Sempre és important ser capaç d’identificar quines són les tesis o conclusions que es defensen en una argumentació, però en els temps que vivim pren una rellevància especial poder clarificar quines raons sostenen una opinió per evitar els errors, trampes o prejudicis i comprendre que no tots els arguments tenen la mateixa validesa, ni lògica ni ètica.

La matèria de Filosofia ha de permetre l’alumnat aprofundir en l’anàlisi dels discursos i valorar com els diferents sabers ens proporcionen diferents graus de certesa.

Mitjançant la comprensió de l’especificitat del pensament filosòfic com a saber argumentatiu, l’alumnat adquireix eines per a analitzar críticament els discursos i arguments del seu dia a dia.

El desenvolupament d’aquesta competència ha d’ajudar l’alumnat a adquirir una posició de prevenció davant les informacions que l’envolten i capacitar-lo per discernir a quin tipus de saber pertanyen. Entendre quin tipus de saber estem analitzant és una condició a fi de poder seleccionar les eines d’anàlisi i d’argumentació adients per a cada discurs, que es treballen en la competència 2. Abordar la vinculació entre la ciència i la filosofia, més enllà del que diferencia els dos sabers, és important per desenvolupar una actitud crítica. La diferenciació entre veritat i certesa és capital per assumir un escepticisme racional que possibiliti una anàlisi crítica dels discursos.

Argumentar consisteix a presentar els pros i els contres d’una proposició, una idea o una tesi i arribar a una conclusió. Aquesta competència pretén capacitar els i les alumnes a pensar amb més lògica, més significativament, amb profunditat, a partir dels recursos propis del discurs i la pràctica filosòfica.

Pensar de manera formalment correcta té més a veure amb el “com” que amb el “què”, en pensar, i no en pensar sobre uns continguts concrets.

Pensem de forma reflexiva quan ens aturem per identificar les raons per les quals passa, sentim, fem o es fa alguna cosa. El fet d’aturar-se implica la possibilitat de qüestionar el que s’està pensant i la necessitat de pensar-ho d’una altra manera; la reflexió és precisament el moment en què el pensament es descobreix com a tal, i sobre ell és possible pensar-hi. Ho fem constantment, ens aturem, analitzem, avaluem, prenem decisions i seguim pensant. Amb aquesta competència es proposa fer conscient aquest procés de pensament per poder millorar la capacitat de pensar, i permet acompanyar l’alumnat a adonar-se de com pensa, de quins processos mentals empra, a través dels recursos propis de la filosofia. En aquest sentit, està directament relacionada amb la metacognició, que consisteix precisament en la presa de consciència dels processos mentals que usem i que permet l’alumnat d’autoregular-los.

El desenvolupament d’aquesta competència dona a l’alumnat les eines per posar llum i descobrir la lògica interna dels pensaments, propis i aliens, i introduir la crítica com a element essencial per pensar. Identificar prejudicis, distingir el que és important del que és accessori, conceptualitzar, qüestionar marcs conceptuals, detectar errors en l’argumentació… ajuda l’alumnat a construir un pensament propi, amb arguments que li permeten qüestionar allò que pensa. I els capacita per anticipar les pròpies accions a través de la reflexió i la crítica com un element previ a la presa de decisions: és, per tant, una condició per poder abordar la competència específica 4.

El diàleg està estretament unit a la tradició filosòfica ja des de Sòcrates i Plató. Etimològicament, vol dir ‘paraula o raó compartida’, i des d’una perspectiva filosòfica no és sols un intercanvi d’informacions o una confrontació d’idees, sinó sobretot l’espai privilegiat per a la construcció de pensament i coneixement filosòfic compartit.

Ser competent dialògicament implica saber desenvolupar i posar en joc les idees pròpies de manera clara, argumentada i respectuosa. Ser capaç d’escoltar als altres i relacionar, qüestionar i transformar les idees amb la voluntat de contribuir a la construcció de coneixement compartit. Implica també saber gestionar la discrepància de manera constructiva.

Habitualment l’alumnat tendeix a assimilar el diàleg a l’aula amb el debat, deixant de banda altres possibilitats de conversa compartida en les quals el més important és la construcció de coneixement i pensament.

Dialogar filosòficament implica saber abordar problemes amb els altres des d’una perspectiva filosòfica. En aquest sentit, podem identificar tres elements en l’aprenentatge del diàleg filosòfic:

- L’establiment i el compliment de les normes i els acords que garanteixen la seva condició de possibilitat.

- El desenvolupament de les estratègies que permeten abordar, de manera compartida, els problemes amb els instruments propis de la filosofia.

- La sistematització de les idees respecte de problemes filosòfics rellevants.

Aquesta competència està estretament relacionada amb la competència específica 2, donada la importància que té l’argumentació filosòfica, la identificació de les fal·làcies, el qüestionament de les idees i la capacitat de deduir-ne les implicacions. Però es relaciona també amb la resta de competències de la matèria. És per això que s’ha de treballar de manera integrada per afavorir la transferència de coneixements i d’habilitats entre elles.

La complexitat és, potser, un dels elements fonamentals que caracteritzen el nostre present i determina radicalment la vida de les noies i els nois. La societat de la informació i la comunicació, la globalització econòmica i cultural i el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia, entre altres, són elements que formen part de tot un entramat de relacions i qüestions complexes entre les quals no sempre és fàcil orientar-se. La filosofia, en tant que discurs crític i analític, pot ajudar en aquesta empresa.

El que es pretén amb el desenvolupament d’aquesta competència és que l’alumnat aprengui a orientar-se en la complexitat a través de les eines conceptuals i metodològiques pròpies del pensament crític i filosòfic (introduïdes en les competències 1, 2 i 3), per aprofundir en l’anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del món actual. En aquest sentit, assolir aquesta competència implica ser capaç de posicionar-se davant d’un repte o controvèrsia plantejada amb criteri.

Alguns d’aquests reptes contemporanis podrien ser els desenvolupaments tecnocientífics (robòtica, digitalització, intel·ligència artificial...), els reptes ambientals i ecològics (emergència climàtica, escassetat de recursos...) o els sociopolítics (la legitimitat dels sistemes i les institucions polítiques, els feminismes, les migracions, la privacitat, la llibertat d’expressió...). Reptes que impliquen relacionar continguts i competències específiques de la filosofia i d’altres àmbits de coneixements i sabers.

Molts d’aquests reptes estan presents a l’agenda política de gairebé tots els països a través dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, un marc idoni per al desenvolupament d’aquesta competència.

Per desenvolupar aquesta competència és necessari que l’alumnat aprengui a identificar problemes contemporanis, així com els agents, els interessos, els valors i les idees implicades. I també que aprengui a identificar les possibles conseqüències (ètiques, polítiques i socials, etc.) de les diverses posicions al voltant de la situació problemàtica o conflictiva i establir els criteris d’elecció d’alternatives i vies d’acció raonables, des d’una perspectiva democràtica, per poder posicionar-se i prendre decisions al respecte. Per poder-ho dur a terme amb rigor filosòfic, cal que l’alumnat utilitzi les eines filosòfiques que es treballen en la resta de competències.

Al llarg de la història, la filosofia ha abordat qüestions fonamentals per a l’existència humana, com ara la identitat personal, el coneixement o la vida en comú, partint sempre d’un context real i simbòlic concret. En aquest sentit, podem dir que la filosofia ofereix respostes històriques a qüestions essencials. Encara que en aquest nivell educatiu no ens interessa un tractament historiogràfic exhaustiu de la filosofia, el docent ha de recórrer a la tradició o a alguns conceptes fonamentals de l’obra de pensadores i pensadors, per tal d’abordar els reptes contemporanis que es treballin a l’aula des d’un vessant filosòfic.