Aquesta competència se centra en la rellevància i riquesa que la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat actual ens aporta. La consciència de la diversitat proporciona l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant l’ensenyament de la llengua estrangera permeten a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap a allò diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, a més de distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol tipus de discriminació o reforç d’estereotips.

La interculturalitat, que afavoreix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l’experiència de l’alumnat i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l’origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat ha de permetre a l’alumnat actuar de forma empàtica i respectuosa en situacions interculturals.

El plurilingüisme és un concepte promogut pel Consell d’Europa, que emfasitza el fet que les llengües que una persona coneix o domina no estan disposades en compartiments estancs i separats, sinó que conformen un repertori dinàmic i en constant desenvolupament on s’interrelacionen i interactuen els coneixements lingüístics i les experiències comunicatives de l’individu, per contribuir al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, així com de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. La competència plurilingüe es defineix com la capacitat de tots els parlants d’utilitzar i aprendre, de manera autònoma o a través de l’ensenyament, més d’una llengua; l’habilitat d’un individu d’utilitzar els seus coneixements parcials de diverses llengües i la seva experiència de diverses cultures per comunicar-se i participar en activitats interculturals; el valor de la convivència, bàsica per a la tolerància lingüística i cultural, és a dir, la conscienciació del propi repertori lingüístic i de la riquesa lingüística i cultural de l’entorn.

En definitiva, aquesta competència té la capacitat d’activar tot el repertori lingüístic i cultural propi i utilitzar les estratègies adquirides de forma transversal, segons la situació d’aprenentatge, amb l’objectiu d’ajudar l’individu a construir la seva pròpia identitat, lingüística i/o cultural, i a desenvolupar la seva capacitat d’aprenentatge.

La comprensió suposa rebre i processar informació. A l’etapa de l’educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que cal desenvolupar a partir de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a l’experiència de l’alumnat, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els textos i extreure’n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les necessitats comunicatives. Per fer-ho, s’han d’activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats de l’alumnat, a fi de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat hi ha la inferència i l’extrapolació de significats a nous contextos comunicatius, així com la transferència i la integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.), així com de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre de la intenció i sentit del text, així com plantejar hipòtesis alternatives, si calgués.

A més d’aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació, així com obtenir conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contextos de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, així com l’interès genuí per les diferències i les similituds culturals.

El desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat passa necessàriament per l’atenció als usos orals, que han de ser vehicle d’aprenentatge i objecte de coneixement. Les classes de llengua estrangera han d’oferir contextos diversificats i significatius on l’alumnat pugui prendre la paraula i conversar amb els seus iguals en diàlegs pedagògicament orientats, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos formals i informals, espontanis i planificats. L’alumnat pot fer l’exposició d’una petita descripció o anècdota, una presentació formal de major extensió, una senzilla argumentació en aquests contextos. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació, i comparteix per tant estratègies amb el procés d’escriptura.

La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d’escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i el to i el registre adequats, així com posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional.

Atenent a la situació comunicativa, amb el seu major o menor grau de formalitat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal.

Desenvolupar la competència lectora implica incidir en la motivació, el compromís, les pràctiques de lectura i el coneixement i ús de les estratègies que s’han de desplegar abans, durant i després de l’acte lector, perquè noies i nois esdevinguin lectors competents i autònoms davant tot tipus de textos, sàpiguen avaluar-ne la qualitat i fiabilitat i hi trobin la resposta a diferents propòsits de lectura en tots els àmbits de la seva vida.

Comprendre un text implica captar el seu sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries que permetin reconstruir la relació entre les seves parts, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos, i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Per a això, convé acompanyar els processos lectors dels estudiants de manera detinguda a l’aula, tenint en compte a més que l’alfabetització de segle XXI passa necessàriament per l’ensenyament de la lectura dels hipertextos d’Internet. Les classes de llengües han de diversificar els àmbits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per treballar-los a l’aula, buscant la gradació i complementarietat en la complexitat dels textos (extensió, estructura, llenguatge, tema, etc.) i les tasques proposades. Es fa aquí imprescindible el treball coordinat amb altres matèries del currículum, donada l’especificitat dels gèneres discursius associats a cada àrea de coneixement, així com amb les altres llengües curriculars.

En aquesta etapa, la producció escrita consisteix en la redacció de textos sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic proper a l’experiència de l’alumnat, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa la redacció de textos que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, així com la cerca d’informació a Internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat.

Les activitats vinculades amb la producció de textos compleixen funcions importants en els àmbits acadèmics i professionals, i hi ha un valor social i cívic concret associat a elles. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s’adquireix de forma natural, sinó que és producte de l’aprenentatge. En aquesta etapa, les produccions es basen en l’aprenentatge de: trets formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; eines de producció, i suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l’autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, així com el monitoratge, la validació i la compensació.

L’accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes de segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. Per això, és imprescindible que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de forma cooperativa, consulti fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, ja sigui sobre temes del currículum o al voltant d’aspectes importants de l’actualitat social, científica o cultural. Aquests processos d’investigació han de tendir a l’abordatge progressivament autònom de la seva planificació en relació amb les convencions establertes a la presentació de les produccions pròpies amb les quals es divulga el coneixement adquirit: organització en epígrafs; procediments de cita, notes, bibliografia i webgrafia; combinació ajustada de diferents codis comunicatius en els missatges multimodals. És imprescindible també el desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, entesa com un espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència.

Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat, que implica la dedicació d’un temps diari i constant de lectura individual, acompanyat d’estratègies i bastides adequades per configurar l’autonomia i la identitat lectora, que es desenvoluparà al llarg de tota la vida.

És essencial la configuració d’un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l’enriquiment de l’experiència personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, i pràctiques culturals emergents. Paral·lelament, és recomanable anar configurant una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se’n i compartir la seva experiència personal de lectura, i també establir contextos en què apareguin motius per llegir que parteixin de reptes d’indagació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que la competència es vagi afermant, serà possible reduir progressivament l’acompanyament docent i establir relacions entre lectures més o menys complexes, així com entre formes de lectura pròpies de la modalitat autònoma i la modalitat guiada.

La mediació és l’activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, l’alumnat ha d’actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d’una mateixa llengua. En l’educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el paper de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l’aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats;

La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic de l’alumnat, en tant que suposa que triï les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d’altres persones en entorns col·laboratius d’intercanvis d’informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l’empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors, i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, l’empatia, el respecte, l’esperit crític i el sentit ètic són elements clau en la mediació en aquest nivell.

L’ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l’enfocament plurilingüe de l’adquisició de llengües. L’enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l’alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l’ampliació i millora de l’aprenentatge de llengües noves i l’ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural. En l’educació secundària obligatòria l’alumnat aprofundeix en aquesta reflexió sobre les llengües i estableix relacions entre les diferents llengües i els repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i diferències per tal d’ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els formen. D’aquesta manera, s’afavoreix l’aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que l’alumnat entengui les seves relacions, però, a més, contribueix que identifiqui les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis, fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa, el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions.

A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines tant analògiques com digitals per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l’adquisició i millora de l’aprenentatge d’altres llengües.

Les activitats d’autoavaluació i coavaluació, es poden inspirar en les proposades en el Portafolis europeu de les llengües (PEL).

Assolir aquesta competència implica que els estudiants siguin eficaços a l’hora de comunicar-se i que posin les paraules al servei d’uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a establir relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, facilitant eines per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l’exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les infinites violències, les creixents desigualtats, en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.

• 1.1 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, en relació amb els drets humans, i adequar-se a aquesta diversitat, tot afavorint el desenvolupament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

• 1.2 Participar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotidians, i proposant vies de solució a aquells factors socioculturals que dificulten la comunicació.

• 1.3 Aplicar estratègies per defensar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística.

• 2.1 Extreure i analitzar el sentit global i les idees principals, i seleccionar informació pertinent de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

• 2.2 Interpretar i valorar el contingut i els trets discursius de textos progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l’aprenentatge, i també de textos literaris adequats al nivell de maduresa de l’alumnat.

• 2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements més adequats en cada situació comunicativa per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç.

• 3.1 Expressar oralment textos senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic proper a la seva experiència, per tal de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.

• 3.2 Aplicar coneixements i estratègies per planificar, produir, revisar i cooperar en l’elaboració de textos coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i de les necessitats de l’audiència o el destinatari del text.

• 3.3 Participar i col·laborar activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

• 3.4 Utilitzar estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

• 4.1 Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals de certa complexitat, que responguin a diferents propòsits de lectura, realitzant les inferències necessàries.

• 4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos de certa complexitat, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat de canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

• 5.1 Redactar i difondre textos d’extensió mitjana amb acceptable claredat, coherència, cohesió, correcció i adequació a la situació comunicativa proposada, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.

• 5.2 Aplicar coneixements i estratègies per a planificar, produir, revisar i cooperar en l’elaboració de textos coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i de les necessitats de l’audiència o del lector potencial a qui s’adreça el text.

• 6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, valorant críticament el resultat de la cerca.

• 6.2 Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació, individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.

• 6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

• 7.1 Llegir de manera autònoma textos i obres seleccionats en funció dels propis gustos, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural explicant els criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i l’experiència de lectura.

• 7.2 Compartir l’experiència de lectura en suports diversos tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.

• 8.1 Inferir i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia per les i els interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa en l’entorn.

• 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.

• 9.1 Comparar i argumentar les similituds i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament.

• 9.2 Utilitzar de forma creativa estratègies i coneixements de millora de la pròpia capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.

• 9.3 Registrar i reflexionar sobre els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, realitzant activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, fent-los explícits i compartint-los.

• 10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals de la comunicació.

• 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la recerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Les llengües i els seus parlants

- Anàlisi i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, font d’informació, i com a eina de participació social i d’enriquiment personal, en situacions de la vida personal, social i acadèmica, incloses les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

- Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera per al desenvolupament i millora de l’aprenentatge de la llengua.

- Anàlisi i valoració d’aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera.

- Aplicació d’estratègies d’ús comú per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent a valors ecològics, socials i democràtics en escenaris presencials, híbrids i en línia.

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

● Context

- Anàlisi dels components de fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació.

● Gèneres discursius

- Anàlisi, argumentació i ús de models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura.

● Processos

- Desenvolupament de l’autoconfiança i iniciativa. Valoració de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge de la llengua.

- Reconeixement, anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació d’ús comú, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons, en situacions informals i semiformals.

- Aplicació d’estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses identificar informació rellevant, realitzar inferències, determinar l’actitud i el propòsit del parlant, en situacions comunicatives informals, semiformals, no formals i formals.

- Utilització d’eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.

- Anàlisi, argumentació i ús de funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: salutacions, comiats i presentacions; descripció i caracterització de persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; petició i intercanvi d’informació sobre qüestions quotidianes; instruccions i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i emocions; narració d’esdeveniments passats, descripció de situacions presents, i expressió de successos futurs; expressar l’opinió i la possibilitat; argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la possibilitat, la incertesa i el dubte; reformular i resumir.

- Respecte a la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats, en contextos personals, socials i acadèmics.

- Cerca i selecció d’informació que impliqui l’ús de recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc., en contextos de l’àmbit personal, acadèmic i social diversos.

● Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics

- Anàlisi i aplicació de convencions i estratègies conversacionals d’ús comú, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc.

- Anàlisi, valoració i utilització d’unitats lingüístiques d’ús comú i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, relacions lògiques habituals, en situacions personals, socials i acadèmiques.

- Anàlisi, valoració i ús de lèxic d’ús comú i d’interès per a l’alumnat, relatiu a la identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns, oci i temps lliure, salut i activitat física, vida quotidiana, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació, sistema escolar i formació, tenint en compte la perspectiva de gènere.

- Reconeixement, anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació d’ús comú, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons, en situacions informals i semiformals.

- Anàlisi i aplicació de convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.

Educació literària

- Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma i reflexió sobre els textos llegits i sobre la pròpia pràctica de lectura.

- Selecció, de manera progressivament autònoma, d’obres variades que incloguin autores i autors a partir de la utilització autònoma de la biblioteca escolar i pública disponible.

- Aplicació d’estratègies de presa de consciència i verbalització dels propis gustos i identitat lectora en l’àmbit personal i social (lectures compartides).

- Expressió de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits, en el context personal i social (converses a l’aula.

- Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural que permetin establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques.

- Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures en suports variats o bé oralment entre iguals, emmarcant de manera bàsica les obres en els gèneres i subgèneres literaris.

Reflexió sobre la llengua

- Desenvolupament dels coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions informals, semiformals, no formals i formals.

- Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta tot i les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars, en comunicacions orals, escrites i multimodals.

- Aplicació d’estratègies d’ús comú per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.), a partir de l’ús tàctic dels coneixements que es tenen de les llengües, i les seves varietats, i que conformen el repertori lingüístic, de forma autònoma.

- Aplicació d’estratègies i eines d’ús comú per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives que permetin el desenvolupament, la regulació i la millora del procés d’aprenentatge de la llengua.

- Ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat, tot reflexionant sobre els processos comunicatius implicats, amb la utilització del metallenguatge específic.

- Aplicació dels coneixements de les diferents llengües del repertori lingüístic com a eina d’aprenentatge de la llengua estrangera.