Totes les persones tenen dificultats ocasionals per romandre asseguts, parar atenció o controlar la impulsivitat. Però, per a alguns infants i adolescents la dificultat és tan manifesta i persistent que condiciona el seu desenvolupament personal, així com les relacions amb les altres persones i la seva adaptació a l’entorn familiar, escolar i social.

La normativa existent recull la importància de la identificació i atenció educativa a l’alumnat amb TDAH, ja que el TDAH pot obstaculitzar el seu accés al currículum i limitar el seu èxit escolar.

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, diu a l’article 82, sobre els criteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar, el següent:

1. “El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

2. ”L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.”

L’article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d’Ensenyament ha de posar les condicions necessàries perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s’asseguren les mesures curriculars i organitzatives adients.

L’article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, regula que l’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.

L’article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula que per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge i per facilitar-li l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.

L’article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, disposa que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica. El Departament d’Ensenyament ha d’establir els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica.

Conèixer i comprendre els riscos que pot comportar el TDAH per a l’aprenentatge i per al desenvolupament psicoemocional dels infants i els joves és tan essencial com conèixer i comprendre els factors i els processos que els impulsen i els afavoreixen.

En l’actualitat existeixen dos enfocaments del tractament dels trastorns i les dificultats que condicionen o incideixen en l’aprenentatge: l’enfocament en el risc i l’enfocament en la resiliència. Aquests dos enfocaments, lluny d’oposar-se, es complementen, s’enriqueixen l’un a l’altre i fan possible una anàlisi positiva i eficaç de l’aprenentatge de l’alumne i de la intervenció educativa.

L’enfocament en el risc consisteix a avaluar quines característiques i circumstàncies personals i de l’entorn s’associen a la probabilitat de produir perjudicis al desenvolupament personal, familiar, escolar i social dels alumnes amb TDAH.

L’enfocament en la resiliència consisteix a avaluar quines característiques i circumstàncies personals i de l’entorn afavoreixen un ajustament adequat i fan possible afrontar amb èxit els reptes i les dificultats inherents als processos d’aprenentatge escolar i social.

Aquesta Guia s’ha elaborat a partir d’aquests dos enfocaments. D’una banda, descriu en l’àmbit escolar els obstacles que suposa el TDAH per al desenvolupament harmònic dels infants i dels joves. De l’altra, procura donar eines als docents per encaminar-se cap a les actuacions, les estratègies educatives i els aspectes positius que disminuiran els obstacles, en restringiran les conseqüències i impulsaran l’èxit personal i escolar de tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb TDAH.

L’anàlisi qualitativa d’un estudi longitudinal de 20 anys realitzat al Frostig Center de Pasadena (EUA)1 i publicat l’any 2003, va permetre identificar un conjunt de factors que distingien significativament les persones que, tot i tenir un diagnòstic de trastorns d’aprenentatge durant la infantesa, s’havien adaptat amb èxit a la vida adulta. Aquests denominats “atributs d’èxit” eren els següents:

• • Autoconsciència: Considerada com l’habilitat per enquadrar la dificultat d’aprenentatge veient-la com un aspecte més d’un mateix i una consciència realista tant dels talents i les habilitats com de les limitacions.

  • Proactivitat: Compromís actiu i implicació amb el món, sentiment de poder, control i responsabilitat sobre el destí, habilitat per prendre decisions i executar-les responsablement, disposició per consultar els altres i flexibilitat per considerar les opcions

  • Perseverança: Persistència en l’esforç per aconseguir objectius malgrat les dificultats i habilitat per reajus- tar-les, aprendre de les dificultats i reconèixer el valor de l’adversitat.

  • Establiment d’objectius: Determinar objectius realistes, clars i flexibles en diferents dominis, i planificar-ne les estra- tègies.

  • Disponibilitat i ús efectiu de l’ajut: L’habilitat per saber quan es necessita ajut, de qui o d’on es pot obtenir en funció del tipus de necessitat i la percepció d’un mateix com a element de l’ajut.

  • Estratègies d’afrontament emocional: Desenvolupar els mitjans per reduir i gestionar l’estrès, la frustració i altres aspectes emo- cionals associats a les dificultats d’aprenentatge mantenint un punt de vista positiu.

Aquestes habilitats són presents, es poden potenciar i desenvolupar en els alumnes amb TDAH, cosa que certament exigeix un esforç i dedicació dels adults que els envolten.

Aquesta Guia neix amb la voluntat de sumar-se al coneixement, a la motivació i a l’esforç dels docents per aconseguir que tot l’alumnat assoleixi el màxim èxit personal i escolar.

Alba Espot Directora general d’Educació Infantil i Primària i Teresa Pijoan Directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neu- robiològic que s’inicia a l’edat infantil i que afecta entre un 3 a 7 % de nens i joves en edat escolar. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament.

Molts nens i adolescents amb TDAH tenen dificultats per regular el seu comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com a conseqüència, presenten dificultats d’adaptació al seu entorn familiar, escolar i en les relacions amb iguals. Sovint el seu rendiment està per sota de les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del comportament (American Psychiatric Association, 2001).

Es descriuen tres subtipus de TDAH:

Tipus inatent:

• Dificultats per mantenir l’atenció.

• Descuits o oblits persistents.

• Comportaments al marge de la tasca que han de fer.

• Tendència a la distracció.

• En general, està associat a un estil cognitiu lent i a dificultats d’aprenentatge.

Tipus hiperactiu/impulsiu:

• Moviments motors excessius.

• Impulsivitat verbal i/o conductual.

• Pot associar-se a comportament problemàtic.

Tipus combinat:

• Combinació d’ambdós tipus.

El TDAH té efectes en la vida diària dels nens i joves fent difícils les rutines i les activitats de la vida quotidiana. Solen tenir problemes per organitzar-se, mantenir-se atents, planificar i pensar abans d’actuar. Poden ser inquiets, ineficaços per adaptar-se ràpidament a situacions canviants i fer molt de soroll.

Aquestes manifestacions conductuals es produeixen en tots els entorns: la família, l’escola o l’institut i altres contextos socials, tot i que es poden percebre amb intensitat diferent. Amb l’edat canvien els símptomes, tendeix a disminuir la hiperactivitat, però perdura la impulsivitat i la inatenció.

Aquests símptomes han hagut de manifestar-se abans dels 7 anys i causar un deteriorament funcional.

Les manifestacions clíniques dels símptomes nuclears del TDAH segons el DSM-IV-TR2 (American Psychiatric Association, 2001) fan referència a:

Hiperactivitat que es manifesta per un excés d’activitat motriu i/o cognitiva, en situacions que resulta inadequat fer-ho.

L’edat fa que variï la manifestació d’hiperactivitat. Durant l’educació infantil, els nens poden mostrar una hiperactivitat generalitzada que no depèn ni de l’espai ni de l’activitat. Durant l’educació primària, la conducta hiperactiva pot aparèixer en algunes situacions, especialment si són poc rutinàries i estructurades: sovint fan més soroll o parlen excessivament en els moments de més tranquil·litat. Durant l’educació secundària, sembla predominar la sensació d’inquietud i els canvis d’activitat sense finalitzar les tasques.

Inatenció que s’observa en les dificultats per mantenir l’atenció durant un període de temps, tant en tasques escolars com familiars i socials.

Aquests alumnes sembla que no escoltin, ni segueixin les instruccions. Tendeixen a oblidar i perdre objectes. Fer esforços mentals sostinguts i acabar les tasques poden ser reptes desmesurats. Solen distreure’s amb facilitat i parar atenció en aspectes irrellevants de la conversa o de la tasca.

La inatenció es fa més evident quan el nen va creixent i quan les tasques escolars demanen una activitat cognitiva persistent.

Impulsivitat que es posa en evidència en la dificultat per esperar torn o ajornar les accions, impaciència poc continguda i precipitació.

Durant l’educació infantil, els nens amb TDAH tendeixen a tocar-ho tot, a respondre amb immediatesa davant qualsevol fet que els cridi l’atenció. Durant l’educació primària, interrompen constantment i els costa molt esperar el torn. A l’educació secundària, es manifesta en l’execució i la finalització irreflexiva de les tasques o augmentant l’enfrontament i els conflictes amb els adults.

Els nens i els joves amb TDAH poden tenir altres trastorns o dificultats associades que requereixin ajuts i suports complementaris. Alguns d’aquests trastorns o dificultats poden ser (Hidalgo i Soutullo, 2006):

MOLT FREQÜENTS (MÉS DEL 50 %)

• • • Trastorns de conducta. Conductes inadaptades que desafien les normes, les regles i els drets dels altres.

    • Risc més alt de desajustament i rebuig social.

    • Trastorn negativista desafiant. Desobediència i hostilitat cap a les figures d’autoritat, a vegades com a conseqüència de frustracions.

FREQÜENTS (FINS AL 50 %)

• • • Trastorns específics de l’aprenentatge: problemes de la lectura (dislèxia), de l’escriptura (disgrafia), alteracions del càlcul matemàtic (discalcúlia), del llenguatge amb poques habilitats per expressar-se.

    • Trastorn d’ansietat: per separació, per estrès psicosocial, fòbies.

    • Trastorn en el desenvolupament de la coordinació: hipotonia generalitzada, malaptesa en la psicomotricitat fina per impulsivitat, inhabilitat per a l’esport.

MENYS FREQÜENTS (DEL 20 %)

• • • Trastorn de tics (alguns autors estimen que el 60 % de les persones que tenen trastorn de tics, tenen TDAH).

    • Trastorn depressiu i trastorns afectius: es manifesten amb baixa autoestima, irritabilitat, manca d’energia, somatitzacions i problemes de son.