Cada manifestació cultural i artística és portadora d’una gran quantitat d’informació simbòlica de la manera de sentir, d’interrogar-se, d’entendre i d’interactuar amb el món de cada artista i, en conseqüència, de la societat a la qual pertany. Tota producció artística tradueix allò que forma part de l’univers de les persones i dels col·lectius que l’han creat. El coneixement i la comprensió de les característiques de diferents mitjans d’expressió i dels diferents moviments culturals a les quals pertanyen, ajudaran l’alumnat a identificar les relacions entre l’artista, la seva obra i el seu entorn històric i cultural. De la mateixa manera, descobriran la varietat de funcions que tota activitat cultural té, i ha tingut, tant en l’àmbit individual, per atendre les necessitats personals d’autoexpressió, autoconeixement i desenvolupament de la capacitat creadora, com social, facilitant la comunicació i l’estructuració social.

Així mateix, mitjançant una reflexió oberta i sense prejudicis, valorarà la importància que tenen els factors estètics i culturals a les societats, descobrint la cultura i l’art com a generadors de pensament i de coneixement, com a suscitadors de noves possibilitats i respostes.

En el moment de trobada amb una manifestació cultural i artística l’alumnat s’haurà d’implicar, no només en la recepció activa del resultat final, sinó també en la recerca del context, de les condicions i del procés de creació. Reconeixerà així les múltiples opcions que hi ha a l’hora de materialitzar una idea, valorant la importància de la lliure expressió en la cultura i empatitzant amb els i les artistes pel que respecta a les seves eleccions, a la recerca d’alternatives diferents de les habituals i a les possibles dificultats trobades durant el desenvolupament de la seva producció. Una comprensió sòlida de diferents manifestacions culturals i artístiques provocarà un diàleg sensible amb la cultura, un intercanvi d’idees i emocions, durant el qual l’alumnat reconeixerà la diferència i la diversitat com a fonts de riquesa socials i personals.

L’alumnat identificarà la diversitat com a part integrant de la seva pròpia identitat cultural, en ser conscient de les múltiples i diferents fonts de les manifestacions culturals i artístiques, de qualsevol tipus i època, però en especial de les contemporànies. Reconeixerà així la diversitat cultural com un dels principals patrimonis de la humanitat, i la cultura contemporània com un patrimoni de present i de futur, entenent la importància del seu gaudi, de la seva promoció i de la seva conservació.

En el desenvolupament i la producció de manifestacions culturals i artístiques s’utilitzen molt diferents i variades tècniques i, en funció del tipus de creació duta a terme, s’utilitzen llenguatges i codis determinats. Identificar i conèixer aquests llenguatges i valors artístics, mitjançant una exploració activa, formarà l’alumnat en una recepció cultural completa, progressant així en una sensibilització respecte a les característiques essencials de qualsevol producció artística, en el gaudi, la interpretació i la valoració crítica d’aquesta.

A la vegada, al llarg d’aquesta exploració, l’alumnat descobrirà com sorgeixen les idees o les necessitats d’expressió cultural i artística, com es desenvolupen i es reprenen en diferents èpoques o cultures per ser reformulades segons cada context. Observarà com les creacions de cada grup humà evolucionen per modificació de les formes i produccions ja existents, i gràcies a les connexions entre diferents tipus de llenguatges. Podrà així identificar les particularitats i alhora els referents comuns.

En analitzar l’evolució de la cultura i l’art en la història més recent, l’alumnat podrà observar com els i les artistes no cessen de cercar noves formes d’expressió, reivindicant la superació de les tècniques, els límits tradicionals i la necessitat d’avançar cap al futur amb l’ús de la tecnologia. Igualment, apreciarà que les diferències de l’art i la cultura contemporànies amb el passat s’emmarquen no només en els problemes tècnics i estètics, sinó també en allò que n’afecta l’ús i la implicació social. Tot això proporcionarà eines per interpretar els múltiples universos visuals i expressius que es manifesten en el seu entorn. Per contemplar de forma activa una manifestació cultural i artística, l’alumnat ha d’incorporar tant un procés d’anàlisi i de reflexió com de gaudi, entenent que la seva recepció serà més completa i sensible si es coneixen els pensaments i les necessitats expressives de les seves creadores i creadors.

Aquest procés és necessari per comprendre’n el missatge, la dimensió social, creativa i estètica i fer-ne una valoració personal.

La cultura i l’art s’han d’entendre com a conjunts interrelacionats, com a realitats històriques, socials i humanes vinculades, no només a les necessitats de comunicació i expressió de les persones creadores, sinó també a les necessitats col·lectives de cada societat. A més, la interacció amb la cultura és un procés de doble sentit, ja que a la seva recepció intervenen, de manera ineludible, les experiències pròpies de cada individu. Així, el bagatge cultural personal es modelitza a partir de formes de pensament que rebem i de l’exercici intel·lectual. En posar en contacte l’alumnat amb diferents manifestacions culturals i artístiques, se li facilitarà integrar aquesta herència en el seu propi cabal i accedir al gaudi estètic.

Tota manifestació cultural i artística constitueix un testimoniatge sobre la condició humana. És una resposta a una inquietud d’ordre existencial i alhora és generadora d’altres interrogants. És una manera de prendre consciència d’un mateix i dels altres. Aproximar a l’alumnat la pràctica creativa dels i de les artistes li implicarà comprendre el procés del pensament creatiu i tècnic i, també, sentir l’art i la cultura com a manera de veure, comprendre i millorar el món.

A més d’un procés d’anàlisi formal i funcional amb el qual indagar sobre els significats i peculiaritats de cada obra, es fomentarà que l’alumnat estableixi nous vincles emocionals i estètics per descobrir allò que està integrat en l’imaginari personal i social. Igualment podrà identificar nous horitzons que despertin el seu interès, que li suscitin sentiments i emocions i que, en conseqüència, comencin a formar part del seu desenvolupament i creixement personal, en apreciar que no hi ha fronteres entre art, cultura i vida.

Amb la matèria de Moviments Culturals i Artístics l’alumnat apreciarà que la cultura i l’art ha d’estar a l’abast i ha de permetre la participació de totes les persones i col·lectius de la societat, ja que els seus plantejaments i les seves expressions són, alhora, part integrant de la identitat cultural dels individus que hi pertanyen i ha de representar els seus anhels i vivències, sense discriminacions ni violències.

L’estudi sobre les pràctiques culturals i artístiques han relegat les dones a un paper secundari i subsidiari i sovint no han reflectit la seva realitat i experiència en tota la seva complexitat i pluralitat, ni tampoc la d’altres persones o col·lectius que, per la seva condició minoritzada, han estat injustificadament marginats del món artístic i cultural. Per aquest motiu, és necessari ajudar l’alumnat a analitzar, en clau de gènere, els processos, fenòmens i produccions de l’art i de la cultura per analitzar críticament determinades representacions i manifestacions, adquirir compromisos envers la igualtat d’oportunitats i per rebutjar conductes discriminatòries i violentes.

Un dels objectius de la matèria de Moviments Culturals i Artístics és que l’alumnat identifiqui l’ampli ventall de possibilitats que la cultura i l’art aporten, no només per al gaudi, sinó per generar respostes creatives davant de problemàtiques i reptes del món actual. Utilitzar mètodes de treball creatius i col·laboratius, en la realització de produccions culturals i artístiques, prepararà els i les alumnes en el desenvolupament de destreses innovadores, creatives i participatives. Mentre s’estimuli la producció col·laborativa, els i les alumnes compartiran vivències i anhels, aprendran a prendre decisions compartides i inclusives i es motivaran davant de reptes futurs. Caldrà vetllar perquè l’alumnat tingui cura per preservar en tot cas els drets d’autoria de les imatges i de les obres.

La investigació sobre diferents manifestacions culturals i artístiques facilitarà que l’alumnat les entengui, no com a produccions independents, sinó com a creacions que es nodreixen d’altres creacions, establint-hi connexions i observant la complexitat de les seves interaccions. L’alumnat aprendrà amb aquesta matèria a debatre sobre la naturalesa de l’art i la cultura, sobre les seves característiques i intencions, exposant-ne les opinions sobre els efectes que puguin emanar de la recepció o de la participació activa en una producció cultural i artística. Mitjançant aquests debats comprendrà que les experiències, tant dels artistes com dels receptors o participants, són tan variades i diverses com ho són les persones, la qual cosa demana una actitud receptiva i constructiva. L’alumnat entendrà que l’experiència estètica és relativa i, en conseqüència, que el conjunt de totes les expressions d’idees i sentiments que puguin sorgir de la contemplació o participació en una obra enriquiran el diàleg intercultural.

Una posició reflexiva davant la interrelació de diferents manifestacions artístiques estimularà l’alumnat a utilitzar la intuïció, a explorar, a fer-se preguntes i a qüestionar posicionaments. Si, a més, es promou que els i les alumnes comparteixin opinions i visions personals, es facilitarà que s’integrin, de forma inclusiva, diferents perspectives en les seves conclusions finals. Tot això aportarà també un coneixement més precís de les repercussions socials de la cultura i l’art i de la seva rellevància en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. Formar l’alumnat en tots aquests aspectes afavorirà que s’impliqui, no només com a espectador, sinó com a participant actiu, i desenvolupi el seu compromís personal i social.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.