de planificació i afavorir la corresponsabilitat en el desenvolupament de projectes compartits. També, per les característiques pròpies del llenguatge tècnic, afavoreix el desenvolupament del raonament lògic.

El seu caràcter interdisciplinari facilita metodologies actives que fomenten el treball en grup, l’experimentació i el desenvolupament de la creativitat en projectes compartits i la col·laboració amb altres matèries, i afavoreix la integració de les eines digitals DAO (en 2D i 3D). A més, aquest caràcter interdisciplinari i cooperatiu afavoreix la inclusivitat i la superació d’estereotips. Els projectes desenvolupats han de ser coherents amb el context físic, cultural i social, per facilitar el desenvolupament d’habilitats tecnològiques i d’anàlisi que afavoreixin les intel·ligències interpersonals i intrapersonals, sense deixar de banda els reptes propis d’una societat que ha de reconsiderar el consum des d’una òptica responsable, així com la diversitat cultural i d’identitats, entre d’altres.

Aquesta matèria pretén proporcionar als estudiants que la cursen les competències específiques necessàries per representar amb precisió formes i espais, i desenvolupar projectes que facilitin l’expressió i la solució de problemàtiques diverses. La seva capacitat de preveure és especialment indicada per desenvolupar propostes de manera acurada.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per comprendre i fer ús de la geometria plana i dels diferents sistemes de representació, així com de les eines DAO, el croquis i la normalització, per convertir-se en una eina eficaç per desenvolupar la creativitat personal i facilitar la comunicació efectiva, i per afavorir el pensament divergent, l’observació i l’anàlisi de l’entorn, així com la transferència del llenguatge a diferents situacions.

L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en l’elaboració de plànols o de material gràfic normalitzat que permeti el desenvolupament de solucions a problemes plantejats en contextos diversos.

De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran per mitjà de la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Aquestes competències específiques s’acompanyen d’uns criteris d’avaluació que han de permetre valorar, de manera graduada, l’assoliment competencial, més enllà dels continguts teòrics, atenent les destreses i actituds que ha d’adquirir l’alumnat per garantir la seva continuïtat formativa als estudis superiors.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho.

El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Al llarg dels dos cursos de batxillerat, el desenvolupament de les competències específiques es basa en la concreció de diferents capacitats, contextualitzades en els sabers bàsics de la matèria. La formulació dels sabers està lligada a una capacitat i a un context en el qual es poden desenvolupar. És desitjable que el professorat desenvolupi aquest context atenent l’entorn per tal que l’aprenentatge sigui més significatiu.

Al primer curs es treballen les construccions geomètriques i els llocs geomètrics fonamentals, així com les transformacions bàsiques. També s’iniciarà l’alumnat en els sistemes de representació, la normalització i l’ús de les eines digitals DAO en entorns 2D i 3D, proposant sempre aplicacions concretes i pràctiques d’aquests sabers en projectes propis del disseny i l’art, entre d’altres, i afavorint la participació i la implicació en propostes i reflexions arrelades a l’entorn físic, social i cultural immediat.

Al segon curs, a partir de les competències i sabers anteriors, es pretén adquirir un coneixement més ampli i precís per poder desenvolupar projectes més acurats i especialitzats i amb un grau de complexitat més gran.

Aquests sabers bàsics estan estructurats en tres blocs, que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles.

Geometria, art i entorn. Es pretén analitzar la presència de la geometria a les formes de l’entorn immediat, la natura, així com a les diferents manifestacions artístiques al llarg del temps. Analitzarem les principals construccions i transformacions geomètriques aplicades al disseny gràfic i propostes artístiques diverses, entre altres àmbits, que el professorat consideri oportuns.

Sistemes de representació de l’espai. Es pretén que l’alumnat assoleixi les competències necessàries per representar gràficament volums i espais aplicats al desenvolupament de propostes creatives i personals en diferents entorns, com ara el disseny d’objectes i d’instal·lacions artístiques, escultures i disseny d’interiors, entre d’altres.

Disseny de projectes, normalització i eines digitals per al disseny. L’aplicació dels coneixements propis dels dos blocs anteriors implica fer-ne un ús competencial aplicat al desenvolupament de projectes. Assolir aquest ús demana necessàriament el coneixement de la normalització necessària, que ha de facilitar una comunicació convencional i una interpretació precisa. En aquest mateix sentit, les eines digitals de dibuix 2D i 3D són una eina fonamental en el desenvolupament projectual, i cal una aproximació bàsica a diferents eines DAO que facilitin la continuïtat amb els estudis superiors.

En definitiva, el currículum de la matèria pretén aportar a l’alumnat les eines per desenvolupar propostes i projectes personals i en col·laboració, fomentant sempre que es pugui el treball interdisciplinari, aportant la seva capacitat d’anticipar i comunicar de manera efectiva i precisa.

El concepte de disseny ha anat evolucionant al llarg de la història. A partir de la Revolució industrial, a mesura que els processos industrials mecanitzats van superant els artesanals, l’organització del procés de fabricació i la planificació del disseny guanyen importància. Per tant, a partir d’aquell moment el concepte de disseny es va acostant a l’accepció actual.

Gràcies al disseny millorem la nostra qualitat de vida i generem béns de consum que modifiquen l’entorn segons unes necessitats concretes. El disseny s’ha convertit en una activitat fonamental al nostre món, ja que s’encarrega de dinamitzar la indústria i l’economia i alhora és un motor generador de consum. Per aquest motiu, cal una reflexió sobre com optimitzar els recursos disponibles i dur a terme un disseny sostenible que possibiliti l’equilibri entre la qualitat de vida i la modificació de l’entorn sense deteriorar el medi ambient i sense comprometre els recursos naturals. Amb aquesta reflexió de sostenibilitat sorgeix un discurs centrat en la igualtat d’oportunitats i en el respecte a la diversitat, i en conseqüència s’aconsegueix un disseny cada cop més inclusiu.

El disseny és un procés complex en què intervenen diferents disciplines i projecta la seva activitat sobre camps molt diversos: des de camps aparentment molt simples com la creació de logotips fins a camps molt tècnics en els quals intervenen materials físics i sistemes de representació complexos, la creació del mobiliari i la distribució dels interiors arquitectònics, passant per les famílies tipogràfiques i el seu significat particular. El disseny envolta la nostra vida i és el reflex de les nostres inquietuds i necessitats i de la nostra identitat cultural i artística.

El coneixement de disseny no només inclou els antecedents, els corrents, les estètiques i les grans personalitats, sinó també la resposta a problemes concrets que hi ha darrere d’una necessitat funcional. El disseny proporciona a l’alumnat eines per desenvolupar idees, representar-les i projectar-les en problemes concrets.

D’altra banda, i de manera transversal, s’inclourà en els continguts de l’assignatura la transformació que ha representat en tots els àmbits del disseny la democratització dels mitjans i les eines digitals, ja que aquestes han comportat una revolució en els temps, les metodologies de treball, les tècniques de creació, la presentació i la difusió de projectes.

La matèria de Disseny a segon de batxillerat proporciona a l’alumnat els fonaments i les destreses necessaris per iniciar-se en el disseny i crear la base adequada per afrontar estudis superiors.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament de la matèria ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats en propostes que donin solucions a problemes reals en contextos diversos. Ha de fer possible que, partint de dades i informacions diverses, es pugui analitzar la realitat de manera crítica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, en què la ciència juga un paper important.

La matèria gira a l’entorn dels següents eixos de coneixement:

• L’anàlisi del món que els envolta, descodificant el llenguatge de productes de disseny i descobrint-ne les estructures comunicatives, formals i semàntiques.

• El coneixement de les tècniques, les eines i els procediments analògics i digitals de creació, composició, representació i presentació propis del disseny bidimensional i tridimensional.

• Aprofundir en les metodologies projectuals aplicades al desenvolupament de productes innovadors i creatius sobre la base del disseny inclusiu.

• La relació entre forma i funció al món del disseny.

Per a aquests fins, els sabers bàsics de la matèria s’articulen al voltant dels quatre components de la competència “Consciència i expressió culturals”, i les nou competències específiques que se’n deriven. El seu desenvolupament s’ha dut a terme en funció de les demandes dels criteris d’avaluació establerts, que s’han formulat integrant coneixements, destreses i actituds.

Els sabers no han de seguir obligatòriament l’ordre seqüencial en què estan presentats. Com a continguts transversals s’inclouran la gestió responsable dels residus i la seguretat, toxicitat i impacte mediambiental dels materials utilitzats en els projectes. De la mateixa manera, i sempre que sigui possible accedir-hi, s’inclourà com a saber transversal l’ús d’eines digitals aplicades tant al disseny bidimensional com al tridimensional.

Per assolir les competències específiques de la matèria seran necessàries unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat desenvolupar aquestes habilitats de creació, innovació, treball en equip i experimentació en el marc de projectes d’aula que responguin a reptes reals, si és possible donant solució a problemes plantejats al centre, al barri i a la ciutat.

En el desenvolupament d’aquestes situacions, els blocs de sabers es treballaran de manera conjunta. D’aquesta manera, els coneixements, les destreses i les actituds s’adquiriran de manera interrelacionada i progressiva, atenent al seu grau de complexitat. Mitjançant aquestes situacions d’aprenentatge, l’alumnat tindrà una visió més coherent tant de les aplicacions directes del disseny en el món laboral i professional com de la transferència d’aquestes experiències a altres camps o disciplines.

En definitiva, aquesta matèria permetrà a l’alumnat entendre que el fet de dissenyar no és només projectar productes, sinó que és materialitzar idees, donar resposta a problemes pràctics i donar solucions a necessitats reals, tenint en compte l’estètica, sospesant amb cura l’equilibri entre forma i funció, el gran binomi present des de sempre en tota producció humana.

Entre les múltiples activitats pròpies de l’ésser humà, l’art és una de les que comporta més complexitat. Una complexitat entaulada des de la pròpia definició del terme, impregnant-ne el concepte, qüestionant-ne la funció i estenent-se fins al context. L’aproximació a l’art no només és complexa, sinó que és canviant i viva, i es vincula irremeiablement a la cultura des de la qual es fa. En aquesta relativitat resideix tant la dificultat del seu estudi, com l’atractiu i la riquesa en la seva percepció i apreciació. Els diferents enfocaments i punts de vista apunten cap a processos metodològics i de coneixement que, lluny de ser subjectius, són perfectament objectivables i susceptibles de ser estudiats i aplicats.

Aquesta matèria ofereix a l’alumnat una formació bàsica per comprendre la importància de la creació artística al llarg de la història i la seva influència en el desenvolupament de la societat contemporània. A més, el seu enfocament multidisciplinari confereix al currículum un caràcter unificador que posa de manifest que els diversos llenguatges artístics formen part d’un tot global i coherent que és la creació artística contemporània i el seu paper dins la societat.

Mitjançant la matèria de Fonaments Artístics, l’alumnat analitzarà, a partir del context històric, social i cultural, diferents obres de disciplines artístiques diverses, amb formes i tècniques variades, per ubicar-les cronològicament, identificar-les i valorar-les amb criteri d’acord amb la seva capacitat d’influència posterior i vinculant aquest estudi a la idea de creació artística.

Des del punt de vista de l’art com a activitat professional, els artistes relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per enriquir els seus estudis i contribuir de manera més eficient al desenvolupament d’una societat més empàtica i equitativa amb totes les realitats socials i culturals que la conformen.

La matèria de Fonaments Artístics pretén proporcionar als estudiants que la cursen la base suficient per comprendre els canvis en la concepció de l’art que han transformat aquesta activitat artística en una eina de comprensió de la realitat que ens envolta. Per això, aquesta matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat descobrir, analitzar, argumentar i apreciar creacions artístiques al llarg de la història, així com també destreses i actituds vinculades al paper de l’art i de l’artista en la societat contemporània.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats en la producció o l’anàlisi d’obres artístiques. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria es troben els criteris d’avaluació. Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat haurà de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític davant tant de qüestions artístiques com d’altres de naturalesa social on l’art juga un paper important.

El desenvolupament de les competències específiques es basa en les competències clau i en els sabers bàsics de la matèria, que es troben estructurats en sis blocs, que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Al primer bloc de sabers es tracten els aspectes vinculats a la concepció clàssica de l’art, l’estil clàssic, les formes arquitectòniques fonamentals, les característiques del romanticisme en l’art, la dansa i les arts escèniques. Aquest bloc permet que l’alumnat tingui una projecció de la idea clàssica de l’art i la crítica romàntica en l’inici de la modernitat.

El segon bloc, mirar el món amb els propis ulls, se centra en els conceptes i les estètiques desenvolupats pel realisme i l’impressionisme amb la idea de captar la natura a través dels sentits, i la seva evolució posterior amb els postimpressionistes i els simbolistes, que centraven el seu interès en una mirada introspectiva, la mirada a través del jo.

Al tercer bloc, es treballa a partir de tres conceptes, l’art, la ciència i la tecnologia, i com aquests conceptes van canviar la mirada i la creació artística, la qual cosa permet entendre l’evolució de l’arquitectura, la decoració i els llenguatges visuals i audiovisuals.

Al quart bloc, es tracten les diverses propostes vinculades al llenguatge artístic amb la irrupció de les avantguardes i les influències dels conflictes socials, econòmics i militars a la primera meitat del segle XX, i permet conscienciar l’alumnat del paper de l’artista vers la societat.

Al cinquè bloc, es treballen els moviments sorgits després de la Segona Guerra Mundial i l’aparició dels mitjans de difusió massiva (mass media). Es fa èmfasi en aspectes clau encaminats a conscienciar l’alumnat sobre la importància dels mitjans de comunicació d’abast global.

Al sisè bloc, es descriuen les últimes tendències de la creació contemporània, la importància dels llenguatges artístics vinculats a les tecnologies digitals, la implicació de l’art en la societat i el seu paper com a agent social i polític.

En definitiva, el currículum de Fonament de les Arts pretén aportar a l’alumnat les eines bàsiques per reconèixer la importància de les arts en la construcció de la societat, la creació de vocacions artístiques, el desenvolupament d’un criteri propi i fonamentat per valorar les creacions artístiques i l’adquisició d’una consciència sensible i el respecte pel patrimoni artístic i cultural.

Per a l’assoliment de les competències específiques de la matèria seran necessàries unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat desenvolupar les habilitats d’anàlisi, innovació, treball en equip i interpretació de les diferents produccions artístiques.

En el desenvolupament d’aquestes situacions, els coneixements, les destreses i les actituds es treballaran de manera conjunta, i el seu grau d’importància serà relatiu a la naturalesa de la situació d’aprenentatge. D’aquesta manera, les competències específiques s’adquiriran de manera interrelacionada i progressivament atenent el grau de complexitat. Mitjançant aquestes situacions d’aprenentatge, l’alumnat tindrà una visió més àmplia tant de les seves aplicacions directes en el món laboral i professional, com de la transferència d’aquestes experiències a altres camps o disciplines de saber diferents.

La matèria de Projectes Artístics pretén facilitar l’assoliment de les competències necessàries per al desenvolupament de projectes que, partint d’un component artístic, puguin comportar un impacte positiu davant de l’individu i la societat. La creació d’entorns favorables al desenvolupament de projectes artístics i entorns creatius fomenta la igualtat entre totes les persones. Aquests entorns favorables a les iniciatives artístiques han de ser flexibles en el com, però molt exigents en el què i el quan, afavorint la responsabilitat i la implicació en les tasques desenvolupades, a més de la capacitat de treball en equip.

La dimensió social dels projectes artístics i l’abast global exigeix l’assoliment de competències lingüístiques i digitals. Així mateix, l’impacte social només podrà determinar- se i avaluar-se des d’un coneixement crític de la realitat del món actual i un compromís amb la sostenibilitat mediambiental. Finalment, els projectes artístics són el context idoni per al desenvolupament de la creativitat i el sentit de l’emprenedoria.

Aquesta matèria consta de nou competències específiques que engloben les destreses que li són pròpies . Aquestes competències específiques tracten d’abordar tots els aspectes clau en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació d’un projecte artístic, partint d’un coneixement, d’una valoració i d’una apreciació del patrimoni cultural i artístic més proper a l’alumnat.

Projectes Artístics se centra fonamentalment en l’execució. En aquesta matèria es posarà en pràctica el saber fer i saber ser. Els sabers essencials estan lligats a l’organització i la gestió de projectes artístics i al desenvolupament de la creativitat. Es pretén facilitar una mirada integradora sobre el patrimoni, amb la finalitat que sigui un element catalitzador de la creació artística. L’alumnat haurà d’assumir un doble rol: artista creador i gestor de projectes. Per això ha d’adquirir unes nocions bàsiques dels sabers, relacionats amb aquestes habilitats, però, bàsicament, els ha de posar en pràctica.

Per aquest motiu s’han establert els blocs de sabers següents: descobriment del patrimoni cultural i artístic: emprenedoria cultural; la creativitat: entorns de treball creatius, i gestió de projectes artístics: fases.

El primer bloc és una aproximació al patrimoni com a font de coneixement, inspiració i oportunitats personals, socials i econòmiques. Facilitarà eines per aconseguir una visió integral i integrada dels elements del patrimoni, i la percepció i l’aprofitament de les seves potencialitats. En el segon es treballarà la creativitat i tots els factors que la potencien.

Finalment, en el tercer es concretarà la gestió de projectes artístics i les seves fases, i també el disseny i l’impacte social.

La gradació d’aquests sabers respon a criteris pragmàtics: el nivell de compliment de cada competència específica cada cop és més gran i, per tant, va involucrant sabers anteriors. Els criteris d’avaluació responen a la necessitat de valorar destreses que, de forma seqüencial, van adquirint més complexitat. D’aquesta manera, l’adequada interpretació del patrimoni facilitarà la creació d’entorns de treball creatius i respectuosos amb els individus.

A la matèria de Projectes Artístics es donarà el valor d’art a tot allò que l’artista, l’alumnat, decideixi que ho és, independentment del valor econòmic que pugui tenir en el mercat de l’art. És a dir, l’èmfasi estarà en el procés més que no pas en el resultat. Aquest ha de ser un altre element fonamental de la matèria: desenvolupar projectes que puguin desencadenar un canvi o una transformació de la realitat. Per això cal prioritzar el patrimoni local com a font d’inspiració i aprofitament. Per patrimoni local, material o immaterial, entenem qualsevol manifestació o producte cultural produït per l’entorn social més proper al centre educatiu.

Per tant, la mirada s’ha de centrar en allò local, sense perdre de vista allò global. Quan es parla d’identitat o expressió cultural, es fa referència a un procés dinàmic, en transformació constant, que s’enriqueix amb diverses aportacions i que utilitza com a element d’ancoratge els valors i els principis democràtics essencials d’una comunitat. Per la proximitat física i emocional amb l’alumnat, el patrimoni local ha de ser empoderat com a símbol d’aquests valors fonamentals que permeten la convivència entre persones diferents i reforcen el sentit de pertinença a una societat democràtica.

Serà imprescindible la coordinació i en alguns casos l’avaluació amb altres matèries i determinar en quin moment el treball serà interdisciplinari. Un projecte artístic és, fonamentalment, un entorn que afavoreix la posada en pràctica de determinats àmbits.

Projectes Artístics proposa el treball fora del centre educatiu, però també ha de facilitar que el centre mateix es transformi en un “viver” d’iniciatives artístiques obertes al context social més proper. Com que s’ha donat relleu a l’impacte social, els projectes han de recollir les inquietuds que a cada moment afectin aquest context: donar visibilitat i veu als grups socials més desfavorits o estigmatitzats, i fomentar la igualtat, el respecte i l’acceptació de l’altre.

Des dels projectes de creació artística adquireix especial relleu el foment de la igualtat efectiva entre dones i homes i la lluita contra els delictes d’odi.

Al llarg de la història les tècniques artístiques han condicionat enormement la naturalesa i la forma de les obres d’art. La flexibilitat de la pintura a l’oli va permetre que la pintura abandonés els murs i es desenvolupés en suports més lleugers com la tela, protagonitzant nous gèneres com ara el retrat. Això va facilitar el trasllat de les obres i va permetre representar fosos, degradats i modelats més elaborats i amb aparença més natural. Igual que les necessitats expressives, els materials, els instruments i els procediments evolucionen amb el temps i conformen un llegat tècnic i artístic que cal conèixer per enriquir els recursos de qualsevol persona disposada a l’estudi i a la producció d’obres artístiques.

La matèria de Tècniques d’Expressió Graficoplàstica aporta els coneixements relatius als recursos, les tècniques, els procediments i les aplicacions instrumentals que fan possible la producció artística en general i les produccions plàstiques, gràfiques i visuals en particular. Per mitjà de la matèria, l’alumnat adquirirà els coneixements relatius a les tècniques classificades tradicionalment com a dibuix, pintura i gravat. De la mateixa manera, es farà un apropament a les tècniques més alternatives i innovadores que s’escapin a aquesta classificació. L’objectiu és que l’alumnat no només desenvolupi amb eficàcia els procediments existents sinó també que sàpiga adequar les tècniques a les propostes artístiques amb iniciativa i creativitat.

El coneixement i la pràctica de les tècniques graficoplàstiques fan possible la comunicació visual i la recerca de llenguatges propis, ajudant a construir una identitat artística capaç de dur a terme projectes creatius d’una certa complexitat.

D’altra banda, com en tota producció humana, cal tenir en compte la sostenibilitat, tant en l’ús de recursos com en la gestió dels residus que la producció artística pogués generar. De la mateixa manera, es tindrà en compte no només l’ús de materials i eines innovadors, sinó també de nous materials biodegradables que respectin la normativa actual relativa a la cura del medi ambient.

Transversalment, s’utilitzaran les tècniques digitals com a eines de recerca i generadores de composicions. També com a recurs per enregistrar l’activitat plàstica desenvolupada, generant contingut de ràpida difusió i de posada en comú amb la resta de l’aula, de la comunitat educativa o d’altres agents externs.

Tenint en compte tots aquests aspectes, aquesta matèria té com a objectius principals desenvolupar:

• La sensibilització i el respecte cap al patrimoni artístic plàstic i la capacitació per analitzar les tècniques que han estat emprades per elaborar-lo.

• La comprensió i interpretació de produccions artístiques graficoplàstiques.

• La selecció de recursos materials i procedimentals per a la participació activa en projectes col·laboratius o personals vinculats a la producció plàstica.

• La creació d’obres graficoplàstiques mitjançant l’aplicació coherent de materials, procediments i tècniques adequades amb la finalitat de comunicar idees, sentiments o emocions, etc.

Aquests objectius s’han de treballar de manera que es garanteixi que el conjunt de competències s’apliquen en situacions d’aprenentatge integrades en projectes artístics que es puguin projectar a l’escola, al barri i a la ciutat, sempre fomentant l’esperit crític. Així es fa possible que l’alumnat experimenti amb les diverses tècniques innovadores, que adquireixi les destreses dels procediments més tradicionals i que desenvolupi la seva creativitat abordant projectes col·laboratius, enriquidors i multidisciplinaris. Les situacions d’aprenentatge faran servir metodologies de treball semblant a les del món laboral i professional, generant així un grau més elevat d’implicació de l’alumnat en la matèria i oferint-li una formació més completa i integral per desenvolupar un esperit crític.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, etc. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació, els quals, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat haurà de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, en què la ciència juga un paper important.

Els blocs de sabers són els següents:

• Materials: En aquest bloc s’estudiarà des d’una perspectiva històrica els suports, els materials i les tècniques que s’han utilitzat des de l’antiguitat, així com les diferents formes de classificació, les possibles interaccions i la seguretat i l’impacte mediambiental.

• Tècniques de dibuix: En aquest segon bloc es detallarà l’estudi de les tècniques associades tradicionalment al dibuix, explorant de manera teòrica i pràctica les tècniques seques i humides, alhora que es prepararà l’alumnat per a l’anàlisi i la producció d’obres relacionades amb el dibuix.

• Tècniques de pintura: Aquest bloc s’ocuparà de les tècniques que giren al voltant del color, com ara els suports a utilitzar i les seves aplicacions en produccions artístiques, i s’analitzaran les característiques plàstiques i estilístiques vinculades a cada tècnica.

• Tècniques de gravat i estampació: L’alumnat treballarà en aquest bloc les diverses tècniques de gravat i estampació, des de les estampacions amb relleu, en buit i en pla, fins a les experimentacions amb la monotípia.

• Tècniques mixtes i alternatives: Aquest darrer bloc es dedicarà a l’estudi de les possibles interaccions entre les diferents tècniques, i s’aprofundirà en les possibilitats d’innovació.

Mitjançant projectes graficoplàstics, l’alumnat experimentarà amb la fusió de tècniques, així com amb les aportacions de materials nous i eines digitals amb potencial divers al món de la creació plàstica.

A més del suport de les eines digitals, s’establiran com a continguts transversals en el desenvolupament de la matèria l’aspecte de la seguretat i la toxicitat dels materials i de les tècniques utilitzats, així com la gestió dels residus generats per les diferents produccions graficoplàstiques.

El conjunt de competències específiques s’adquirirà per part de l’alumnat i es desenvoluparan situacions d’aprenentatge integrades. Aquestes faran possible que l’alumnat experimenti amb les diverses tècniques innovadores, adquireixi les destreses dels procediments més tradicionals, i que desenvolupi la seva creativitat abordant projectes col·laboratius, enriquidors i multidisciplinaris. Les situacions d’aprenentatge faran possible el treball interrelacionat, reflectint així metodologies de treball més acords amb la que es projecta al món laboral i professional, i generant un grau més elevat d’implicació de l’alumnat en la matèria, oferint-li una formació més completa i integral.

En definitiva, considerarem que les tècniques d’expressió graficoplàstica possibiliten la materialització de les idees, els conceptes i els sentiments en obres artístiques. Mitjançant els coneixements de les tècniques plàstiques vinculades a la pràctica artística també s’aconsegueix estimular i ampliar el camp sensible i el gaudi estètic de les obres d’art, extrapolable a altres expressions artístiques. La matèria de Tècniques d’Expressió Graficoplàstica representa per a l’alumnat, més que una reflexió sobre la creativitat i la pràctica artística, una oportunitat per conèixer i posar en evidència el potencial transformador de l’art a la nostra societat.

El món en què vivim és tridimensional i divers. Per tant, és necessari que l’alumnat d’arts tingui consciència del context físic en què habita perquè disposi de les eines i dels recursos que li permetin comprendre les particularitats dels objectes, la seva estètica i funció, la seva estructura interna i la relació d’aquestes característiques amb l’espai que l’envolta.

La introducció en l’estudi i l’anàlisi de les formes i de les manifestacions tridimensionals afavorirà completar la visió plàstica i contribuir al desenvolupament de la formació artística, en equilibri amb el medi ambient i respecte cap a ell i amb l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística.

La matèria de Volum proporcionarà a l’alumnat les eines i els recursos per veure, conèixer, sentir i gaudir les formes volumètriques que existeixen al seu entorn per mitjà dels coneixements, les destreses i les actituds relacionades amb les tècniques, els materials i els elements formals. L’alumnat desenvoluparà també habilitats i capacitats creatives respectant la diversitat, i el dotarà d’experiències suficients en un context inclusiu i en igualtat de condicions. D’aquesta manera, mitjançant l’art es fomentarà una actitud crítica, sostenible i innovadora. A més, la matèria de Volum incideix a exercitar els mecanismes de percepció de les formes volumètriques i a ajudar al desenvolupament des d’una visió analítica i sintètica dels objectes artístics i tridimensionals que ens envolten. Per això es dona a l’alumnat les pautes per despertar la curiositat, per explorar l’entorn i per a la comunicació en el context que l’envolta, amb l’objectiu d’analitzar els aspectes formals i el coneixement del medi. La matèria de Volum contribueix al desenvolupament de diferents components de la formació artística molt vinculats entre si, com són la percepció intel·lectual i sensorial de la forma, la creació dels objectes tridimensionals i la llum, analitzada per entendre la configuració i la percepció dels objectes volumètrics.

Per entendre les últimes tendències i la importància del volum en el procés del disseny d’obres tridimensionals es valoraran i analitzaran aspectes històrics i socials relacionats amb el concepte escultòric, sobretot dels segles XIX i XX. Per això la matèria de Volum impartida en el primer curs de batxillerat d’arts plàstiques proporcionarà a l’alumnat una visió general de les tècniques més innovadores i de les més tradicionals, amb la intenció d’identificar materials com el fang, la fusta, la pedra, el marbre i els metalls, entre d’altres.

També conèixer les tècniques i els procediments per a la seva transformació, com, per exemple, els processos de cocció ceràmica, el buidatge a la cera perduda, el bronze fos, la talla directa, la tècnica de l’estofat, la forja i les tècniques mixtes aplicades a l’escultura i a les obres volumètriques. De la mateixa manera s’aprofundirà en l’ús dels instruments i de les eines adequats per a cada producció artística.

A més, s’estudiaran altres característiques i particularitats, com són la funció i la finalitat de l’objecte, l’evolució i el seu ús en l’entorn cultural en el qual es desenvolupa. Aquests coneixements, destreses i actituds estaran presents en els quatre blocs de sabers bàsics en els quals s’ha dividit la matèria, que, en derivar de les competències específiques, no tenen un caràcter seqüencial i s’han d’abordar de manera simultània:

• Tècniques i materials de configuració

• Elements de configuració formal i espacial

• Anàlisi de la representació tridimensional

• Volum en el procés de disseny

Pel que fa la matèria de Volum en l’assoliment de les competències clau, afavoreix el desenvolupament de totes aquestes, atès el seu caràcter divers i integrador.

En primer lloc, la matèria desenvolupa plenament la competència de consciència i expressió culturals, vehiculant per mitjà de les arts graficoplàstiques, visuals i audiovisuals les pròpies experiències i emocions experimentades per l’alumnat, on les habilitats de cooperació i socialització, i la utilització de tècniques i recursos dels llenguatges artístics adquireixen una gran rellevància per atendre i respondre criteris de sostenibilitat, en equilibri amb l’expressió creativa d’idees.

L’ús de les TIC no només contribueix, com a eines eficaces en la producció de creacions visuals i audiovisuals en el camp tridimensional, sinó que també, paral·lelament, afavoreix el desenvolupament de la competència tecnològica. La competència matemàtica i la competència en ciència, tecnologia i enginyeria es treballa de manera transversal a tota la matèria. S’aportarà a la competència personal, social i d’aprendre a aprendre afavorint l’anàlisi i l’atenció als processos i a l’experimentació creativa, ja que comporta la presa de consciència sobre les capacitats i els recursos sostenibles, així com la integració dels propis errors com a part del procés d’ensenyament aprenentatge i instrument de millora. Tot el procés creatiu i el seu desenvolupament en la matèria de Volum contribueix a potenciar en l’alumnat el sentit de la iniciativa i de l’esperit emprenedor.

Alhora, la matèria ha d’insistir en la formació de codis ètics que preparin l’alumnat com a futur ciutadà o ciutadana en l’ús correcte de l’expressió i la comunicació artística, visual i audiovisual, perquè li proporcionin les eines i els recursos necessaris que li facilitin la interacció i el desenvolupament davant de qualsevol situació d’aprenentatge.

Aquests coneixements, destreses i actituds han de ser, per tant, entesos com a elements d’anàlisi i de treball comuns a tots els blocs. Un enfocament competencial i pràctic, mitjançant el qual l’alumnat s’expressi a través de la imatge, aplicant amb rigor coneixements i tècniques que ja ha adquirit i que generi participació i desenvolupament de la creativitat, sense oblidar el propi caràcter de la matèria, especialment motivador i innovador.

A més, com a procés de creació i d’expressió artística pel seu llenguatge interdisciplinari i transversal, la matèria de Volum ajuda a la comprensió, a l’expressió i a la comunicació en diferents formats plàstics, visuals i audiovisuals. De la mateixa manera, s’incideix transversalment per mitjà dels seus exercicis i de les seves competències en el foment del desenvolupament sostenible i en la cura del medi ambient, insistint alhora en el desenvolupament de l’esperit emprenedor i en l’educació cívica, en la igualtat de gènere, en la prevenció i resolució de conflictes, en la gestió de situacions de risc resultants de la utilització de les TIC i, per descomptat, a crear espais cent per cent inclusius tant per a l’alumnat com per al professorat, aspectes tots recollits en els reptes del mil·lenni.

Així doncs, l’objectiu de la matèria és impulsar la capacitat creadora atenent l’expressió del volum, potenciant la producció divergent que fomenta en l’alumnat l’aportació de solucions pròpies, originals i inclusives. Això comporta aparellar la percepció i la imaginació amb coneixements pràctics i tècnics, sempre sostenibles i dirigits cap a l’orientació i les sortides professionals.