Quan l’alumnat comença l’educació secundària obligatòria coincideix amb l’inici d’una etapa evolutiva nova marcada per tot un seguit de canvis fisiològics, la pubertat, i psicològics, l’adolescència. El jove haurà d’adquirir el control sobre les seves pròpies decisions, que li permetin, de forma progressiva, enfortir la seva autoestima i fer-se autònom per actuar en el món.

L’autoconeixement i la construcció de la pròpia identitat són factors fonamentals per a l’adaptació de l’adolescent a l’entorn escolar i social.

L’autoconeixement s’inicia a la infantesa i continua al llarg de la vida i és la base de la construcció de la identitat personal, la qual es fa efectiva en la interrelació amb els altres. Conèixer-se a si mateix forma part d’un procés individual complex i sempre inacabat que posa en joc les mateixes capacitats que es pretenen conèixer. Aquesta mirada introspectiva possibilita, d’una banda, el reconeixement de les pròpies característiques físiques, cognitives i emocionals i, d’altra banda, el compromís de millora per superar dificultats personals.

L’exercici d’autoconeixement, a través de la comprensió de diverses concepcions científiques i filosòfiques sobre l’ésser humà, constitueix un dels primers principis del pensament ètic.

L’objectiu últim d’aquesta competència específica, en el marc de l’educació en valors cívics i ètics, és que l’alumnat aprengui a construir de forma lliure i crítica, des del coneixement i ús adequat dels conceptes i procediments fonamentals del saber ètic, aquells judicis de valor dels quals depèn el seu projecte vital i l’assoliment dels seus propòsits personals i professionals.

La nostra societat s’ha fet més diversa pel que fa als grups identitaris que la componen i a la pluralitat d’opcions, creences i formes de vida, i també com a resultat de les desigualtats socials i econòmiques. L’aprofundiment en la democràcia i la imprescindible convivència demanen desenvolupar la competència del respecte a les altres persones i la convivència.

Respectar les persones vol dir reconèixer que l’altre té dignitat i drets que no es poden ignorar. El respecte actiu suposa distingir entre les actituds o les accions que afecten els drets dels altres i les que no; implica no voler imposar als altres com voldríem que fossin, es comportessin o pensessin; inclou diferenciar entre allò que cal respectar, allò davant del que podem ser indiferents i allò que cal censurar; demana determinar els límits que la convivència i la justícia imposen a la llibertat i exigeix cercar l’harmonització dels drets dels individus diversos.

L’adopció de normes i valors cívics i ètics suposa el reconeixement de la condició dels alumnes i de les alumnes com a ciutadans i ciutadanes d’un estat democràtic social i de dret, integrat en el projecte comunitari europeu i compromès amb principis i valors democràtics, i amb els drets humans.

Aquest coneixement crític del seu context social i polític ha de promoure en l’alumnat una consciència més adequada de la rellevància del seu paper com a ciutadans actius i responsables, implicats en la gestió dels problemes ètics més urgents del present.

Per una altra banda, la pràctica d’una ciutadania activa comença en gran mesura al voltant de la vida escolar; per això és tan important identificar i resoldre problemes ètics, així com respectar normes, valors i procediments democràtics en totes aquelles activitats educatives que es disposin dins i fora de l’aula.

Cal vetllar pel desenvolupament de principis i valors ètics i cívics, com són la solidaritat, el respecte per les minories i l’efectiva igualtat entre homes i dones, a més de promoure entre l’alumnat la cura del patrimoni cultural i natural, la memòria democràtica, el voluntariat i l’associacionisme, entre d’altres.

Aquesta competència fa referència a la capacitat dels i les alumnes per adquirir un compromís ètic amb la sostenibilitat i la cura del planeta.

Un pas previ i imprescindible per al desenvolupament d’aquest compromís, és el coneixement de les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió que les nostres formes de vida guarden entre elles i respecte a l’entorn.

Aquest coneixement es pot fer, primer, a través de l’anàlisi crítica de les diverses concepcions que els éssers humans han sostingut i sostenen envers la seva relació amb la natura, així com de les conseqüències que cada una d’aquestes concepcions ha tingut i té respecte a una existència sostenible. En segon lloc, aquest coneixement ha d’acabar de construir-se en funció de l’anàlisi i el diàleg entorn dels diversos plantejaments ètics i ecològics des dels quals cal afrontar avui dia els greus reptes i problemes ecosocials.

Cal que l’alumnat desenvolupi els seus propis criteris i judicis, i reflexioni sobre la seva responsabilitat tant individual com col·lectiva. Una actitud compromesa amb el respecte i la cura de l’entorn implica el desenvolupament d’hàbits i accions quotidianes que contribueixin a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible definits per l’ONU. Entre aquestes accions hi ha les referides a la gestió sostenible dels recursos bàsics, els residus i la mobilitat, el compromís ètic i cívic amb les lleis mediambientals, la promoció del consum responsable, la cura del patrimoni natural, el respecte per la diversitat etnicocultural, el servei a la comunitat i la protecció dels animals.

El reconeixement i l’expressió d’una sèrie adequada d’actituds afectives, tant pel que fa a un mateix com pel que fa als altres i a la natura, constitueix la finalitat principal de l’educació emocional, imprescindible per formar persones equilibrades i capaces de mantenir relacions plenes i satisfactòries amb els altres i amb l’entorn.

L’alumnat ha de reconèixer, prendre consciència i gestionar adequadament el complex camp de les emocions i sentiments.

La vivència i expressió assertiva i compartida d’emocions i sentiments pot donar-se en múltiples contextos relatius a situacions quotidianes, a dilemes morals i als de l’experiència estètica, entre d’altres. Les activitats per desenvolupar aquesta competència poden integrar-se a la perfecció en gairebé qualsevol tipus de procés que fomenti la creativitat, el diàleg, la reflexió i el judici autònom.

L’objectiu és que l’alumnat aprengui a reconèixer, avaluar i gestionar les seves pròpies emocions, així com a comprendre i respectar les dels altres, reflexionant sobre el significat d’aquestes emocions.

La gestió de les emocions pròpies va estretament lligada a la valoració que cadascú fa d’un mateix, és a dir, de l’autoestima. Assolir una ajustada autoestima determinarà, en un alt grau, la formació de l’esfera personal de l’alumnat de forma equilibrada i tindrà un impacte directe en la disponibilitat dels recursos pertinents per gaudir d’un benestar emocional i per actuar en el seu context de forma respectuosa i proactiva.

Aquesta competència manté una ferma vinculació amb la competència clau personal, social i d’aprendre a aprendre.

• 1.1 Implicar-se en el procés d’autoconeixement i creixement personal mostrant-se actiu i proactiu davant les propostes educatives d’aula, de centre i de la comunitat.

• 1.2 Construir un autoconcepte ajustat manifestant idees i propòsits personals realistes en el seu context educatiu i social.

• 1.3 Analitzar de forma crítica i raonada la informació obtinguda per mitjà de diverses fonts aplicant criteris ètics de forma autònoma.

• 1.4 Resoldre dilemes morals i altres situacions relatives al projecte vital amb responsabilitat i autonomia moral a través de la indagació.

• 1.5 Avaluar de forma proactiva els riscos derivats de l’ús acrític i de l’abús de les xarxes socials com a factor de prevenció de situacions de ciberassetjament en diferents contextos.

• 2.1 Manifestar actituds que promouen una convivència pacífica, respectuosa, democràtica i compromesa amb el bé comú i una societat inclusiva.

• 2.2 Manifestar actituds de ciutadania activa i democràtica a partir del coneixement del moviment associatiu i la participació respectuosa i constructiva en activitats de grup.

• 2.3 Aplicar principis ètics en la presa de decisions col·lectives, en la planificació d’accions coordinades i en la resolució de problemes.

• 2.4 Mostrar un compromís actiu amb el bé comú a través del diàleg raonat sobre qüestions ètiques d’actualitat.

• 2.5 Reflexionar sobre el problema de la violència contra les dones i actuar a favor de la defensa d’una efectiva igualtat de gènere, a través de l’anàlisi de les mesures de prevenció de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere.

• 2.6 Analitzar críticament el paper de les institucions públiques, dels organismes internacionals i les organitzacions no governamentals en la promoció de la pau, dels drets humans, del respecte per la diversitat, de la solidaritat i de la cooperació entre nacions, a través del diàleg argumentatiu i raonat.

• 3.1 Avaluar la interconnexió i l’ecodependència de les activitats humanes adoptant compromisos i participant en la societat amb accions locals de millora, sostenibles, en relació amb els problemes ecosocials de més rellevància.

• 3.2 Realitzar i promoure accions que afavoreixen l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a través d’acords i actuacions individuals i col·lectives de forma activa i compromesa.

• 3.3 Desenvolupar actituds i valors de compromís basats en el respecte, cura i protecció de les persones, dels animals i del planeta, a través d’accions individuals i col·lectives, a escala local i global, vinculades al consum responsable i de productes de proximitat, a la mobilitat sostenible, a la preservació del patrimoni natural i al respecte per la diversitat etnicocultural.

• 4.1 Expressar de manera respectuosa i assertiva les pròpies emocions manifestant una ajustada autoestima en diferents contextos educatius i socials.

• 4.2 Regular adequadament les pròpies emocions a partir de la identificació d’aquestes i de les dels altres, en situacions de participació tant individuals com col·lectives.

• 4.3 Manifestar una actitud empàtica i respectuosa envers un mateix, els altres i la natura, en activitats realitzades en l’entorn escolar i comunitari.

• 4.4 Avaluar situacions de conflicte i prendre-hi partit des d’un posicionament proactiu com a factor de prevenció de relacions abusives, de situacions d’assetjament i de maltractament entre iguals en el context educatiu.

Autoconeixement i autonomia moral

- Investigació ètica i resolució de problemes complexos a partir del pensament crític i filosòfic en situacions de debat a l’aula.

- Construcció de l’autoconcepte i la identitat personal en un context plural, a partir de la identificació de les pròpies capacitats, tant físiques i sensorials, com cognitives i emocionals.

- Manifestació d’actituds de superació personal, basades en la resiliència i la perseverança, en la relació amb un mateix, amb els altres i amb l’entorn.

- Desenvolupament crític de l’autonomia i la responsabilitat, tenint en compte la voluntat i el judici moral en diversos entorns amb gran varietat d’interessos.

- Valoració de l’ètica com a principi de les nostres accions i de l’establiment de normes presents a la societat, de forma crítica i raonada.

- Anàlisi del conflicte entre moralitat i legalitat, tenint en compte els drets individuals en un context global.

- Identificació i presa de consciència dels riscos que implica l’ús acrític, l’abús i la sobreexposició a les xarxes socials en la preservació de la privacitat i la vulneració de la pròpia identitat i la dels altres en la societat actual.

- Identificació i presa de consciència de les conseqüències d’un mal ús i abús de les noves tecnologies, en el temps de lleure, que poden derivar en conductes addictives relacionades tant amb l’ús dels dispositius com amb els continguts que ofereixen.

Societat, justícia i democràcia

- Valoració del diàleg i de l’argumentació en la presa democràtica de decisions i en la resolució pacífica de conflictes en la relació amb els altres i en contextos diversos.

- Investigació sobre la naturalesa social i política de l’ésser humà, i la comprensió crítica i l’ús dels conceptes de «llei», «poder», «sobirania», «justícia», «estat», «democràcia» i

«drets humans» en el context social.

- Estudi de la naturalesa i origen de la societat, i de conceptes relacionats, com

«competència», «cooperació», «egoisme» i «altruisme» a escala relacional i social.

- Identificació de les estructures socials i dels grups de pertinença que conformen una societat en propostes d’aula que ho requereixin.

- Anàlisi de les formes d’estat i tipus de govern, així com dels principis, procediments i institucions democràtics fins arribar a la memòria democràtica en projectes d’aula que hi estiguin vinculats.

- Integració de la constitució històrica de les diferents generacions de drets humans, en especial dels drets de l’infant, atenent a la seva rellevància ètica en la relació entre les persones tant en el centre educatiu com fora d’aquest.

- Promoció de l’associacionisme i el voluntariat, i la participació democràtica en el marc d’uns codis deontològics i ètics en el context social proper.

- Anàlisi i diàleg raonat sobre la desigualtat econòmica i la lluita contra la pobresa; el dret a la feina, la salut, l’educació i la justícia, i la promoció del comerç just en una societat globalitzada.

- Reflexió sobre la bioètica, el desafiament de la intel·ligència artificial, les propostes transhumanistes i els fins i límits ètics de la investigació científica en la societat moderna i global.

- Presa de consciència de la importància de les accions individuals i col·lectives i de la contribució de l’Estat, dels organismes internacionals, de les ONG i de les ONGD a favor de la pau, la seguretat i la cooperació internacional en la societat actual.

- Relació entre el dret internacional i la ciutadania global en un món actual interconnectat.

- Manifestació d’una posició informada i èticament fonamentada sobre el valor i pertinència dels drets humans, el respecte per la diversitat etnicocultural, la consideració dels bens públics globals i la percepció del valor social dels impostos en el context proper.

- Reconeixement de la història democràtica de l’Estat espanyol, les seves institucions, la realitat democràtica i institucional catalana, organismes internacionals i

associacions civils dirigides a assolir la pau, la seguretat i la solidaritat entre els pobles i les persones, en projectes d’aula que hi estiguin vinculats.

Sostenibilitat i ètica ambiental

- Identificació de l’ecodependència i la interconnexió entre els estils de vida i l’entorn, en situacions quotidianes.

- Proposta d’accions locals i globals sobre la relació individu-natura des de diferents perspectives en situacions de debat crític a l’aula.

- Anàlisi crítica dels límits del planeta, l’emergència climàtica i la petjada ecològica de les accions humanes en el món actual.

- Creació d’estratègies per al desenvolupament sostenible en un context local i global.

- Debat sobre diversos plantejaments ètics, científics i polítics en relació amb els problemes ecosocials i ambientals, en el marc de projectes realitzats a l’aula.

- Desenvolupament i promoció d’hàbits i actuacions individuals i col·lectives en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible en un context local i global.

- Integració de l’ecofeminisme, l’economia circular i l’economia blava en el propi projecte vital i en situacions de la vida quotidiana.

- Establiment d’un compromís actiu amb la protecció de la vida animal i el medi ambient des de la perspectiva biocèntrica en situacions de debat a l’aula.

- Consolidació i promoció d’hàbits de vida sostenible tenint en compte el consum responsable i de productes de proximitat, la gestió òptima dels recursos naturals i dels residus, i de la mobilitat en l’orientació que donem al nostre estil de vida.

- Coneixement de la sobirania alimentària i d’estratègies que afavoreixen la reducció del malbaratament alimentari en un context global.

Educació emocional

- Presa de consciència, expressió assertiva i regulació de les emocions pròpies i alienes, basades en una autoestima ajustada, com a aspecte determinant en la millora del benestar individual i col·lectiu amb un mateix i amb els altres.

- Construcció i valoració de relacions afectives saludables a partir del reconeixement de la igualtat i del respecte mutu, com a factors que les determinen, en el context social.

- Integració crítica i constructiva de la interdependència entre els aspectes afectius i el desenvolupament de la sexualitat, implicant-se de forma responsable en la millora del benestar emocional individual i col·lectiu en les relacions entre iguals.

- Manifestació d’actituds de respecte i empatia amb relació als drets LGTBIQ+ i a la pluralitat cultural, política, religiosa i altres, com a condicions essencials per a la millora del benestar individual i col·lectiu en una societat moderna amb diversitat d’opcions.

- Valoració de situacions de conflicte i desenvolupament d’accions de prevenció enfront les relacions abusives i el maltractament entre iguals en l’entorn educatiu.

Gestió personal i emocional

- Organització i participació activa de gran varietat de situacions motrius essent capaç d’assumir diferents rols.

- Desenvolupament de la consciència, regulació i autonomia emocional com a capacitat de reconèixer, gestionar i autoregular les emocions (superació, perseverança, estrès, autocontrol en les situacions de contacte…) en contextos fisicoesportius.

Habilitats socials i valors

- Aplicació d’habilitats socials que fomentin la convivència i la cohesió social en tot tipus de situacions.

- Comunicació assertiva, respecte per la resta i col·laboració i cooperació responsable i activa en contextos motrius diversos.

- Interiorització dels valors educatius de l’esport en el creixement personal.

Activitat física, gènere i discriminació

- Responsabilitat i compromís actiu davant d’estereotips, actuacions discriminatòries de gènere, ètniques, socioeconòmiques, de competència motriu i qualsevol tipus de violència que es pugui donar.

- Promoció de la igualtat de gènere en la pràctica de qualsevol esport, en la difusió en mitjans de comunicació i en el reconeixement de referents esportius.

- Influència social, cultural i econòmica de l’esport en la societat actual: aspectes positius i negatius.