El raonament sobre diferents manifestacions artístiques implica l’ús d’estratègies complexes que permetin la valoració contrastada de la pròpia identitat cultural amb la diversitat que proposa la peça musical. La identitat cultural es desenvolupa per mitjà del reconeixement dels trets característics de les expressions culturals que formen el conjunt del patrimoni musical, i aquest és l’expressió del context historicosocial en el qual va ser creat.

La valoració de la diversitat cultural i artística, des d’una perspectiva de societats canviants, representa aprendre a respectar les diferències i enriquir-se amb les aportacions d’altres entorns. Per a això, l’audició activa d’obres musicals afavoreix el coneixement, la comprensió i la valoració crítica partint de l’anàlisi de la proposta musical. A més, aporta a l’alumnat els elements essencials per formar-se criteris propis de comprensió i interpretació del present.

L’exposició a través de l’escolta i la comprensió de la gran diversitat de propostes musicals existents esdevenen la clau per afrontar els reptes del futur en relació amb la importància de salvaguardar el patrimoni cultural i artístic. Involucrar l’alumnat en la importància de respectar la diversitat en les manifestacions expressives artístiques i fomentar el respecte cap a diferents propostes musicals, desenvolupen la curiositat necessària per seguir aprenent de noves fonts d’inspiració. Alhora, fomenta la construcció de la identitat personal.

Reconèixer les intencionalitats d’una peça musical significa aproximar-se a la voluntat d’expressió del compositor o compositora que, en la seva creació, utilitza els diferents elements dels llenguatges musicals per donar forma i sentit a la seva composició. La identificació de quins són aquests elements i com s’utilitzen, a través d’una aproximació a l’estructura formal i harmònica de la peça, propicia en l’alumnat l’entesa de l’ús dels diferents recursos sonors musicals.

Mitjançant l’anàlisi de les relacions internes que s’estableixen entre els diferents elements tècnics, l’alumnat aprendrà a distingir els trets estilístics que defineixen l’autor o autora de la proposta i el context social i històric del qual sorgeix. D’altra banda, amb el coneixement pràctic i comparat de la utilització del llenguatge musical, es dotarà l’alumnat de les eines per fer una valoració de la capacitat estètica d’aquest i el seu propòsit.

La capacitat de l’alumnat d’interconnectar competències adquirides anteriorment o en altres matèries del batxillerat li permetrà, en primer lloc, enllaçar discursos en els quals l’anàlisi de les propostes musicals transcendeixi el mer fet de la identificació dels elements que el componen de forma aïllada. En segon lloc, permetrà el raonament estructurat del significat de la proposta musical des de la perspectiva formal, estilística, històrica i estètica.

El desenvolupament d’un pensament i un raonament crític es fonamenta en la capacitat d’elaborar i defensar arguments que relacionin la proposta musical amb conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials. Especialment, les interaccions que s’estableixen entre la música i la història, l’art i la literatura. Fomentar la capacitat individual d’expressar-se lliurement i de manifestar els desitjos i les opinions sense temor a ser jutjat o rebutjat pel que es diu o com es diu, per establir les bases del desenvolupament emocional i de l’autoestima. El reforç de les habilitats d’expressió a través de la música facilita la comunicació, les relacions socials i cognitives i desenvolupa l’oportunitat de compartir el diàleg que es genera després de l’anàlisi des de qualsevol suport musical.

És oportú que l’alumnat comprengui els beneficis que reporta la capacitat d’expressió verbal dels sentiments i emocions i respecti les reflexions que es derivin de la relació analítica amb aquestes. La pràctica de l’expressió del pensament en contextos grupals afavoreix l’aprenentatge col·lectiu i facilita la transmissió de coneixements entre iguals, alhora que reforça l’autoestima i l’autopercepció.

L’autoexpressió a través de la creació musical permet compartir experiències sonores que es vinculen directament amb les emocions i els sentiments. Per això, afavorir l’experimentació en els processos creatius mitjançant la recreació guiada de fórmules rítmiques, de patrons harmònics de diverses estètiques i estils i de formes estructurals bàsiques, que es basin en les anàlisis de produccions musicals, contribueix a fomentar l’autonomia de l’ús del llenguatge.

Preparar entorns còmodes que permetin a l’alumnat comunicar-se lliurement transformant els diversos llenguatges musicals a la seva voluntat i formant la seva pròpia identitat cultural, beneficia el cultiu d’un pensament propi, l’autoconfiança i la capacitat de col·laboració amb els seus iguals.

Compartir les produccions pròpies i que l’alumnat ho analitzi de manera respectuosa fomenta l’aprenentatge cooperatiu, la construcció de la identitat personal i el compromís amb els drets humans que es deriven de la pràctica artística. Per tant, l’exigència d’un rigor adequat en la realització de qualsevol tipus de manifestació musical o de dansa suposarà un pas fonamental per aconseguir propostes valuoses per a l’alumnat i per als altres. En aquest sentit, animar la iniciativa cap a l’ús de noves eines digitals per a la creació artística potenciarà la capacitat de l’alumnat per expressar-se i comunicar-se i aplicar els coneixements adquirits a través de mitjans que ampliïn la seva tasca performativa.

Ser capaç d’entendre la música, a través d’una visió analítica d’aquesta, permet a l’alumnat participar en el desenvolupament de projectes multidisciplinaris utilitzant composicions que permeten connectar la imatge i el moviment amb el discurs musical, tant mitjançant propostes pròpies com amb adaptacions de peces ja creades, o amb seleccions musicals que es considerin més adequades al conjunt. Les produccions grupals impliquen l’acceptació i la comprensió de l’existència de rols diversos, alhora que el respecte i la valoració de l’opinió dels altres participants. L’assumpció de responsabilitats en la producció musical contribueix a l’enriquiment i la construcció de la identitat cultural, així com a la valoració de les oportunitats personals i socials que se’n generen. El desenvolupament de la idea del producte musical implica un procés que l’alumnat ha de dur a terme: la recopilació d’informació i elecció de les característiques que defineixin la composició en funció dels efectes que es vulguin aconseguir; l’aplicació de les normes de l’harmonia, del ritme, de la melodia i de l’estructura tonal, i la creació i l’adaptació de les composicions a les necessitats del conjunt artístic.

El treball per projectes que abastin la fusió de diverses àrees de coneixement permet desenvolupar habilitats necessàries en l’ús de suports tecnològics per a la seva creació, gravació i difusió.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.