Currículum - Llengua Estrangera

Torna a àrees de PRI

Llengua Estrangera PRI (420h)

En les àrees lingüístiques es treballen un total de 10 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.

Competències específiques

1, Comprendre la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe, pluricultural i intercultural, per afavorir la transferència lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

Aquesta competència se centra en la rellevància i riquesa que la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat actual ens aporta. La consciència de la diversitat proporciona a l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant l’ensenyament de la llengua estrangera permeten a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al que és diferent, relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, a més de distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol tipus de discriminació o reforç d’estereotips.

La interculturalitat, que afavoreix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l’experiència de l’alumnat i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l’origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat ha de permetre a l’alumnat actuar de forma empàtica i respectuosa en situacions interculturals.

El plurilingüisme és un concepte promogut pel Consell d’Europa que emfasitza el fet que les llengües que una persona coneix o domina no estan disposades en compartiments estancs i separats, sinó que conformen un repertori dinàmic i en constant desenvolupament en què s’interrelacionen i interactuen els coneixements lingüístics i les experiències comunicatives de l’individu, per contribuir al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, així com de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. La competència plurilingüe es defineix com la capacitat de tots els parlants d’utilitzar i aprendre, de manera autònoma o a través de l’ensenyament, més d’una llengua; l’habilitat d’un individu d’utilitzar els seus coneixements parcials de diverses llengües i la seva experiència de diverses cultures per comunicar-se i participar en activitats interculturals; el valor de la convivència, bàsica per a la tolerància lingüística i cultural, és a dir, la conscienciació del propi repertori lingüístic i de la riquesa lingüística i cultural de l’entorn.

En definitiva, aquesta competència té la capacitat d’activar tot el repertori lingüístic i cultural propi i utilitzar les estratègies adquirides de forma transversal, segons la situació d’aprenentatge, amb l’objectiu d’ajudar l’individu a construir la seva pròpia identitat, lingüística i/o cultural i a desenvolupar la seva capacitat d’aprenentatge.

2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals breus i senzills, en la llengua estàndard, i identificar el sentit general i la informació més rellevant, valorant, de manera progressivament autónoma, aspectes formals i de contingut bàsics, per construir coneixement, formar-se una opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

La comprensió suposa rebre i processar informació, fet que comporta l’enriquiment del repertori lingüístic individual. En l’etapa de l’educació primària, la comprensió és una destresa comunicativa que s’ha de desenvolupar a partir de textos breus i senzills, orals i multimodals, sobre temes quotidians, de rellevància personal per a l’alumnat i expressats de forma clara i utilitzant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre el sentit general i informació específica i predictible per satisfer necessitats comunicatives relacionades amb prioritats immediates de l’alumnat. Per això, s’han d’activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i a les necessitats de l’alumnat, amb el fi de facilitar la comprensió de la informació expressada en els textos i d’entendre enunciats curts i senzills, amb ajuda, si cal, de diferents tipus de suport. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat es troben el llenguatge no verbal, les imatges o la repetició, fent ús de la informació contextual (elements extralingüístics) i contextual (elements lingüístics) que li permeti comprovar la hipòtesi inicial sobre el sentit global del text, així com plantejar hipòtesis alternatives, si fos necessari. Els processos de comprensió requereixen contextos dialògics, que afavoreixin la construcció d’un saber conjunt i que estimulin la identificació de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, així com l’interès genuí per les diferències i similituds culturals.

3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions própies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

La producció oral i multimodal ha de donar lloc a l’exposició de textos breus i senzills, planificats, sobre temes quotidians i de rellevància personal per a l’alumnat, i expressats amb creativitat i claredat. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l’exposició d’una petita descripció o anècdota senzilla, una presentació formal d’extensió breu o una narració oral senzilla de textos que expressin fets i sentiments quotidians, mitjançant eines digitals i analògiques, així com la recerca guiada d’informació a Internet com a font de documentació. En el format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat: la imatge, el so, els gestos, etc.

Les activitats vinculades amb la producció de textos orals i multimodals tenen funcions importants en els àmbits personal i educatiu, i hi ha un valor social i cívic concret que hi està associat. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s’adquireix de forma natural, sinó que és producte del procés d’aprenentatge. En aquesta etapa té lloc el primer acostament a les produccions formals, fet que suposa un aprenentatge guiat d’aspectes formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic, de les expectatives i convencions més comunes associades al gènere emprat, d’eines senzilles de producció i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, en l’educació primària comprenen, entre d’altres, la planificació i la compensació a través del llenguatge verbal i no verbal.

La interacció implica dos o més participants en la construcció d’un discurs. La comunicació entre persones es considera l’origen de la comunicació i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. Hi entren en joc la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, així com l’adequació als diferents gèneres dialògics més freqüents, orals i multimodals, en contextos analògics i virtuals. En aquesta etapa de l’educació s’espera que els intercanvis d’informació siguin breus i senzills i abordin temes quotidians i predictibles, i de rellevància personal per a l’alumnat.

Aquesta competència específica és fonamental en l’aprenentatge, ja que inclou estratègies d’inici, manteniment o finalització de converses bàsiques, així com estratègies elementals per indicar que no s’ha entès el missatge i per sol·licitar repetició. A més, l’adquisició de les normes i principis que regeixen la cortesia lingüística i l’etiqueta digital prepara per a l’exercici d’una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa.

4. Comprendre i interpretar textos escrits i multimodals, reconeixent el sentit global, les idees principals i la informació implícita i explícita, i realitzant, de manera progressivament autónoma, reflexions elementals sobre aspectes formals i de contingut, per adquirir i construir coneixement, i respondre a necessitats i interessos comunicatius diversos.

La comprensió suposa rebre i processar informació i, per tant, l’enriquiment del repertori lingüístic individual. En l’etapa de l’educació primària, la comprensió és una destresa comunicativa que s’ha de desenvolupar a partir de textos breus i senzills, escrits i multimodals, sobre temes quotidians, de rellevància personal per a l’alumnat, i expressats de forma clara i utilitzant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre el sentit general i informació específica i predictible per satisfer necessitats comunicatives relacionades amb prioritats immediates de l’alumnat. Per això, s’han d’activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i a les necessitats de l’alumnat, per tal de facilitar la comprensió de la informació expressada en els textos i d’entendre enunciats curts i senzills, amb ajuda, si cal, de diferents tipus de suport. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat es troben les imatges, la repetició o la relectura, fent ús de la informació contextual (elements extralingüístics) i contextual (elements lingüístics) que li permeti comprovar la hipòtesi inicial del sentit global del text, així com plantejar hipòtesis alternatives, si fos necessari. A més d’aquestes estratègies, la recerca d’informació, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació. Els processos de comprensió requereixen contextos dialògics, que afavoreixin la construcció d’un saber conjunt i que estimulin la identificació de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, així com l’interès genuí per les diferències i similituds culturals.

5. Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autónoma i atenent les convencions própies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficac i creativa a demandes comunicatives concretes.

En aquesta etapa, la producció escrita consisteix en la redacció de textos breus i senzills, planificats, sobre temes quotidians i de rellevància personal per a l’alumnat, i expressats amb creativitat i claredat. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa una petita descripció o anècdota senzilla, o una narració senzilla de textos que expressin fets i sentiments quotidians, mitjançant eines digitals i analògiques, així com la recerca guiada d’informació a Internet com a font de documentació.

Les activitats vinculades amb la producció de textos escrits compleixen funcions importants en els àmbits personal i educatiu, i hi ha un valor social i cívic concret que hi està associat. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s’adquireix de forma natural, sinó que és producte del procés d’aprenentatge. En aquesta etapa té lloc el primer acostament a les produccions formals, fet que suposa un aprenentatge guiat d’aspectes formals bàsics de caràcter més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; de les expectatives i convencions més comunes associades al gènere emprat; d’eines senzilles de producció, i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, en l’educació primària comprenen, entre d’altres, la planificació i la compensació a través del llenguatge verbal i no verbal. Fins i tot en les seves formes més espontànies, escriure un text implica planificar —a partir de models o pautes—, revisar —de manera individual o compartida— i editar. Tot això s’ha de treballar a classe. En tot cas, saber escriure al segle XXI vol dir fer-ho en diferents suports i formats. La possibilitat d’edició i difusió digital dels escrits a la xarxa ofereix un context real a les pràctiques comunicatives escrites, alhora que convida a fer el pas cap a l’hipertextual i multimodal. És el moment d’iniciar-se en la reflexió sobre els aspectes elementals de la propietat intel·lectual, el respecte a la privacitat o la responsabilitat en la transmissió de rumors i notícies falses.

6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts, de forma planificada i de manera progressivament autónoma, avaluant la seva fiabilitat, reconeixent alguns riscos de manipulació i desinformació i adoptant un punt de vista personal i respectuós amb la propietat intel-lectual, per transformar-la en coneixement i comunicar-la de manera creativa.

Tenir accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès aquest com a eina essencial per fer front als reptes de segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. Per això és imprescindible que l’alumnat s’iniciï en l’adquisició d’habilitats i destreses per accedir a la informació, gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, que adopti un punt de vista crític i personal, i també una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual, reconeixent les fonts originals sobre les quals elabora el seu treball.

Es proposa així un procés d’acompanyament que vagi guiant l’alumnat perquè, individualment o de forma cooperativa, progressi cap a una certa autonomia en la planificació i recerca d’informació en contextos personals, ecològics, socials i educatius, per transformar-la, comunicar-la de manera personal i creativa, i utilitzar-la amb diferents finalitats. Aquests processos de recerca han d’anar acompanyats d’una reflexió guiada que permeti avaluar-ne la fiabilitat i pertinència, i distingir entre fets i opinions.

S’han de proposar models orientatius sobre les convencions establertes per a la comunicació del coneixement adquirit en diferents formats i suports. La biblioteca, entesa com un espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència, mitjançant projectes globals i interdisciplinaris.

7. Seleccionar i llegir de manera autónoma obres diverses atenent els propis gustos i interessos, compartint les experiències de lectura, per iniciar la construcció de la identitat lectora, fomentar el gust per la lectura com a font de plaer i gaudir de la seva dimensió social.

Desenvolupar aquesta competència implica iniciar un camí de progrés planificat cap a la construcció de personalitats lectores, que passa per la dedicació d’un temps diari i constant a la lectura individual, acompanyat de les estratègies i bastides adequades per iniciar la configuració de l’autonomia i la identitat lectora, que haurà de desenvolupar-se al llarg de tota la vida. Per això s’ha de partir de la configuració d’un corpus de textos adequat i variat, equilibrant la presència d’autors i autores, i que respongui als interessos i necessitats individuals i afavoreixi l’apropament cap a la reflexió sobre els grans reptes del segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. La biblioteca escolar pot esdevenir un punt de trobada fonamental en el qual compartir, reflexionar i expressar preferències personals entorn de la lectura.

És també recomanable configurar comunitats lectores amb referents compartits, desenvolupar estratègies que ajudin l’alumnat a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se’n i compartir de manera personal i creativa la seva experiència personal de lectura, i establir contextos en què sorgeixin motius per llegir, a partir de reptes d’indagació, i que proposin maneres de vincular afectivament les lectores i lectors amb els textos. A mesura que s’avanci en l’assoliment de la competència, serà possible anar reduint progressivament l’acompanyament docent.

8. Mediar entre diferents llengües en situacions predictibles, utilitzant estratègies i coneixements per processar i transmetre informació bàsica i senzilla, per tal de facilitar la comunicació.

La mediació és l’activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, l’alumnat ha d’actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica o expositiva, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d’una mateixa llengua. En l’educació primària, la mediació està orientada al processament i la transmissió d’informació bàsica i senzilla entre usuaris o a partir de textos sobre assumptes quotidians i de rellevància personal, coneguts prèviament per l’alumnat, i es poden emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per interpretar i compartir continguts.

La mediació afavoreix el desenvolupament del pensament estratègic de l’alumnat, en tant que suposa que aquest triï adequadament destreses i estratègies de seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d’altres persones en entorns cooperatius d’intercanvis d’informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l’empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors. Per això, l’empatia i el respecte són elements clau en la mediació en aquest nivell.

9. Reflexionar de forma guiada sobre el llenguatge i reconèixer i usar els repertoris lingüístics personals i a partir de processos de comprensió i producció de textos orals, escrits i multimodals, utilitzant la terminologia elemental adequada, per iniciar-se en el desenvolupament de la consciència lingüística i millorar les destreses en la posada en pràctica d’aquests processos.

L’ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats a l’enfocament plurilingüe de l’adquisició de llengües. L’enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l’alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l’ampliació i millora de l’aprenentatge de llengües noves i l’ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural. En l’educació primària, l’alumnat s’inicia en aquesta reflexió sobre les llengües, comença a establir les relacions entre les diferents llengües dels seus repertoris individuals, analitzant les semblances i diferències amb la finalitat d’ampliar els coneixements i les estratègies.

D’aquesta manera, s’afavoreix l’aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que l’alumnat n’entengui les relacions, però, a més, contribueix a fer que identifiqui les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, i prengui consciència dels coneixements i estratègies propis. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses bàsiques per fer front a la incertesa, el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions.

A més, el coneixement de diferents llengües permet reconèixer i apreciar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte quotidià i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines tant analògiques com digitals per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l’adquisició i millora de l’aprenentatge d’altres llengües.

Les activitats d’autoavaluació i coavaluació es poden inspirar en les proposades en el portafolis europeu de les llengües (PEL).

10. Posar al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones les própies pràctiques comunicatives, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un ús eficac, ètic i democràtic del llenguatge.

Iniciar-se en l’assoliment d’aquesta competència implica formar persones, no només eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que també posin les paraules al servei d’uns objectius alineats amb un imperatiu ètic: erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a establir relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Per a això, s’han de facilitar eines per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. En l’àmbit escolar i social, l’educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l’exercici d’una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les infinites violències —en particular, la violència de gènere—, la lluita contra la desigualtat, entre d’altres.

Criteris d'avaluació 1r i 2n

1.1 Participar amb respecte en la comunicació intercultural, identificant i analitzant, de forma guiada, les discriminacions, els prejudicis i els estereotips més comuns, en situacions quotidianes i habituals.
1.2 Reconèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural relacionada amb la llengua estrangera, identificant els seus elements culturals i lingüístics elementals.
2.1 Reconèixer i comprendre paraules i expressions habituals en textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i pròxims a la pròpia experiència, expressats de forma entenedora, clara, senzilla i directa, en llengua estàndard i en diferents suports.
2.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies elementals per captar la idea global i identificar elements específics amb ajuda d’elements lingüístics i no lingüístics del context, en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat.
3.1 Expressar oralment frases curtes amb informació bàsica sobre assumptes quotidians i de rellevància per a l’alumnat, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, a partir de models i estructures prèviament presentats i parant atenció al ritme, l’accentuació i l’entonació.
3.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies bàsiques per produir missatges breus i senzills adequats a les intencions comunicatives utilitzant, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.
3.3 Participar, de forma guiada, en situacions interactives elementals sobre temes quotidians, preparats prèviament, a través de diversos suports, com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia.
3.4 Seleccionar i utilitzar, de forma guiada i en entorns propers, estratègies elementals per saludar, acomiadar-se i presentar-se, expressar missatges senzills i breus, i formular i contestar preguntes bàsiques per a la comunicació.
4.1 Reconèixer i comprendre paraules i expressions habituals en textos escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i pròxims a la pròpia experiència, expressats de forma entenedora, clara, senzilla i directa, i en llengua estàndard.
4.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies elementals en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat que permetin captar la idea global i identificar elements específics amb ajuda d’elements lingüístics i no lingüístics.
5.1 Escriure paraules, expressions conegudes i frases, sobre assumptes quotidians i de rellevància personal per a l’alumnat, a partir de models, i amb una finalitat específica, a través d’eines analògiques i digitals, utilitzant estructures i lèxic elemental.
5.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies bàsiques per produir missatges breus i senzills adequats a les intencions comunicatives utilitzant, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.
6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast) en diferents fonts, incloses les digitals, sobre temes propers i d’interès personal, de forma guiada, a la xarxa i a les biblioteques.
6.2 Comunicar els resultats d’un procés d’investigació, individual o grupal, realitzat de forma acompanyada, sobre temes propers i d’interès personal.
6.3 Adoptar hàbits d’ús segur i saludable de les tecnologies digitals de forma guiada en relació amb l’accés a la informació i a la comunicació en l’entorn immediat.
7.1 Llegir de manera autònoma textos de diferents autors i autores que s’adeqüin als propis gustos i interessos, seleccionats de manera acompanyada, des de les diferents etapes del procés evolutiu de la lectura.
7.2 Compartir lectures, per mitjà de recomanacions, presentacions i a partir d’interaccions orals, en el marc de la biblioteca d’aula i de centre, per expressar gustos i interessos i iniciar- se en una comunitat lectora.
8.1 Interpretar i explicar informació bàsica de conceptes, comunicacions i textos breus i senzills, de manera guiada, en situacions de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant empatia i interès per entendre’s en un entorn immediat.
9.1 Comparar i contrastar similituds i diferències evidents entre llengües, reflexionant, de manera guiada, sobre aspectes elementals del seu funcionament.
9.2 Identificar i aplicar, de forma guiada, els coneixements i estratègies que formen el propi repertori lingüístic, per millorar la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.
9.3 Identificar i explicar, de manera guiada, progressos i dificultats elementals d’aprenentatge de la llengua estrangera.
10.1 Rebutjar els usos lingüístics discriminatoris identificats a partir de la reflexió grupal acompanyada sobre els aspectes elementals, verbals i no verbals, que regeixen la comunicació, i tenint en compte la perspectiva de gènere.
10.2 Utilitzar, amb l’acompanyament i planificació necessaris, estratègies elementals per a l’escolta activa i el consens, iniciant-se en la gestió dialogada de conflictes.

Criteris d'avaluació 3r i 4t

1.1 Participar amb respecte en situacions interculturals, identificant i comparant semblances i diferències elementals entre llengües i cultures, i mostrant rebuig davant discriminacions, prejudicis i estereotips de qualsevol tipus en contextos comunicatius quotidians i habituals.
1.2 Reconèixer, comprendre i valorar la diversitat lingüística i cultural pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, identificant elements culturals i lingüístics elementals que fomentin la cultura de la pau.
1.3 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques per a la comprensió dels aspectes més rellevants de la diversitat lingüística i cultural.
2.1 Reconèixer i comprendre paraules, frases i el sentit global de textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i pròxims a la pròpia experiència, així com de textos de ficció adequats al nivell de desenvolupament de l’alumnat, expressats de forma entenedora, clara i en llengua estàndard a través de diferents suports.
2.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies adequades en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat per captar el sentit global i processar informacions explícites en textos breus i senzills sobre temes familiars.
3.1 Expressar oralment frases curtes amb informació bàsica sobre assumptes quotidians i de rellevància per a l’alumnat, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, parant atenció al ritme, l’accentuació i l’entonació.
3.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies per produir missatges breus i senzills adequats a les intencions comunicatives utilitzant, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.
3.3 Participar en situacions interactives d’intercanvis d’informació breus i senzills sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, preparats prèviament, a través de diversos suports, com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital.
3.4 Seleccionar i utilitzar, de forma guiada i en situacions quotidianes, estratègies elementals per saludar, acomiadar-se i presentar-se, expressar missatges breus i formular i contestar preguntes senzilles.
4.1 Reconèixer i comprendre el sentit global, així com paraules i frases prèviament indicades en textos escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, així com de textos de ficció adequats al nivell de desenvolupament de l’alumnat, expressats de forma entenedora, clara i en llengua estàndard a través de diferents suports.
4.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies adequades en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat que permetin captar el sentit global i processar informacions explícites en textos breus i senzills sobre temes familiars.
5.1 Redactar textos breus i senzills, sobre assumptes quotidians i de rellevància personal per a l’alumnat, amb adequació a la situació comunicativa proposada, a partir de models, i a través d’eines analògiques i digitals, utilitzant estructures i lèxic elemental.
5.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies per produir missatges breus i senzills adequats a les intencions comunicatives utilitzant, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.
6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast) en diferents fonts, incloses les digitals, sobre temes d’interès personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques.
6.2 Comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació, individual o grupal, realitzat de forma acompanyada, sobre temes d’interès personal, ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.
6.3 Adoptar hàbits d’ús segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals, amb acompanyament, en relació amb l’accés, la fiabilitat i verificació de les fonts d’informació i la comunicació al seu entorn immediat i a la xarxa.
7.1 Llegir de manera autònoma o acompanyada textos de diversos autors i autores que s’adeqüin als propis gustos i interessos i seleccionats amb autonomia creixent, avançant en la construcció de la identitat lectora.
7.2 Compartir lectures per mitjà de recomanacions, presentacions i a partir d’interaccions orals, en el marc de la biblioteca d’aula i de centre, per expressar gustos i interessos, valorar les obres de forma argumentada i que permetin sentir-se membre d’una comunitat lectora.
8.1 Interpretar i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzills, de manera guiada, en situacions de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant empatia i interès per entendre’s en el seu entorn més proper.
8.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies elementals que ajudin a crear ponts i que facilitin la comprensió i producció d’informació, així com la comunicació fluida, fent servir, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.
9.1 Comparar i contrastar les similituds i diferències entre llengües, reflexionant, de manera guiada, sobre aspectes bàsics del seu funcionament.
9.2 Utilitzar i diferenciar, de forma guiada, els coneixements i estratègies que formen el propi repertori lingüístic, per millorar la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.
9.3 Identificar, registrar i aplicar, de manera guiada, els progressos i dificultats elementals d’aprenentatge de la llengua estrangera, reconeixent els aspectes que ajuden a millorar i participant en activitats d’autoavaluació i coavaluació.
10.1 Rebutjar els usos lingüístics discriminatoris i identificar els abusos de poder a través de la paraula, mitjançant la reflexió grupal acompanyada sobre els aspectes bàsics, verbals i no verbals, que regeixen la comunicació, i tenint en compte la perspectiva de gènere.
10.2 Utilitzar, amb l’acompanyament i planificació necessaris, estratègies bàsiques per a la comunicació assertiva i el consens, progressant en la gestió dialogada de conflictes.

Criteris d'avaluació 5è i 6è

1.1 Participar amb estima i respecte en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, i mostrant rebuig davant discriminacions, prejudicis i estereotips de qualsevol tipus en contextos comunicatius quotidians i habituals.

1.2 Reconèixer, comprendre i valorar la diversitat lingüística i cultural pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, identificant elements culturals i lingüístics bàsics que fomentin la sostenibilitat i la cultura de la pau.

1.3 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques per a la comprensió de la diversitat lingüística i cultural.

2.1 Reconèixer i interpretar el sentit global, així com paraules i frases específiques de textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i àmbits pròxims a la pròpia experiència, així com de textos literaris adequats al nivell de desenvolupament de l’alumnat, expressats de forma entenedora, clara i en llengua estàndard a través de diferents suports.

2.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada estratègies i coneixements adequats en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat per captar el sentit global i processar informacions explícites en textos diversos.

3.1 Expressar oralment textos breus i senzills, prèviament preparats, sobre assumptes quotidians i de rellevància per a l’alumnat, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, i usant formes i estructures bàsiques i d’ús freqüent.

3.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per preparar i produir textos adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant, amb ajuda, recursos físics o digitals en funció de la tasca i les necessitats de cada moment.

3.3 Participar en situacions interactives d’intercanvis d’informació breus i senzills sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la pròpia experiència, a través de diversos suports, com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees i motivacions dels interlocutors.

3.4 Seleccionar i utilitzar, de forma guiada i en situacions quotidianes, estratègies elementals per saludar, acomiadar-se i presentar-se, formular i contestar preguntes senzilles, expressar missatges, i iniciar i acabar la comunicació.

4.1 Reconèixer i comprendre el sentit global, així com paraules i frases específiques de textos escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians de rellevància personal i àmbits pròxims a la seva experiència, així com de textos literaris adequats al nivell de desenvolupament de l’alumnat, expressats de forma entenedora, clara i en llengua estàndard a través de diferents suports.

4.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies i coneixements adequats en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat que permetin captar el sentit global i processar informacions explícites en textos diversos.

5.1 Organitzar i redactar textos breus i senzills, sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància personal per a l’alumnat i pròxims a la seva experiència, prèviament preparats, amb adequació a la situació comunicativa proposada, a través d’eines analògiques i digitals, i usant estructures i lèxic bàsic d’ús comú.

5.2 Seleccionar i aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per preparar i produir textos adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant amb ajuda recursos físics o digitals en funció de la tasca i les necessitats de cada moment.

6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast) en diferents fonts, incloses les digitals, sobre temes d’interès personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques, valorant-ne críticament el resultat.

6.2 Comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació senzill, individual o grupal, sobre temes d’interès personal, ecològic i social que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.

6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals, de forma progressivament autònoma, en relació amb la fiabilitat i la verificació de les fonts, la credibilitat de la informació i la comunicació a l’entorn immediat i a la xarxa.

7.1 Llegir de manera autònoma textos de diversos autors i autores que s’adeqüin als propis gustos i interessos, seleccionats amb criteri propi, progressant en la construcció de la identitat lectora.

7.2 Compartir lectures per mitjà de recomanacions, presentacions i a partir d’interaccions orals, per mitjans analògics i digitals, en el marc de la biblioteca d’aula i de centre, per expressar gustos i interessos, valorar les obres de forma crítica i que permetin sentir-se membre d’una comunitat lectora.

8.1 Inferir i comunicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzills, de manera guiada, en situacions de comunicació amb diversitat lingüística i cultural, mostrant respecte i empatia per les persones interlocutores, per les llengües emprades i interès per participar en la solució de malentesos en l’entorn proper.

8.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques que ajudin a crear ponts i facilitin la comprensió i producció d’informació i la comunicació fluida, adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, fent servir, amb ajuda, recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.

9.1 Comparar i contrastar les similituds i diferències entre llengües, reflexionant, de manera progressivament autònoma, sobre aspectes bàsics del seu funcionament.

9.2 Utilitzar i diferenciar de forma progressivament autònoma els coneixements i estratègies que formen el propi repertori lingüístic, per millorar la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.

9.3 Identificar, registrar i utilitzar, de manera guiada, els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, reconeixent els aspectes que ajuden a millorar i realitzant activitats d’autoavaluació i coavaluació.

10.1 Rebutjar els usos lingüístics discriminatoris i els abusos de poder a través de la paraula identificats mitjançant la reflexió grupal acompanyada sobre diferents aspectes, verbals i no verbals, que regeixen la comunicació, i tenint en compte la perspectiva de gènere.

10.2 Utilitzar, amb l’acompanyament i planificació necessaris, estratègies bàsiques per a la deliberació argumentada i la gestió dialogada de conflictes, proposant solucions creatives.

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, les persones docents poden valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de l’àrea o de les diferents àrees coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, àrea o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Sabers Primer cicle

Les llengües i els seus parlants

Presa de consciència de la diversitat lingüística per mitjà de la biografia lingüística personal i el mapa lingüístic de l’aula, treballats amb acompanyament.
Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències en la vida quotidiana.
Identificació i ús estratègic dels coneixements que es tenen de les diverses llengües que conformen el repertori lingüístic per superar mancances comunicatives amb acompanyament.
Reconeixement d’aspectes socioculturals i sociolingüístics elementals i més significatius relatius als costums, la vida quotidiana i les manifestacions culturals i artístiques en països on es parla la llengua estrangera.

Comunicació oral

Ús de la llengua estrangera a l’aula amb autoconfiança progressiva.
Comprensió de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans.
Identificació de la incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu en diferents situacions comunicatives de l’aula.
Aplicació d’estratègies lingüístiques elementals amb acompanyament, en contextos propers, per dotar textos breus i senzills d’adequació, coherència, cohesió i correcció.
Identificació d’elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, imatges) en les produccions orals.
Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions) en el marc de les propostes didàctiques d’aula.
Ús de models textuals elementals (narració, descripció, diàleg i exposició) en les produccions orals, de forma progressivament autònoma.
Interacció oral adequada en situacions d’aula. Reconeixement i utilització d’estratègies bàsiques de cortesia lingüística.
Aplicació d’estratègies d’escolta activa en la resolució dialogada dels conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Ús d’eines analògiques i digitals elementals per a la producció oral i multimodal, en el marc de les situacions d’aprenentatge i amb acompanyament.

Comprensió lectora

Lectura individual i silenciosa, amb fluïdesa adequada al nivell cognitiu, de textos de l’aula i del seu entorn.
Lectura en veu alta amb entonació i ritme progressivament adequats al nivell cognitiu, amb preparació prèvia.
Ús d’elements gràfics i paratextuals bàsics que afavoreixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora, en textos propers, de la vida quotidiana, de mitjans de comunicació i escolars.
Aplicació d’estratègies de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, inferències…), en textos diversos i amb acompanyament.
Detecció d’usos clarament discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, de forma guiada, en contextos quotidians i mitjans de comunicació.

Expressió escrita

Comprensió i ús de convencions del codi escrit en el marc de les propostes de comprensió o producció de textos d’ús escolar i social.
Producció de textos propers o viscuts, de tipologia diversa, dirigits a diferents destinataris, amb acompanyament i una intenció concreta.
Aplicació d’estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals propers a la seva experiència personal, en diferents suports, amb diferents propòsits i de forma acompanyada.
Utilització d’elements gràfics i paratextuals adequats al suport, de forma acompanyada, que facilitin l’organització i la comprensió del text produït a l’aula.
Cura en la presentació de les produccions escrites en qualsevol suport.

Alfabetització informacional

Aplicació d’estratègies bàsiques per a la recerca guiada d’informació senzilla en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats, reconeixent l’autoria.
Aplicació d’estratègies bàsiques que permetin comparar informació de diferents fonts, reelaborar-la i comunicar-la en situacions properes, amb acompanyament.
Comunicació creativa del coneixement, de forma acompanyada, amb respecte a la propietat intel·lectual.
Utilització de la biblioteca i dels recursos digitals de l’aula i del centre, amb guiatge, per dur a terme treballs d’investigació.

Educació literària

Lectura d’obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil adequats als propis interessos i organitzats en itineraris lectors.
Comprensió dels elements constitutius essencials de l’obra literària (tema, personatges, trama, escenari) i dels diferents gèneres literaris, a partir de la lectura compartida i guiada d’obres de qualitat.
Establiment de vincles de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals amb acompanyament.
Inici de la construcció de la identitat lectora, afavorint l’expressió de gustos i interessos, per mitjà de la lectura autònoma i la lectura compartida i guiada.
Ús de la biblioteca de l’aula, del centre i de l’entorn proper com a espai de trobada d’activitats literàries compartides i com a element impulsor de comunitats lectores.
Reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre (persones autores, il·lustradores, editorial, col·lecció) en el context de les lectures d’aula i de la biblioteca, amb acompanyament.
Escriptura de textos literaris senzills (rodolins, endevinalles, contes…) a partir de models coneguts i analitzats, amb acompanyament.
Exploració de les il·lustracions i de la relació que s’estableix amb el text en els àlbums il·lustrats, amb acompanyament.

Reflexió sobre la llengua

Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals.
Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.
Discriminació fonètica de sons, síl·labes i accents i correspondència entre els sons i les grafies en la lectura i en les diferents produccions escrites, tenint en compte les diferents etapes del procés evolutiu de la lectura i l’escriptura.
Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes lingüístics elementals, aplicació de l’ortografia de base i de les normes ortogràfiques més senzilles i d’ús més freqüent, prestant especial atenció a la concordança en l’escriptura de paraules d’ús habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis.
Ús de signes bàsics de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit.
Comprensió i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa.
Comprensió i ús de mecanismes bàsics de cohesió textual, amb especial atenció als connectors temporals i explicatius a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites.

Sabers Segon cicle

Les llengües i els seus parlants

Presa de consciència de la biografia lingüística personal i del mapa lingüístic de l’aula, i de l’escola de forma autònoma.
Explicació de la diversitat lingüística i cultural de l’entorn, com a valor i eina d’aprenentatge.
Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i cerca de solucions en l’àmbit personal i escolar.
Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències en la vida quotidiana.
Identificació i ús estratègic dels coneixements que es tenen de les diverses llengües que conformen el repertori lingüístic que permeten superar mancances comunicatives, amb acompanyament.
Reconeixement d’aspectes socioculturals i sociolingüístics elementals relatius als costums, la vida quotidiana i les relacions interpersonals bàsiques en països on es parla la llengua estrangera.
Aplicació d’estratègies bàsiques d’ús comú per apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent a valors ecosocials i democràtics.
Construcció i desenvolupament de coneixements, destreses i actituds elementals que permeten iniciar-se en activitats de mediació en situacions quotidianes bàsiques.

Comunicació oral

Ús de la llengua estrangera a l’aula amb autoconfiança progressiva.
Acceptació de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge.
Comprensió de textos orals en diferents contextos: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida quotidiana i en mitjans de comunicació.
Descripció de la incidència dels components (situació, participants, propòsit comunicatiu, canal) en l’acte comunicatiu en diferents situacions comunicatives de l’aula i de l’entorn.
Aplicació d’estratègies lingüístiques elementals, amb acompanyament, en contextos d’aprenentatge per dotar textos senzills d’adequació, coherència, cohesió i correcció.
Descripció d’elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, títol, imatges) en les produccions orals.
Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions) en el marc de les propostes didàctiques d’aula.
Ús de models textuals elementals (narració, descripció, diàleg i exposició) en les produccions orals, de forma progressivament autònoma.
Interacció oral adequada en situacions d’aula i en contextos formals elementals, amb respecte a les normes bàsiques de cortesia lingüística.
Aplicació d’estratègies d’escolta activa i assertivitat en la resolució dialogada dels conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Detecció de possibles usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal en diferents contextos comunicatius.
Aplicació d’estratègies d’identificació i interpretació del sentit global del text i d’integració de la informació explícita de textos socials orals i multimodals senzills.
Aplicació d’estratègies d’interpretació d’elements bàsics de la comunicació no verbal en les situacions comunicatives.
Ús d’eines analògiques i digitals bàsiques d’ús comú per a la producció i coproducció oral i multimodal i participació en intercanvis comunicatius planificats amb estudiants de la llengua estrangera; ús de plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa.

Comprensió lectora

Lectura en veu alta, amb entonació i ritme adequats al nivell cognitiu, amb preparació prèvia.
Ús d’elements gràfics, textuals i paratextuals progressivament complexos que afavoreixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora, en textos de la vida quotidiana, mitjans de comunicació, escolars, de fets i esdeveniments d’interès general.
Aplicació d’estratègies de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, inferències…), en textos diversos i de forma progressivament autònoma.
Aplicació d’estratègies per detectar usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, de forma progressivament autònoma, en tots els contextos.

Expressió escrita

Producció de textos escolars i socials, de tipologia diversa, dirigits a diferents destinataris, de forma progressivament autònoma i amb una intenció concreta.
Aplicació d’estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals d’ús escolar i social, en diferents suports, amb diferents propòsits comunicatius i de forma progressivament autònoma.
Utilització d’elements gràfics i paratextuals adequats al suport, de forma progressivament autònoma, que facilitin l’organització i la comprensió del text produït a l’aula.
Ús de bastides i altres suports, amb acompanyament, tant en paper com digitals, per millorar la producció de textos propis.
Presentació acurada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques de les produccions escrites en qualsevol suport.

Alfabetització informacional

Aplicació d’estratègies bàsiques per a la recerca guiada d’informació en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats, reconeixent l’autoria i aplicant criteris de fiabilitat.
Distinció entre fets i opinions en informacions de l’entorn proper i dels mitjans de comunicació.
Aplicació d’estratègies que permetin comparar i classificar la informació, reelaborar-la i comunicar-la en contextos escolars i amb progressiva autonomia.
Comunicació creativa del coneixement, amb respecte a la propietat intel·lectual, de forma progressivament autònoma.
Utilització de la biblioteca i els recursos digitals de l’aula i del centre, de forma progressivament autònoma, per dur a terme treballs d’investigació.

Educació literària

Lectura d’obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil, adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors.
Anàlisi dels elements constitutius essencials de l’obra literària (tema, protagonista, personatges secundaris, trama, escenari, llenguatge) i dels diferents gèneres literaris, a partir de la lectura compartida i guiada d’obres de qualitat.
Establiment de vincles de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals, de forma guiada.
Construcció de la identitat lectora, afavorint l’expressió de gustos i interessos i la valoració argumentada de les obres, per mitjà de la lectura autònoma i la lectura compartida i guiada.
Ús de la biblioteca de l’aula, del centre i de l’entorn proper com a espai de trobada d’activitats literàries compartides i com a element impulsor de comunitats lectores.
Reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre (persones autores, traductores, adaptadores, il·lustradores, editorial, col·lecció) en el context de les lectures d’aula i de la biblioteca, de forma progressivament autònoma.
Escriptura de textos narratius i poètics a partir de models coneguts i analitzats, utilitzant recursos literaris, amb progressiva autonomia.
Exploració i interpretació de les il·lustracions i de la relació que s’estableix amb el text en els àlbums il·lustrats, amb acompanyament.

Reflexió sobre la llengua

Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals.
Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.
Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics, amb especial atenció a la concordança entre els elements de l’oració en les diferents produccions.
Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions.
Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques entre les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites.
Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa.
Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna, a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites.
Ús del lèxic elemental i d’interès per a l’alumnat relatiu a relacions interpersonals properes, habitatge, llocs i entorns propers.

Sabers Tercer cicle

Les llengües i els seus parlants

Presa de consciència de la biografia lingüística personal i del mapa lingüístic de l’entorn geogràfic, de forma autònoma.
Explicació de la diversitat lingüística i cultural del món com a valor i eina d’aprenentatge.
Posada en pràctica d’estratègies d’identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i cerca de solucions en comunicacions orals, escrites i multimodals.
Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències en la vida quotidiana.
Identificació i ús estratègic dels coneixements que es tenen de les diverses llengües que conformen el repertori lingüístic per superar mancances comunicatives amb acompanyament.
Descripció d’aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics i habituals relatius als costums, la vida quotidiana i les relacions interpersonals, convencions socials bàsiques d’ús comú, llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital pròpies de països on es parla la llengua estrangera.
Aplicació d’estratègies bàsiques d’ús comú per apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística atenent a valors ecosocials i democràtics.
Construcció i desenvolupament de coneixements, destreses i actituds que permeten iniciar-se en activitats de mediació en situacions quotidianes bàsiques.

Comunicació oral

Ús de la llengua estrangera a l’aula amb autoconfiança progressiva.
Acceptació de l’error com a part integrant del procés de millora.
Comprensió de textos orals en diferents contextos: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, en la vida quotidiana i en mitjans de comunicació.
Anàlisi dels components del fet comunicatiu (situació, participants, propòsit comunicatiu, canal, registre) en qualsevol situació comunicativa.
Aplicació d’estratègies lingüístiques elementals de forma autònoma, en contextos formals, per dotar textos progressivament complexos d’adequació, coherència, cohesió i correcció.
Anàlisi d’elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic, inferències d’informació) i forma (estructura, format, títol, imatges, tipografia) en les produccions orals.
Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions) en el marc de les propostes didàctiques d’aula.
Ús de models textuals elementals (narració, descripció, diàleg i exposició) en les produccions orals i de forma autònoma.
Interacció oral adequada en situacions d’aula i en contextos formals pautats, amb respecte a les normes de cortesia lingüística.
Aplicació d’estratègies d’escolta activa, assertivitat i proposta de solució creativa en la resolució dialogada de conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Aplicació d’estratègies per a l’ús d’un llenguatge no discriminatori en diferents contextos comunicatius.
Aplicació d’estratègies d’identificació i interpretació del sentit global, la informació rellevant, la integració de la informació explícita i la realització d’inferències per superar el sentit literal de textos socials orals i multimodals.
Aplicació d’estratègies d’interpretació i ús d’elements bàsics de la comunicació no verbal en les situacions comunicatives.
Ús d’eines analògiques i digitals bàsiques d’ús comú per a la producció i coproducció oral i multimodal, ús de plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
Ús de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació i relació amb persones d’altres països, com a forma d’accedir a nova informació i com a mitjà per conèixer cultures i formes de vida diferents.

Comprensió lectora

Lectura en veu alta amb entonació i ritme fluid, amb preparació prèvia.
Ús d’elements gràfics, textuals i paratextuals progressivament complexos que afavoreixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora en tot tipus de textos.
Aplicació d’estratègies de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, inferències…), en fonts documentals diverses de forma progressivament autònoma.
Aplicació d’estratègies per detectar usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic en tots els contextos.

Expressió escrita

Producció de textos de tipologia diversa, dirigits a diferents destinataris, de forma autònoma i amb una intenció concreta.
Aplicació d’estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals de tipus divers, amb diferents propòsits comunicatius de forma autònoma.
Utilització d’elements gràfics i paratextuals adequats al suport, de forma autònoma, que facilitin l’organització i la comprensió del text produït a l’aula.
Ús de bastides i altres suports, de forma progressivament autònoma, tant en paper com digitals, per millorar la producció dels seus textos.
Presentació acurada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques de les produccions escrites en qualsevol suport.

Alfabetització informacional

Aplicació d’estratègies de recerca d’informació en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats, reconeixent l’autoria i aplicant criteris de fiabilitat, de forma progressivament autònoma.
Distinció entre fets i opinions i detecció de la manipulació informativa en informacions de l’entorn social i dels mitjans de comunicació.
Aplicació d’estratègies de comparació, classificació, valoració de la informació, reelaboració i comunicació en tots els contextos i amb progressiva autonomia.
Comunicació creativa del coneixement, amb respecte per la propietat intel·lectual, de forma progressivament autònoma.
Utilització de la biblioteca i els recursos digitals de l’aula o del centre, de forma autònoma, per dur a terme treballs d’investigació.
Educació literària
Lectura d’obres o fragments variats i diversos de la literatura adequats a l’edat i organitzats en itineraris lectors.
Valoració dels elements constitutius de l’obra literària (tema, protagonista, personatges secundaris, trama, escenari) i dels diferents gèneres literaris, a partir de la lectura compartida i guiada d’obres de qualitat i de forma progressivament autònoma.
Establiment de vincles de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals, de forma guiada, si cal.
Progrés en la construcció de la identitat lectora, afavorint l’expressió de gustos i interessos i la valoració crítica elemental de les obres, per mitjà de la lectura autònoma i la lectura compartida i guiada.
Ús de la biblioteca de l’aula, del centre i de l’entorn proper com a espai de trobada d’activitats literàries compartides i com a element impulsor de comunitats lectores.
Reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre (persones autores, traductores, adaptadores, il·lustradores, editorial, col·lecció, localitat i any d’edició), en contextos variats i de forma autònoma.
Escriptura de textos narratius i poètics a partir de models coneguts i analitzats, utilitzant recursos literaris de manera original i amb riquesa lèxica, de forma autònoma.
Exploració interpretació de les il·lustracions i de la relació que s’estableix amb el text en els àlbums il·lustrats, de forma progressivament autònoma.

Reflexió sobre la llengua

Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i la comprensió de textos orals, escrits o multimodals.
Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.
Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, inserció, supressió, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre normes ortogràfiques i gramaticals bàsiques, amb especial atenció a les diverses unitats comunicatives en les diferents produccions.
Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions.
Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques de les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites.
Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa.
Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna (repeticions, sinònims), a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites.
Ús del lèxic bàsic i d’interès per a l’alumnat, relatiu a identificació personal, relacions interpersonals properes, llocs i entorns propers, oci i temps lliure, vida quotidiana.

Page updated

Report abuse