Aquesta competència específica aborda el primer repte de qualsevol projecte tècnic: definir el problema o necessitat a resoldre. Requereix investigar a partir de múltiples fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la veracitat de la informació obtinguda amb actitud crítica, sent conscient dels beneficis i riscos de l’accés obert i il·limitat a la informació que ofereix Internet (infoxicació, accés a continguts inadequats...). A més, la transmissió massiva de dades en dispositius i aplicacions comporta l’adopció de mesures preventives per protegir els dispositius, la salut i les dades personals, sol·licitant ajuda o denunciant de manera efectiva, davant amenaces a la privacitat i el benestar personal (frau, suplantació d’identitat, ciberassetjament...) i fent un ús ètic i saludable.

D’altra banda, l’anàlisi d’objectes i de sistemes inclou l’estudi dels materials emprats en la fabricació dels diferents elements, les formes, el procés de fabricació i l’assemblatge dels components. S’estudia el funcionament del producte, les seves normes d’ús, les seves funcions i les seves utilitats. De la mateixa forma s’analitzen sistemes tecnològics, com poden ser algorismes de programació o productes digitals, dissenyats amb una finalitat concreta. L’objectiu és comprendre les relacions entre les característiques del producte analitzat i les necessitats que cobreix o els objectius per als quals va ser creat, així com, valorar les repercussions socials positives i negatives del producte o sistema i les conseqüències mediambientals del procés de fabricació o de l’ús d’aquest.

Aquesta competència s’associa amb dos dels pilars estructurals de la matèria, com són la creativitat i l’emprenedoria, ja que aporta tècniques i eines a l’alumnat per a planificar, dissenyar i desenvolupar solucions a problemes definits que han de complir una sèrie de requisits, i orientar en l’organització de les tasques que haurà d’exercir de manera personal o en equip al llarg del procés de resolució creativa del problema. El desenvolupament d’aquesta competència implica la planificació, la previsió de recursos sostenibles necessaris i el foment del treball cooperatiu en tot el procés. Les metodologies o marcs de resolució de problemes tecnològics requereixen l’activació d’una sèrie d’actuacions o fases seqüencials o cícliques que marquen la dinàmica del treball personal i en grup. Abordar reptes amb la finalitat d’obtenir resultats concrets, garantint l’equilibri entre el creixement econòmic, benestar social i ambiental, aportant solucions viables i idònies, suposa una actitud emprenedora, que estimula la creativitat i la capacitat d’innovació. Així mateix, es promou l’autoavaluació estimant els resultats obtinguts a fi de continuar amb cicles de millora contínua.

En aquest sentit, la combinació de coneixements amb unes certes destreses i actituds de caràcter interdisciplinari, com ara autonomia, innovació, creativitat, valoració crítica de resultats, treball cooperatiu, resiliència i emprenedoria resulten, en fi, imprescindibles per obtenir resultats eficaços en la resolució de problemes.

Aquesta competència fa referència, d’una banda, als processos de construcció manual i la fabricació mecànica i, d’una altra , a l’aplicació dels coneixements relatius a operadors i sistemes tecnològics (estructurals, mecànics, elèctrics i electrònics) necessaris per construir o fabricar prototips en funció d’un disseny i planificació previs. Les diferents actuacions que es desencadenen en el procés creatiu comporten la intervenció de coneixements interdisciplinaris i integrats.

Així mateix, l’aplicació de les normes de seguretat i higiene en el treball amb materials, eines i màquines, són fonamentals per a la salut de l’alumnat, evitant els riscos inherents a moltes de les tècniques que s’han d’emprar. D’altra banda, aquesta competència requereix el desenvolupament d’habilitats i destreses relacionades amb l’ús de les eines, recursos i instruments necessaris (eines i màquines manuals i digitals) i d’actituds estretament lligades amb la superació de dificultats, així com la motivació i l’interès pel treball i la qualitat d’aquest.

La competència abasta els aspectes necessaris per a la comunicació i l’intercanvi d’idees. Fa referència a l’exposició i l’argumentació de propostes, representació de dissenys, manifestació d’opinions, etc. Al mateix temps, inclou la comunicació i difusió de documentació tècnica relativa al procés. En aquest aspecte s’ha de tenir en compte l’aplicació d’eines digitals tant en l’elaboració de la informació com quant als propis canals de comunicació.

Aquesta competència requereix, a més de l’ús adequat del llenguatge, de la incorporació de l’expressió gràfica i terminologia tecnològica, matemàtica i científica en les exposicions, garantint així la comunicació entre l’emissor i el receptor. Això implica una actitud responsable i de respecte cap als protocols establerts en el treball col·laboratiu, extensible tant al context presencial com a les actuacions en la xarxa, la qual cosa suposa interactuar mitjançant eines, plataformes virtuals o xarxes socials per comunicar-se, compartir dades i informació i treballar col·laborativament, aplicant els codis de comunicació i comportament específics de l’àmbit digital.

Aquesta competència fa referència a l’aplicació dels principis del pensament computacional en el procés creatiu. És a dir, implica la posada en marxa de processos ordenats que inclouen la descomposició del problema plantejat, l’estructuració de la informació, la modelització del problema, la seqüenciació del procés i el disseny d’algorismes per implementar-los en un programa informàtic. D’aquesta manera, la competència està enfocada al disseny i activació d’algorismes plantejats per a aconseguir un objectiu concret. Aquest objectiu podria referir-se, per exemple, al desenvolupament d’una aplicació informàtica, a l’automatització d’un procés o al desenvolupament del sistema de control d’una màquina, en la qual intervinguin diferents entrades i sortides que quedin governades per un algorisme. És a dir, l’aplicació de la tecnologia digital en el control d’objectes o màquines, automatitzant rutines i facilitant la interactuació amb els objectes, incloent així, els sistemes controlats mitjançant la programació d’una targeta controladora o els sistemes robòtics.

A més, s’ha de considerar l’abast de les tecnologies emergents com són Internet de les coses, tractament massiu de dades (big data) o la intel·ligència artificial (IA), ja presents en les nostres vides de manera quotidiana. Les eines actuals permeten la seva incorporació en el procés creatiu, aproximant-les a l’alumnat i proporcionant un enfocament tècnic dels seus fonaments.

Aquesta competència fa referència al coneixement, ús segur i manteniment dels diferents elements que s’engloben en l’entorn digital d’aprenentatge. L’augment actual de la presència de la tecnologia en les nostres vides fa necessària la integració de les eines digitals en el procés d’aprenentatge permanent. Per això, aquesta competència engloba la comprensió del funcionament dels dispositius implicats en el procés, així com la identificació de petites incidències. Per a això es fa necessari un coneixement de l’arquitectura del maquinari emprat, dels seus elements i de les seves funcions dins del dispositiu. D’altra banda, les aplicacions de programari incloses en l’entorn digital d’aprenentatge requereixen una configuració i ajust adaptats a les necessitats personals de l’usuari. Es posa de manifest la necessitat de comprensió dels fonaments d’aquests elements i de les seves funcionalitats, així com la seva aplicació i transferència en diferents contextos per a afavorir un aprenentatge permanent.

Aquesta competència específica fa referència a la utilització de la tecnologia amb actitud ètica, responsable i sostenible i a l’habilitat per analitzar i valorar el desenvolupament tecnològic i la seva influència en la societat i en la sostenibilitat ambiental. Es refereix també a la comprensió del procés pel qual la tecnologia ha anat resolent les necessitats de les persones al llarg de la història. S’inclouen les aportacions de la tecnologia tant a la millora de les condicions de vida com al disseny de solucions per a reduir l’impacte que el seu propi ús pot provocar en la societat i en la sostenibilitat ambiental.

L’eclosió de noves tecnologies digitals i el seu ús generalitzat i quotidià fa necessari l’anàlisi i valoració de la contribució d’aquestes tecnologies emergents al desenvolupament sostenible, aspecte essencial per exercir una ciutadania digital responsable en el qual aquesta competència específica es focalitza. En aquesta línia, s’inclou la valoració de les condicions i conseqüències ecosocials del desenvolupament tecnològic, així com els canvis ocasionats en la vida social i organització del treball per la implantació de tecnologies de la comunicació, robòtica, intel·ligència artificial, etc.

En definitiva, el desenvolupament d’aquesta competència específica implica que l’alumnat desenvolupi l’interès i la curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals, el desenvolupament sostenible i el seu ús ètic.

Els sabers es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.