Matèries de la modalitat de música i arts escèniques

La matèria d’Anàlisi Musical permet un apropament racional a les propostes musicals que porta implícit explorar els seus diferents significats i característiques a més d’examinar-les des d’un punt de vista crític i estètic. Això facilita que l’alumnat comparteixi les dimensions del missatge que el compositor o la compositora va voler expressar i la relació de la proposta amb el context històric i social en el qual va ser creada. Alhora, implica la valoració de l’impacte que la seva audició i interpretació té en un mateix i en els altres. Com més profundament es comprèn la música, més sofisticada és la recepció analítica i més rica l’experiència com a intèrprets, compositors i oients.

A través d’aquesta matèria, l’alumnat es familiaritzarà amb tècniques d’organització i procediments bàsics dels elements dels llenguatges musicals, així com amb els components clau dels diferents estils i contextos. L’exposició a diferents propostes musicals fomenta una ampliació de l’univers sonor en el qual l’alumne o alumna es desenvolupa quotidianament i li permet plantejar-se diversos usos del llenguatge artístic. Analitzar com es construeix una proposta musical contribueix a desenvolupar l’esperit crític, valorar la diversitat com a font d’enriquiment cultural, incentivar la curiositat, millorar l’empatia i buscar en el llenguatge verbal usos lingüístics capaços de definir emocions.

Per a tal efecte, es demana als estudiants que siguin capaços de relacionar l’ús d’elements del llenguatge musical, les fonts de so o els fonaments de la tècnica compositiva amb recursos estilístics i formals característics, i amb aspectes rellevants històrics i socials, així com amb les emocions, els sentiments o les impressions. Mitjançant comentaris i l’elaboració de crítiques orals o escrites, els i les alumnes expliquen el que han après sobre les propostes, els intèrprets i sobre si mateixos. En compartir la seva experiència integren el seu aprenentatge de manera més eficaç per aplicar-lo en altres situacions de creació, execució o apreciació.

Així mateix, comprendre l’ús de fórmules rítmiques i melòdiques i de patrons harmònics a partir de la seva anàlisi permet interioritzar processos compositius que l’alumnat podrà aplicar creativament a les seves interpretacions musicals i automatitzar en els seus esquemes més bàsics per incloure’ls de manera lògica en les seves improvisacions i en les seves pròpies composicions. Compartint i analitzant les seves creacions musicals i reflexionant conjuntament sobre els procediments i les eines utilitzats en els processos de creació, es fomenta l’aprenentatge entre iguals i l’aplicació posterior i la millora en altres esforços creatius, a més de l’apreciació d’obres o extractes musicals.

La matèria d’Anàlisi Musical es divideix en dos cursos, i el segon és la continuació lògica del primer. Les competències específiques s’articulen a partir de quatre components fonamentals: identitat cultural, recepció cultural, expressió i producció artística i cultural, que desenvolupen les capacitats de l’alumnat mitjançant el coneixement, l’ús i l’aplicació de l’anàlisi musical com a eina indispensable per comprendre, gaudir, investigar, descobrir i utilitzar la música com a mitjà d’expressió.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, entre d’altres. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà per mitjà dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació, que es desprenen directament de les competències específiques esmentades, estan dissenyats per contribuir a capacitar l’alumnat amb una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement, i comprovar-ne el grau d’assoliment i com s’integren coneixements, destreses i actituds.

Els criteris d’avaluació s’han formulat tenint en compte els coneixements, les destreses i les actituds que ha d’assolir l’alumnat i el grau d’implicació d’aquesta matèria amb la resta d’assignatures que es cursen paral·lelament, amb la finalitat de determinar si les competències específiques amb què es relacionen han estat assolides.

Cada curs s’estructura en blocs de sabers que integren els diferents tipus de coneixements, destreses i actituds. El primer curs s’articula en tres blocs: iniciació als elements analítics, recepció auditiva, anàlisi i interpretació i la forma musical.

Els sabers bàsics d’aquest primer curs se centren en el desenvolupament de l’escolta activa, les capacitats analítiques i la gestió de les habilitats i destreses necessàries per entendre els elements i les estructures que formen una proposta musical.

En el segon curs hi ha dos blocs: fonaments teòrics i pràctics comuns i gèneres musicals.

En aquest cas, se seguiran perfeccionant els coneixements musicals, i l’ús de l’anàlisi com a eina d’aprofundiment musical i de descoberta dels processos creatius inherents als gèneres musicals per mitjà de diferents propostes.

En ambdós cursos, l’elaboració d’anàlisis harmòniques, formals i estètiques contribueix a l’organització i la interiorització d’esquemes harmònics, rítmics i formals; la seva translació a la pràctica a través de l’expressió musical és imprescindible per a la creació, contribueix a l’adquisició d’eines musicals i es consolida amb la millora del discurs personal, l’autoestima i el desenvolupament de l’empatia davant la diversitat d’opinions.

Aprendre a analitzar una proposta musical és aproximar-se al procediment i als mecanismes que permeten desconstruir una peça musical, i també permet convertir l’anàlisi en una eina per comprendre el conjunt de la proposta i saber utilitzar en diferents contextos els elements que la formen. Amb aquesta finalitat, es proposa que l’alumnat participi de manera activa en el procés d’anàlisi i el relacioni mitjançant activitats a l’aula amb situacions reals en les quals poder aplicar els coneixements adquirits.

La matèria permet dissenyar activitats en les quals l’escolta activa —amb suports gràfics o visuals o sense— fomenti la capacitat d’argumentació crítica i la construcció d’identitat pròpia sobre el patrimoni cultural. En aquest procés d’interiorització sobre la construcció de la música, l’alumnat consolidarà les bases d’un llenguatge propi que li permetrà desenvolupar amb èxit projectes artístics diversos.

La matèria d’Arts Escèniques pretén abordar, de manera integral, els processos de creació escènica i performativa. Aquests processos de creació són una eina de transformació i recreació de la realitat que ens fa reflexionar sobre el món, la condició humana, les emocions que ens travessen i les relacions socials, afectives i de poder. Dins de les Arts Escèniques s’inclouen diferents modalitats que responen a un origen i una estructuració comuns: el ritual i l’espectacle. Des de manifestacions que es troben als fonaments culturals de la societat, com són el teatre i la dansa clàssics, amb les seves convencions, que actuen recreant situacions, fins al que anomenem “arts performatives”, en què es prescindeix de la convenció escènica, totalment o parcialment, i s’articula un discurs basat en el cos des de l’aquí i l’ara, amb la intenció de generar una transformació de la realitat percebuda. Aquestes dues maneres d’abordar la creació no són excloents ni tenen uns límits definits, i actualment conviuen i conflueixen.

El cos i la veu són un element central en les arts escèniques, en què es desenvolupen les capacitats expressives i cinèsiques (corporals i gestuals) de l’intèrpret. L’alumnat aprèn a expressar i transmetre idees, sentiments i emocions, pròpies o compartides, mitjançant la pràctica de diferents modalitats d’arts escèniques i performatives.

Aquesta matèria s’articula al voltant de 6 competències específiques, íntimament relacionades amb els components de la competència clau 8 (consciència i expressió culturals), i amb els sabers bàsics que conformen la matèria mateixa que descriurem a continuació. Aquestes competències específiques pretenen establir l’adquisició dels coneixements, de les destreses i de les actituds en l’àmbit de les arts escèniques i performatives, relacionades amb la competència clau Identitat cultural, recepció cultural, autoexpressió i producció artística i cultural.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els sabers han estat articulats en cinc blocs: el patrimoni escènic i performatiu; expressió i comunicació escènica i performativa; expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives; escenificació i representació escènica i performativa i la recepció de les arts escèniques i performatives. Aquests sabers s’han graduat i distribuït entre els dos cursos de la matèria.

L’enfocament competencial de primer de batxillerat és el de dur a terme exercicis relacionats amb l’expressió corporal aplicada a les arts escèniques clàssiques i als espectacles senzills, en què s’utilitzi la convenció escènica (espai, temps, quarta paret, etc.). Igualment, es pretén un coneixement dels espais escènics existents, des d’una perspectiva històrica, funcional i de conservació i foment del patrimoni escènic (material i immaterial). Per al segon curs, el nivell dels exercicis està més vinculat a les manifestacions contemporànies i actuals, que hem anomenat, de manera genèrica i flexible, “performativitat”, en què es produeix una absència total o parcial de la convenció escènica clàssica.

En aquest segon curs, l’expressió corporal haurà de formar part essencial de la pràctica, tant per les característiques performatives actuals com per l’objectiu de fer un espectacle complex, en què, preferentment, es fusionin elements de les dues concepcions, l’escènica clàssica i l’escènica i performativa actual. Durant aquest curs, l’alumnat ha d’adquirir una visió integradora de l’impacte social que poden tenir les manifestacions escèniques i performatives, particularment l’anomenada memòria performativa, en la comprensió i la transformació del món actual. De la mateixa manera, caldrà conèixer les anomenades manifestacions parateatrals, en què s’inclouen les desfilades, les cercaviles, els rituals, les festes i els espectacles populars. L’anàlisi de peces dramàtiques també pretén diferenciar els efectes que les convencions escèniques produeixen en els espectadors: ubicació, definició, participació, efecte mirall i catàrtic, etc. Així mateix, s’han establert exercicis associats a l’emprenedoria (producció i gestió) cultural des de la perspectiva social.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències especifiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. Per tant, comencen per avaluar l’acció que determina la competència, quina és la finalitat de l’exercici buscat, alhora que estableixen pautes per a la valoració dels processos que porten a aquest exercici. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. S’han expressat de manera que permetin més nivells de concreció o gradació, fins a arribar a l’establiment d’una rúbrica individualitzada. Per a les competències específiques de contingut més general, s’han establert 2 o 3 criteris d’avaluació, mentre que les més específiques, essencialment relacionades amb la producció de manifestacions escèniques i performatives, tenen un únic criteri d’avaluació, susceptible, tal com s’ha indicat, de ser anivellat en diverses gradacions.

A la programació d’Arts Escèniques s’ha de tenir molt en compte l’enfocament dels dos cursos: més centrat en l’expressió individual i la representació escènica clàssica a primer de batxillerat, i destinat a desenvolupar un espectacle complex, actual i col·laboratiu a segon de batxillerat. Resultarà fonamental combinar exercicis d’aquesta matèria amb d’altres, com Literatura Dramàtica, etc. Tots estan íntimament lligats, ja que l’assoliment de competències és seqüencial i basada en l’augment de la complexitat de l’exercici. En tot cas, cal tenir molt en compte allò que s’ha indicat en les situacions d’aprenentatge, que pot ser un element de partida molt important per al treball a l’aula.

De tot el que s’ha exposat es dedueix que Arts Escèniques és una matèria que es desenvoluparà plenament amb l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge basat en indagacions. A més, el treball interdisciplinari serà fonamental per aplicar sabers essencials d’altres disciplines amb un reflex important en la matèria, per exemple, l’aptitud vocal.

En definitiva, les arts escèniques i performatives contribueixen a fer una ciutadania democràtica i responsable. Consoliden la maduresa personal, afectivosexual i les habilitats socials, i fomenten un comportament respectuós i no violent amb els altres. Promouen l’equitat a través del reconeixement i l’anàlisi de les desigualtats existents, i fan que l’alumnat les hagi d’afrontar i hi reflexioni. Fomenten la motivació i la perseverança i desenvolupen la creativitat, la sensibilitat artística, l’assertivitat, la resiliència i l’esperit emprenedor. Afavoreixen el desenvolupament d’una identitat multidimensional, així com el sentit de pertinença a una comunitat heterogènia i multicultural. Així doncs, aquesta matèria es concep com un instrument fonamental en la formació integral de les persones. A partir de coneixements, destreses i actituds imprescindibles per al creixement personal, planteja reptes morals i de consciència social i mediambiental.

La veu és un instrument natural, propi dels éssers humans. Amb el control de la fonació i l’entonació s’aconsegueix la combinació de música i paraula d’una manera ordenada, generant el cant, que ha estat des dels inicis de la humanitat un dels més valuosos modes d’expressió de sentiments i emocions.

Cantar és natural en l’ésser humà i la utilització de la veu com a instrument aporta una vasta capacitat expressiva, ja que no comporta una iniciació tècnica tan complexa com amb la majoria dels instruments i permet abordar amb relativa facilitat una gran quantitat de peces musicals de molt diversos estils.

Amb la interpretació vocal d’una obra, l’alumnat integra l’ús pràctic dels diferents llenguatges musicals amb un aportament emocional i comunicatiu. És una oportunitat per explorar i experimentar diferents manifestacions culturals i traslladar a la pràctica el que s’ha treballat en cursos anteriors com una aplicació dels coneixements del llenguatge musical adquirits, interpretant varietat de músiques de diferents períodes històrics, cultures i estils.

Amb el treball de la tècnica vocal l’alumnat aprendrà a controlar la seva fisiognomia, tant en el pla intern (respiració, fonació i projecció vocal) com en relació amb els hàbits posturals i moviments corporals, que poden acompanyar a la interpretació, i podrà reproduir una peça musical tornant a dotar-la de vida, posant en relleu les emocions, sensacions o idees que com a intèrpret o intèrprets vulguin transmetre.

La matèria de Cor es divideix en dos cursos, i el segon és la continuació i el perfeccionament del que s’ha treballat en l’anterior. El seu caràcter eminentment pràctic li permet esdevenir un espai on desenvolupar i millorar l’habilitat d’interpretar mitjançant la veu, per fer propi un repertori extens i variat en el qual l’alumnat posi en pràctica el que ha après en altres matèries que cursa simultàniament o ha cursat.

Prenent com a referència la competència clau 8 (consciència i expressió culturals), s’han establert cinc competències específiques basades en tres processos: desenvolupament de tècniques d’interpretació vocal, la pràctica vocal en grup i el desenvolupament de la cultura musical al voltant de la tradició coral en diversos contextos culturals i històrics.

D’altra banda, desenvolupar la capacitat dels estudiants per produir els seus propis projectes afavoreix l’autonomia i la creativitat i connecta àrees del coneixement adquirides de manera formal i informal, i apropa les situacions de l’aula a la realitat.

Les competències específiques busquen desenvolupar la consciència i les expressions culturals exposant l’alumnat a nombroses referències culturals.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, entre d’altres. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació plantejats serveixen per determinar si les competències específiques de les quals deriven són assolides i, per tant, contribueixen a l’assoliment dels aprenentatges competencials esperables.

Per a això, la programació de la matèria ha de considerar els processos d’avaluació com a fonts d’informació que possibilitin l’observació i la valoració dels processos d’aprenentatge. La programació també ha de recollir el nivell de desenvolupament competencial i el grau d’acompliment de les competències.

Els sabers bàsics estan dividits en dos blocs: tècnica vocal i pràctica de conjunt, tant per al primer curs com per al segon. Molts dels sabers són compartits i només varia el grau de complexitat en el qual s’han de treballar i desenvolupar.

La narrativa audiovisual forma part essencial tant de l’expressió artística contemporània com, encara més, de la comunicació mediàtica que caracteritza la nostra època. Tots aquests àmbits són interessants per a la matèria de Cultura Audiovisual, que intentarà procurar a l’alumnat unes eines vàlides i suficients per al correcte processament de la informació audiovisual que li arriba per múltiples vies.

A banda d’aquest aspecte, la Cultura Audiovisual també pretén que l’alumnat sigui capaç de produir narracions audiovisuals complexes –més enllà dels contenidors preformatats que li proporcionen les xarxes socials, als quals estan habituats–, que tinguin en compte tots els aspectes que es poden posar en joc en aquest terreny: guió, producció, fotografia, il·luminació, interpretació, direcció d’art, muntatge, etc., tot això dins d’una experiència complexa de treball col·laboratiu, cosa que implica posar en funcionament diferents processos cognitius, culturals, emocionals i afectius.

En el desenvolupament d’una producció audiovisual, que és la finalitat última de la matèria, es duen a terme fases d’informació, investigació, reflexió, anàlisi, expressió d’opinions i adopció de posicionaments, cerca de solucions pròpies, avaluació, autoavaluació i exercici del judici crític. Caldrà que l’alumnat s’interrogui sobre la situació a què s’enfronta, per a això haurà d’investigar sobre les solucions que altres creadors audiovisuals de tots els temps han donat a aquests mateixos interrogants. A més, l’anàlisi de produccions audiovisuals de diferents èpoques i societats contribuirà al coneixement i a la consciència del patrimoni audiovisual global. Aquesta anàlisi donarà l’oportunitat de familiaritzar l’alumnat amb nombroses referències i establir vincles amb altres disciplines artístiques, a més de facilitar l’enriquiment de les pròpies creacions. Igualment, la pràctica audiovisual farà que l’alumnat posi en marxa el pensament creatiu i divergent, i fomentarà el desenvolupament de valors personals i la construcció de la seva identitat. Durant el procés, aprendrà a ser responsable de les seves decisions, a tenir en compte l’opinió dels altres, augmentant el sentit del compromís i la capacitat de treball col·laboratiu, que és indispensable desenvolupar per dur a terme una producció audiovisual.

Serà important també distingir entre la creació de peces amb voluntat sobretot d’expressió personal —aquelles, a què ens hem referit abans, que es difonen i es fomenten especialment per les xarxes socials—, a les quals l’alumnat sol estar habituat, i les produccions audiovisuals amb uns propòsits comunicatius concrets i que impliquin un missatge i uns destinataris prèviament definits fora del cercle íntim. En tots dos casos, en la matèria de Cultura Audiovisual caldrà parar una especial atenció a la recerca de l’originalitat, a l’espontaneïtat en l’exteriorització d’idees, de sentiments i d’emocions, la innovació i el pensament crític i autocrític. Per això, serà indispensable apropiar-se dels aspectes tècnics de diferents disciplines, dels seus mitjans, eines i llenguatges, i de controlar-los. El llenguatge audiovisual és híbrid, interseccional, hi tenen cabuda molts d’altres: des de la plàstica fins a la moda, passant per les arts escèniques. L’alumnat haurà d’aprendre a comunicar-se per aquest mitjà, comptant amb l’error com a possibilitat d’aprenentatge, i estimulant el desig d’expressar millor la seva visió del món mitjançant produccions audiovisuals cada cop més perfeccionades, fet que implica que la capacitat creadora pugui fluir sense obstacles tècnics que la condicionin. L’anàlisi i l’avaluació de tot aquest procés ajudarà l’alumnat a prendre consciència de l’audiovisual com a mitjà de coneixement i de resolució de problemes, que, a la vegada, afavorirà la reinversió dels seus aprenentatges en situacions anàlogues o en altres contextos.

La formació d’aquesta matèria es basa en diversos eixos fonamentals: anàlisi crítica dels missatges audiovisuals rebuts, coneixement de les principals tècniques emprades en la producció audiovisual, desenvolupament de la capacitat expressiva i creativitat i innovació. S’estructura en quatre blocs de sabers:

Història de la fotografia i l’audiovisual: de Daguerre a la realitat virtual. Apreciació estètica i anàlisi formal

S’acostarà l’alumnat al coneixement de la història de la fotografia i l’audiovisual, indispensable per situar la matèria, i s’establiran els diversos formats que el medi ha generat, especialment contemporanis. A més, es faran tota classe d’anàlisis: formals, temàtiques, comparatives, etc., de fotografies i textos audiovisuals molt diversos, amb la finalitat que l’alumnat faci seva una mirada sobre el medi crítica, informada i anticomplaent.

Elements formals de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual. Capacitat expressiva de la imatge fixa i la imatge en moviment

En aquest bloc es familiaritzarà l’alumnat amb els elements gramaticals essencials de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual, cosa que comprèn des de les formes geomètriques bàsiques fins al color, passant per tot el que defineix el pla, com l’angulació o el moviment, sense oblidar aspectes tècnics intrínsecs al medi, com ara l’exposició, la profunditat de camp, l’enfocament, etc.

La creació i la producció audiovisuals

Es treballaran els aspectes necessaris per crear i realitzar un relat audiovisual. Tot el que implica, l’experimentació i l’assaig, i també el descobriment dels processos de creació de diferents cineastes, fotògrafs i altres creadors de tots els temps i contemporanis. Hi serà present la narrativa audiovisual, com ara el guió literari, el guió tècnic o la posada en escena.

Tècniques i procediments en la producció audiovisual

En aquest bloc es posarà en pràctica tot el que s’ha après i desenvolupat en els altres amb la realització d’una producció audiovisual en totes les fases.

Els sabers han de seguir, preferentment, l’ordre seqüencial en què es presenten, i com a continguts transversals a tots els sabers es treballarà la creació de projectes sostenibles, el consum elèctric responsable, el coneixement i la difusió del patrimoni cultural i els oficis, per contribuir a una formació global en relació amb el món que ens envolta i una educació mediambiental de l’alumnat.

Per a l’assoliment de les competències específiques de la matèria caldrà unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat explorar una àmplia gamma d’experiències d’expressió a través del llenguatge fotogràfic i l’audiovisual, utilitzant tots els mitjans disponibles, que podran abastar des de càmeres estenopeiques fabricades per l’alumnat, fins i tot telèfons mòbils, i ordinadors, passant per tot l’equipament propi d’una producció audiovisual que el centre pugui proporcionar. Hauran de ser estimulants i inclusives, tenint en compte les àrees d’interès, les referències culturals i el nivell de desenvolupament. La seva complexitat augmentarà gradualment, fins arribar a requerir la participació en diverses tasques durant una mateixa proposta de creació, fet que afavorirà el progrés en actituds com l’obertura, el respecte i l’afany de superació i millora.

Hem de subratllar que, dins del procés creador i expressiu, tota producció audiovisual pren veritable sentit quan és exposada, apreciada, analitzada i compartida en públic. L’alumnat es converteix així en espectador no només de les produccions alienes, sinó també de les seves pròpies, cosa que contribuirà a la seva formació integral i a desenvolupar la humilitat, la maduresa emocional, personal i acadèmica, l’autoconfiança i la socialització; en definitiva, la seva intel·ligència emocional.

L’objectiu últim d’aquesta matèria és facilitar a l’alumnat una trobada amb la creació audiovisual, impulsant-hi l’atreviment de mirar, actuar i fer d’una altra manera, estimulant una conducta creativa que parteixi de recursos propis i referents culturals i artístics específicament audiovisuals i implicant-se emocionalment i intel·lectualment en el llenguatge que defineix la nostra època.

La matèria de Llenguatge i Pràctica Musical pretén donar continuïtat a la formació musical que l’alumnat ha rebut en l’educació secundària obligatòria. L’objectiu principal de la matèria és que l’alumnat desenvolupi i apliqui, amb autonomia i en contextos diversos, els coneixements, destreses i actituds que manifesten una cultura musical sòlida. Així doncs, la finalitat darrera de la matèria és aprendre a comprendre, a apreciar i a valorar críticament el fet musical de manera global i holística.

Aquesta matèria se centra en dos àmbits: el primer, audició, llenguatge musical i cultures musicals, i el segon, interpretació, improvisació i creació. Per això, la seva finalitat és doble: aprofundir en el coneixement dels elements morfològics i sintàctics constitutius dels llenguatges musicals, i desenvolupar i ampliar la capacitat de comunicació artística amb emoció, vivint l’experiència musical.

La música i la seva pràctica, ja sigui amb la interpretació, la improvisació o la creació, és una expressió cultural en si mateixa i activa múltiples capacitats de la persona. El seu estudi fa que l’alumnat conegui no només factors psicològics, estètics i socioculturals del fet musical, sinó també la naturalesa física dels materials sonors que utilitza aquest art i la proporcionalitat matemàtica en què es basen les seves relacions.

La comprensió dels elements musicals contribuirà a perfeccionar la capacitat d’expressar-se mitjançant la veu, els instruments i el cos. L’objecte fonamental de l’estudi dels llenguatges musicals implica l’adquisició del coneixement significatiu del codi que permet parlar sobre música emprant els termes adequats perquè aquesta comunicació pugui ser compartida.

Alhora, comporta també l’adquisició dels conceptes necessaris per a la descodificació de la seva representació, i també la seva codificació per a la representació significativa de les produccions alienes o pròpies.

La interpretació de l’alumnat d’un repertori musical ampli i variat possibilita l’adquisició de capacitats i destreses tècniques i interpretatives i afavoreix la sensibilitat auditiva i la memòria musical. La pràctica instrumental i la pràctica vocal, juntament amb el moviment corporal com a base de la interiorització rítmica, confereix a l’execució musical un component lúdic que permet l’associació d’allò cognitiu amb allò motor i sonor.

A l’últim, la creació i l’expressió instrumental, vocal i corporal, en una educació musical en la qual la pràctica és el centre de l’acció pedagògica, és també un procediment cabdal per aprofundir en els continguts dels llenguatges musicals, ja que permet experimentar amb els sons i amb el ritme per mitjà del treball col·laboratiu, desenvolupant les emocions.

Tot plegat es potenciarà amb l’ús de les aplicacions i dels recursos digitals musicals, com a recurs per indagar, obtenir informació, crear i descobrir músiques de tots els estils i cultures.

En definitiva, gràcies a aquesta matèria l’alumnat podrà adquirir una formació més àmplia en referència als llenguatges musicals i a la seva pràctica, viure i gaudir a partir dels diversos exemples treballats i desenvolupar criteris per establir judicis estètics propis.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, entre d’altres. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

S’han establert cinc competències específiques que es connecten de forma directa amb els components de la competència clau 8, consciència i expressió culturals. Aquestes cinc competències contenen els aprenentatges que contribueixen d’una manera més directa al desenvolupament de la competència clau 8, ja que posseeixen una afinitat o una relació més grans amb aquesta competència.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació plantejats serveixen per determinar si les competències específiques de les quals deriven són assolides i, per tant, contribueixen a l’assoliment dels aprenentatges competencials esperables.

Els sabers bàsics estan dividits en dos blocs: un primer sobre audició, llenguatge musical i cultures musicals, i un segon que es refereix a interpretació, improvisació i creació.

Per a això, la programació de la matèria ha de recollir els processos d’avaluació com a fonts d’informació que possibilitin l’observació i la valoració dels processos d’aprenentatge. La programació també ha de recollir el nivell de desenvolupament competencial i el grau d’acompliment de les competències.

Finalment, les situacions d’aprenentatge de la matèria engloben els àmbits comunicatiu, analític, expressiu, creatiu, emocional i interpretatiu. La matèria possibilita l’enfocament procedimental per a l’assoliment de les competències específiques mitjançant l’escolta activa, la valoració de diferents manifestacions musicals, la pràctica musical i la creació de projectes.

En aquests, l’alumnat serà partícip i protagonista del procés d’aprenentatge a través d’experiències, processos, reptes i tasques que desenvolupin la seva capacitat d’apreciació, anàlisi, creativitat, imaginació i sensibilitat. S’hi dissenyaran activitats que permetin la mobilització de diferents recursos apresos per l’alumnat, tant en el context de la matèria com en d’altres de previs o externs, en les quals es fomentaran reptes assequibles que involucren l’alumnat de manera activa, vinculant el seu desenvolupament a situacions de rellevància universal i social.

La Història de la Música i de la Dansa persegueix dotar l’alumnat de les eines necessàries per abordar el coneixement de les expressions artístiques més significatives en el decurs del temps. A més, proporciona una visió global d’aquestes manifestacions i les vincula amb els successos i els contextos en què van succeir, establint relacions entre gèneres, estils i èpoques. En conseqüència, aquesta matèria aprofundeix en l’estudi d’aquests fenòmens i aborda el treball de diferents períodes històrics. Mitjançant l’observació, l’anàlisi i el reconeixement de característiques rellevants, s’identificaran els estils i es vincularan amb la societat del seu temps.

En concret, aquesta matèria introdueix l’alumnat en el descobriment dels diferents períodes en què tradicionalment s’ha classificat l’evolució històrica partint de l’antiguitat fins als nostres dies, fent atenció als diferents gèneres i estils. S’aproxima cadascun d’aquests a les diferents maneres de concebre la creació tant en la música i les arts escèniques com en la dansa que, en gran mesura, han transcorregut conjuntament al llarg del temps. Així, l’alumnat en comprendrà l’evolució i establirà associacions amb altres manifestacions artístiques de les societats en què es van produir i ubicarà temporalment les propostes.

Cal insistir que la perspectiva de la matèria d’Història de la Música i la Dansa ha de ser eminentment pràctica. A més, es considera oportú partir de les etapes, els períodes, els estils i les estètiques més actuals per, de manera progressiva, aproximar-nos als anteriors. També ha d’estar connectada amb la resta de matèries del currículum, i es recomana que el centre afavoreixi una organització horària per tal de tenir temps de desenvolupar projectes interdisciplinaris. L’assoliment conjunt de competències ajuda l’alumnat a tenir una percepció global de l’aprenentatge, fet que en permet una participació més activa i un grau més alt de motivació i significativitat.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà per mitjà dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho.

El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

La pràctica habitual d’escoltar, visionar, interpretar amb el cos i/o els instruments, crear o presenciar en viu manifestacions musicals, dansístiques i escèniques de diferents períodes històrics, diferents cultures i estètiques diverses, farà que l’alumnat adquireixi una perspectiva més àmplia des de la qual pugui contemplar, comprendre i valorar la creació i la interpretació artística. Així mateix, l’accés i el contrast a fonts d’informació sobre les característiques estilístiques i els corrents estètics de cada context ajudarà a comprendre els gustos artístics passats i presents. Alhora, afavorirà la construcció d’una identitat cultural basada en la diversitat.

La utilització de metodologies actives que converteixin l’alumnat en el centre del procés d’aprenentatge ha de tendir a assimilar les competències específiques mitjançant els sabers i la pràctica, connectant els procediments d’escolta i visionat, lectura comprensiva, debats d’opinió, anàlisi i ús de diferents eines tecnològiques, editors de partitures i aplicacions informàtiques amb la interiorització conceptual necessària per a l’elaboració posterior d’argumentacions crítiques i fonamentades mitjançant projectes musicals i audiovisuals. De la mateixa manera, cal promoure el treball en valors i els hàbits de consum que afavoreixin la creació d’un gust personal.

L’assoliment d’aquestes competències específiques desenvolupa la cultura estètica de l’alumnat i s’afegeix a les habilitats i les estratègies relacionades amb el tractament de la informació. Aquesta matèria es complementa amb les de Llenguatge i Pràctica Musical i Anàlisi Musical, Arts Escèniques i Moviments Culturals i Artístics, i facilita la comprensió dels contextos culturals que originen els diferents usos dels llenguatges artístics, especialment en l’àmbit escènic.

La metodologia d’aprenentatge esdevé clau perquè aquesta matèria contribueixi a desenvolupar el respecte, la solidaritat, la no discriminació, la participació, l’ajuda i l’autoestima mitjançant pràctiques eficaces de planificació, treball col·laboratiu, obertura, flexibilitat, creativitat, esforç i rigor en la feina. Alhora, també facilita que coneguin, valorin i respectin produccions de diferents cultures i moments.

En definitiva, gràcies a aquesta matèria els estudiants hauran adquirit una formació cultural i artística més àmplia, una visió més global del lloc que ocupen la música, la dansa i les arts escèniques en la història de l’art, hauran viscut i gaudit dels diversos exemples treballats i desenvoluparan criteris per establir judicis estètics propis.

La matèria s’estructura en dos blocs competencials, consciència cultural i expressió cultural, dels quals deriven quatre components: identitat cultural, recepció cultural, autoexpressió i producció artística i cultural.

S’han establert sis competències específiques i els sabers bàsics estan dividits en tres blocs: escolta, visionat i compressió estètica; interpretació, improvisació i creació escènica, i un darrer que fa referència a contextos, cultures i tecnologies.

Pel que fa als criteris d’avaluació plantejats, serveixen per determinar si s’aconsegueixen adquirir les competències específiques i, per tant, contribueixen a la consecució dels aprenentatges esperables.

Finalment, les situacions d’aprenentatge de la matèria es poden englobar en els àmbits comunicatiu, analític, expressiu, creatiu, emocional i interpretatiu. En definitiva, l’alumnat ha de convertir-se en el protagonista del seu propi aprenentatge a través d’experiències, processos, projectes, reptes i tasques que desenvolupin la capacitat d’apreciació, anàlisi, creativitat, imaginació i sensibilitat.

En aquest sentit, les situacions d’aprenentatge s’han dissenyat per construir experiències significatives basades en l’assoliment de les competències. L’alumnat podrà ferne ús en contextos formals, no formals i informals, i s’afavorirà les interrelacions entre les diferents matèries del currículum i la transferència en situacions reals.

La matèria de Literatura Dramàtica enriqueix de manera innegable el desenvolupament de les competències clau de l’alumnat de batxillerat, ja que en desplega la consciència artística i la sensibilitat, lligades a les qualitats expressives, simbòliques, tècniques, estètiques i sociològiques del gènere teatral. Així mateix, complementa el traçat seguit per a l’educació literària a la secundària obligatòria i en les matèries de Llengua Catalana i Literatura, de Llengua Castellana i Literatura, de Literatura Catalana, de Literatura Castellana i de Literatura Universal a batxillerat, per la qual cosa porta aparellats principis metodològics similars. En efecte, la classe de literatura constitueix un espai privilegiat per al desenvolupament de les dues modalitats de lectura estudiades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— afavorint la confluència dels seus corpus respectius. Aquest recorregut per la immensa intertextualitat literària comporta una magnífica oportunitat per reflexionar sobre el sentit de la literatura, de l’escriptura, de l’autoria o de la relació amb el temps social des del qual s’escriu i des del qual es llegeix.

Finalment, es fomenta la capacitat d’aprendre a ser espectador o espectadora de teatre, de comprendre’n la importància i la vocació de creació de consciència social, de constatar i valorar la creació artística al servei d’uns llenguatges específics i, a més, d’experimentar la pràctica d’algunes tècniques bàsiques de lectura dramàtica.

L’enfocament proposat desperta en els i les joves una consciència artística que és valuosíssima per entendre, des de l’aula, el procés de creació i d’interpretació d’una obra dramàtica, i per obrir portes a la comprensió i la valoració del que anomenem tradició literària. S’hi afegeix que les obres del gènere teatral compten amb l’enorme privilegi de ser molt adequades per ser compartides en comunitat de lectors. La lectura compartida d’una obra genera infinitat d’oportunitats per a l’intercanvi de judicis i perspectives, per seguir llegint i investigant els diferents aspectes (de caràcter temàtic, lingüístic, pragmàtic, etc.) que la conformen, i per produir diferents textos. Aquesta retroalimentació dels processos de lectura ofereix un camí enriquidor per a la configuració de la identitat dels i les alumnes com a lectors i lectores, i escriptors i escriptores de literatura, com a públic teatral i cultural, i per a la sistematització de metodologies que modelen aquesta identitat, potenciant el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.

La matèria permet, a més, l’apropiació d’un mapa de referències al voltant del gènere dramàtic al llarg de la història, oferint tècniques d’anàlisi que permetin a l’alumnat comprendre, interpretar i gaudir les diferents arts escèniques, i també conèixer la relació amb els seus contextos històrics i culturals de producció i representació escènica, que la major part de les vegades no són coincidents, al temps que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones o per autores i autors no occidentals. L’ampliació dels imaginaris contribueix sens dubte a la cohesió social, a l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura dramàtica, a la deliberació argumentada entorn d’ells, el desenvolupament de processos d’indagació i les activitats d’apropiació i recreació dels clàssics contribueixen també de manera decisiva al desenvolupament de les competències clau.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, etc. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

El currículum de Literatura Dramàtica es vertebra sobre cinc competències específiques. En primer lloc, el desenvolupament d’habilitats d’interpretació de clàssics de la literatura dramàtica, ja siguin llegits o vistos en escena, que tinguin en compte les relacions internes dels elements constructius de l’obra amb el seu sentit, i també la vinculació de l’obra amb el seu context de producció i el seu lloc en la tradició literària, sense oblidar les especials característiques de recepció del gènere i posant també un èmfasi especial en els modes de lectura dramatitzada i grupal. En segon lloc, la posada en marxa d’estratègies de lectura i de recepció com a públic d’obres de teatre de manera autònoma, de manera que s’aprofitin els mapes de referència sorgits de la lectura guiada i compartida a l’aula per construir la identitat com a espectador o espectadora teatral. La tercera competència específica se centra en la lectura comparada d’obres de diferents èpoques, contextos i llenguatges artístics que permetin constatar l’existència d’universals temàtics, arquetips de personatges i vies formals recurrents al llarg de la història del gènere. Aquesta tercera competència busca també analitzar els vincles entre el text dramàtic i les seves diferents posades en escena al llarg del temps, incloses les adaptacions cinematogràfiques, al temps que afavoreix l’apropiació d’un marc de referències compartides i d’un mapa cultural que permeti contextualitzar les futures experiències teatrals, literàries i artístiques a què l’alumnat va tenint accés. En quart lloc es desenvolupa una competència específica dedicada a la pràctica de l’escriptura teatral.

Finalment, trobem la participació en el debat cultural al voltant del cànon literari i la necessitat d’incorporar-hi altres obres dramàtiques que donin compte de la diversitat de mirades sobre el món i la importància de la literatura en la construcció d’imaginaris.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. Són inequívocament competencials, atenen els coneixements, les destreses i les actituds relatius a la interpretació de textos dramàtics i representacions teatrals, la formulació de judicis de valor argumentats sobre les obres i la conformació d’un mapa cultural que en permeti la inscripció en el context sociohistòric, literari i cultural. Tot plegat, reclama la diversificació d’instruments i eines d’avaluació al servei del diagnòstic i la millora de les habilitats vinculades a la recepció, la producció i la interacció oral i escrita, i als processos de recerca i al desenvolupament del pensament crític.

Atès que la trobada entre textos i lectors o espectadors és el nucli central de la matèria, els sabers s’organitzen entorn de dos blocs vinculats, respectivament, a la lectura guiada i a la lectura autònoma de clàssics i obres rellevants de la literatura dramàtica. El corpus és, per tant, coincident, si bé es desenvolupen estratègies diferenciades per a les dues modalitats de lectura. El primer bloc, relacionat amb la construcció guiada i compartida de sentits a partir de la lectura, s’inicia amb l’acostament a les especificitats de l’art teatral, prestant atenció tant al text, com a la realització escènica i a la recepció de l’espectacle. Quant a la selecció de textos, s’aposta per un corpus obert que convida els docents a la configuració d’itineraris entorn d’una obra que serà objecte de lectura guiada i compartida a l’aula.

Organitzada al voltant de quatre eixos temàtics —el teatre del jo, els altres, el món i el metateatre—, la presentació no té pretensions ni de limitar ni d’esgotar les possibilitats de construcció d’itineraris; no constitueix un catàleg de prescripcions juxtaposades. El seu objectiu és facilitar al professorat la construcció d’itineraris de progrés adaptats a la diversitat i a les necessitats de l’alumnat.

Per tant, en cap cas no es pretén que al llarg del curs s’esgotin totes les possibilitats que comporta la proposta, sinó que cada docent seleccioni un nombre determinat d’obres i triï un focus que permeti vincular-les a altres obres d’altres contextos culturals o motlles genèrics, per procedir posteriorment a la lectura comparada d’unes i altres, i a l’exploració de les posades en escena que puguin haver tingut al llarg del temps. Aquests itineraris han de permetre una aproximació a diferents moments, contextos d’escriptura, producció escènica i recepció, conflictes, arquetips literaris i de personatges, vies i formes d’expressió, i també a la lectura comparada de textos clàssics i contemporanis, nacionals i estrangers, literaris i no literaris (historiogràfics, de crítica literària o d’altres codis artístics, inclosa l’escena teatral i la ficció audiovisual i digital contemporània).

La matèria de Literatura Dramàtica permet, en fi, anar descobrint a l’alumnat, a través de la seva experiència com a lector o lectora o com a públic teatral, el desenvolupament de les seves pròpies capacitats artístiques, creatives i interpretatives, i anar comprenent així la necessària relació entre els seus aspectes teòrics i pràctics. És fonamental una dinàmica de treball amb constants al·lusions a la pràctica teatral i a les possibles situacions escèniques que recorren temps i llocs molt diversos a partir del text. Els i les alumnes desenvolupen així aspectes literaris, estètics i culturals que, units al creixement de la seva sensibilitat, poden facilitar una experiència vital més plena, que els ajudi a abraçar la diversitat i a eliminar prejudicis i estereotips socials. Es tracta, en essència, de contribuir a l’enriquiment del cabal cultural de l’alumnat i de les seves possibilitats d’expressió, aprenent a apreciar la bellesa tant de les obres, els espectacles i els muntatges teatrals que van il·lustrar cultures passades, com de les que sustenten el nostre present i avancen el nostre futur.