Per poder comprendre les arts escèniques i la dansa cal conèixer els llenguatges, els codis i la conjugació d’elements que s’hi utilitzen. Mitjançant l’escolta activa i la familiarització amb partitures, textos escrits o altres recursos audiovisuals, l’alumnat ha de ser capaç de reconèixer les característiques més rellevants de les diferents propostes.

Conèixer l’evolució de les arts escèniques com a mitjà d’expressió en les diferents èpoques i societats és aprendre a valorar la seva importància en les transformacions socials, de les quals són reflex i motor de canvi. La combinació de diferents formes d’expressió artística ha donat lloc a un patrimoni cultural que és important conèixer per construir una identitat pròpia que s‘assenti en la diversitat i la interculturalitat.

La participació com a públic actiu promou que l’alumnat tingui contacte amb una varietat més àmplia de manifestacions culturals, fomentant la curiositat, el respecte i l‘assimilació de diverses formes d’expressió.

L’accés a les manifestacions artístiques és més democràtic que mai a través de les xarxes d’accés digital. L’anàlisi de diferents propostes culturals converteix l’aula en un espai en el qual adquirir les eines que capaciten l’alumnat per construir criteris estètics fonamentats en la diversitat. Analitzar-les facilita el camí cap a una identificació de les seves característiques més significatives i això potencia que es contextualitzin dins el marc històric i social en què van ser creades. Ser capaç de reconèixer diferents varietats d’espectacles i gèneres que, pel fet de no ser actuals o de consum habitual, queden fora dels mercats, implica desenvolupar un sentit crític que permet accedir a tot tipus de manifestacions artístiques més enllà de l’oferta cultural i artística més immediata.

La improvisació individual o grupal de petites peces o exercicis, utilitzant esquemes predefinits i acordats pel conjunt, és font d’enriquiment i aprenentatge.

El treball de l’expressió de manera grupal fomenta el respecte cap a la diversitat d’opinions, l’enriquiment cultural entre iguals i la superació de barreres i estereotips socials. El desenvolupament de l’expressió oral i corporal permet que es transmetin idees i conceptes simbòlics desenvolupant la capacitat de comunicació individual i col·lectiva.

D’altra banda, l’expressió dels sentiments pot realitzar-se mitjançant la utilització lliure dels seus elements i potenciant l’experimentació com a font de creativitat i d’expressió artística.

La interpretació de propostes vinculades al moviment i la dansa és una font de coneixement del patrimoni artístic, alhora que permeten a l‘alumnat utilitzar l’art com a mitjà d’expressió i canalització d’emocions.

L’ús de la veu i el cos són eines que possibiliten participar activament en la reproducció d’obres ja compostes, a contribuir a la preservació del patrimoni artístic immaterial, a la difusió cultural i a la seva valoració. El coneixement dels elements bàsics del llenguatge escènic i de la dansa, així com de les diferents tècniques i la pràctica a l’escenari es fan imprescindibles per poder iniciar-se en les arts escèniques i la dansa. Experimentar amb els diferents elements que els componen permet als i a les alumnes familiaritzar-s’hi i explorar-ne les possibilitats com a mitjà d’expressió.

La participació en el disseny de propostes escèniques, coreogràfiques i de moviment implica l’acompliment de diferents rols dins de la feina grupal, fomentant el respecte i el valor de la feina individual dins del conjunt. En aquesta competència es posa en pràctica la capacitat de formular projectes i desenvolupar-los, fusionant els coneixements adquirits de manera global, per plasmar-los en un procés de creació pròpia. La utilització de mitjans digitals facilita la conjugació de diferents elements escènics i visuals, i la realització de propostes artístiques de l’alumnat que els permetin manifestar les seves idees d’una forma creativa.

La creació de peces escèniques, coreogràfiques i de moviment implica l’ús dels elements bàsics del llenguatge escènic i corporal a fi de crear un discurs coherent que s’adapti al desenvolupament de la idea inicial. En el procés de creació es fusionen els coneixements previs de l’alumnat, alhora que s’activa la creativitat i incrementa la demanda de coneixements tècnics i teòrics per poder seguir millorant els resultats.