No existeixen criteris fiables per a la detecció de símptomes de TDAH en infants més petits de 6 anys. Tanmateix, hi ha estudis que destaquen dos possibles factors predictors del desen- volupament posterior del TDAH (Barkley, 1999):

• les característiques de personalitat dels primers anys de vida,

• els estils educatius inestables i hostils.

La personalitat d’un nen és el resultat de la interacció del seu temperament amb l’entorn educatiu on es desenvolupa. El temperament fa referència a la part “heretada” de la seva personalitat. Tanmateix, encara que el nen neixi amb aquesta “motxilla biològica”, les influències externes donen forma a les respostes dels nadons i, fins i tot, poden alterar subtilment l’estructura mateixa del cervell. En els estudis realitzats per Campbell (Barkley, 1999), el 50 % de nens que, entre els 2 i 3 anys, es mostraven excessivament actius, amb poca atenció i lleugerament desafiants, no van evidenciar problemes de comportament després dels 6 anys.

Si bé abans dels 6 anys no sol diagnosticar-se el TDAH, podem observar en els infants alguns trets precoços que poden justificar una intervenció educativa específica i, fins i tot, la derivació als serveis de salut i serveis d’atenció precoç. Aquests trets són els següents (Turecki i Tonner, 2003):

• Alt nivell d’activitat i impulsivitat en molts entorns quotidians, a casa, a l’aula, al pati, al cotxe...

• Distracció. Pot semblar que no escolti. Això és comú a molts nens petits, però apareix d’una manera més intensa.

• Persistència negativa i mala adaptabilitat. Es mostra obstinat i sol rebutjar els canvis un cop s’acostuma a certes coses. Pot ser molt persistent quan li agrada una activitat.

• Retraïment inicial. Davant la presència de persones estranyes o d’una experiència nova, pot aferrar-se a l’adult de referència i restar silenciós.

• Alta intensitat, quan mostra les seves emocions i, sobretot, quan s’excita.

• Irregularitat. Costa establir pautes per menjar i dormir, fins i tot per anar al lavabo.

• Llindar sensorial baix. Li molesten alguns tipus de roba, les etiquetes o el soroll, els llums, els gustos.

• Ànim negatiu. Expressa menys plaer del que es podria esperar i, a vegades, sembla un nen trist.

A aquestes edats, el treball amb les famílies i les actuacions conjuntes família i escola prenen una importància cabdal. Encertar en les pautes educatives que cal emprar i consensuar la seva aplicació té un efecte preventiu i encara que no cura el TDAH si és present, no exacerba els seus efectes en la vida de l’alumne.

Quan se sospita que un alumne pot tenir TDAH, cal tenir present un procediment a seguir fins a confirmar-ne el diagnòstic o no. El procediment es descriu a continuació:

El procés d’avaluació i diagnòstic no sempre és ràpid ni immediat. Necessita setmanes i, sovint, mesos. Per tant, convé no condicionar la intervenció educativa a l’obtenció de diagnòstic.

Tenint en compte que les característiques de TDAH comporten un cert grau de dificultats d’adaptació a l’entorn, quan se sospita de la presència de TDAH, és important iniciar la intervenció educativa immediatament i no esperar a la confirmació del diagnòstic. Les mesures educatives dirigides a l’alumnat amb TDAH no són mai contraproduents, sinó que totes estan basades en la comprensió de la conducta de l’alumne i en l’aplicació d’estratègies que afavoreixen l’autoregulació i que en milloren la relació amb els docents, pares i companys.

L’educació pot contribuir a moderar la intensitat dels símptomes de TDAH, de manera que amb el temps siguin més un tret de personalitat que una patologia. També, si les pautes educatives són inadequades poden exacerbar-se’n els símptomes i derivar cap a patologies més severes i complexes.

S’utilitza una varietat àmplia de qüestionaris destinats a l’avaluació de l’infant o del jove que presenta indicadors conductuals de TDAH. Aquests qüestionaris han de ser completats per pares i mestres o professors per tenir una visió àmplia de la conducta en diferents contextos.

Per garantir la seva utilitat, convé que els qüestionaris es contestin amb rigor i objectivitat, altrament resulten poc informatius i poden portar a confusions que no afavoreixin l’alumne.