Annex 3. Situacions d'aprenentatge 

El desenvolupament de les competències específiques de l'etapa d'educació infantil descrites en l'annex 2 es basa en un model pedagògic que reconeix l'infant com a protagonista actiu del seu propi aprenentatge i del grup al qual pertany. Partint d'aquesta premissa, l'escola ha d'oferir un ventall d'oportunitats i situacions d'aprenentatge estimulants, significatives i integradores, ben contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament dels infants, amb les seves potencialitats, interessos, necessitats i drets. En aquestes situacions d'aprenentatge l'infant ha de poder prendre decisions que li permetin avançar en la seva evolució seguint el seu propi ritme. L'equip educatiu l'ha d'acompanyar intervenint de forma propera i respectuosa per a la millora del seu procés d'aprenentatge. 

Per facilitar la vinculació de les situacions d'aprenentatge amb les necessitats, els interessos i les inquietuds dels infants, s'han d'establir connexions entre el que és nou, el que és conegut, el que experimenta i el que viu. Abordar els aprenentatges de l'etapa des d'aquest enfocament suposa dissenyar i generar situacions d'aprenentatge funcionals, significatives i rellevants, tenint en compte l'infant, el grup de referència i l'equip educatiu que l'acompanya. 

En aquesta primera etapa educativa, les situacions d'aprenentatge significatives es donen diàriament a l'escola en una gran varietat de moments de vida quotidiana en les quals els infants interaccionen. Aquests moments s'han d'organitzar, reflexionar i planificar de manera coherent amb la singularitat de cada infant perquè esdevinguin contextos de benestar que afavoreixin l'aprenentatge des de la seguretat, l'empatia i el respecte. També s'han de detectar i valorar altres fets concrets, imprevistos i espontanis, que atrauen l'atenció dels infants, per convertir-los en moments rics d'aprenentatge. 

El joc espontani i lliure és l'activitat per excel·lència de l'infant, és una activitat natural, un dret universal i un context ideal de gaudi i aprenentatge, a través del qual l'infant es desenvolupa d'una forma natural i plaent: descobreix, experimenta, aprèn, resol reptes amb creativitat i prova noves situacions. Els infants juguen per plaer i per necessitat, per crear mons imaginaris, per recrear situacions viscudes, per interpretar la realitat des dels desitjos, per divertir-se i riure, per crear vincles, per estructurar el seu pensament i per construir-se un espai propi, personal i compartit. 

Les accions educatives que es van succeint en el dia a dia de l'escola i en el joc espontani, es complementen i s'enriqueixen al llarg de l'etapa amb altres situacions d'aprenentatge globalitzades i centrades en la realitat propera dels infants. Aquestes propostes han d'estar pensades per fer créixer l'interès de l'infant per aprendre, perquè es faci preguntes, proposi solucions a diferents reptes, es relacioni, es comuniqui i intervingui en la realitat de manera creativa. 

Les situacions d'aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes dins i fora de l'aula i de l'escola. Han d'integrar les pròpies experiències dels infants en el seu context quotidià per donar així sentit a les competències de l'etapa. Les diferents situacions d'aprenentatge han de partir de l'interès per conèixer, saber i aprendre que té tot infant, basant-se en reptes i posant el focus en la importància del procés més que en el resultat final. L'equip educatiu que acompanya l'infant en aquestes situacions ha d'escoltar, observar, donar temps, documentar i intervenir, estant atent a les respostes i els interessos que sorgeixen de la quotidianitat a l'escola, per provocar l'aprenentatge. 

És tasca dels equips educatius reflexionar sobre l'acció educativa, el sentit de les seves actuacions, l'adequació de les metodologies i estratègies emprades, i l'organització i la cura dels espais i els materials. L'equip educatiu ha d'acompanyar l'infant de forma propera i respectuosa, ha de proposar, ha de saber esperar, ha d'intervenir, ha d'observar i ha d'analitzar per enriquir el procés de desenvolupament i aprenentatge. 

L'infant es vincula al món des d'un mateix, des de la relació amb la seva família, amb els altres infants i amb les persones adultes que els acompanyen, i ho fa en una diversitat de contextos, de cultures i de llengües que li aporten experiències, sabers, valors i aprenentatges. Les escoles bressol i les escoles han de ser permeables a la societat en la qual viuen, aprenen i es relacionen els infants, i han d'obrir portes i finestres per fer visible una cultura d'infància que generi contextos en què els infants puguin participar i sentir que formen part de la societat en la qual viuen i viuran. 

(23.038.109)