Les persones a la vida quotidiana mobilitzen processos físics i psicològics que fan possible percebre, comprendre i interactuar millor en l’entorn que els envolta. Tots aquests processos tenen de fons la implicació de milions de neurones que estan connectades entre si i que permeten processar la informació de manera adequada.

En aquest sentit, sembla necessari que l’alumnat conegui, d’una banda, els mecanismes neurocientífics que intervenen en els processos de raonament, presa de decisions i resolució i, d’altra banda, que comprenguin que dur a terme aquestes accions suposa crear conceptes en la seva ment, organitzar les seves idees, relacionar-les amb els coneixements previs i establir inferències, entre d’altres. En aquest procés té un paper fonamental la motivació com a un element clau que promou o inhibeix la conducta.

L’alumnat ha de prendre consciència que les seves actuacions i decisions estan en gran manera condicionades per les seves emocions i pels motius que els porten a realitzar- les. Així, en el terreny de l’aprenentatge, per impulsar i mantenir una conducta o una acció encaminada a una meta, és necessari estar motivat, però també és imprescindible comptar amb estratègies que planifiquin i guiïn de manera conscient el mateix procés d’aprenentatge. És necessari conèixer l’impacte de les emocions en els processos de motivació, raonament, aprenentatge i conducta perquè es puguin gestionar adequadament i aconseguir un millor desenvolupament en tots els àmbits, tant personal com social, acadèmic i professional.

Les persones passen al llarg de la seva vida per etapes i experimenten uns canvis físics, socials, cognitius i psicològics que condicionen les seves decisions, comportaments i reaccions dins d’un context que també és canviant i incert.

Ser conscients dels canvis que es produeixen en l’etapa de l’adolescència permet a l’alumnat trobar respostes i solucions a conflictes que se li plantegen arran d’esdeveniments vitals que li preocupen i comprendre el significat de les seves pròpies experiències en relació amb les dels altres, en els diferents grups socials amb els quals interactua. A partir d’aquestes experiències amb el medi social, l’alumnat va construint la seva pròpia identitat, en què intervenen, entre d’altres factors, la imatge que es tingui d’un mateix i els sentiments de competència, seguretat i autoestima. Aquests sentiments contribueixen a elaborar l’autoconcepte, que ajuda l’alumne o alumna a percebre i actuar segons les seves possibilitats, de manera que pugui potenciar les qualitats personals que li facilitin la resolució de reptes cada cop més complexes. Aquesta etapa suposa, a més a més, el preàmbul de la vida adulta, que implica l’assumpció de noves responsabilitats i compromisos i la necessitat d’assolir un major grau d’autonomia. En aquest sentit, és necessari que desenvolupi habilitats personals i socials que facilitin la seva incorporació a nous contextos i ajudin a establir noves relacions.

L’ésser humà és un ésser psicològic centrat a assolir els seus objectius, per a la qual cosa necessita posar en marxa processos i estratègies que li permetin guiar els seus comportaments i la seva conducta. També és un ésser social i cultural, la qual cosa significa que, en el transcurs de la seva vida, ha d’aprendre els elements socioculturals del medi on se situa i integrar-los en la seva personalitat considerant la influència que exerciran sobre ella els agents socials i la seva pròpia experiència com a membre d’un grup social. Per tant, és un ésser complex i entendre’l implica analitzar-lo des de diferents perspectives —psicològica, antropològica i social—, de manera que l’alumnat pugui fer una reflexió crítica a partir de l’estudi i l’anàlisi dels sabers adquirits. Assolir aquesta competència comporta generar en l’alumnat curiositat per al coneixement de l’ésser humà, les societats i la cultura, i promoure actituds de respecte davant la variabilitat transcultural i el pluralisme social com a elements de diversitat enriquidors i necessaris en la vida democràtica. Simultàniament, pretén que els i les alumnes comprenguin els estats emocionals dels altres, prenguin consciència dels sentiments aliens, s’involucrin en experiències diverses i assumeixin situacions diferents de les pròpies. Es tracta de desenvolupar en l’alumnat una actitud empàtica que suposi comprendre i transmetre aquesta comprensió sobre fets, esdeveniments i situacions diferents de les viscudes o experimentades per cadascú.

Generalment, no es pensa en l’impacte que la societat i la cultura tenen sobre el desenvolupament humà i la seva conducta, la qual cosa comporta que la persona no comprengui o tingui un coneixement incomplet sobre si mateixa i el món que l’envolta.

La cultura i la societat aporten models i referents que condicionen les percepcions, les actituds, les interpretacions i les respostes de les persones davant els esdeveniments i les situacions que sorgeixen a les seves vides.

Es pretén que l’alumnat reflexioni, així, sobre la influència que la societat i la cultura exerceixen en la seva manera de pensar, crear, expressar-se, relacionar-se, resoldre conflictes i prendre decisions. Per poder comparar cultures i societats es requereix conèixer alguns elements de l’antropologia social i cultural, que permeten, d’una banda, comprendre millor l’impacte que exerceix sobre les persones l’establiment de normes i valors, de costums i referents que guien els comportaments humans i, d’altra banda, posar en perspectiva la seva realitat, que conegui el que és divers i diferent i aprengui a respectar-ho i valorar-ho com a component enriquidor. Es valorarà el paper de la dona a la societat.

Finalment, dins d’un panorama social i cultural canviant, com l’actual, es considera important disposar d’estratègies personals i socials, necessàries per decidir i actuar, amb sentit crític i responsabilitat, des del coneixement que ofereix la fonamentació teòrica de diferents camps de l’àmbit de les ciències socials, de manera que l’alumnat assoleixi una millor comprensió de si mateix i del món que l’envolta.

La complexitat social i econòmica, i l’accés a nombroses oportunitats professionals i de formació, fan necessari propiciar que l’alumnat desenvolupi destreses personals i actituds que l’ajudin a prendre decisions adequades i coherents amb els seus interessos, les seves expectatives i inquietuds i les seves necessitats en cada moment de la seva vida i en entorns canviants. Cal que explori i avaluï les seves inquietuds personals i vocacionals, que reconegui les seves fortaleses com a elements diferenciadors i identifiqui les seves debilitats amb la intenció de cercar, amb actitud proactiva i de superació, els recursos necessaris per millorar el seu desenvolupament personal, social, acadèmic i professional.

Per altra banda, per organitzar de forma realista el propi itinerari formatiu i professional cal que realitzi una exploració ordenada de les oportunitats acadèmiques i de formació, i de les ofertes professionals que ofereix l’entorn, per tal d’orientar de manera adequada la pròpia trajectòria acadèmica i laboral en el futur. Davant de la creixent oferta educativa dels darrers anys, l’alumnat ha de ser crític a l’hora de seleccionar informació i prendre decisions de manera ajustada per formar-se i incorporar-se al món laboral, sense deixar de banda la motivació per seguir aprenent al llarg de la vida. També necessita adquirir habilitats socials, d’adaptació, de planificació i gestió, i mostrar iniciativa per fer front als nous reptes que vagin sorgint en els diferents àmbits de la seva vida.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.