Capítol 2 Currículum BÀSICA

1. La finalitat del currículum és l'assoliment de les competències clau que es desenvolupen a través de les àrees de coneixement i les matèries.

2. El currículum de l'educació primària s'estructura en àrees de coneixement. L'educació primària té tres cicles: un primer cicle, que comprèn els cursos primer i segon; un segon cicle, amb els cursos tercer i quart, i un tercer cicle, amb els cursos cinquè i sisè.

3. El currículum de l'educació secundària obligatòria s'estructura en matèries. Té dos cicles: un primer cicle inclou els cursos primer, segon i tercer, i un segon cicle, amb el quart curs.

4. El currículum dels cicles formatius del grau bàsic s'estructura en àmbits i comprèn dos cursos.

5. Els centres educatius i les zones escolars rurals poden adoptar organitzacions funcionals alternatives als cicles, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria, per aprofitar les oportunitats educatives que ofereix l'entorn i donar resposta a problemàtiques educatives derivades del context.

1. Les competències clau, que són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l'alumnat progressi amb garanties d'èxit en el seu itinerari educatiu i afronti els principals reptes i desafiaments globals i locals. Aquestes competències són l'adaptació de les competències clau establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent:

   1. Primera. Competència en comunicació lingüística

   2. Segona. Competència plurilingüe

   3. Tercera. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria

   4. Quarta. Competència digital

   5. Cinquena. Competència personal, social i d'aprendre a aprendre

   6. Sisena. Competència ciutadana

   7. Setena. Competència emprenedora

   8. Vuitena Competència en consciència i expressió culturals

A l'annex 1 es defineixen les competències clau i el perfil competencial de sortida de l'alumnat al final de cada etapa de l'educació bàsica. I a l'annex 4 es descriuen les competències clau de caràcter transversal.

2. El perfil competencial de sortida, que fixa els aprenentatges bàsics i les competències que tot l'alumnat ha d'haver assolit i desenvolupat en finalitzar l'educació bàsica. Es concreta en els indicadors operatius de caràcter transversal que totes les àrees o matèries han de tenir en compte i implantar en les respectives concrecions curriculars i programacions educatives de centre i d'aula.

3. Les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits, que són els aprenentatges, tant pel que fa a les capacitats com pel que fa als sabers, que l'alumnat ha d'adquirir per tal de poder-los fer servir en diferents situacions de la seva vida. Són la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada àrea o matèria. El seu desenvolupament es produeix en les situacions d'aprenentatge contextualitzades que cada alumne o alumna ha de resoldre.

4. Els criteris d'avaluació, que són el referent de l'avaluació. Es vinculen a les competències específiques de les àrees, matèries o àmbits i indiquen l'adquisició dels aprenentatges de l'alumnat que han tingut lloc en les diferents situacions d'aprenentatge.

5. Els sabers, que són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea, matèria o àmbit i que són necessaris per a l'assoliment de les competències específiques.

6. Les situacions d'aprenentatge, que són escenaris que l'alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges. Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible en el futur, en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, als quals cal donar resposta i sobre els quals s'ha d'intervenir. L'aprenentatge a partir de situacions permet articular la programació del curs de qualsevol nivell, àrea, matèria o àmbit basant-se en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l'enfocament competencial dels aprenentatges. A l'annex 5 s'enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

7. La programació didàctica és l'eina de planificació de què disposen els i les docents. S'hi concreten les intencions i finalitats educatives i s'hi detallen els diferents elements que componen l'acció educativa i que tenen com a objectiu l'assoliment de les competències específiques.

1. Les àrees de l'educació primària que s'imparteixen a tots els cursos, que es concreten a l'annex 2, són les següents:

• a) Aranès i Literatura a l'Aran

• b) Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural

• c) Educació Artística, que inclou Educació Plàstica, Audiovisual i Visual, d'una banda, i Música i Arts Escèniques i Performatives, de l'altra.

• d) Educació Física

• e) Llengua Castellana i Literatura

• f) Llengua Catalana i Literatura

• g) Llengua Estrangera

• h) Matemàtiques

2. A les àrees referides a l'apartat anterior, s'ha d'afegir en algun dels cursos de cinquè o sisè l'àrea de l'Educació en Valors Cívics i Ètics, que es pot incorporar addicionalment també en altres cursos. En aquest cas, cal formular els criteris d'avaluació corresponents.

3. A fi de reforçar la inclusió, els centres poden incorporar a la seva oferta educativa la llengua de signes catalana.

4. Les situacions d'aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l'alumnat, poden ser l'eix organitzador de les programacions de les àrees i els àmbits. A l'annex 5 s'enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

5. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les àrees que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits han d'incloure les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers de les àrees que s'hi integrin, tant si s'hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària. Els àmbits han de tenir una durada anual.

6. Els centres disposen d'un percentatge de l'horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal que tinguin en compte les oportunitats educatives de l'entorn, a completar un projecte que el centre ja desenvolupa, com el projecte lingüístic o de tutoria i orientació, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

7. En el cas que el centre educatiu adopti l'organització en àmbits i/o programi en la fracció horària que gestiona autònomament projectes globalitzadors de naturalesa diversa, ho ha de fer constar en la programació general anual que ha de ser aprovada pel consell escolar del centre educatiu.

8. Independentment que el centre s'organitzi en àrees o en la seva agrupació en àmbits, s'ha de vetllar per la globalització dels sabers.

9. Els centres educatius poden oferir una segona llengua estrangera en el marc del projecte lingüístic del centre.

10. En el marc horari lectiu, els centres han d'assegurar, a cada curs de tota l'educació primària, una dedicació diària mínima de trenta minuts destinats a la promoció de l'hàbit lector.

1. Les matèries de l'educació secundària obligatòria que s'imparteixen als cursos de primer a tercer es concreten a l'annex 3 i són les següents:

• a) Aranès i Literatura a l'Aran

• b) Biologia i Geologia

• c) Ciències Socials: Geografia i Història

• d) Educació Física

• e) Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

• f) Física i Química

• g) Llengua Castellana i Literatura

• h) Llengua Catalana i Literatura

• i) Llengua Estrangera

• j) Matemàtiques

• k) Música

• l) Tecnologia i Digitalització

2. A cadascun dels tres cursos tot l'alumnat cursa continguts de les matèries següents:

• a) Aranès i Literatura a l'Aran

• b) Biologia i Geologia i/o Física i Química

• c) Ciències Socials: Geografia i Història

• d) Educació Física

• e) Llengua Castellana i Literatura

• f) Llengua Catalana i Literatura

• g) Llengua Estrangera

• h) Matemàtiques

• i) Música i/o Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

3. En algun dels tres cursos l'alumnat ha de cursar la matèria de Tecnologia i Digitalització.

4. En el conjunt dels tres cursos, els i les alumnes cursen alguna matèria optativa, que també es pot configurar com un treball monogràfic o un projecte interdisciplinari o de col·laboració amb un servei a la comunitat.

5. Els centres han d'oferir una Segona Llengua Estrangera amb continuïtat al llarg dels tres cursos i també Cultura Clàssica, Emprenedoria i Robòtica i Programació en algun dels tres cursos. Cada centre completa l'oferta amb optatives pròpies amb la finalitat de desenvolupar el seu projecte educatiu.

6. En el cas de la Segona Llengua Estrangera, els centres l'han d'oferir a tots els cursos de l'educació secundària obligatòria.

7. Tot l'alumnat ha de fer un treball de síntesi a cada curs. En els centres que treballen de manera globalitzada en algun moment del curs, s'entén que el treball de síntesi ja està inclòs. El treball de síntesi no té ni càrrega horària ni qualificació específica. S'avalua en relació amb les competències de les matèries que hi intervenen.

8. A fi de reforçar la inclusió, els centres educatius poden incorporar a aquests cursos la llengua de signes catalana.

9. Les situacions d'aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l'alumnat, poden ser l'eix organitzador de les programacions de les matèries i àmbits. A l'annex 5 s'enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i les docents.

10. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les matèries que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits han d'incloure les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers de les matèries que s'hi integrin, tant si s'hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària. Els àmbits han de tenir una durada anual.

11. Independentment que el centre s'organitzi en matèries o en la seva agrupació en àmbits, s'ha de vetllar per la globalització dels continguts.

12. Els centres disposen d'un percentatge de l'horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Així, aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal, que tinguin en compte les oportunitats educatives que ofereix l'entorn; a completar un projecte que el centre ja desenvolupa com el projecte lingüístic, de tutoria i orientació o servei comunitari, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

13. Sempre que sigui possible, i ho consideri l'equip docent, s'ha d'afavorir la diversificació d'itineraris oferint a l'alumnat la possibilitat d'escollir entre diverses opcions que tinguin en compte tant les oportunitats educatives que pot oferir el centre com les derivades de l'entorn.

14. Per afavorir la transició entre l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, s'ha de procurar que l'alumnat de primer i segon curs de l'educació secundària obligatòria cursin com a màxim una matèria més que les àrees que componen l'últim cicle de l'educació primària.

15. Durant els dos primers cursos de l'educació secundària obligatòria, s'ha de procurar que els i les docents que tinguin la deguda capacitació imparteixin més d'una matèria o àmbit integrador al mateix grup d'alumnes.

16. En el marc horari lectiu, els centres han de destinar, a cada curs de tota l'educació secundària obligatòria, un temps específic setmanal a la promoció de l'hàbit lector, com a continuïtat d'aquesta pràctica iniciada a l'educació primària.

1. Les matèries de l'educació secundària obligatòria que s'imparteixen al quart curs es concreten a l'annex 3 i són les següents:

• a) Aranès i Literatura a l'Aran

• b) Educació en Valors Cívics i Ètics

• c) Educació Física

• d) Ciències Socials: Geografia i Història

• e) Llengua Castellana i Literatura

• f) Llengua Catalana i Literatura

• g) Llengua Estrangera

• h) Matemàtiques

2. A més de les matèries enumerades a l'apartat anterior, els i les alumnes han de cursar tres matèries optatives d'entre les següents:

• a) Arts Escèniques i Dansa

• b) Biologia i Geologia

• c) Cultura Científica

• d) Cultura Clàssica

• e) Digitalització

• f) Economia Bàsica

• g) Emprenedoria

• h) Expressió Artística

• i) Filosofia

• j) Física i Química

• k) Formació i Orientació Personal i Professional

• l) Llatí: Llengua i Cultura

• m) Música

• n) Segona Llengua Estrangera

• o) Tecnologia

3. Els centres, en funció de la seva pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden establir àmbits, agrupant les matèries que considerin per impartir-les integradament. Els àmbits definits han d'incloure les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers de les matèries que s'hi integrin, tant si s'hi treballa interdisciplinàriament com de forma transdisciplinària.

4. Les situacions d'aprenentatge que parteixen de situacions properes a la realitat de l'alumnat, poden ser l'eix organitzador de les programacions de les matèries i àmbits. A l'annex 5 s'enuncien orientacions per al seu disseny, amb la finalitat de facilitar la pràctica educativa als i a les docents.

5. Els centres disposen d'un percentatge de l'horari setmanal que han de gestionar de forma autònoma. Així, aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a vertebrar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal, que tinguin en compte les oportunitats educatives que ofereix l'entorn; a completar un projecte que el centre ja desenvolupa com el projecte lingüístic, de tutoria i orientació o servei comunitari, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn. Sempre que sigui possible, i ho consideri l'equip docent, s'ha d'afavorir la diversificació d'itineraris oferint a l'alumnat la possibilitat d'escollir entre diverses opcions que tinguin en compte tant les oportunitats educatives que pot oferir el centre com les derivades de l'entorn.

6. Tot l'alumnat ha de fer un projecte de recerca. En els centres que treballen de manera globalitzada en algun moment del curs, s'entén que el projecte de recerca ja està inclòs. El projecte de recerca no té ni càrrega horària ni qualificació específica. S'avalua en relació amb les competències de les matèries que hi intervenen.

7. A fi de reforçar la inclusió, els centres educatius poden incorporar en aquest curs la llengua de signes catalana.

8. El quart curs té caràcter orientador, tant per a la formació acadèmica com professional. Els centres que ho considerin poden establir agrupacions de les matèries esmentades al punt 2 amb la intenció d'orientar l'alumnat envers opcions postobligatòries futures, com ara les diferents modalitats del batxillerat o els diversos camps de la formació professional.

9. Els centres educatius, d'acord amb la seva organització i complexitat, han de compondre l'oferta d'optatives de quart a partir de les matèries enumerades al punt 2 d'aquest mateix article. El departament competent en matèria educativa ha d'establir el nombre mínim d'alumnes necessari per impartir aquestes matèries.

10. En el marc horari lectiu, els centres han de destinar un temps específic setmanal a la promoció de l'hàbit lector, tal com es fa a la resta de cursos de l'educació bàsica.

1. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència personal i social, així com la ciutadana, amb la finalitat de promoure que els nois i noies experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l'exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. El servei comunitari és de caràcter obligatori.

2. El servei comunitari no té un horari fix i s'ha de fer a tercer i/o quart d'educació secundària obligatòria. Ha de formar part de la programació curricular d'una o diverses matèries, que es poden haver integrat en un àmbit, o del projecte globalitzador de caràcter transversal si s'ha programat, i ha de constar a la programació general anual.

3. Comprèn una part d'aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l'horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que es pot dur a terme dins o fora d'aquest horari, d'acord amb les necessitats de l'entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat.

4. Un centre pot disposar d'una organització curricular en què ofereixi al llarg de tercer i quart de l'educació secundària obligatòria més d'una proposta de servei comunitari. En els centres que en el seu desplegament curricular tenen un projecte globalitzador i contextualitzat de caràcter transversal en el qual s'incorpora un servei actiu a la comunitat, s'entén que el servei comunitari ja està inclòs en el projecte.

5. L'avaluació del servei comunitari, a l'efecte de la qualificació, ha d'incidir en la qualificació global d'aquella matèria, àmbit o projecte globalitzador al qual estigui vinculat.

1. Els cicles formatius de grau bàsic formen part de l'educació bàsica i complementen l'oferta formativa de la formació professional.

2. Aquests cicles es dirigeixen, preferentment, a l'alumnat especialment motivat pels aprenentatges professionals, que presenti més possibilitats d'aprenentatge i d'assoliment de les competències de l'educació secundària obligatòria en un entorn vinculat al món professional.

3. Per accedir a un cicle formatiu de grau bàsic, cal complir simultàniament els requisits següents:

   1. • a) Tenir quinze anys complerts o complir-los durant l'any natural en el qual s'accedeix al cicle.

      • b) Haver cursat tercer curs de l'educació secundària obligatòria. Excepcionalment, s'hi pot accedir després d'haver cursat segon.

      • c) Haver rebut, en el consell orientador, una recomanació de l'equip docent de l'educació secundària obligatòria.

4. La superació de la totalitat dels àmbits inclosos en un cicle formatiu de grau bàsic permet l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i del títol de tècnica o tècnic bàsic en l'especialitat corresponent, que acredita les competències professionals adquirides.

5. Els cicles formatius de grau bàsic faciliten l'assoliment de les competències establertes en el perfil competencial de sortida per mitjà de l'organització dels ensenyaments de la manera següent:

   1. • a) Àmbit de comunicació i ciències socials: inclou els aprenentatges bàsics corresponents a les matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Ciències Socials: Geografia i Història i, si escau, Llengua Estrangera.

      • b) Àmbit de ciències aplicades: inclou els aprenentatges bàsics corresponents a les matèries de Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, i Tecnologia i Digitalització.

      • c) Àmbit professional, que ha d'incloure almenys la formació necessària per obtenir una qualificació de nivell 1 del Catàleg nacional de les qualificacions professionals a què es refereix l'article 7 de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional.

L'alumnat ha de cursar igualment la matèria d'Educació Física amb la mateixa dedicació horària que l'alumnat de l'educació secundària obligatòria.

6. L'annex 6 concreta la naturalesa dels aprenentatges que l'alumnat ha d'adquirir en els àmbits de comunicació i ciències socials i de ciències aplicades i de la matèria d'Educació Física.