La música vocal es manifesta com una de les formes d’expressió artística i la seva evolució reflecteix el desenvolupament de les condicions econòmiques, socials i històriques de la construcció i la representació en cada grup humà. Conèixer mitjançant la pràctica les característiques que fan de cadascuna de les peces musicals una expressió singular, significa utilitzar els diferents coneixements adquirits prèviament, per dotar la interpretació d’un significat que relacioni la intencionalitat del compositor o compositora amb la identitat cultural de l’intèrpret.

En aquest sentit, desenvolupar la capacitat de l’alumnat per reflexionar i traslladar les idees a l’argumentació estructurada incentiva l’ampliació de coneixements, la comprensió i la valoració crítica. El treball de la reflexió col·lectiva a l’aula permet a l’alumnat construir la seva pròpia identitat cultural, des de la base del respecte en la diversitat cultural, alhora que fomenta l’enriquiment personal per afrontar els reptes que planteja el futur en relació amb el desenvolupament i l’evolució de l’art i la cultura.

Els actuals mitjans tecnològics permeten accedir a un ampli espectre de manifestacions artístiques diverses sobre les seves especificitats i intencionalitats de les quals es pot reflexionar. Escoltar per aprendre, aplicant a les futures produccions i interpretacions pròpies allò que s’ha entès, reflexionat i interioritzat, és una part crucial de l’aprenentatge musical.

L’alumnat demostra tenir un coneixement musical ampli quan respon com a intèrpret, compositor i oient crític, ja que valida un enfocament de ment obert amb el qual pot justificar, de manera convincent, les seves opinions i punts de vista sobre la música i les actuacions musicals, i pot demostrar aquesta comprensió mitjançant la interpretació, la composició i la improvisació, així com analitzar i discutir sobre música.

La música es presenta com un vehicle d’expressió de sentiments i emocions que, en la modalitat vocal, permet treballar aquesta expressió d’una manera més espontània, en ser la veu un instrument propi del cos humà.

Desenvolupar i aplicar les habilitats del cant per interpretar i comunicar mitjançant les arts demana que l’alumnat adopti actituds de millora per satisfer les demandes tècniques musicals que es trobi.

Amb el treball individual i grupal que permet aquesta matèria, l’alumnat podrà adquirir destreses en la pràctica de la lectura musical, aplicar tècniques vocals requerides per dotar d’expressivitat el text i resoldre, mitjançant la veu, les necessitats estilístiques que es necessitin per interpretar obres de diferents gèneres i estils. Si tenim en compte la importància d’experimentar, explorar i conèixer la relació de la música i la dansa i la seva importància en el desenvolupament emocional i vital, es comprèn que hem d’impulsar l’ús de l’expressió vocal i el moviment per afavorir el desenvolupament de la personalitat, l’autoestima i el pensament lliure i crític. Així, per mitjà de la pràctica, l’alumnat vivenciarà els beneficis que aporta poder-se expressar mitjançant el cant i l’ús sense prejudicis del cos, que l’ajudarà a valorar la cultura i les arts com a pilars bàsics per al seu desenvolupament emocional i, en definitiva, vital.

La versatilitat de la veu com a instrument musical ha fet ser present en la música vocal com a mitjà d’expressió des dels ambients més populars als més selectes, i l’evolució tècnica del cant demana poder-se abordar des de les pràctiques més elementals fins a les més altes dificultats interpretatives.

Mitjançant la interpretació de diferents propostes musicals, l’alumnat serà conscient de les capacitats físiques del cos com a instrument musical i la necessitat de desenvolupar una tècnica vocal adequada, que li permeti adaptar les enormes possibilitats sonores de la veu als diferents estils. Compartir amb els companys i companyes l’activitat de cantar fomenta la socialització i la capacitat empàtica amb els altres, en ser un punt de trobada de sensacions i emocions. Alhora, cantar en diferents tipus d’agrupacions reforça l’aprenentatge entre iguals, l’autoestima i la motivació personal.

El treball en grup de l’alumnat contribueix a fomentar el sentit de conjunt, la fluïdesa, el control tècnic i l’expressió, a més de fomentar una millora per respondre de manera creativa i imaginativa a les aportacions d’altri.

Ser partícip del procés de creació des de l’inici de la idea fins a la cristal·lització del producte contribueix a fomentar l’autonomia de l’alumnat i la gestió dels coneixements per a la consecució dels objectius marcats. Els treballs cooperatius es plantegen com un escenari en el qual, després de fixar l’estructura i establir les bases sobre el qual realitzar-lo, l’alumnat adapti, improvisi, compongui o interpreti peces vocals utilitzant estructures que li són familiars, i posi en pràctica els recursos musicals que considerin més adequats per explotar amb confiança les seves possibilitats i limitacions tècniques.

El treball autònom permet que l’alumnat esdevingui el gestor de la seva motivació, i permet explorar i descobrir aspectes de l’aprenentatge proposat que fan que els continguts es comprenguin i es recordin millor.

Al seu torn, la utilització no parcel·lada de coneixements afavoreix el treball multidisciplinari i l’ús de diferents eines i aplicacions tecnològiques, apropa el treball de l’aula a les situacions quotidianes i prepara l’alumnat per desenvolupar les capacitats necessàries per afrontar situacions en la vida real amb perspectives de resolució.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.