Als alumnes amb TDAH els costa molt autogovernar-se i mostren una dificultat excessiva (en relació amb l’edat de l’infant o l’adolescent) en inhibir la resposta impulsiva davant les necessitats o desitjos interns i davant estímuls externs (Barkley, 1999).

Els processos bàsics d’inhibició de la resposta impulsiva (Servera-Barceló, 2005) són:

• La capacitat per inhibir respostes automàtiques relacionades amb l’obtenció de gratificació immediata (pròpies de la primera infància).

• La capacitat per canviar patrons de resposta habituals i permetre una demora en la presa de decisions.

• La capacitat per protegir aquest període de demora i les respostes autodirigides (control d’interferència).

Per exemple: els nadons, quan perceben la sensació de fam, inicien el plor i només l’aliment podrà consolar-los. Gradualment, aprenen que els preparatius del menjar i les paraules dels pares indiquen la proximitat de l’àpat. Finalment, els horaris i les rutines quotidianes acaben regulant l’alimentació sense que la sensació de fam domini el comportament, de manera que no és estrany trobar un nen que no vol anar a menjar perquè està immers en una activitat que el diverteix, malgrat percebi la sensació de fam.

L’autoregulació s’inicia en el moment que el nen és capaç d’inhibir les respostes automàtiques com a respostes habituals i comença a establir demores sobre les seves accions per avaluar-ne la conveniència.

L’alumne amb TDAH té especials problemes per inhibir tant les respostes associades al reforçament positiu (vol obtenir gratificacions ràpides), com les relacionades amb les situacions negatives (per evitar un estímul o activitat desagradable).

Aquesta dificultat d’inhibició afecta el desenvolupament de les funcions executives

Les funcions executives són una àmplia gamma d’operacions cognitives que permeten plani- ficar i seleccionar objectius, començar i acabar una tasca, sostenir una activitat en la ment mentre es va fent, deixar de banda les distraccions, canviar les estratègies quan fa falta, autoregular-se i controlar les accions.

Les funcions executives es divideixen en les àrees següents (Barkley et al., 2008):

La memòria de treball verbal i no verbal

• • La memòria de treball, tant la verbal com la no verbal, també anomenada memòria operativa, permet mantenir activada una quantitat limitada d’informació necessària per guiar la conducta “en directe”.

  • Això vol dir que mentre es va realitzant l’acció, les persones necessiten disposar d’una representació mental tant de l’objectiu com de la informació rellevant (per exemple: l’ordre planificat de les accions).

  • La memòria de treball té elements comuns amb la memòria prospectiva que implica el record de la intenció de fer alguna cosa.

Autoregulació de l’afecte/motivació/excitació

• • Els processos d’autoregulació de l’afecte, la motivació i l’excitació estan presents durant l’acció cap a un determinat objectiu.

  • En absència d’estímuls externs, és el propi subjecte qui activa, manté i regula el to emocional i motivacional orientat cap a un objectiu.

La reconstitució

• • La reconstitució fa referència a la capacitat del llenguatge per representar objectes, accions i propietats que existeixen en l’entorn; fent un procés d’anàlisi i un altre de síntesi.

  • Dit d’una altra manera, l’habilitat per organitzar una estratègia (separar les seqüències conductuals) i l’habilitat per crear una estratègia (combinar les seqüències i construir-ne de noves).

El control motor

• • El control motor fa referència al conjunt de conductes que es posen en marxa per assolir un objectiu en un procés d’autoregulació.

  • Incorpora la capacitat per generar conductes noves i creatives en el moment en què es necessiten i la capacitat per reconstruir i representar internament la informació de l’entorn (Servera-Barceló, 2005).

El fet que en les persones amb TDAH les funcions executives no es desenvolupen de forma eficient genera nombroses fragilitats que van des de la manca de memòria i d’atenció en simples activitats quotidianes, fins a la incapacitat de resolució de problemes i d’afrontament de situacions adverses o d’adaptació a l’entorn social.

La desinhibició conductual té els efectes següents en les funcions executives:

• • Debilita la memòria de treball no verbal.

  • Limita la memòria de treball verbal pel retard en el desenvolupament de la internalització de la parla.

  • Causa immaduresa en els processos d’autoregulació de l’afecte, la motivació i l’excitació.

  • Malmet els processos de reconstitució necessaris per analitzar i organitzar una estratègia.

  • Redueix el control motor.

Quan la memòria de treball no verbal és dèbil

• • Dificultat per retenir esdeveniments a la ment

  • Dificultat per actuar sobre els esdeveniments

  • Limitada capacitat d’imitació de seqüències complexes

  • Inefectivitat en la recuperació d’esdeveniments i en la seva previsió

  • Autoconsciència limitada

  • Deficiències en la conducta governada per regles

  • Problemes d’organització temporal

Quan la memòria de treball verbal és dèbil i endarrereix la internalització de la parla

• • Capacitat reduïda de reflexió

  • Dèbil capacitat de solució de problemes (autoqüestionar-se)

  • Deficiències en la conducta governada per regles (instrucció)

  • Menys generació efectiva de regles/objectius

  • Deficient comprensió lectora

  • Retard en el raonament moral

Quan l’autoregulació de l’afecte/motivació/excitació és immadura

• • Limitada autoregulació de l’afecte i les emocions

  • Menys perspectiva i objectivitat en els efectes socials

  • Poca motivació per a l’autoregulació

  • Poca autoregulació de l’excitació al servei de l’acció orientada a un objectiu

Quan la reconstitució està malmesa

• • Anàlisi limitada i sintètica de la conducta

  • Reduïda fluència verbal i conductual

  • Menor creativitat i diversitat en la conducta orientada a un objectiu

  • Retard en la capacitat per sintetitzar conductes

  • Menys habilitat en preparar accions estratègiques que incrementin els resultats dels coneixements i l’esforç esmerçats

Quan el control motor està reduït i la reconstitució malmesa

• • Dificultat per mantenir l’acció cap a un objectiu

  • Dificultat per flexibilitzar l’acció davant els problemes que es van produint durant la realització d’una tasca

  • Repetició sistemàtica de comportaments i solucions ineficaces

Si el TDAH és un problema relacionat amb la manca d’habilitat per inhibir respostes, es pot suposar que els infants i joves amb TDAH tindran problemes en quatre habilitats mentals (Bar- kley, 1999):

Separar els fets dels sentiments

• • La possibilitat d’inhibir els impulsos i demorar la resposta proporciona temps al cervell per separar les emocions que desperta un esdeveniment concret de la informació o contingut d’aquest mateix esdeveniment.

  • Aquest enfocament explica per què els infants i joves amb TDAH són més emotius, comparats amb altres infants i adolescents. Certament això és un desavantatge quan es necessita fredor i calma per adaptar-se a una situació concreta, però és un avantatge quan l’apassionament és desitjable, com en les activitats creatives en general.

  • Els alumnes amb TDAH poden aprendre a inhibir la seva conducta, però és un aprenentatge que cal anar fent al llarg del temps amb ajut de la família i els docents. La seva habilitat per separar les emocions de la informació no està alterada, senzillament no controlen els impulsos el temps suficient per fer-ho.

El sentit del passat i del futur

• • La possibilitat d’inhibir la conducta i, per tant, de demorar l’aparició de la resposta, permet pensar en la situació, estudiar-la amb detall, cercar records d’experiències anteriors i donar-li sentit. Així, els aprenentatges anteriors influeixen en la forma de respondre.

  • Aquesta possibilitat de pensar en el passat també permet crear futurs hipotètics sobre els quals construir la resposta, projectant de forma anticipada les conseqüències que se’n derivin.

  • Com que la possibilitat de preveure els esdeveniments futurs és limitada, la possibilitat de preparar-se per a una situació adversa també ho és. D’aquesta manera pot ser que, als alumnes amb TDAH,

  • els agafi desprevinguts, despistats i, això, incrementa la resposta emocional, ja de per si d’alta intensitat.

Parlar-se a un mateix

• • El llenguatge intern que permet reflexionar i explorar apareix en el moment que s’inhibeix la conducta. Aquest llenguatge intern guia les accions i permet ordenar mentalment procediments a seguir.

  • Fer plans i dur-los a terme o plantejar objectius i aconseguir-los és possible gràcies al llenguatge intern que ajuda a gestionar l’atenció, la memòria i a anticipar-se als possibles entrebancs o interferències.

  • Els alumnes amb TDAH són menys experts i eficaços per parlar-se a si mateixos i, per tant, en mantenir la direcció per assolir un objectiu concret o per resoldre un problema.

Desglossar i recombinar la informació

• • La inhibició de la conducta i la parla interna permeten desglossar la informació en parts o unitats petites (anàlisi) i recombinar aquestes parts per fer un nou missatge o una nova instrucció (síntesi). Aquest procés s’anomena reconstitució.

  • Els alumnes amb TDAH semblen tenir més dificultats per desglossar la informació perquè les divisions que fan dels diferents aspectes són més àmplies i superficials. Per exemple, en les activitats d’exploració d’objectes els nens amb TDAH els avaluen de forma ràpida i poc aprofundida.

Convé parar atenció en alguns aspectes que, en l’entorn escolar, poden interferir fortament en el desenvolupament social de l’alumne i en l’adaptació escolar: la conducta problemàtica, la baixa autoestima i fragilitat emocional i, per acabar, la inflexibilitat i la conducta explosiva.

Els infants i els joves amb TDAH poden quedar-se atrapats en certs esquemes de comportament. Pot semblar que tot ho fan malament perquè el comportament inadequat es dóna una vegada i una altra, i així repetidament.

Pot passar que els adults també es quedin atrapats en la forma de respondre a aquestes conductes i utilitzin un patró d’actuació concret que s’allunyi de l’ajut que pot necessitar l’alumne per regular la seva conducta.

D’aquesta forma, s’estableix un cercle viciós que acaba limitant la interacció i enterbolint la relació de tots els participants. Alguns adults diuen: “Sempre l’estem castigant i el seu comportament no fa més que empitjorar”.

Com a conseqüència de la fricció contínua amb els adults, els infants i joves amb TDAH poden desenvolupar altres problemes de caire emocional.

Poden mostrar-se més insegurs, estar més “enganxats” a les persones del seu entorn més proper. Poden comportar-se, en general, com si els seus sentiments fossin fràgils i fàcils de ferir. Fins i tot, poden mostrar-se, habitualment, enfadats.

Hi ha infants i joves amb TDAH que no s’agraden a si mateixos i mostren una baixa autoestima que pot manifestar-se, paradoxalment, prenent la forma de comportaments altius i prepotents.

Aquest conjunt de factors origina ineficàcia per afrontar les situacions i els esdeveniments adversos. Tenen poques eines i estratègies personals per respondre a l’estrès. Sentim sovint la frase “aquest alumne no tolera la frustració”, la realitat és que no saben com resoldre els petits i grans problemes o les decepcions comuns de la vida quotidiana.

Les dificultats nuclears del TDAH sumades als possibles efectes secundaris, poden provocar que l’alumne es mostri inflexible, resistent als canvis, exigent i oposicionista. La rigidesa cognitiva pot imposar-se i la flexibilitat necessària per adaptar-se als canvis de l’entorn veure’s obstaculitzada.

En aquestes situacions, augmenta la probabilitat d’aparèixer conductes explosives que poden prendre forma d’agressió verbal i/o física.