DECRET 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, a l'article 131, apartat 3.c, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents als ensenyaments de batxillerat, incloent-hi l'ordenació curricular.

L'article 53.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que correspon al Govern determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d'avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sense perjudici de l'autonomia pedagògica dels centres.

Aquest Decret estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat i inclou el currículum bàsic establert d'acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació i la normativa de desplegament, i que es concreta en el Reial decret 243/2022 del 5 d'abril que estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat. En aquest decret es defineix l'estructura del currículum que inclou com a novetat les competències clau, els indicadors competencials al final de l'etapa i els nous elements curriculars per al desplegament de les matèries: competències específiques, criteris d'avaluació, sabers i situacions.

El Govern determina, en els termes que estableix la legislació vigent, el currículum, que inclou les competències clau, els indicadors de les competències clau, les competències específiques de cada matèria, els criteris d'avaluació corresponents, els sabers o continguts i les situacions d'aprenentatge, sens perjudici de l'autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius. Més enllà dels seus elements constitutius i de la visió del currículum com un pla d'estudis que ordena els ensenyaments, no es pot obviar la necessitat de reconèixer el currículum com una potent eina de futur per al desenvolupament integral de totes les persones en els seus aspectes cognitius, emocionals, afectius i relacionals. El currículum del batxillerat ha de fer possible el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels joves procurant el seu èxit educatiu, i ha de facilitar l'accés a processos formatius posteriors i a l'aprenentatge al llarg de la vida.

El Govern fa palesa la importància dels ensenyaments de batxillerat per a la continuïtat formativa de l'alumnat, per garantir la seva formació integral, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la preparació per a l'exercici ple dels drets humans, d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. Per aquest motiu, la formació integral ha de centrar-se necessàriament en el desenvolupament i l'adquisició de les competències clau i dels diferents aprenentatges, per fer possible la prosperitat personal i col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa, més sostenible i amb més cohesió social.

Donant continuïtat al currículum de l'educació bàsica, el currículum de batxillerat es configura com un instrument del sistema educatiu per assolir una societat més justa, democràtica, cohesionada i inclusiva, que doni cabuda a totes les persones i on sigui possible la igualtat d'oportunitats. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, més equitativa, més verda, més feminista i més democràtica, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives per aprofundir en el seu desenvolupament en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible i digitalitzat.

Per avançar en la millora del model educatiu, destaquen quatre finalitats que marquen els àmbits en què s'han de focalitzar tots els esforços i totes les estratègies:

• Preparar joves amb opinió i judici a l'hora d'incorporar-se al món adult i a la vida social, amb els coneixements i els instruments necessaris per seguir aprenent tant en entorns acadèmics propis de l'educació superior com, amb autonomia, en el context d'una societat moderna, de la societat del coneixement.

• Formar persones amb més capacitat de comprendre i interpretar el món en què viuen; crítiques i amb compromís a fi d'afrontar i intervenir en els nous reptes locals i globals des d'una perspectiva resilient i comunitària, i receptives, actives, obertes i sensibles al seu entorn i a si mateixes.

• Educar una ciutadania capaç de cooperar, solidària i respectuosa cap als altres, que entengui i valori la importància del treball en equip i de l'ajuda mútua més enllà dels contextos acadèmics, que també li serà útil per al seu desenvolupament personal.

• Desenvolupar consciències que lluitin contra qualsevol forma de violència, educant joves amb sensibilitat i actius davant tota mena de discriminació.

Aquestes quatre finalitats tenen els eixos següents a partir dels quals es despleguen els ensenyaments de batxillerat:

• Competencial: aquest eix fomenta un batxillerat que desenvolupi aprenentatges en entorns reals per facilitar l'ús eficaç d'aquests aprenentatges en contextos diferents d'aquells en què s'han assolit. L'enfocament competencial de les diferents matèries requereix la incorporació de situacions que donin sentit als sabers que els són propis i el plantejament de problemes, en sentit ampli, concretats en reptes, recerques, casos i necessitats. El batxillerat competencial procura que l'alumnat pugui aplicar allò que aprèn intervenint sobre l'entorn local o global. Aquest eix garanteix el desenvolupament de les diverses formes de pensament associades a les diferents matèries, tot estimulant el pensament crític i creatiu en les situacions d'aprenentatge, transitant des de la incorporació d'informació, fets i habilitats, fins a l'ús i el desenvolupament dels aprenentatges per tal de trobar i donar resposta a problemàtiques i situacions de la vida real de procedència múltiple (científica, ambiental, social, acadèmica i personal).

• Obert: un eix que dibuixa un batxillerat que inclou altres estudis que no es cursen específicament al batxillerat ni al mateix centre on es fa batxillerat, com són els estudis associats a unitats formatives i mòduls de cicles formatius de grau mitjà, així com altres estudis reconeguts, com poden ser els de llengües estrangeres, servei comunitari o pràctiques esportives. Es tracta de donar reconeixement a àmbits curriculars que es cursen en altres institucions, establint un passaport educatiu variat i divers.

• Flexible: amb aquest eix s'estableix un batxillerat que supera les modalitats definides per matèries, amb diversificació d'itineraris i una important càrrega d'opcionalitat. Es busca un equilibri entre el que és comú i el que és optatiu en un context d'increment de l'opcionalitat, per establir múltiples camins, que permeten la diversificació de la naturalesa del batxillerat i que faciliten la construcció d'itineraris personalitzats. La intenció és fer possible l'especialització progressiva, disposant d'una important opcionalitat a primer curs que disminueix a segon curs.

• Orientador: la finalitat d'aquest eix és un batxillerat que permeti a l'alumnat afrontar el seu destí acadèmic o professional, a través d'una part instrumental comuna i una part orientadora en l'organització de les matèries dels cursos. La part orientadora es troba articulada en franges d'opcionalitat diferents, que ofereixen un ampli espectre d'oportunitats d'accedir a molts i variats àmbits de coneixement.

• Facilitador: eix que promou un batxillerat que proporcioni una sòlida cultura integral i aporti gust pel coneixement, pel treball i per l'aprenentatge, rigor en la feina i preparació per a l'itinerari acadèmic i professional posterior. La finalitat d'aquest eix és desenvolupar les estructures de coneixement amb caràcter fonamental i instrumental, tot incidint en el pensament analític, el pensament crític, el pensament creatiu, la comunicació, el treball en equip i la gestió autònoma dels aprenentatges. D'aquesta manera es pot garantir que l'alumnat pugui copsar la importància del pensament científic i matemàtic que capacita per conèixer la realitat física que ens envolta i les tecnologies desenvolupades; la importància de l'evolució del pensament humà; la comprensió de l'evolució dels conflictes i les solucions en el camp de la política, l'economia i l'ètica; la importància de la comunicació i la literatura, i la capacitat creativa i expressiva mitjançant l'ús de formes i llenguatges artístics apropiats.

El decret s'estructura en quatre capítols i quaranta dos articles. Inclou set disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. També inclou 4 annexos.

Capítol 1. Disposicions generals 

Article 1: Objecte

Article 2: Finalitat

Article 3: Accés i permanència

Article 4: Principis pedagògics Article 5: Objectius

Article 6: Règim lingüístic

Capítol 2. Currículum i organització dels ensenyaments Article 7: Elements del currículum

Article 8: Estructura general Article 9: Matèries comunes

Article 10: Matèries de la modalitat d'arts

Article 11: Matèries de la modalitat de ciències i tecnologia Article 12: Matèries de la modalitat general

Article 13: Matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials Article 14: Matèries optatives de primer curs

Article 15: Matèries optatives anuals de primer curs Article 16: Matèries optatives trimestrals de primer curs Article 17: Matèries optatives de segon curs

Article 18: Treball de Recerca

Capítol 3. Gestió pedagògica 

Article 19: Autonomia dels centres 

Article 20: Horari

Article 21: Equips docents 

Article 22: Orientació educativa 

Article 23: Acció tutorial

Article 24: Atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu 

Article 25: El pla de suport individualitzat

Article 26: Flexibilització de la durada del batxillerat 

Article 27: Coordinació i traspàs d'informació

Article 28: Recursos i materials didàctics

Capítol 4. Avaluació

Article 29: Elements generals de l'avaluació 

Article 30: Sessions d'avaluació

Article 31: Avaluació de final de curs 

Article 32: Activitats de recuperació 

Article 33: Pas de curs

Article 34: Permanència d'un any més en el mateix curs

Article 35: Títol de batxillerat

Article 36: Obtenció del títol de batxillerat des d'altres ensenyaments Article 37: Documents i informes d'avaluació

Article 38: Actes d'avaluació Article 39: Expedient acadèmic Article 40: Historial acadèmic

Article 41: Informe personal per trasllat

Article 42: Autenticitat, seguretat i confidencialitat

Disposició addicional primera. Ensenyaments de religió

Disposició addicional segona. Proves per a l'obtenció del títol de batxillerat Disposició addicional tercera. Limitacions a l'oferta dels estudis de batxillerat Disposició addicional quarta. Obtenció de noves modalitats de batxillerat

Disposició addicional cinquena. Estructura dels ensenyaments de batxillerat en tres anys acadèmics Disposició addicional sisena. Adaptació de les programacions didàctiques

Disposició addicional setena. Equivalència amb determinades matèries de modalitat establertes al Reial decret 243/2022, de 5 d'abril

Disposició transitòria primera. Aplicabilitat del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat

Disposició transitòria segona. Implantació progressiva de les matèries optatives trimestrals

Disposició derogatòria. Derogació normativa

Disposició final primera. Calendari d'implantació Disposició final segona. Habilitació normativa Disposició final tercera. Batxillerat nocturn i a distància Disposició final quarta. Doble titulació

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

L'annex 1 recull les competències clau, que són preceptives i provenen de les establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent. Dins d'aquest annex es troben definits els indicadors operatius, que defineixen el nivell d'adquisició d'aquestes competències clau en finalitzar el batxillerat.

L'annex 2 conté la descripció de les matèries comunes i de modalitat, com també la de les matèries optatives anuals de primer de batxillerat.

L'annex 3 relaciona les hores assignades a cada matèria comuna, de modalitat i optativa, tant de 1r com de 2n curs de batxillerat, així com les hores assignades a la tutoria, al treball de recerca i a la matèria Religió.

L'annex 4 expressa la continuïtat entre les matèries al llarg dels dos cursos de batxillerat

Tal com estableix la disposició derogatòria, l'entrada en vigor d'aquest decret deroga el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Es manté la seva aplicació a través de la disposició transitòria primera per a segon de batxillerat fins a l'inici del curs acadèmic 2023-24.

Aquest Decret s'inclou al pla anual normatiu de l'Administració de la Generalitat 2021-2023 i s'ha tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atenent al principi de seguretat jurídica, la potestat reglamentària s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa. La Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a un marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació amb vista a l'Espai Europeu d'Educació i més enllà (2021-2030), suggereix abordar les reformes dels sistemes educatius que es considerin necessàries per aprofundir en aspectes de qualitat, d'equitat i d'excel·lència. Les principals modificacions que s'introdueixen en aquest Decret fan referència a la nova organització dels ensenyaments derivada de l'aprovació del reial decret 243/2022, de 5 d' abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat i al desplegament competencial de les matèries regulat en es annexos I i II de l'esmentat decret. La incorporació d'aquestes modificacions s'ajusta als principis de bona regulació establerts a l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons els quals les administracions públiques, en l'exercici de la potestat reglamentària, han d'actuar conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

D'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, les modificacions que s'incorporen en la regulació estan justificades per una raó d'interès general consistent a ordenar els ensenyaments del batxillerat ajustant els seus principis a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre i al Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, i es fonamenten en una clara identificació de les finalitats que es persegueixen i constitueixen l'instrument adequat per garantir la consecució d'aquestes finalitats.

D'acord amb el principi de proporcionalitat, les mesures que s'hi incorporen contenen la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s'ha de cobrir amb la norma.

Així mateix, aquest Decret garanteix el compliment de l'article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre que regula la participació ciutadana en l'elaboració de les normes. S'ha fet la consulta pública prèvia, el tràmit de participació ciutadana i el d'informació pública. Així mateix, també s'ha realitzat un procés de consulta amb persones expertes i s'ha fet difusió de la normativa projectada, a fi de recollir aportacions.

I, en aplicació del principi d'eficiència, aquest Decret no crea càrregues administratives per a la ciutadania.

Per tot el que s'ha exposat, a proposta del conseller d'Educació, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i prèvia deliberació en el Govern,

Decreto: