La valoració de propostes musicals, desgranant la funció que els llenguatges musicals hi desenvolupen, afavoreix la creació d’esquemes de raonament i comprensió davant la diversitat musical existent. En el conjunt de societats i cultures que formen el món, conèixer i respectar les diferents manifestacions artístiques comporta facilitar a l’alumnat les eines per enriquir-se amb les aportacions d’altres entorns. Alhora, estableix les bases de la construcció d’una identitat pròpia. El coneixement, l’anàlisi i la comprensió del context on van ser creades i desenvolupades les obres aporten a l’alumnat els elements essencials per formar-se en criteris propis.

A partir del coneixement d’expressions musicals properes a la realitat social, l’alumnat s’incentivarà en el desenvolupament de les seves identitats culturals, ampliant les seves vivències i la seva relació amb una varietat de gèneres i d’estils musicals i escènics més àmplia, que li permetran conèixer altres fonts del patrimoni artístic diferents de les que està familiaritzat, afrontant els reptes que planteja el futur en relació amb l’evolució de l’art i de la cultura.

L’aproximació als diferents usos dels llenguatges musicals i la seva translació a les grafies convencionals o no permet la materialització sonora d’idees i sentiments i faculta l’alumnat a conèixer els diferents codis de representació musical. El coneixement de com en les manifestacions musicals es representen aspectes com ara el ritme, la melodia, l’harmonia, textures i la seva organització formal, li confereixen les eines necessàries per a la discriminació i la ubicació temporal, afavorint la identificació de característiques i, per tant, la interiorització del seu ús i posterior translació a la interpretació i composició.

Des d’una visió pràctica, la utilització de la veu, dels instruments musicals, del cos i de qualsevol objecte es presenta com a eines amb què posar en pràctica les indicacions i intencionalitats del text musical. L’aula de Llenguatge i Pràctica Musical és un espai lúdic que permet el desenvolupament de les destreses de cada intèrpret, i l’adaptació d’aquestes sempre amb l’ànim que, en la seva expressió, permeti la materialització emocional de sabers i actituds que estaran en contínua connexió amb la pròpia naturalesa de l’ésser humà i amb la seva necessitat d’expressió.

L’expressió de l’opinió crítica personal per manifestar sensacions, sentiments o punts de vista propis amb un vocabulari adequat i precís, sense temor a ser jutjat, és el pilar d’un bon autoconcepte i d’un bon desenvolupament emocional. La música i la dansa a través dels seus diferents llenguatges són mitjans d’expressió que faciliten la comunicació de les persones transcendint l’ús conceptual del llenguatge oral i permetent l’expressió de sentiments i emocions al llarg del temps. Si tenim en compte aquests factors i interioritzem que la música i la dansa són elements vius inherents a la vida de l’alumnat, comprendrem que cal impulsar l’ús del desenvolupament d’un pensament i un raonament crític que organitzi les idees i els coneixements per elaborar opinions pròpies i relacionar les propostes musicals amb altres disciplines.

Expressar el que es pensa o se sent sobre diferents propostes musicals i de dansa mitjançant textos, documents gràfics, audicions, visionats o esdeveniments musicals en els quals assisteixi o participi, conformarà en l’alumnat una identitat pròpia en la qual la música i l’art siguin pilars bàsics per a la seva formació, desenvolupant el seu creixement com a persones respectuoses, lliures de prejudicis i empàtiques amb les opinions i manifestacions alienes.

L’expressió d’emocions i sentiments a través de l’execució d’habilitats musicals, tant individuals com col·lectives, permet a l’alumnat utilitzar aquest art com a mitjà de canalització d’emocions. A més, és una font de coneixement de les manifestacions del seu temps i dels seus antecedents que enriqueixen la seva formació. L’ús de la veu, dels instruments musicals, del cos i de qualsevol objecte són eines que possibiliten participar activament en la vivència d’obres ja compostes, a contribuir en la conservació del patrimoni artístic, a la seva difusió cultural i a la seva valoració. El coneixement dels diferents llenguatges musicals i de les diferents tècniques interpretatives per a la producció musical, es fa necessari per a l’expressió d’emocions i sentiments mitjançant un llenguatge no verbal.

A més, participar com a intèrpret en actuacions i manifestacions musicals, dins i fora del centre, afavoreix entre els i les alumnes la creativitat com a element de millora de qualsevol producció artística i el desenvolupament de la cooperació, component positiu per a la potenciació de l’autoestima. Amb aquestes pràctiques, l’alumnat serà capaç de mostrar iniciativa i lideratge en els processos creatius i interpretatius d’una manera empàtica i positiva.

La participació en propostes artisticomusicals es presenta com una oportunitat de posar en pràctica el que ha après a nivell personal. Alhora, es comparteixen idees, experiències i sentiments amb la resta de companys i companyes, desenvolupant la seva creativitat. La selecció de les eines i dels mitjans de manera adequada a partir del coneixement i l’exploració de la veu, dels instruments, del cos i de les eines tecnològiques permeten a l’alumnat adquirir autoestima i consciència global, valorant la interpretació i la creació musical mitjançant el fil conductor: els llenguatges musicals i la seva pràctica.

Participar de forma activa en el procés de creació d’un projecte artístic possibilita a l’alumnat connectar la realitat a l’aula mitjançant la combinació de competències adquirides en la matèria de Llenguatge i Pràctica Musical amb d’altres de prèviament assolides en contextos formals i informals, afavorint la materialització d’aquests assoliments i la seva inserció en les possibilitats vivencials, enriquint l’expressió i el seu desenvolupament personal. Perquè tot això sigui efectiu, és imprescindible que els nois i noies combinin la capacitat d’expressar-se de manera assertiva amb la de comprendre i respectar l’opinió dels altres per així crear un treball més complet i artístic de manera oberta i col·laborativa.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.