Correspon al departament competent en matèria educativa fomentar l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres, afavorir la feina en equip del professorat i estimular l'activitat investigadora a partir de la seva pràctica docent.
En el marc de l'autonomia de centre correspon als centres educatius:
a) Desenvolupar i completar el currículum de batxillerat, decidir sobre el contingut de les matèries optatives, afavorir l'elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que s'adaptin a les necessitats educatives de l'alumnat.
b) Promoure compromisos amb l'alumnat i amb les famílies en què s'especifiquin les activitats que els membres de la comunitat educativa es comprometen a portar a terme per facilitar el progrés educatiu de l'alumnat.
c) Portar a terme innovacions en l'àmbit pedagògic, mitjançant programes educatius, plans de treball i noves formes d'organització, i en l'àmbit de la millora de la convivència i de l'organització del centre, de conformitat amb el claustre i amb el consell escolar de centre quan correspongui, d'acord amb la normativa reguladora.
L'organització de l'horari lectiu en franges de matèries o àmbits ha de garantir la construcció d'entorns d'aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals que permetin la personalització dels aprenentatges. En aquests entorns ha de ser possible treballar simultàniament en situacions, tasques i activitats diverses per donar resposta a la diversitat d'interessos, i afavorir la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Els centres han de dedicar un temps de l'horari lectiu, des de les matèries o àmbits, a la realització de projectes significatius per a l'alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi, entre d'altres, l'educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania local i global.
Els centres educatius han de preveure la flexibilització de l'horari per atendre diferents situacions singulars que presenti l'alumnat, segons la normativa vigent. En el cas que es consideri pertinent, l'adaptació de l'horari pot implicar la flexibilització de la durada del batxillerat en les condicions que es detallen a l'article 26.
A l'annex 3 s'estableix l'horari escolar que correspon per a les matèries comunes, de modalitat i optatives. També el que correspon al Treball de Recerca.
El professorat que exerceix la docència en un mateix grup s'ha d'organitzar en equips docents a fi de coordinar l'acció educativa per portar a terme les funcions següents:
a) Desenvolupar el currículum per concretar i coordinar les situacions d'ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que s'escaiguin.
b) Fer el seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge global dels i les alumnes del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d'ensenyament.
c) Avaluar col·legiadament l'alumnat, d'acord amb la normativa establerta, adoptar les decisions de promoció i titulació corresponents, i avaluar la pròpia pràctica docent.
d) Qualsevol altra funció que estableixi el departament competent en matèria educativa o que es determini en el projecte educatiu de centre.
Els equips docents han de col·laborar per prevenir i atendre les necessitats educatives de tot l'alumnat treballant de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A aquest efecte, els centres han de preveure horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips docents dins del període de permanència del professorat al centre.
L'equip docent, coordinat pel tutor o tutora, ha de vetllar pel desenvolupament personal i social de l'alumnat i perquè avanci en l'assoliment de les competències. Cada docent ha d'aportar informació sobre el procés d'aprenentatge dels i les alumnes en les matèries o àmbits en els quals intervé.
L'equip directiu ha de promoure el treball en equip dels i les docents, potenciar la pràctica reflexiva i la recerca educativa en el context de l'acció docent.
Correspon al director o directora del centre l'assignació dels i les docents als diferents grups classe, matèries o àmbits.
L'orientació educativa en les seves dimensions personal, social, acadèmica i professional consisteix en el conjunt d'actuacions de l'equip docent, que es poden desenvolupar individualment o en grup, adreçades a tot l'alumnat i de responsabilitat de tot el professorat, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre. El projecte educatiu n'ha d'establir els principis rectors.
L'orientació educativa ha de permetre, principalment:
a) Garantir el desenvolupament integral i l'acompanyament personalitzat de l'alumne o alumna.
b) Promoure l'autoconeixement i l'autonomia de l'alumne o alumna.
c) Facilitar la descoberta de les diferents opcions formatives i laborals amb relació a la construcció de l'itinerari formatiu i el projecte de vida.
L'orientació educativa inclou l'atenció educativa inclusiva, l'acció tutorial i l'orientació acadèmica i professional.
L'orientació educativa té per finalitat informar i orientar l'alumnat per tal que l'elecció de les modalitats, vies i matèries sigui la més adequada als seus interessos i perfil personal per a la seva continuïtat formativa posterior.
Els principis que regeixen l'orientació educativa del centre constitueixen la base sobre la qual el projecte educatiu de centre ha de definir el model d'acció tutorial. La direcció del centre ha de vetllar perquè les funcions d'orientació educativa es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els i les professionals del centre i la comunitat educativa, ajustant-se a les diferents característiques de l'etapa de batxillerat.
Amb la finalitat de fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, s'incorpora la perspectiva de gènere a l'àmbit de l'orientació educativa i professional.
L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives que contribueixen a l'assoliment de les competències necessàries per desenvolupar de forma progressiva, i en funció del moment evolutiu, l'itinerari personal, acadèmic i professional de l'alumnat de batxillerat.
L'acció tutorial comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat i de grup per part de tot el professorat, amb l'aplicació de propostes pedagògiques que contribueixin a la cohesió social dels alumnes. Així mateix, promou la implicació i la participació de l'alumnat de forma activa en el seu procés d'aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social, basat en el respecte i la igualtat de tracte.
Els aspectes organitzatius i funcionals de l'acció tutorial i els procediments de seguiment i d'avaluació s'han d'establir a les normes d'organització i funcionament del centre. El centre educatiu ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l'acció tutorial durant l'etapa de batxillerat.
La tutoria dels alumnes és part de la funció docent. Tot l'alumnat ha de disposar d'un tutor o tutora, que és la persona responsable de coordinar el seu procés educatiu, tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu.
Correspon al tutor o tutora:
a) La relació amb les famílies.
b) La formalització de la documentació acadèmica necessària.
c) La coordinació de l'equip docent amb relació a la gestió pedagògica de l'alumnat.
d) Vetllar pel desenvolupament personal dels i les alumnes i per l'assoliment progressiu de les competències.
e) Coordinar l'elaboració del pla de suport individualitzat per part de l'equip docent, en col·laboració amb l'especialista d'orientació educativa del centre educatiu i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius; fer-ne el seguiment i actuar com a principal interlocutor amb l'alumne o alumna i la família.
f) Recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna a l'equip docent corresponent en el pas de primer a segon. L'equip directiu ha de vetllar perquè aquesta actuació educativa es porti a terme.
La mateixa persona pot exercir la tutoria els dos cursos de l'etapa amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques i el seguiment del procés educatiu de l'alumnat.
La direcció del centre ha de vetllar perquè l'acció tutorial es porti a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa, i s'ajusti a les diferents característiques de l'etapa de batxillerat.
L'atenció educativa a l'etapa de batxillerat ha de promoure la continuïtat formativa de tot l'alumnat en aquesta etapa.
En tots els centres educatius sostinguts amb fons públics s'ha de constituir la comissió d'atenció educativa inclusiva. Aquesta estructura organitzativa ha de vetllar perquè la previsió, concreció, aplicació i seguiment de les mesures i suports d'atenció educativa es regeixi pels principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte i no-discriminació, i inclusió.
Els centres educatius han de preveure, en el si de la comissió d'atenció educativa inclusiva, el grau d'intensitat del suport que correspongui per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Les mesures i els suports per a l'atenció educativa de l'alumnat s'han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d'organització i funcionament de centre i s'han de concretar en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions didàctiques.
Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de vetllar perquè l'alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu pugui cursar aquests estudis amb èxit amb l'aplicació de les mesures i suports necessaris. Aquest fet pot comportar la flexibilització de la durada de l'etapa, de manera que permeti donar resposta a situacions singulars de l'alumnat, tal com s'especifica a l'article 25.
Per als i les alumnes que compaginen el batxillerat amb estudis de música, dansa, esport o altres ensenyaments oficials, o cursen una segona llengua estrangera en una escola oficial d'idiomes, el departament competent en matèria educativa estableix mesures per facilitar el seguiment i la superació dels estudis de batxillerat a aquest alumnat sense perjudici de les possibles convalidacions que puguin correspondre.
A l'etapa del batxillerat, el pla de suport individualitzat s'ha d'elaborar per a aquells alumnes inclosos en la normativa reguladora i també en els supòsits següents:
a) alumnes amb altes capacitats;
b) alumnes amb situacions singulars als quals se'ls planifica la durada del batxillerat en tres anys;
c) alumnes nouvinguts o de procedència estrangera;
d) alumnes amb circumstàncies singulars: alumnes que fan estades a l'estranger durant més d'un mes, alumnes que repeteixen batxillerat amb tres o quatre matèries suspeses, alumnes amb escolarització compartida entre el centre presencial i l'Institut Obert de Catalunya (IOC), i alumnes amb impossibilitat d'assistència presencial temporal;
e) alumnes que cursen simultàniament estudis de batxillerat i de música o dansa;
f) alumnes que cursen simultàniament estudis de batxillerat i la pràctica intensiva de l'esport;
El centre pot valorar la conveniència d'elaborar un pla de suport individualitzat en supòsits no esmentats en l'apartat anterior. En aquest cas, la decisió d'elaborar-lo correspondrà a la comissió d'atenció educativa inclusiva.
En el cas de l'alumnat de batxillerat que tenia un pla de suport individualitzat a l'educació bàsica, s'ha de vetllar perquè el continuï tenint i perquè les mesures i suports d'atenció educativa siguin coherents per tal d'evitar l'abandonament escolar en aquesta etapa.
Per tal d'afavorir l'assoliment de les competències del batxillerat, els centres educatius poden flexibilitzar el currículum, de manera que l'alumnat pugui cursar menys matèries en cada curs escolar. Això pot comportar una modificació de la durada del batxillerat.
L'equip docent ha de valorar i decidir la conveniència d'adoptar aquesta mesura flexibilitzadora i ha de tenir l'acord de l'alumne o alumna i, en cas que sigui menor d'edat, de la mare, pare o tutor o tutora legal. La proposta curricular ha d'estar ajustada a les necessitats educatives de l'alumne o alumna.
L'aplicació d'aquesta mesura flexibilitzadora implica l'elaboració d'un pla de suport individualitzat, amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva, que ha d'incloure les mesures que s'acordin.
En les transicions entre etapes i centres educatius, els centres han d'assegurar els mecanismes de coordinació i traspàs d'informació que facilitin i assegurin la coherència educativa i la continuïtat formativa.
En la transició entre l'educació secundària obligatòria i el batxillerat, d'acord amb un plantejament de coherència pedagògica entre etapes, el consell orientador és el mecanisme de comunicació amb els centres d'origen de l'alumnat. Això no exclou altres mecanismes de comunicació entre els centres. En el cas dels i les alumnes que presenten necessitats educatives especials és oportuna la comunicació entre els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica i/o l'especialista d'orientació educativa del centre en què l'alumnat cursarà el batxillerat.
Per facilitar el traspàs d'informació dels i les alumnes entre cursos de l'etapa del batxillerat, el centre ha de disposar d'un full de seguiment intern que ha de registrar les observacions, decisions i mesures respecte del procés d'aprenentatge de l'alumne o alumna. Aquest document s'ha de conservar al centre fins que l'alumne o alumna finalitzi l'etapa. El tutor o tutora de cada alumne o alumna s'encarrega de formalitzar els documents i, en acabar el curs, de dipositar-los a la secretaria del centre.
Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d'informació per garantir la continuïtat del procés educatiu de l'alumnat en cas de canvi de centre durant l'etapa de batxillerat. Aquests mecanismes, que poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d'origen i de destinació, són especialment rellevants en el cas de l'alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.
El conjunt d'aquestes actuacions de coordinació ha de formar part de la programació general anual del centre i del projecte educatiu de centre. La direcció del centre, en exercici de l'autonomia organitzativa, ha de delegar aquestes tasques de coordinació en les persones idònies segons el marc organitzatiu adoptat.
Els diferents recursos i materials didàctics que s'utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d'equitat, d'inclusió i de cohesió social com a base d'una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives de tot l'alumnat en el context educatiu.
El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics s'han d'ajustar als següents criteris:
la perspectiva de gènere;
la mirada global i no etnocèntrica;
l'accessibilitat dels materials;
la personalització dels aprenentatges;
l'eliminació, o minimització, de les barreres d'accés per a l'aprenentatge i la comunicació;
la diversitat de materials, i
la variabilitat dels processos d'aprenentatge.
Es recomana que els diferents recursos i materials didàctics siguin en llengua catalana, tret de les matèries Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera i del que s'estableixi en el projecte lingüístic de centre.
En el marc del currículum competencial, l'alumne o alumna ha d'esdevenir part activa del seu procés d'aprenentatge. L'equip docent ha de promoure l'ús i l'elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d'avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l'alumnat, cosa que facilitarà l'autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.
L'equip docent ha de generar contextos d'aprenentatge i activitats d'aula diversificats, que permetin el progrés de tots i cadascun dels i les alumnes, oferint-los propostes variades pel que fa a la representació, l'expressió i el compromís. Per això, s'ha de fomentar l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge, la comunicació i el coneixement, amb la finalitat de personalitzar i d'enriquir els processos d'ensenyament- aprenentatge, i potenciar la participació activa i col·laborativa.