Capítol 3 Gestió pedagògica BÀSICA

1. El projecte educatiu de centre o de zona escolar rural és la màxima expressió de la seva autonomia i, d'acord amb la normativa reguladora, ha d'estar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context d'equitat. També ha de vetllar per la continuïtat formativa de tot l'alumnat, per tal que els i les alumnes puguin exercir una ciutadania plena i activa i, així, garantir la convivència positiva i democràtica.

2. El projecte educatiu ha de proposar entorns d'aprenentatge flexibles i creatius que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats educatives i relacionals de l'alumnat, personalitzant l'aprenentatge, respectant la variabilitat de l'aprenentatge i els diferents ritmes de treball, i dissenyant activitats i materials que permetin l'avenç de tots i cadascun dels i les alumnes.

3. Cada centre, en exercici de la seva autonomia pedagògica i segons les necessitats educatives del seu alumnat, ha de configurar l'organització dels cicles al llarg de l'etapa, la distribució d'àrees, matèries o àmbits si és el cas, la distribució dels sabers en els diferents cursos de cada cicle, segons s'especifica en aquest mateix capítol, i el marc horari d'acord amb el seu projecte educatiu.

4. El centre educatiu pot establir àmbits, organitzacions didàctiques que impliquen desenvolupar de forma integrada les competències específiques de diferents àrees i matèries. Un àmbit ha de ser impartit preferentment per un únic docent o un equip de docents que poden desenvolupar les competències específiques i mobilitzar els sabers que hi estan associats de forma interdisciplinària o transdisciplinària. Els o les docents de secundària que imparteixin àmbits han de tenir la deguda titulació o especialització que els permeti impartir aquesta docència. El centre també pot organitzar projectes globalitzadors de caràcter transversal fent ús de les hores de gestió autònoma. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s'adoptin han de personalitzar l'aprenentatge i basar-se en el disseny universal per a l'aprenentatge.

5. Els centres educatius poden optar per programar les àrees, matèries o àmbits dels diferents cursos a partir d'una seqüència de situacions contextualitzades en entorns reals i significatius. L'aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l'enfocament competencial dels aprenentatges.

6. El projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'alumnat i de l'entorn, tenint en compte que la llengua catalana, i l'aranès a l'Aran, és la llengua vehicular de l'aprenentatge, d'acord amb l'article 14 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació i les disposicions reglamentàries de desplegament. Per aquesta raó, i atès el context multilingüe i multicultural actual a Catalunya, el model lingüístic del sistema educatiu català cerca fer de la llengua catalana la llengua de trobada de la població escolar per tal de bastir al seu voltant la cohesió necessària per al desenvolupament d'una comunitat integrada i solidària.

7. L'objectiu fonamental del projecte lingüístic és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació bàsica, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català, l'aranès a l'Aran i el castellà, i pugui comprendre i emetre principalment missatges orals i també escrits en algunes llengües estrangeres.

8. El centre educatiu, en l'exercici de l'autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d'innovació pedagògica, plans de treball i formes organitzatives i de gestió diferenciades, per millorar i incentivar el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

9. Els centres educatius i les zones escolars rurals han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d'establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l'alumnat i afavorir la corresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l'alumnat.

10. Amb l'objecte de fomentar la incorporació de les competències clau de l'educació bàsica, els centres educatius han de planificar i portar a la pràctica, de forma continuada, estratègies i actuacions per potenciar la igualtat d'oportunitats i sensibilitzar la comunitat educativa envers aspectes com la coeducació, la perspectiva de gènere, els hàbits i valors relacionats amb l'educació per la pau, la gestió de conflictes des de l'enfocament restauratiu, l'educació per la mobilitat segura i sostenible, el consum responsable, el desenvolupament sostenible, la consciència democràtica i l'educació afectivosexual, com a factors essencials que contribueixen al benestar físic, emocional, individual i col·lectiu.

1. L'organització de l'horari lectiu està destinat al desenvolupament de les competències específiques pròpies de les àrees, matèries o àmbits, i ha de garantir la construcció d'entorns d'aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals, que permetin la personalització dels aprenentatges. En aquests entorns ha de ser possible treballar simultàniament en situacions, tasques i activitats diverses, amb varietat d'enfocaments, per donar resposta a la variabilitat d'aprenentatge i a la diversitat d'interessos i afavorir la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

2. Els centres educatius han de dedicar un temps de l'horari lectiu, des de les àrees, les matèries, els àmbits o en la fracció de l'horari que gestionen autònomament, a la realització de projectes amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi, entre d'altres, l'educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global.

3. Els centres educatius han de preveure els criteris d'inclusió, d'atenció personalitzada i de prevenció de dificultats d'aprenentatge quan estableixin els horaris de les diferents etapes.

4. Els centres educatius han de destinar un temps específic de l'horari lectiu a la lectura de forma transversal a totes les àrees i matèries.

5. En els centres públics d'educació primària que el departament competent en matèria educativa determini, l'horari lectiu es pot ampliar en una hora diària per a tot l'alumnat, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen l'assoliment de les competències.

6. Els centres d'educació secundària obligatòria han de preveure la flexibilització de l'horari per atendre diferents situacions singulars dels i de les alumnes, entre d'altres, per motius de salut, d'escolarització compartida o de simultaneïtat d'estudis, segons la normativa vigent.

7. A l'annex 7 es detalla el nombre d'hores mínimes que els centres educatius han de destinar a les àrees i matèries, així com el nombre d'hores de gestió autònoma de cada etapa de l'educació bàsica.

1. A l'efecte de coordinació, tots els mestres i professors que exerceixen la docència en un mateix grup s'han d'organitzar en equips docents per portar a terme les funcions següents:

• a) Desenvolupar el currículum per concretar i coordinar les situacions d'ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que s'escaiguin.

• b) Fer el seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge global de l'alumnat del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d'ensenyament.

• c) Avaluar col·legiadament els i les alumnes, d'acord amb la normativa establerta, adoptar les decisions corresponents de pas de curs, avaluar la pròpia pràctica docent i elaborar un pla de millora si s'escau.

• d) Qualsevol altra funció que estableixi el departament competent en matèria educativa o es determini en el projecte educatiu de centre o de zona escolar rural.

2. Correspon a l'equip docent:

• a) Col·laborar per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l'alumnat treballant de manera coordinada.

• b) Vetllar pel desenvolupament personal i social de tot l'alumnat i perquè avanci en l'assoliment de les competències, coordinat pel tutor o tutora del grup classe.

• c) Fer-se responsable del procés d'avaluació i de l'adopció de les decisions i mesures que se'n derivin.

• d) Aportar informació al tutor o tutora sobre el procés d'aprenentatge de l'alumnat en les àrees, matèries o àmbits en els quals intervé i dels projectes en què participa.

3. Per garantir una millor acció educativa, cal vetllar perquè el nombre de docents que intervé en un mateix grup sigui tan reduït com sigui possible.

4. Les reunions de coordinació de l'equip docent són un instrument clau per promoure la convivència, el bon tracte i el treball en equip. Han de potenciar la pràctica reflexiva, la recerca educativa i la coordinació amb agents socioeducatius de l'entorn de l'alumnat.

1. L'orientació educativa, en les seves diferents dimensions, és un dels eixos vertebradors de l'acció educativa, inclou les accions que promouen l'acompanyament personalitzat de l'alumne o alumna i s'adreça a tot l'alumnat.

2. L'orientació educativa consisteix en el conjunt d'actuacions de l'equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament integral i l'acompanyament personalitzat de l'alumne o alumna al llarg de la seva escolarització, que li proporcioni autoconeixement i autonomia i el guiï en la presa de decisions. Requereix que els i les docents incorporin estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de l'autoregulació i l'autonomia dels aprenentatges de l'alumnat.

3. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d'orientació educativa es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s'han d'ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

4. L'orientació educativa és responsabilitat de tot el personal docent i inclou l'atenció educativa inclusiva, l'acompanyament personal i l'acció tutorial.

5. A l'etapa d'educació secundària obligatòria, el procés orientador inclou les actuacions d'orientació personal, social, acadèmica i professional per afavorir l'autoconeixement de l'alumnat i la presa de decisions.

6. L'equip docent, al llarg de l'educació secundària obligatòria, ha d'orientar l'alumnat en la tria de matèries optatives, àmbits, projectes o altres opcions formatives més adequada als seus interessos i a la seva orientació formativa posterior, evitant condicionaments derivats d'estereotips de gènere o d'altres. Aquestes recomanacions han de quedar recollides en el consell orientador, document que regula l'article 33.

7. Excepcionalment, els i les alumnes menors de 18 anys en risc d'abandonament escolar prematur o amb situacions especialment desfavorides que poden representar trets d'inadaptació al medi escolar o d'exclusió social, poden accedir, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, a mesures intensives en el format d'escolarització compartida amb centres que portin a terme accions formatives de primera fase de noves oportunitats que promoguin l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

1. L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives que contribueixen a l'assoliment de les competències personals, socials i emocionals de l'alumnat, necessàries per poder desenvolupar de forma progressiva el seu itinerari personal, acadèmic i professional, en funció del moment evolutiu i de l'etapa educativa en què es trobi.

2. L'acció tutorial és part de la funció docent i comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tots els docents, amb l'aplicació de propostes pedagògiques que contribueixin a la cohesió social dels i les alumnes. Així mateix, promou la implicació i la participació de l'alumnat de forma activa en el seu procés d'aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social.

3. Les normes d'organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l'acció tutorial, i els procediments de seguiment i avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l'acció tutorial durant l'escolarització de l'alumnat.

4. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d'acció tutorial es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, que s'han d'ajustar a les diferents característiques de cadascuna de les etapes educatives.

5. Tot l'alumnat ha de disposar d'un tutor o tutora, que és la persona responsable d'orientar el seu procés educatiu, tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. El tutor o tutora ha de vetllar, especialment, pel desenvolupament personal de l'alumnat, el seu benestar i l'assoliment progressiu de les competències.

6. A criteri de l'equip directiu, la mateixa persona pot exercir la tutoria més d'un curs amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques i el seguiment del procés educatiu de l'alumnat.

7. Correspon al tutor o tutora la relació amb les famílies dels i les alumnes, la formalització de la documentació acadèmica que sigui necessària i la coordinació de l'equip docent amb relació a la gestió pedagògica de l'alumnat.

8. El tutor o tutora de l'alumne o alumna és responsable de coordinar l'elaboració, quan calgui, del pla de suport individualitzat per part de l'equip docent, en col·laboració amb el mestre o mestra d'educació especial a l'educació primària o l'especialista d'orientació educativa a l'educació secundària i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius; així mateix, n'ha de fer el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb la família i l'alumne o alumna.

1. En el pas de curs i les transicions entre etapes i centres educatius, els centres han d'assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d'informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.

2. Al llarg de tota l'educació bàsica els equips docents han de recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna d'un curs al següent. Per fer-ho, el centre ha de disposar d'un registre o full de seguiment intern. Correspon al tutor o tutora la responsabilitat d'actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l'alumne o alumna. Aquest registre ha d'incloure, com a mínim, les dades següents: - Nivell d'assoliment de les competències- Mesures i suports d'atenció educativa aplicades (universals, addicionals i intensives).

3. Els centres educatius han de disposar d'eines de traspàs d'informació per garantir la continuïtat en el desenvolupament dels aprenentatges i el seguiment personalitzat de l'alumnat en el pas de curs al llarg d'una mateixa etapa.

4. En cas de canvi de centre, aquests mecanismes de coordinació i traspàs, que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d'origen i de destinació, són indispensables pel que fa a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

5. En la transició entre l'educació primària i l'educació secundària obligatòria s'han de preveure mecanismes de comunicació amb els centres d'origen de l'alumnat abans de començar el curs. Els centres d'educació primària han de lliurar una còpia de l'historial acadèmic de l'alumne o alumna i l'informe individualitzat del final d'etapa al centre d'educació secundària obligatòria on l'alumne o alumna prosseguirà els estudis. En el cas dels centres adscrits, han d'incloure entrevistes entre el tutor o tutora del darrer curs de l'educació primària dels i les alumnes i el tutor o tutora del primer curs de l'educació secundària obligatòria o un o una representant del centre de secundària, per tal de completar la informació sobre el recorregut dels aprenentatges dels i de les alumnes. En el cas d'alumnes amb necessitats educatives especials també hi participen els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica.

6. L'informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu elaborat per l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic s'ha d'actualitzar prescriptivament com a mínim una vegada a cada etapa i se n'ha de revisar la decisió d'escolarització i la proposta de mesures i suports sempre que sigui necessari.

7. L'alumne o alumna que finalitza l'educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter acadèmic i/o professionalitzador, orientades a l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic.

8. L'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic, i l'especialista d'orientació educativa en el cas de l'educació secundària obligatòria, en col·laboració amb el tutor o tutora, han de facilitar la informació, l'orientació, l'assessorament i l'acompanyament necessaris a la família i a l'alumne o alumna, per tal que puguin valorar les opcions d'escolarització, en el marc dels recursos existents i de la normativa d'admissió d'alumnes.

1. Tot l'alumnat ha de tenir cabuda a l'educació bàsica i els i les docents han d'orientar la seva feina cap a l'èxit educatiu de tot l'alumnat. Els enfocaments educatius, com el disseny universal per a l'aprenentatge, entre d'altres, afavoreixen l'assoliment de les competències i la participació de tot l'alumnat.

2. En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s'ha de constituir la comissió d'atenció educativa inclusiva, que vetlla perquè la previsió, la concreció, l'aplicació i el seguiment de les mesures i els suports d'atenció educativa es regeixin pels principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte i no discriminació, i inclusió.

3. L'atenció educativa a l'alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tots els i les alumnes amb la finalitat d'afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l'assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

4. Tots els i les alumnes són subjecte de l'atenció educativa i han de beneficiar-se, en un context ordinari, de les mesures i suports universals i, si escau, de les mesures addicionals i/o intensives per tal de garantir l'accés a l'educació i l'èxit educatiu en condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats.

5. Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d'atenció educativa inclusiva, el grau d'intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l'atenció educativa de l'alumnat s'han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d'organització i funcionament de centre, i s'han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.

1. Els centres d'educació secundària obligatòria poden organitzar programes de diversificació curricular, que es concreten com una mesura addicional per estimular la continuïtat formativa dels i de les alumnes amb dificultats d'aprenentatge i/o risc d'abandonament escolar.

2. Aquests programes s'adrecen als i les alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades d'aprenentatge, no han assolit les competències en la majoria de les matèries en els cursos anteriors i tenen compromès l'assoliment de les competències de l'etapa i l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

3. Els i les alumnes es poden incorporar als programes de diversificació curricular a partir de tercer curs de l'educació secundària obligatòria, a proposta de l'equip docent, amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva i amb la conformitat del mateix alumne o alumna i del pare, mare o tutor o tutora legal. Aquesta proposta s'ha de recollir en el consell orientador.

4. Els programes de diversificació curricular han d'anar acompanyats del pla de suport individualitzat de l'alumne o alumna només en els casos que estableix l'article 21.2.

5. Aquests programes comporten una determinada organització curricular i, eventualment, un horari de permanència al centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l'escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats en altres espais. Els centres educatius han de disposar d'una programació específica que reculli les concrecions curriculars i metodològiques i els criteris i instruments d'avaluació per atendre l'alumnat que participa en el programa.

6. La durada dels programes de diversificació curricular comprèn, amb caràcter general, dos cursos escolars, a partir de tercer i fins al final de l'etapa.

7. Els programes de diversificació curricular s'estructuren en tres àmbits, en què es poden impartir de forma integrada les matèries que els componen o en forma de projectes globalitzadors. A més a més, es cursen tres matèries pròpies de l'etapa, que no s'inclouen en els àmbits, i que l'alumnat cursa, de forma general, amb el grup ordinari.

Els àmbits són els següents:

• a) Àmbit lingüístic i social: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Ciències Socials: Geografia i Història i, si escau, Llengua Estrangera.

• b) Àmbit cientificotecnològic: inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, Tecnologia i Digitalització i matèries optatives de quart.

• c) Àmbit pràctic: consisteix en activitats estructurades de caràcter pràctic i funcional que promoguin l'assoliment de les competències personals i socials necessàries per a la vida adulta i professional. Al mateix temps, s'organitzen activitats que contribueixen a l'orientació acadèmica i professional dels i de les alumnes.

L'alumnat ha de cursar igualment la matèria d'Educació Física.

8. La tutoria dels i les alumnes d'aquest programa s'ha d'assignar a un professor o professora que imparteix docència en el grup de l'alumne o alumna al llarg de la durada del programa, i s'ha de planificar i fer de manera personalitzada i contínua, amb la col·laboració de l'especialista d'orientació educativa i, si escau, dels serveis educatius.

9. A banda de les funcions de tutoria establertes en l'article 17, quan el programa de diversificació inclou activitats d'àmbit pràctic, tant si són dins del centre com fora, al tutor o tutora li correspon fer-ne la coordinació, el seguiment i l'avaluació.

10. L'avaluació dels diferents àmbits del programa correspon a l'equip docent que imparteix els ensenyaments, coordinada pel tutor o tutora. L'avaluació dels aprenentatges dels i de les alumnes que cursen un programa de diversificació curricular té com a referent les competències específiques corresponents a les matèries integrades en els diferents àmbits, així com els criteris d'avaluació específics del programa, que es concreten en la programació del programa de diversificació curricular.

11. Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificació curricular l'equip docent considera que l'alumne o alumna ha assolit en grau suficient les competències corresponents, pot decidir que faci el quart curs d'educació secundària obligatòria seguint el currículum general amb el grup classe de referència. En aquest cas, s'han d'incloure mesures i suports que han de permetre a l'alumne o alumna assolir els nivells competencials d'aquell curs i que donin continuïtat al seu pla de suport individualitzat.

12. Les decisions sobre la permanència de l'alumnat un any més en el programa s'han d'adoptar exclusivament a la finalització del segon any.

13. L'alumne o alumna dels programes de diversificació curricular obté el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria si assoleix les competències que consten en la programació específica del programa de diversificació curricular i, en el cas que en tingui, en el seu pla de suport individualitzat.

1. El pla de suport individualitzat és el document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents, amb la participació de la família i de l'alumne o alumna, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu.

2. En tota l'educació bàsica el pla de suport individualitzat s'ha d'elaborar per a aquell alumnat inclòs en els casos que determina el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, i sempre que es detectin al llarg del curs les necessitats específiques de suport educatiu.

3. Per elaborar el pla de suport individualitzat cal partir sempre de la programació didàctica.

4. En el pla de suport individualitzat s'han d'identificar les àrees, matèries o àmbits en què s'aplicaran les diferents mesures d'atenció educativa, les quals s'han d'establir a partir dels criteris d'avaluació que consten als annexos 2 i 3.

5. Per als i les alumnes amb altes capacitats es pot reduir un curs la permanència a l'etapa quan el seu ritme personal d'aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli. En aquest cas, s'ha d'elaborar un pla de suport individualitzat basat en la valoració psicopedagògica de l'alumne o alumna. El director o directora del centre ha de demanar-ne l'autorització per aplicar-lo d'acord amb el procediment que determini el departament competent en matèria educativa.

6. Correspon a la direcció del centre, amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva, aprovar el pla de suport individualitzat, facilitar la coordinació i la col·laboració dels professionals que intervenen en la seva elaboració, i vetllar perquè s'apliquin les decisions preses i se'n faci el seguiment.

7. El tutor o tutora de l'alumne o alumna té la responsabilitat de coordinar l'elaboració del pla de suport individualitzat, de vetllar perquè s'apliquin les decisions preses i de fer-ne el seguiment, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb l'alumne o alumna i el pare, mare o tutor o tutora legal.

8. L'equip docent elabora el pla de suport individualitzat i, si cal, disposa de l'assessorament dels serveis educatius, de l'especialista d'educació especial o de l'especialista d'orientació educativa del centre educatiu. En el cas que el tutor o tutora hagi rebut informes d'altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, també s'hauran de tenir en compte a l'hora d'elaborar el pla esmentat.

9. Si l'evolució de l'alumne o alumna ho aconsella, el pla de suport individualitzat es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o tutora de l'alumne o alumna, amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva i amb l'acord de l'equip que el porta a terme. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla de suport individualitzat l'ha de prendre i signar el director o directora del centre.

1. Els diferents recursos i materials didàctics que s'utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d'equitat, d'inclusió i de cohesió social com a base d'una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives de tot l'alumnat en el context educatiu.

2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics han de permetre l'avenç de tots i cadascun dels i les alumnes, oferint-los propostes accessibles i diversificades en la representació, l'expressió i el compromís, i s'han d'ajustar als criteris següents:

   1. la perspectiva de gènere;

   2. la mirada global i no etnocèntrica;

   3. la personalització dels aprenentatges;

   4. l'eliminació, o minimització, de les barreres d'accés per a l'aprenentatge i la comunicació;

   5. l'accessibilitat dels materials;

   6. la diversitat de materials;

   7. la variabilitat dels processos d'aprenentatge.

3. En el marc del currículum competencial, l'alumne o alumna ha d'esdevenir part activa del seu procés d'aprenentatge. Cal promoure l'ús i l'elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d'avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l'alumnat, cosa que facilitarà l'autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.

4. Cal generar contextos d'aprenentatge i activitats d'aula diversificats, fomentant l'ús de les diferents tecnologies per a l'aprenentatge, la comunicació i el coneixement, amb la finalitat de personalitzar i d'enriquir els processos d'ensenyament i aprenentatge; potenciar la participació activa i col·laborativa, i promoure el compromís de l'alumnat.