La formació integral de l’alumnat requereix la comprensió de conceptes i procediments científics que li permetin desenvolupar-se personalment i professionalment i involucrar-se en qüestions relacionades amb la ciència, reflexionar-hi, prendre decisions fonamentades i desenvolupar-se en un món en continu desenvolupament científic, tecnològic, econòmic i social, amb l’objectiu de poder integrar-se a la societat democràtica com a ciutadans i ciutadanes compromesos.

El desenvolupament curricular de l’àmbit de les ciències aplicades als cicles formatius de grau bàsic facilita l’assoliment de les competències de l’educació secundària obligatòria a través de la integració de les competències específiques, criteris d’avaluació i sabers de les matèries de Matemàtiques Aplicades i Ciències Aplicades, contribueix al desenvolupament de competències per a l’aprenentatge permanent al llarg de la vida i respon als propòsits pedagògics d’aquestes matèries, a fi que l’alumnat pugui prosseguir els estudis en etapes postobligatòries. Durant el desenvolupament d’aquest àmbit, s’hauran d’afavorir les connexions amb les competències associades al títol professional corresponent.

Les competències específiques de l’àmbit es vinculen directament amb els indicadors operatius de les vuit competències clau definides al perfil competencial de sortida i amb els reptes del segle XXI.

Les competències específiques estan íntimament relacionades i tenen com a finalitat que l’alumnat observi el món amb una curiositat científica que el condueixi a la formulació de preguntes sobre els fenòmens que ocorren al seu voltant, a la interpretació d’aquests fenòmens des del punt de vista científic, a la resolució de problemes i l’anàlisi crítica sobre la validesa de les solucions i, en definitiva, al desenvolupament de raonaments propis del pensament científic per emprendre accions que minimitzin l’impacte mediambiental i preservin la salut. Així mateix, tenen especial rellevància la comunicació i el treball en equip, de forma integradora i amb respecte a la diversitat, ja que són destreses que els permetran desenvolupar-se en la societat de la informació. Finalment, les competències socioemocionals constitueixen un element essencial en el desenvolupament d’altres competències específiques, per la qual cosa al currículum es dedica una atenció especial a la millora d’aquestes habilitats.

L’assoliment de les competències específiques constitueixen la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació, dissenyats amb una vinculació directa amb les competències, per conferir d’aquesta manera un enfocament plenament competencial a l’àmbit. Els sabers proporcionen el conjunt de coneixements, destreses i actituds que contribuiran a l’assoliment de les competències específiques. No existeix una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, sinó que les competències específiques es podran avaluar a través de la mobilització de diferents sabers per proporcionar la flexibilitat necessària per establir connexions entre els diferents blocs de sabers i amb aspectes relacionats amb la família professional corresponent.

Els sabers corresponents a la matèria Matemàtiques Aplicades s’articulen en els mateixos blocs que a l’educació secundària obligatòria:

• el sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, especialment professionals;

• el sentit de la mesura se centra en la comprensió i la comparació d’atributs dels objectes i éssers vius del món natural;

• el sentit espacial aborda la comprensió dels aspectes geomètrics del nostre món;

• el sentit algebraic proporciona el llenguatge en què es comuniquen les matemàtiques i les ciències;

• el sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de les dades i la comprensió de fenòmens aleatoris per fonamentar la presa de decisions en l’àmbit laboral i, en general, en un món ple d’incertesa;

• el sentit socioemocional s’orienta cap a l’adquisició i l’aplicació de coneixements, destreses i actituds per entendre i manejar les emocions, establir i assolir metes, sentir i mostrar empatia, la solidaritat, el respecte per les minories i la igualtat efectiva entre homes i dones. D’aquesta manera, s’incrementa la capacitat de prendre decisions responsables i informades, la qual cosa s’adreça a la millora del rendiment de l’alumnat en ciències, a la disminució d’actituds negatives i a la promoció d’un aprenentatge actiu en la resolució de problemes i el desenvolupament d’estratègies de treball en equip. Els sabers corresponents a aquest sentit s’han d’incloure al llarg del desenvolupament de tot el currículum de manera explícita.

Els sabers relacionats amb la matèria Ciències Aplicades s’agrupen en blocs que comprenen coneixements, destreses i actituds relatius a les quatre ciències bàsiques (biologia, física, geologia i química), amb la finalitat de proporcionar a l’alumnat uns aprenentatges essencials sobre la ciència, metodologies i aplicacions laborals per configurar el seu perfil personal, social i professional. Els sabers d’aquesta matèria permetran a l’alumnat analitzar l’anatomia i la fisiologia del seu organisme i els hàbits saludables per cuidar-lo, establir un compromís social amb la salut pública, examinar el funcionament dels sistemes biològics i geològics i valorar la importància del desenvolupament sostenible, explicar l’estructura de la matèria i les seves transformacions i analitzar les interaccions entre els sistemes fisicoquímics i la rellevància de l’energia a la societat.

Cal tenir en compte que la presentació dels sabers no implica cap ordre cronològic, ja que el currículum s’ha dissenyat com un tot integrat per configurar així un àmbit científic.

Per desenvolupar les competències es proposa l’ús de metodologies pròpies de la ciència abordades amb un enfocament interdisciplinari, coeducatiu i connectat amb la realitat de l’alumnat. Amb això es pretén que l’aprenentatge adquireixi un caràcter significatiu a través del plantejament de situacions d’aprenentatge preferentment vinculades al seu context personal, amb el seu entorn social i econòmic i amb la família professional triada. Les situacions són escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i de les quals els centres poden partir per desenvolupar aprenentatges. Plantegen una realitat actual, passada o previsible en el futur, en un context concret que cal analitzar i comprendre, al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir. Les situacions tenen un paper essencial en l’assoliment de les competències específiques corresponents, ja que constitueixen el marc en què es desenvolupen els aprenentatges i es produeix la síntesi del desenvolupament de les capacitats subjacents a les competències clau i dels diferents sabers de les matèries que hi estan relacionades. Les situacions permeten programar el curs a partir d’una col·lecció o seqüència de contextos, reptes i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges.

Tot això contribueix a la formació d’alumnes compromesos amb els problemes i reptes del món actual i els objectius de desenvolupament sostenible i facilita la seva integració professional i la plena participació en una societat democràtica i pluralista.

La ràpida evolució de les societats actuals i les seves nombroses interconnexions exigeixen el desenvolupament d’aquelles competències que ajudin els individus a practicar una ciutadania independent, activa i compromesa amb la realitat contemporània. Aquestes competències permetran a l’alumnat afrontar de manera satisfactòria els reptes i els desafiaments del segle XXI, que, en el cas dels cicles formatius de grau bàsic, estan més connectats amb la realitat del món laboral, i oferiran a l’alumnat l’oportunitat de convertir-se en personal qualificat especialitzat en els diferents sectors d’activitat professional.

L’àmbit de comunicació i ciències socials aborda de manera directa les dimensions comunicatives, interculturals, ciutadanes i cíviques necessàries per desenvolupar aquesta ciutadania independent, activa i compromesa, així com per exercir professions qualificades.

En combinació amb els aspectes més íntimament vinculats amb les ciències socials, la dimensió comunicativa d’aquest currículum implica comunicar-se eficaçment i amb correcció en llengua catalana, castellana i, a Aran, aranesa, així com comprendre i expressar-se adequadament en llengua estrangera, de manera que l’alumnat pugui ampliar el repertori lingüístic individual i aprofitar les experiències pròpies per millorar les destreses comunicatives. Així mateix, ocupen un lloc important el foment de l’hàbit lector, l’acceptació i adequació a la diversitat cultural, així com el respecte i la curiositat pel diàleg intercultural.

A més, permet a l’alumnat desenvolupar-se millor en els entorns informacionals, ja que comprèn aspectes relacionats amb les destreses bàsiques per a la cerca i la selecció d’informació com a mitjà per adquirir nous coneixements. Això també implica l’adquisició de les eines necessàries per fer front als riscos de manipulació i desinformació i la informació d’aproximació i comunicació amb un sentit crític i adequada a les necessitats pròpies de les i dels aprenents. En aquest sentit, les eines digitals tenen un potencial que s’ha d’aprofitar plenament per reforçar l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació d’aquest àmbit. Per això, el desenvolupament del pensament crític, l’alfabetització informacional i l’ús adequat, segur, ètic i responsable de la tecnologia suposen un element molt rellevant d’aprenentatge.

Les competències específiques d’aquest àmbit es vinculen directament amb els indicadors operatius de les vuit competències clau definides al perfil competencial de sortida i permeten a l’alumnat conèixer i assumir responsablement els deures i conèixer i exercir els seus drets a partir de l’aprenentatge de l’origen i l’evolució de les societats, els valors democràtics i la ciutadania activa.

Aquestes competències específiques suposen una progressió respecte a les adquirides per l’alumnat durant els anys d’escolarització prèvia, que seran el punt de partida per a aquesta nova etapa, en què s’hauran de tenir en compte les característiques i experiències de l’alumnat per garantir la seva inclusió social i professional.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, cosa que proporciona la flexibilitat necessària per establir connexions entre els sabers.

S’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i a l’acció.

Els criteris d’avaluació es vinculen directament a les competències i permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències específiques, atès que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers.

Per la seva banda, els sabers s’estructuren en tres blocs, que corresponen a les matèries que integren l’àmbit. El bloc ciències socials comprèn els sabers que cal mobilitzar per al desenvolupament del pensament històric, la comprensió de la integració europea i els valors democràtics per permetre que l’alumnat pugui exercir una ciutadania activa i responsable. El bloc llengua catalana i castellana i aranès, a Aran, integra els sabers relacionats amb la capacitat de comunicar-se de manera eficaç i correcta, així com els sabers necessaris per consultar la informació de manera crítica i respectuosa amb la propietat intel·lectual i el desenvolupament i el foment de l’hàbit lector. Finalment, al bloc llengua estrangera d’iniciació professional s’hi agrupen els sabers que permeten la comprensió i l’expressió en llengua estrangera, orientada a les necessitats específiques de cada àmbit professional, així com un apropament al plurilingüisme i la interculturalitat com a formes d’abordar l’aprenentatge de la llengua i cultures estrangeres partint dels coneixements i experiències pròpies.

L’enfocament, l’anivellament i la definició dels diferents elements del currículum estan plantejats a partir de la concepció de l’aprenentatge com un procés dinàmic i continuat, flexible i obert, que s’ha d’adequar a les circumstàncies, les necessitats i l’interès de l’alumnat. S’espera que l’alumnat sàpiga aprofitar els sabers en situacions comunicatives pròpies dels diferents àmbits —personal, social, educatiu i professional—, a partir de contextos relacionats amb temes quotidians, de rellevància personal o professional per a l’alumnat o d’interès públic proper a la seva experiència, que incloguin aspectes relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible i els reptes i desafiaments del segle XXI.

El caràcter competencial d’aquest currículum convida el professorat a crear situacions a partir de les quals desenvolupar aprenentatges. Són escenaris que l’alumnat es troba a la vida i que plantegen una realitat actual, passada o previsible en el futur, en un context concret, que cal analitzar i comprendre i al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

En l’aprenentatge basat en situacions es considera l’alumnat com a agent social progressivament autònom i gradualment responsable del propi procés d’aprenentatge i l’involucren en tasques que li permetin treballar de manera col·laborativa i que culminin en resultats reals obtinguts per ell mateix. Això implica tenir en compte el seu bagatge, interessos i emocions, així com les seves circumstàncies específiques, per establir les bases per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

Educació Física és una matèria orientada a aconseguir que l’alumnat consolidi un estil de vida actiu i saludable, conegui i domini el seu cos, sàpiga gaudir de les manifestacions culturals de caràcter motriu, ocupi el temps de lleure en la pràctica d’activitats físiques que siguin segures i sostenibles, per combatre el sedentarisme, o consolidi valors cívics i habilitats socials que han de ser presents per conviure en societat.

Tots aquests aspectes contribueixen a construir i consolidar una sèrie de competències que utilitzen el cos i el moviment com a instruments d’aprenentatge i que van molt més enllà de l’acció motriu per construir un veritable desenvolupament integral de l’alumnat, incorporar tot un seguit d’aprenentatges que han de perdurar al llarg de la vida a través de la planificació autònoma i l’autoregulació de la seva pràctica física i de tots els components que afecten la salut.

Les competències específiques de la matèria són el referent a seguir per desenvolupar una educació física significativa, útil, innovadora i alineada amb les necessitats actuals de la societat.

El cos i el moviment, a partir de l’articulació de les capacitats motrius, juntament amb les habilitats motrius bàsiques i específiques, s’han de desenvolupar a través de situacions motrius riques, de tipologia diversa, amb diferents variants i lògiques internes. Han de ser fites motrius que cadascú pugui assolir, tenint en compte el seu punt de partida, les seves potencialitats i les seves motivacions. S’han de dissenyar de manera que siguin de dificultat variable i prou obertes i flexibles per permetre diferents solucions i maneres diverses de donar-hi resposta de tal manera que cadascú pugui adaptar-les a les seves característiques.

Per arribar a utilitzar l’entorn com a espai de trobada per a la pràctica d’activitats físiques és necessari proporcionar a l’alumnat una base de sabers relacionats amb el medi, identificar i donar a conèixer activitats en espais naturals, rurals o urbans que permetin complementar les tipologies d’activitats que es donen en contextos escolars i que es puguin practicar dins i fora de l’horari lectiu i fomentar i promoure la seva pràctica i utilització. I tot això de manera segura i sostenible en relació amb els mitjans i recursos emprats i respectuosa amb el medi en què es duu a terme.

Per abordar amb èxit les nombroses situacions motrius a què es veurà exposat l’alumnat al llarg de la seva vida, cal ajudar-lo a desenvolupar de manera integral capacitats motrius, cognitives, afectives, motivacionals, de relacions interpersonals i d’inclusió social. L’alumnat també ha d’aprendre a gestionar les seves emocions i comprendre les de les altres persones, autoregular el seu comportament i emprar habilitats socials en contextos de pràctica motriu. Tanmateix es desenvolupa el pensament crític envers el lloc que ocupa l’esport en les societats actuals, així com les seves implicacions econòmiques, polítiques, socials i en l’àmbit de la salut, prestant especial atenció a les conductes discriminatòries de qualsevol tipologia que es puguin donar en les diferents manifestacions fisicoesportives.

Els criteris d’avaluació són el referent per dur a terme el procés d’avaluació, en concretar el progressiu grau d’assoliment de les competències específiques de la matèria. La relació que s’estableix entre els criteris d’avaluació i els sabers permet integrar i contextualitzar l’avaluació en el si de les situacions d’aprenentatge que es vagin plantejant al llarg de les diferents unitats didàctiques o projectes de l’etapa.

Les activitats plantejades s’han d’articular amb una tipologia variada i intencionada i amb elements plurals com són les diferents estratègies organitzatives de gestió de grup que afavoreixin l’autoestima, un clima afectiu de grup i la participació de tot l’alumnat tenint en compte la seva diversitat i inclusió. Serà igualment important tenir en compte la regulació dels processos comunicatius, el desenvolupament de les relacions interpersonals, la conversió d’espais i materials en oportunitats d’aprenentatge o la transferència de coneixement adquirit a altres contextos que permetin comprovar el valor del que s’ha après.

La materialització de tot aquest conjunt d’intencions es pot fer a través de l’aplicació o hibridació de diferents metodologies, estratègies i/o models pedagògics consolidats o emergents. Aquests models pedagògics s’han de seleccionar en funció dels objectius, del context, de la tipologia d’alumnat, dels sabers que es mobilitzen, però, sobretot, tenint clar per què i per a què s’utilitzen.

La tecnologia, que sovint contribueix als comportaments cada vegada més sedentaris de l’alumnat, sobretot vinculats a l’ús de pantalles, també pot ser una eina molt útil al servei de l’educació física. La utilització responsable d’aparells, recursos i aplicacions digitals, com ara dispositius mòbils, polseres d’activitat, pulsímetres, codis QR, aplicacions orientades a la monitorització de la salut, de geolocalització i de realitat virtual o augmentada, entre d’altres, pot proporcionar un seguit de beneficis. Per exemple, pot estimular la motivació i la participació, reforçar i avaluar els aprenentatges, afavorir la reflexió, difondre i donar valor a pràctiques i registrar i recollir evidències quantitatives i qualitatives de pràctiques d’activitats físiques dins i fora del centre educatiu.