Aquesta competència parteix de la cerca i anàlisi de les necessitats de l’entorn proper (centre, barri, localitat, regió...) per detectar i abordar els problemes que es puguin resoldre mitjançant la tecnologia que, posteriorment i després de la seva anàlisi, seran la base del procés de resolució de problemes, aportant solucions a les necessitats detectades. S’inclouen en aquesta competència els aspectes relatius a la ideació, el disseny i la cerca de solucions a través de metodologies pròximes a la recerca científica, a les tècniques d’indagació, planificació i gestió de tasques seguint les fases d’un projecte tecnològic i s’incorporen estratègies per iniciar a l’alumnat en la gestió de projectes cooperatius i iteratius de millora contínua de la solució.

En aquesta competència s’aborden, també, diverses tècniques per entrenar i potenciar la creativitat amb l’objectiu de fer-la més eficient. Es fomenta igualment l’esperit emprenedor des d’un enfocament que inclou el lideratge i la coordinació d’equips de treball, amb una visió global i un tractament coeducatiu, garantint el desenvolupament de la iniciativa i la proactivitat de tot l’alumnat.

Aquesta competència fa referència tant al procés de fabricació de productes o desenvolupament de sistemes que aporten solucions tant a problemes plantejats com a les actuacions implicades en aquest procés. S’aborden les tècniques i procediments necessaris per a la construcció i creació de productes o sistemes tecnològics, incloent tant la fabricació manual com la fabricació mitjançant tecnologies assistides per ordinador.

D’aquesta manera, es pretén desenvolupar les destreses necessàries per al disseny i la creació de productes, fomentant l’aplicació de tècniques de fabricació digitals i l’aprofitament dels recursos tecnològics. Les diferents actuacions que es desencadenen en el procés creatiu impliquen la intervenció de coneixements propis d’aquesta matèria (operadors mecànics, elèctrics i electrònics), que s’integren amb uns altres, contribuint així a un aprenentatge competencial en el qual intervenen diferents àmbits.

A més, es fa referència a l’estudi de les fases del cicle de vida del producte, analitzant les característiques i condicions del procés que poguessin millorar el resultat final, fent-lo més sostenible i eficient. S’inclouen, per exemple, aspectes relatius al consum energètic del procés de fabricació, a l’obsolescència, als cicles d’ús o a les repercussions mediambientals tant de la fabricació del producte com del seu ús o retirada del cicle, fomentant actituds i hàbits ecosocialment responsables en l’ús i en la creació de productes.

Aquesta competència abasta aspectes necessaris per comunicar, expressar i difondre idees, propostes i opinions de manera clara i fluida en diversos contextos, mitjans i canals. Es fa referència al bon ús del llenguatge i a la incorporació de la terminologia tècnica requerida en el procés de disseny i creació de solucions tecnològiques. En aquest sentit s’aborden aspectes necessaris per a una comunicació efectiva (per exemple, assertivitat, gestió adequada del temps d’exposició, bona expressió, entonació, adaptació al context, ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista...) així com altres aspectes relatius a l’ús d’eines digitals per a difondre i compartir recursos, documents i informació en diferents formats.

La necessitat d’intercanviar informació amb altres persones implica una actitud responsable i de respecte cap a l’equip de treball, així com cap als protocols establerts en el treball col·laboratiu, aplicables tant en el context personal com a les interaccions en la xarxa a través d’eines digitals, plataformes virtuals o xarxes socials de comunicació.

Aquesta competència fa referència a l’aplicació dels coneixements cientificotecnològics i dels principis del pensament computacional en el procés de disseny, simulació o construcció de sistemes capaços de realitzar funcions de manera autònoma. D’una banda, implica actuacions dirigides a la modelització i dimensionament de sistemes automàtics o robòtics que permetin la incorporació de l’automatització de tasques: selecció dels materials adequats, la implementació del sistema tecnològic que fonamenta el funcionament de la màquina i el disseny i dimensionat dels seus elements electromecànics. D’altra banda, s’inclouen aspectes relatius a la implementació dels algorismes adequats per al control automàtic de màquines o el desenvolupament d’aplicacions informàtiques que resolguin un problema concret en diversos dispositius: ordinadors, dispositius mòbils i plaques amb microcontroladors.

La comunicació i la interacció amb objectes són aspectes estretament lligats al control de processos o sistemes tecnològics. En aquest sentit, s’ha de considerar la iniciació en les tecnologies emergents com són la Internet de les coses, el tractament massiu de dades (Big Data), la intel·ligència artificial (IA) i la incorporació d’aquestes i altres metodologies enfocades a l’automatització de processos en sistemes tecnològics de diferents tipus amb un sentit crític i ètic.

La integració de la tecnologia digital en moltes situacions és una realitat i, en aquest sentit, es fa imprescindible en el procés d’aprenentatge permanent. La competència aborda la incorporació de les eines i dels dispositius digitals en les diferents fases del procés, per exemple: l’ús d’eines de disseny 3D o experimentació mitjançant simuladors en el disseny de solucions, l’aplicació de tecnologies CAM/CAE en la fabricació de productes, l’ús de gestors de presentació o eines de difusió en la comunicació o publicació d’informació, el desenvolupament de programes o aplicacions informàtiques en el control de sistemes, el bon aprofitament d’eines de col·laboració en el treball grupal, etc. En cada fase del procés, l’aplicació de la tecnologia digital es fa necessària per millorar-ne els resultats.

Addicionalment, aquesta competència se centra en l’ús responsable i eficient de la tecnologia digital aplicada al procés d’aprenentatge. Tot això implica el coneixement i comprensió del funcionament dels dispositius i aplicacions emprats, permetent adaptar-los a les necessitats personals. Es tracta d’aprofitar, d’una banda, la diversitat de possibilitats que ofereix la tecnologia digital i, d’una altra, les aportacions dels coneixements interdisciplinaris per millorar les solucions aportades.

La tecnologia ha anat responent a les necessitats humanes al llarg de la història millorant les condicions de vida de les persones, però repercutint negativament al seu torn en alguns aspectes com és el cas del medi ambient. Aquesta competència inclou l’anàlisi necessària dels criteris de sostenibilitat determinants en el disseny i en la fabricació de productes i sistemes a través de l’estudi del consum energètic, la contaminació ambiental i l’impacte ecosocial. A més a més, es pretén mostrar l’activitat de determinats equips de treball a Internet i la repercussió que poden tenir alguns projectes socials per mitjà de comunitats obertes, accions de voluntariat o projectes de servei a la comunitat, així com l’efecte de la selecció de materials, del sistema mecànic o de l’elecció de les fonts d’energia i les seves conversions.

L’objectiu és fomentar el desenvolupament tecnològic per millorar el benestar social minimitzant les repercussions en altres àmbits, esmentats anteriorment. Per a això s’han de tenir presents tots els criteris des del moment inicial de detecció de la necessitat i estimar-los en cadascuna de les fases del procés creatiu. En aquest sentit, s’apliquen aquestes qüestions al disseny de l’arquitectura bioclimàtica en edificis i dels mitjans de transport sostenibles. Finalment, s’aborden aspectes actitudinals relatius a la valoració de l’estalvi energètic en benefici del medi ambient i de la contribució de les tecnologies emergents, aplicables actualment en qualsevol àmbit, a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.

Els sabers es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.