La dimensió comunicació oral consisteix, d'una banda, a descodificar textos orals per comprendre el missatge en situacions comunicatives quotidianes i conegudes. L'habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents microhabilitats que es treballaran al llarg d'aquest ensenyament en diferents graus segons el nivell d'adquisició de la competència, en funció del cicle i/o nivell que s'està cursant, com ara reconèixer i identificar els sons i les paraules com a propis i coneguts, seleccionar allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l'escolta, interpretar el missatge, anticipar, corroborar o rebutjar les successives hipòtesis que es van formulant, inferir allò que no es diu, però que hi és implícit, retenir el text oral o interpretar els codis no verbals.

De l'altra, aquesta dimensió també es basa en el principi que s'aprèn a comunicar-se oralment parlant i interaccionant amb les altres persones. Per tal d'afavorir el desenvolupament de la llengua oral cal trobar espais reals i significatius perquè l'alumnat vulgui i pugui expressar-se i que la interpretació del missatge oral sigui essencial per dur a terme les activitats del dia a dia. Així mateix, la interacció i l'escolta a través de les tecnologies digitals també afavoreix aquest aprenentatge.

És rellevant el paper del professorat en l'adquisició d'aquestes competències, ja que fa de model i influeix en el discurs, les expressions, les frases, les paraules, els sons i les estratègies comunicatives que adquireix l'alumnat. A més, la dimensió inclou el treball amb diferents tipologies de textos orals, la seva planificació i organització i el treball de la fluïdesa i els processos que intervenen en la comprensió del text.

En acabar el primer cicle, l'alumnat ha de poder comprendre i produir textos orals breus i senzills de forma estructurada, seqüenciada i comprensible, amb relació a gustos, interessos, emocions, informació personal, fets, coneixements i opinions, i participar en converses simples necessàries per viure en societat. En acabar el segon cicle, l'alumnat ha de ser capaç de comprendre i produir textos orals en contextos quotidians de l'àmbit personal, social, acadèmic i laboral, i interactuar en situacions comunicatives formals i informals executant diferents estratègies implicades en la producció d'un discurs oral.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:

• Competència 1. Comprendre textos orals que es produeixen en contextos quotidians de l'àmbit personal, social, acadèmic i laboral.

• Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa tenint en compte la situació comunicativa.

• Competència 3. Interactuar oralment emprant estratègies diverses i elements lingüístics prosòdics i no verbals.

La lectura està estretament lligada a la capacitat d'aprendre i pensar, ja que permet analitzar, interpretar i valorar críticament la informació obtinguda, així com generar coneixement propi. Emprar la lectura per aprendre implica per als aprenents ser cada cop més autònoms i ser capaços d'aprendre al llarg de la vida.

La comprensió lectora és la capacitat d'obtenir informació, analitzar, interpretar i valorar críticament el text llegit, tant pel que fa al contingut com a la intenció de l'autor. Comprendre implica conèixer i saber utilitzar de manera autònoma un conjunt d'estratègies cognitives que permeten processar els textos de manera diversa, en funció dels objectius de lectura que orienten l'activitat del lector o lectora. En aquest sentit, cal que l'alumnat desenvolupi diferents estratègies de comprensió lectora, com ara fer hipòtesis, inferir, visualitzar, resumir, fer connexions, fer-se preguntes, esmenar la comprensió i reorganitzar la informació.

A més, l'alumnat ha de ser capaç d'aplicar aquestes estratègies en textos de diferents tipologies, formats i suports. Cal tenir en compte que adquirir, cercar i tractar la informació en suport digital implica executar unes estratègies de comprensió lectora diferents.

Al final del procés d'aprenentatge, l'alumnat ha de ser capaç de llegir amb fluïdesa i comprendre textos en entorns quotidians de l'àmbit personal, social, acadèmic i laboral.

És important la implicació docent per facilitar a l'alumnat l'adquisició del gust per la lectura. En aquest sentit, els textos utilitzats a cada cicle han de ser variats, significatius i propers per a l'alumnat, per tal que pugui descobrir el seu caràcter lector i faci camí cap als seus gustos.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:

• Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, en els àmbits personal, social, acadèmic i laboral.

• Competència 5. Emprar estratègies de comprensió lectora per obtenir, analitzar, interpretar i valorar críticament informació dels textos en diferents formats i suports.

• Competència 6. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

La llengua escrita és present en el dia a dia i les experiències prèvies de l'alumnat amb relació a la llengua escrita són molt diverses. L'alumnat del primer cicle presenta dificultats en la lectura i escriptura i ha d'aprendre unes habilitats mínimes d'escriptura que li permetin integrar-se i afavorir l'autonomia en la seva vida quotidiana. L'alumnat del segon cicle ha de consolidar la lectura i l'escriptura per poder ser ciutadans autònoms i competents en les llengües oficials.

La dimensió d'expressió escrita inclou els processos de planificació, textualització i revisió del text escrit. La planificació implica la generació d'idees a partir de diferents fonts, l'organització d'idees, la selecció de les informacions més adequades, l'establiment d'objectius i la fixació de criteris per a la planificació del text. La textualització consisteix en la materialització del discurs verbal a través del text escrit, d'acord amb el pla establert, tenint en compte que ha d'estar redactat respectant les convencions gramaticals i formals adients. I la revisió comporta, a través de freqüents relectures, la comparació d'allò que escriu amb el que s'ha planificat prèviament i la modificació de tot allò que sigui necessari. A més, escriure també implica tenir en compte la correcció lingüística (lèxic, ortografia i morfosintaxi), l'adequació i la coherència del text escrit.

S'han de proposar situacions comunicatives significatives, properes, emmarcades en un context real i versemblant, amb un destinatari i un objectiu comunicatiu concret, que tinguin en compte la perspectiva de gènere i contribueixin a reforçar l'autoconcepte i enfortir l'autoestima.

En acabar el primer cicle, l'alumnat ha de saber escriure textos senzills que donin resposta a situacions comunicatives de la vida quotidiana.

Al final de l'ensenyament de la formació instrumental, l'alumnat ha de ser capaç d'elaborar textos escrits de la vida quotidiana, en els àmbits personal, social, acadèmic i laboral ben estructurats, amb coherència, cohesió i adequació, tenint en compte les característiques del gènere discursiu i la situació comunicativa, tot planificant i revisant les seves produccions.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:

• Competència 7. Planificar l'escriptura de textos que corresponen a diferents gèneres discursius utilitzant estratègies diverses.

• Competència 8. Produir textos de la vida quotidiana en els àmbits personal, social, acadèmic i laboral tenint en compte les característiques dels diferents gèneres discursius.

• Competència 9. Revisar el text escrit amb la finalitat de millorar-lo i adequar-se a la situació comunicativa per a la qual s'ha escrit.

La literatura és un fet artístic i un producte social i cultural que ajuda a comprendre el món que ens envolta. L'aproximació a les obres literàries facilita el desenvolupament de l'hàbit lector i escriptor, així com el coneixement i la vinculació a la llengua i cultura pròpia i d'altri. A més d'estimular la creativitat, fomentar el gaudi personal i desenvolupar el sentit crític, la lectura literària permet a l'aprenent accedir a la informació i al coneixement.

Un dels objectius d'aquesta dimensió en finalitzar l'ensenyament és que l'alumnat adquireixi l'hàbit lector, desenvolupi el plaer per la lectura i la incorpori a les seves rutines.

Per poder gaudir del fet literari i adquirir l'hàbit lector, l'aprenent ha de tenir accés a fragments o obres literàries senzilles o adaptades diverses (relats breus, novel·les, còmics, àlbums il·lustrats, etc.), que tinguin en compte la perspectiva de gènere i contribueixin a reforçar el propi autoconcepte i enfortir l'autoestima. Ha de poder interpretar correctament els recursos lingüístics i estilístics que els autors utilitzen i ha de conèixer de manera bàsica el context i les circumstàncies en què una obra ha estat produïda. A més, una persona amb competència literària també ha de ser capaç de produir textos senzills (narracions, poemes, etc.) amb recursos literaris per expressar sentiments, emocions, vivències i ficcions en què apliqui els coneixements sobre els recursos i les estructures pròpies de cada gènere. Per acabar, l'alumnat també ha de ser capaç d'expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre textos que ha llegit tenint en compte els trets característics de l'obra literària.

Al primer cicle de formació instrumental, l'alumnat ha de llegir col·lectivament i individual fragments i obres literàries breus i de fàcil comprensió, acompanyades d'imatges, que tractin aspectes personals, de la vida quotidiana o del seu interès amb els quals es pugui sentir identificat i amb el suport docent. Al segon cicle de formació instrumental, l'alumnat ha de llegir col·lectivament i individual obres literàries diverses més extenses i complexes.

La dimensió literària està especialment interrelacionada amb les dimensions de comprensió lectora, expressió escrita i comprensió i expressió oral.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències:

• Competència 10. Conèixer obres de tipologia diversa (relats breus, novel·les, àlbums il·lustrats, etc.) d'autors literaris i expressar-ne, oralment o per escrit, opinions raonades.

• Competència 11. Utilitzar recursos literaris per expressar sentiments, emocions, vivències i ficcions.

• Competència 12. Adquirir l'hàbit lector per tal d'accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal.

D'una banda, per aproximar-se a aquesta dimensió cal entendre la rellevància de planificar i aplicar la intervenció didàctica des d'una perspectiva intercultural i de gènere, que englobi la diversitat d'orígens de l'alumnat i el seu entorn. A més, la incorporació de la perspectiva intercultural promou espais d'inclusió que ajuden a conviure en una mateixa comunitat i, en el cas de Catalunya, també promou l'ús de la llengua catalana en un marc plurilingüe com a element de cohesió i igualtat d'oportunitats.

De l'altra, la dimensió plurilingüe i intercultural fa referència al tractament de la riquesa de les diferents llengües presents en els centres. Sovint, l'alumnat té un bagatge lingüístic que inclou coneixements de diverses llengües i, per tant, són aprenents plurilingües. Així doncs, des de la perspectiva lingüística, un dels objectius d'aquesta dimensió és incloure dins del currículum la diversitat lingüística de l'entorn per tal d'afavorir l'èxit educatiu, l'ús de la llengua catalana, l'educació intercultural i l'arrelament i el sentiment de pertinença al territori de tot l'alumnat.

Així doncs, aquesta dimensió ha de permetre a l'alumnat adquirir consciència de la riquesa lingüística de la comunitat i del seu vessant sociocultural, valorar aquesta diversitat, entendre la llengua catalana com a tret identitari d'una comunitat de parlants i comprendre la importància de ser competent en aquesta llengua per tal de desenvolupar-se amb èxit des del punt de vista personal, social i comunitari, entenent també l'ús de la llengua catalana com a factor d'inclusió social i laboral.

Finalment, en el segon cicle de la formació instrumental s'inclou la iniciació en l'aprenentatge de la llengua anglesa com a llengua de comunicació social en un món cada vegada més globalitzat, on l'anglès sovint esdevé la llengua utilitzada en contextos plurilingües. Així doncs, l'alumnat ha de ser capaç de participar en situacions comunicatives orals bàsiques en llengua anglesa.

Aquesta dimensió integra quatre competències:

• Competència 13. Adquirir consciència de la comunitat lingüística i el seu vessant sociocultural i mostrar interès per la llengua catalana.

• Competència 14. Valorar la diversitat lingüística i cultural de la societat de Catalunya, de l'Estat espanyol, d'Europa i del món.

• Competència 15. Entendre l'ús de la llengua catalana com a llengua d'inclusió social i laboral. Competència 16. Iniciar-se en la llengua anglesa com a llengua de comunicació social i valorar-la.

Les llengües són sistemes de comunicació orals i escrits propis d'una comunitat. Les orientacions metodològiques de l'àrea lingüística han d'orientar-se a facilitar que l'alumnat aprengui a comunicar-se de manera efectiva i autònoma per viure, desenvolupar-se, conviure i participar en comunitat. Per tant, l'enfocament comunicatiu sempre ha de ser present en les propostes de treball.

L'enfocament comunicatiu, orientat a l'acció, es desenvolupa a partir de la realització de tasques que tenen com a prioritat que l'alumnat usi la llengua en contextos de la vida real en els quals la necessita. Inclou, per tant, tots els elements de la situació comunicativa: emissor, receptor i propòsit. Per aquest motiu, les competències de l'àrea lingüística fan referència a la utilització del llenguatge com a instrument per interpretar i comprendre la vida real a través de textos orals i escrits, per comunicar-se de forma oral i escrita, i per organitzar, construir i autoregular el pensament, les emocions i les actituds. L'ús real i social de la llengua ha de permetre desenvolupar les habilitats lingüístiques (la comprensió oral, la comprensió escrita, l'expressió oral i l'expressió escrita) incloent-hi aspectes gramaticals, lèxics, fonètics i socioculturals propis de la llengua. En el primer cicle s'aconsella que l'ensenyament inicial de la llengua s'enfoqui des d'una metodologia d'aprenentatge global.

Es proposa, per a tota la formació instrumental, dissenyar seqüències didàctiques competencials que incloguin diferents situacions d'aprenentatge significatives, properes i reals, a partir d'activitats que siguin variades i estimulants i a través de textos senzills i progressius de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports i formats. A més, les seqüències didàctiques que es desenvolupin han de tenir en compte les diferents fases del cicle d'aprenentatge de l'alumnat: explorar els coneixements previs, introduir continguts, estructurar-los i aplicar-los.

Per tal que hi hagi aprenentatge, cal que l'ambient de treball generi confiança i es vegi l'aula com un espai segur on es poden assumir els riscos que comporta la comunicació oral i escrita. Per això, és imprescindible que s'estableixi una relació afectiva positiva entre l'alumnat i entre aquest i el professorat. A més, cal ser conscients del modelatge lingüístic docent que, emprant un llenguatge correcte i acurat, fa de model i influeix en el discurs, les expressions, les frases, les paraules i els sons que adquireix l'alumnat.

El model lingüístic docent ha de permetre les correccions lingüístiques implícites de les produccions de l'alumnat a través de la retroalimentació, des del respecte mutu i en un clima de confiança. La retroalimentació no explícita docent pot consistir, per exemple, a fer retorns a l'alumnat amb preguntes, fer expansions, fer interpretacions, reformulacions, encadenaments, substitucions, emprar expressions valoratives, etc.

A més, el o la docent ha de tenir en compte les característiques de l'alumnat per tal d'afavorir els aprenentatges. Ha de poder adaptar el ritme del discurs, ha de completar el missatge amb llenguatge gestual, ha de repetir el missatge quan ho consideri necessari, amb el màxim de naturalitat, introduir pauses, entonar marcadament, deixar el temps d'espera necessari perquè l'alumnat processi la pregunta i pugui donar una resposta, etc.

Atès que no hi ha aprenentatge sense desig, cal que l'alumnat es trobi en situacions favorables perquè emergeixin les ganes d'aprendre. Cal tenir en compte que hi ha aspectes no estrictament cognitius que tenen un paper decisiu en l'aprenentatge de les llengües, com són els factors emocionals i relacionals, factors que influeixen en la motivació i les actituds positives relacionades amb l'aprenentatge. La integració en un nou país i l'aprenentatge d'una o més llengües és un repte emocional complex que requereix suport i una gran sensibilitat per part del professorat. Així doncs, és imprescindible ajudar l'alumnat a millorar la seva autoestima en relació amb l'aprenentatge de noves llengües.

També és rellevant per desenvolupar les competències de l'àrea lingüística l'agrupament de l'alumnat per equips cooperatius, la tutoria entre iguals, la mediació i la participació en intercanvis lingüístics, que afavoreixen la conversa i l'intercanvi cultural i lingüístic entre una persona coneixedora de la llengua catalana i/o castellana i una altra interessada a aprendre-la, i faciliten l'adquisició de la competència comunicativa per part de l'alumnat i el procés de cohesió social.

L'avaluació és un procés inherent a l'aprenentatge i té una funció reguladora. En aquest sentit, els instruments d'avaluació emprats al llarg de les seqüències didàctiques han de permetre a l'alumnat ser conscient del seu procés d'aprenentatge.

L'avaluació ha d'incloure instruments que permetin la interacció entre docent i alumnat i també la interacció entre estudiants. Cal que els docents i l'alumnat, a partir d'aquests instruments, reflexionin sobre els textos que s'elaboren a l'aula i sobre els continguts temàtics, discursius, lingüístics, procedimentals i actitudinals que estiguin implicats en el procés d'aprenentatge.

Es poden utilitzar diferents instruments d'avaluació, com ara pautes d'observació, bases d'orientació, models per comparar, comentaris dels companys i companyes i del professorat, dianes avaluatives, rúbriques, carpetes d'aprenentatge o formulació de preguntes, entre d'altres.

L'avaluació de la comunicació oral es pot fer a través de diferents activitats, com ara fer i respondre preguntes, reproduir les idees escoltades, representar la informació del text, participar en diàlegs, fer exposicions orals, etc. Es pot avaluar en el moment, quan es produeix a l'aula de forma síncrona, o posteriorment, mitjançant enregistraments. S'haurien de fer servir pautes d'observació amb indicadors clars i mesurables que permetin recollir informació sobre el nivell d'assoliment de la competència.

La interacció juga un paper fonamental en la comunicació oral. Per aquest motiu, cal avaluar l'ús de fórmules per mantenir, iniciar i tancar una conversa, la manera d'escoltar, el respecte del torn de paraula, etc.

L'avaluació de la competència lectora s'ha de basar, d'una banda, en la fluïdesa lectora de l'alumnat i, de l'altra, en el seu grau de comprensió.

Per avaluar la fluïdesa, a través de la lectura en veu alta, es poden fer servir pautes d'observació que tinguin en compte, entre d'altres, el reconeixement de mots i la descodificació sense errades, el ritme i l'expressió, la velocitat (adequada a l'expressivitat), el fraseig i pauses pertinents o la varietat de tons de veu en funció dels signes de puntuació.

Per comprovar el grau de comprensió d'un text es poden fer preguntes un cop s'ha acabat de llegir. Aquestes preguntes poden ser de tres tipus: d'obtenció d'informació, d'interpretació i de reflexió i anàlisi. També es pot demanar a l'alumnat que subratlli les idees principals, que completi o elabori un esquema, que faci un resum o un mapa conceptual, que triï un nombre determinat d'enunciats importants, que pensi com continuarà el text, etc. Cal tenir present les estratègies de cerca i gestió de la informació que utilitza l'alumnat.

En relació amb l'expressió escrita, a l'hora d'avaluar s'ha de tenir en compte l'organització del text (coherència i cohesió), l'adequació (registre) i la correcció lingüística (lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques). És important que l'alumnat s'autoavaluï i identifiqui quins aspectes ha de millorar. Es poden proporcionar llistes de control o bases d'orientació que ajudin a compartir els criteris d'avaluació i que facilitin la tasca d'aprenentatge.

La dimensió literària es pot avaluar mitjançant activitats diverses, com ara una conversa literària sobre una obra, la presentació o recomanació de llibres, l'elaboració de guies sobre obres llegides o inventaris de les lectures amb comentaris oberts o guiats.

En l'avaluació de la dimensió educació plurilingüe i intercultural cal observar fins a quin punt els usos lingüístics dels alumnes incorporen actituds de respecte a la diversitat lingüística i la seva actitud envers les altres llengües, tant de l'anglès com de les altres llengües presents en l'entorn escolar.