La música és un llenguatge que necessita conèixer els seus codis i la conjugació dels seus elements per poder comprendre-la. Mitjançant l’escolta activa i la familiarització amb partitures, textos escrits o altres recursos audiovisuals, l’alumnat ha de ser capaç de reconèixer les característiques més rellevants de les diferents propostes musicals.

Conèixer l’evolució de la música i les arts escèniques com a mitjà d’expressió en les diferents èpoques i societats és aprendre a valorar la seva importància en les transformacions socials de les quals són reflex i motor de canvi. La combinació de diferents formes d’expressió artística ha donat lloc a un patrimoni cultural que és important conèixer per a la construcció d’una identitat pròpia que s’assenta en la diversitat i la interculturalitat.

La participació com a públic actiu promou el contacte amb una varietat més àmplia de manifestacions culturals amb què l’alumnat té contacte, fomentant la curiositat, el respecte i l’assimilació de diverses formes d’expressió.

L’accés a les manifestacions musicals és més democràtic que mai a través de les xarxes d’accés digital. L’anàlisi de diferents propostes culturals converteix l’aula de música en un espai en el qual adquirir les eines que capaciten l’alumnat per conformar criteris estètics fonamentats en la diversitat. Analitzar-les facilitarà el camí cap a una identificació de les seves característiques més significatives que potenciarà la seva contextualització dins el marc històric i social en què van ser creades. Ser capaç de reconèixer diferents varietats de músiques i gèneres musicals, que, al no ser d’actualitat o consum habitual, queden fora dels mercats musicals, implica desenvolupar un sentit crític que permet accedir a tot tipus de manifestacions artístiques més enllà de l’oferta cultural i artística més immediata.

La improvisació individual o grupal de petites peces, utilitzant esquemes predefinits i acordats pel conjunt és font d’enriquiment i aprenentatge.

El treball de l’expressió de manera grupal fomenta el respecte cap a la diversitat d’opinions, l’enriquiment cultural entre iguals i la superació de barreres i estereotips socials. El desenvolupament de la llengua oral permet expressar idees i conceptes simbòlics desenvolupant la capacitat de comunicació de l’interlocutor.

D’altra banda, l’expressió dels sentiments pot realitzar-se a través de la música i la dansa mitjançant la utilització lliure dels seus elements i potenciant l’experimentació sonora com a font de creativitat i d’expressió artística.

La interpretació de propostes musicals i altres vinculades al moviment i la dansa és una font de coneixement del patrimoni artístic, alhora que permet a l’alumnat utilitzar la música o la dansa com a mitjà d’expressió i canalització d’emocions a través d’un llenguatge no verbal .

L’ús de la veu, els diferents instruments musicals i el cos són eines que possibiliten participar activament en la reproducció d’obres ja compostes, a contribuir a la preservació del patrimoni artístic immaterial, a la difusió cultural i a la seva valoració. El coneixement dels elements bàsics del llenguatge musical, així com de les diferents tècniques necessàries per a la coordinació de moviments i la pràctica musical es fan imprescindibles per poder iniciar-se en les arts escèniques. Experimentar amb els diferents elements que els componen a través del cos i els instruments permet als alumnes familiaritzar-s’hi i explorar les seves possibilitats com a mitjà d’expressió.

La participació en el disseny de propostes musicals implica l’acompliment de diferents rols dins de la feina grupal, fomentar el respecte i el valor de la feina individual dins del conjunt. En aquesta competència es posa en pràctica la capacitat de formular projectes i desenvolupar-los, fusionant els coneixements adquirits de manera global, per plasmar-los en un procés de creació pròpia. La utilització de mitjans digitals facilita la conjugació de diferents elements musicals i visuals, i la realització de propostes artístiques de l’alumnat que els permetin manifestar les seves idees d’una forma creativa.

La creació de peces vocals i/o instrumentals implica l’ús dels elements bàsics del llenguatge musical per tal de crear un discurs coherent que s’adapti al desenvolupament de la idea inicial. En el procés de creació es fusionen els coneixements previs de l’alumnat, alhora que s’activa la creativitat i incrementa la demanda de coneixements tècnics i teòrics per poder seguir millorant-ne els resultats.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

A. Escolta i percepció musical

- Anàlisi descriptiva de les característiques més rellevants de diverses propostes musicals

- Relació entre les danses, les agrupacions vocals i instrumentals en les diferents etapes històriques.

- Recerca d’artistes i agrupacions locals, regionals, nacionals i d’arreu.

- Anàlisi d’esdeveniments i manifestacions musicals, escèniques i dansístiques en viu i registrades.

B. Interpretació, improvisació i creació

- Pràctica de les tècniques elementals per a la interpretació: tècniques vocals, instrumentals i corporals, tècniques d’estudi i de regulació de les emocions.

- Interpretació de repertori vocal, instrumental o corporal individual i/o grupal de diferents tipus de música actual.

- Improvisació guiada i lliure a partir de tècniques vocals, instrumentals i/o corporals.

- Creació de productes musicals i audiovisuals a partir de diferents elements i recursos.

- Edició de partitures i aplicacions informàtiques en la creació, la interpretació i la improvisació.

- Participació en activitats musicals mostrant les normes socials de comportament adequades.

C. Context i cultures musicals, mitjans de comunicació i tecnologies

- Edició, gravació i reproducció del so en diferents contextos.

- Ús de sistemes d’enregistrament i reproducció de so dins i fora de l’aula.

- Contextualització històrica i social de la música al cinema.

- Anàlisi de les músiques populars urbanes nacionals i internacionals des dels anys 50 fins a l’actualitat. El rock. El jazz. Principals solistes i grups musicals.

- Valoració de la transformació dels valors, els hàbits, el consum i el gust musical com a conseqüència dels avenços tecnològics.