• 1.1 Aplicar els models, les lleis i les teories científiques en l’anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, interpretant les causes que els produeixen i explicant-les utilitzant diversitat de suports i mitjans de comunicació.

• 1.2 Resoldre problemes fisicoquímics plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant els models, les lleis i les teories científiques per proposar i argumentar possibles solucions, expressant adequadament els resultats.

• 1.3 Identificar situacions problemàtiques a l’entorn quotidià, locals o globals, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la química, analitzant críticament l’impacte produït en la societat i en el medi ambient.

• 2.1 Formular i contrastar hipòtesis com a respostes a diferents problemes i observacions, utilitzant de manera adient el treball experimental, la indagació, la recerca d’evidències i el raonament logicomatemàtic.

• 2.2 Utilitzar diferents mètodes per cercar la resposta a una sola qüestió o observació, confrontant els resultats obtinguts per diferents mètodes i assegurant-ne la coherència i fiabilitat.

• 2.3 Integrar les lleis i les teories científiques conegudes en el procediment de contrast de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, per garantir-ne la fiabilitat i la coherència amb el coneixement científic.

• 2.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

• 3.1 Utilitzar i relacionar de manera rigorosa el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats, emprant correctament la seva notació i les seves equivalències, tot fent possible una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.

• 3.2 Anomenar i formular correctament substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics i orgànics utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d’un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica.

• 3.3 Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant i extraient la informació més rellevant de cada format per a la resolució d’un problema.

• 3.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

• 4.1 Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa, mitjançant diferents entorns d’aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de forma autònoma i eficient recursos variats, analògics i digitals, de forma rigorosa i respectuosa i analitzant críticament totes les aportacions.

• 4.2 Gestionar de forma autònoma i versàtil, individualment i en grup, la informació i la creació de continguts, amb fonament científic, utilitzant amb criteri i rigor les fonts i les eines més fiables, millorant així l’aprenentatge propi i col·lectiu.

• 5.1 Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l’avaluació entre iguals, millorant la capacitat de qüestionament, la reflexió i el debat en’ assolir el consens en la resolució d’un problema o d’una situació d’aprenentatge.

• 5.2 Construir i produir coneixements per mitjà del treball col·lectiu, a més d’explorar alternatives per superar l’assimilació de coneixements ja elaborats i trobant moments per a l’anàlisi, la discussió i la síntesi, obtenint com a resultat l’elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc.

• 5.3 Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, aconseguint un consens sobre les conseqüències d’aquests avenços i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades.

• 6.1 Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l’alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, i analitzar com millorar-les com a forma de participar activament en la construcció d’una societat millor.

• 6.2 Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com ara el desenvolupament sostenible i la preservació de la salut.

• 1.1 Reconèixer la importància de la química i les seves connexions amb altres àrees en el desenvolupament de la societat, el progrés de la ciència, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat, identificant els avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes.

• 1.2 Descriure els principals processos químics que succeeixen a l’entorn i les propietats dels sistemes materials a partir dels coneixements, les destreses i les actituds propis de les diferents disciplines de la química.

• 1.3 Reconèixer la naturalesa experimental i interdisciplinària de la química i la seva influència en la investigació científica i en els àmbits econòmic i laboral actuals i les seves aplicacions en altres camps del coneixement i de l’activitat humana.

• 2.1 Relacionar la química amb situacions problemàtiques actuals, associades al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, analitzant com es presenta a través dels mitjans de comunicació o com són percebuts en la vida quotidiana.

• 2.2 Reconèixer i comunicar que la química constitueix un cos de coneixement imprescindible per a l’estudi i la discussió de qüestions significatives en els àmbits social, econòmic, polític i ètic, identificant- ne la presència i la influència.

• 2.3 Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i les lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d’experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics.

• 2.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

• 3.1 Utilitzar correctament el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats i les normes de nomenclatura de la IUPAC com a base d’un llenguatge universal per a la química, que permeti una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.

• 3.2 Emprar amb rigor eines matemàtiques per donar suport al desenvolupament del pensament científic, aplicant aquestes eines en la resolució de problemes, usant equacions, unitats i operacions.

• 3.3 Practicar i fer respectar les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de substàncies químiques al laboratori i en altres entorns, i els procediments per a la correcta gestió i eliminació dels residus, utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química.

• 4.1 Analitzar la composició química dels sistemes materials que es troben a l’entorn proper, al medi natural i a l’entorn industrial i tecnològic, argumentant que les seves propietats, aplicacions i beneficis estan basats en els principis de la química.

• 4.2 Argumentar de manera informada, aplicant les teories i les lleis de la química, que els efectes negatius de determinades substàncies a l’ambient i a la salut són degudes al mal ús que es fa d’aquests productes o a la negligència, i no a la ciència química en si.

• 4.3 Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i la seva aplicació han contribuït al progrés de la societat.

• 5.1 Reconèixer la important contribució a la química del treball col·laboratiu entre especialistes de diferents disciplines científiques posant en relleu les connexions entre les lleis i les teories pròpies de cada disciplina.

• 5.2 Reconèixer l’aportació de la química al desenvolupament del pensament científic i a l’autonomia de pensament crític a través de la posada en pràctica de les metodologies de treball pròpies de les disciplines científiques.

• 5.3 Valorar les aportacions de la física a la societat, debatent de manera fonamentada sobre el seu impacte des del punt de vista de l’ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant sobre les causes i les conseqüències dels biaixos de gènere en les ciències.

• 5.4 Resoldre problemes relacionats amb la química i estudiar situacions relacionades amb aquesta ciència, reconeixent la importància de la contribució particular de cada membre de l’equip i la diversitat de pensament, i consolidant habilitats socials positives en els equips de treball.

• 5.5 Representar i visualitzar de forma eficient els conceptes de química que presentin més dificultats utilitzant eines digitals i recursos variats, incloent-hi experiències de laboratori real i virtual.

• 6.1 Explicar i raonar els conceptes fonamentals que es troben a la base de la química aplicant els conceptes, les lleis i les teories d’altres disciplines científiques (especialment de la física) per mitjà de l’experimentació i la indagació.

• 6.2 Deduir les idees fonamentals d’altres disciplines científiques (per exemple, la biologia o la tecnologia) per mitjà de la relació entre els seus continguts bàsics i les lleis i teories que són pròpies de la química.

• 6.3 Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i conceptes propis d’aquesta disciplina.

Enllaç químic i estructura de la matèria

• Identificació i argumentació del desenvolupament de la taula periòdica: reconeixement i valoració de les contribucions històriques en la seva elaboració i de la importància com a eina predictiva de les propietats dels elements i de la relació amb els seus usos quotidians i les problemàtiques associades a l’augment de la demanda actual d’algun d’ells.

• Organització de l’estructura electrònica dels àtoms i anàlisi de la interacció amb la radiació electromagnètica: explicació de la posició d’un element a la taula periòdica i de la similitud en les propietats dels elements químics de cada grup en situacions reals.

• Aplicació de teories sobre l’estabilitat dels àtoms i dels ions: predicció de la formació d’enllaços entre els elements, de la representació d’aquests i de la predicció de les propietats de les substàncies químiques amb relació a la vida quotidiana. Relació propietats- estructura. Comprovació mitjançant l’observació i l’experimentació.

• Utilització de la nomenclatura de substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics: relació amb la composició, les propietats, l’estructura de les substàncies i les aplicacions que tenen a la vida quotidiana.

Reaccions químiques

• Interpretació i aplicació de les lleis fonamentals de la química: relacions estequiomètriques en les reaccions químiques i en la composició dels compostos. Resolució de qüestions quantitatives relacionades amb la química a la vida quotidiana i/o en contextos rellevants socialment.

• Identificació i classificació de les reaccions químiques: relacions que hi ha entre la química i alguns aspectes importants de la societat actual com, per exemple, la conservació del medi ambient o el desenvolupament de fàrmacs. Identificació i investigació de reaccions químiques de la vida quotidiana com ara les reaccions àcid-base i reaccions redox com les combustions.

• Càlcul de quantitats de matèria en sistemes fisicoquímics concrets, com ara gasos ideals o dissolucions, i investigació i interpretació de les seves propietats i de les variables mesurables pròpies del seu estat en situacions de la vida quotidiana i en contextos rellevants socialment.

• Aplicació de l’estequiometria de les reaccions químiques en contextos d’aplicacions en els processos industrials més significatius de l’enginyeria química, i paràmetres mediambientals com ara la petjada ecològica o de carboni.

Química orgànica

• Identificació i comparació de propietats físiques i químiques generals dels compostos orgànics a partir de les estructures químiques dels seus grups funcionals: generalitats en les diferents sèries homòlogues i les seves aplicacions, en especial en contextos propers a l’alumnat i en situacions reals.

• Utilització de les regles de la IUPAC per formular i anomenar correctament alguns compostos orgànics monofuncionals i polifuncionals (hidrocarburs, compostos oxigenats i compostos nitrogenats), i establiment de connexions amb els usos i els productes on es troben els compostos formulats, amb relació a la vida quotidiana i a qüestions d’interès ecosocial.

Enllaç químic i estructura de la matèria

• Espectres atòmics i tècniques espectroscòpiques

• • • Caracterització dels espectres atòmics com a evidència experimental responsable de la necessitat de la revisió del model atòmic. Identificació i argumentació de la rellevància de l’espectroscòpia en el context del desenvolupament històric del model atòmic.

    • Interpretació dels espectres d’emissió i absorció dels elements i de la seva contribució en el coneixement de l’Univers. Relació amb l’estructura electrònica de l’àtom.

    • Utilització de dades de diverses tècniques espectroscòpiques (UV, IR, RMN, espectrometria de masses) en la identificació de substàncies d’interès i rellevància en la vida quotidiana i qüestions sociocientífiques d’actualitat. Explicació de les bases del seu funcionament.

• Principis quàntics de l’estructura atòmica

• Relació entre el fenomen dels espectres atòmics i la quantització de l’energia. Del model de Bohr als models mecano-quàntics: necessitat d’una estructura electrònica a diferents nivells i les seves connexions amb la recerca científica bàsica i amb els avenços cientificotecnològics actuals.

• Explicacions i aplicació del principi d’incertesa de Heisenberg i de la doble naturalesa ona-corpuscle de l’electró i de la naturalesa probabilística del concepte d’orbital.

• Identificació dels nombres quàntics i aplicació del principi d’exclusió de Pauli. Construcció de l’estructura electrònica de l’àtom. Utilització del diagrama de Moeller per escriure la configuració electrònica dels elements químics més freqüents a l’entorn i al cos humà, i/o els protagonistes de situacions reals en controvèrsia i amb impacte socioambiental.

• Taula periòdica i propietats dels àtoms

• • • Argumentació basada en evidències de la naturalesa experimental de l’origen de la taula periòdica. Justificació de la llei periòdica i agrupament dels elements sobre la base de les propietats.

    • Relacions entre la teoria atòmica actual i les lleis experimentals observades.

    • Predicció de la situació d’un element a la taula periòdica a partir de la configuració electrònica, i de la configuració electrònica a partir de la situació de l’element, tot establint connexions amb les característiques i els usos de les substàncies quotidianes que el contenen.

    • Raonament en base a les dades, o en base al model de càrrega de l’àtom, de les tendències periòdiques. Aplicació a la predicció dels valors de les propietats dels elements de la taula a partir de la seva posició.

• Enllaç químic i forces intermoleculars

• • • Predicció i justificació del tipus d’enllaç a partir de les característiques dels elements individuals que el formen en relació amb les propietats de la substància formada i amb la seva presència a la vida quotidiana.

    • Interpretació de l’energia implicada en la formació de molècules, estructures cristal·lines 3D i estructures macromoleculars. Predicció i justificació de propietats de les substàncies químiques en relació amb la vida quotidiana i amb els seus usos i interès.

    • Aplicació de les estructures de Lewis i teoria de RPECV per explicar i predir geometries de compostos moleculars i la seva polaritat amb relació al seu comportament en fenòmens de l’entorn quotidià.

    • Aplicació del cicle de Born-Haber i de l’energia intercanviada en la formació de cristalls iònics.

    • Aplicació dels models del núvol electrònic per explicar les propietats característiques dels cristalls metàl·lics en metalls d’ús destacat en situacions d’actualitat.

    • Relacions entre forces intermoleculars i propietats macroscòpiques de compostos moleculars. Relació de les propietats amb l’estructura (geometria i enllaç) en substàncies que intervenen en situacions reals d’interès local o global.

Reaccions químiques

• Termodinàmica química

• Aplicació del primer principi de la termodinàmica: intercanvis d’energia entre sistemes per mitjà de la calor i del treball en contextos de consum i eficiència energètica.

• Representació i utilització d’equacions termoquímiques i càlcul d’entalpies de reacció. Concepte d’entalpia de reacció i aplicació en situacions i contextos reals com ara els combustibles, els éssers vius, etc. i relació amb problemàtiques com ara l’augment de les emissions de diòxid de carboni. Diferenciació entre processos endotèrmics i exotèrmics.

• Aplicació del balanç energètic entre productes i reactius mitjançant la llei de Hess, per mitjà de l’entalpia de formació estàndard o de les energies d’enllaç, per obtenir l’entalpia d’una reacció en contextos propers o d’actualitat.

• Aplicació del segon principi de la termodinàmica. L’entropia com a magnitud que afecta l’espontaneïtat i la irreversibilitat dels processos químics en contextos propers o d’actualitat.

• Càlcul de l’energia de Gibbs de les reaccions químiques i de la seva espontaneïtat en funció de la temperatura del sistema, i interpretació dels resultats en contextos propers o d’actualitat.

• Cinètica química

• Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la teoria de les col·lisions com a model a escala submicroscòpica de les reaccions químiques. Conceptes de velocitat de reacció i energia d’activació en contextos propers o d’actualitat.

• Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la influència de les condicions de reacció sobre la seva velocitat en contextos propers o d’actualitat.

• Aplicació de la llei diferencial de la velocitat d’una reacció química i càlcul dels ordres de reacció a partir de dades experimentals de velocitat de reacció.

• Equilibri químic

• Aplicació i conceptualització de l’equilibri químic com a procés dinàmic: equacions de velocitat i aspectes termodinàmics. Expressió de la constant d’equilibri mitjançant la llei d’acció de masses. Aplicació en contextos propers o d’actualitat i de rellevància sociocientífica.

• Càlcul de la constant d’equilibri de reaccions en què els reactius es trobin en diferent estat físic. Relació entre Kc i Kp i producte de solubilitat en equilibris heterogenis i la seva connexió amb processos naturals i industrials.

• Aplicació del principi de Le Châtelier i del quocient de reacció. Evolució de sistemes en equilibri a partir de la variació de les condicions de concentració, pressió o temperatura del sistema, i aplicacions en contextos propers o d’actualitat.

• Reaccions àcid-base

• Justificació de la naturalesa àcida o bàsica d’una substància a partir de les teories d’Arrhenius i de Brønsted i Lowry i les seves implicacions en la classificació d’àcids i bases de substàncies de l’entorn quotidià.

• Diferenciació entre àcids i bases forts i febles. Càlcul del grau de dissociació en dissolució aquosa en contextos propers o d’actualitat.

• Càlcul i justificació del pH de dissolucions àcides i bàsiques. Expressió de les constants Ka i Kb, en relació amb la vida quotidiana i en contextos com ara la cuina, els medicaments, el medi ambient, etc.

• Representació i concepte de parells àcid i base conjugats. Predicció del caràcter àcid o bàsic de les dissolucions en què es produeix la hidròlisi d’una sal a partir de situacions de l’entorn quotidià.

• Identificació i representació de reaccions entre àcids i bases i càlculs estequiomètrics en exemples de contextos propers o d’actualitat. Concepte de neutralització. Realització de volumetries àcid-base, dels càlculs corresponents i raonament dels resultats en relació amb situacions reals i en connexió amb la quotidianitat.

• Relació entre propietats i aplicacions dels àcids i de les bases rellevants en l’àmbit industrial i de consum, amb especial incidència en el procés de conservació del medi ambient.

• Reaccions redox

• Càlcul i aplicació de l’estat d’oxidació. Identificació de les espècies que es redueixen o oxiden en una reacció a partir de la variació del nombre d’oxidació en processos de rellevància per la seva quotidianitat i/o impacte socioambiental.

• Igualació pel mètode de l’ió-electró d’equacions químiques d’oxidació-reducció en contextos propers o d’actualitat. Càlculs estequiomètrics i volumetries redox.

• Aplicació i conceptualització del potencial estàndard d’un parell redox. Espontaneïtat de processos químics i electroquímics que impliquen dos parells redox amb relació a contextos propers o d’actualitat.

• Aplicació de les lleis de Faraday: quantitat de càrrega elèctrica i quantitats de substància en un procés electroquímic. Càlculs estequiomètrics en cel·les electrolítiques en contextos propers o d’actualitat.

• Identificació i càlculs en reaccions d’oxidació i reducció en la fabricació i el funcionament de bateries elèctriques, cel·les electrolítiques i piles de combustible, i també en la prevenció de la corrosió de metalls.

Química orgànica

• Isomeria

• • • Utilització de fórmules moleculars i desenvolupades de compostos orgànics, amb relació a les seves propietats, orígens o usos. Diferents tipus d’isomeria estructural en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants.

    • Utilització de models moleculars o tècniques de representació 3D de molècules. Isòmers espacials d’un compost i propietats en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants.

• Reactivitat orgànica

• • • Identificació de les principals propietats químiques de les diferents funcions orgàniques i de les seves propietats i reaccions químiques, en especial en contextos propers a l’alumnat.

    • Identificació dels principals tipus de reaccions orgàniques. Productes de la reacció entre compostos orgànics i les equacions químiques corresponents amb relació a substàncies d’especial interès i properes a l’alumnat.

• Polímers

• • • Classificació dels diferents processos de formació dels polímers a partir dels corresponents monòmers. Estructura i propietats.

    • Classificació dels polímers segons la naturalesa, l’estructura i la composició. Aplicacions, propietats i riscos mediambientals associats.