Matèries de la modalitat general

El desenvolupament vertiginós del món actual fa necessari que l’alumnat disposi de capacitat d’anàlisi i d’interpretació de la realitat per poder adaptar-se a unes condicions plenes d’incertesa, a més de disposar de les competències necessàries per aprendre per si mateix. Les matemàtiques exerceixen un paper fonamental per modelitzar, analitzar i comprendre els fenòmens de múltiples camps de coneixement: socials, educatius, científics, econòmics, etc. Les competències matemàtiques comprenen, a més de les idees i dels elements matemàtics, destreses de resolució de problemes, de raonament matemàtic i de comunicació, extrapolables a contextos no matemàtics.

La matèria de Matemàtiques Generals és una matèria obligatòria dins de la modalitat general del batxillerat que contribueix a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. En aquesta modalitat, l’objectiu del coneixement matemàtic ha de ser l’aplicació de les matemàtiques per a la interpretació i l’anàlisi de situacions problemàtiques en diversos contextos reals, que facilitin a l’alumnat afrontar els desafiaments del segle XXI com a ciutadans informats i compromesos.

Els eixos fonamentals que articulen les competències específiques de la matèria són, en continuïtat amb el currículum de l’educació secundària obligatòria, la resolució de problemes i l’anàlisi i la interpretació de la informació. A més, s’aborda el raonament matemàtic i l’establiment de connexions, prestant especial atenció en aquesta matèria a diversos contextos no matemàtics, a la seva relació amb altres matèries i amb la realitat, i a la comunicació matemàtica.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar la bellesa i la utilitat de les matemàtiques, bandejant idees preconcebudes i estereotips fortament arrelats en la societat, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic.

Les Matemàtiques Generals contribueixen al desenvolupament de la competència STEM per mitjà del raonament i de l’argumentació, de la modelització i del pensament computacional. A més, afavoreixen la cerca de la bellesa o de l’harmonia, i la descripció de múltiples manifestacions artístiques com ara la pintura, l’arquitectura o la música, contribuint així a la competència en consciència i expressions culturals. Estimulen la cerca de solucions emprenedores i creatives als problemes, aportant valor a la competència d’emprenedoria. Contribueixen a la formació intel·lectual de l’alumnat i a l’anàlisi de situacions socials, la qual cosa permet desenvolupar el sentit crític i la competència ciutadana. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. La comunicació exerceix un paper central en el raonament matemàtic, en tant que és necessària per a la interpretació d’enunciats i la transmissió de resultats. Finalment, cal destacar el valor formatiu d’aquesta matèria en la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que dota d’eines instrumentals que permeten construir nous coneixements.

A partir de la resolució de problemes, s’han de proporcionar estratègies de raonament i representació matemàtica que siguin aplicables a la diversitat de contextos. Àrees com ara l’economia, l’equilibri mediambiental, la ciència, la salut o la tecnologia han de servir per a l’enriquiment dels contextos dels problemes formulats. Però també aquests s’han de basar en contextos d’àrees que aparentment estan més allunyades de les matemàtiques: la lingüística, la geografia o la recerca històrica també han de ser font d’enriquiment. D’altra banda, no s’han d’oblidar els contextos personals i laborals com a problemes relacionats amb les finances personals o amb la interpretació d’informació numèrica complexa en factures o fullets publicitaris. És important que s’explorin i s’analitzin els vincles d’aquesta matèria amb altres disciplines amb la finalitat de donar sentit als conceptes i al pensament matemàtic.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

Els criteris d’avaluació formulats es destinen a conèixer el grau d’assoliment de les competències específiques, la qual cosa ha de guiar el procés d’aprenentatge, de manera que s’orienti a la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments, perquè l’aprenentatge tingui sentit i sigui veritablement significatiu.

No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. L’assoliment de les competències específiques es podrà avaluar a partir de la mobilització de diversos sabers, que han estat distribuïts en els blocs que s’han definit per al currículum de les àrees i matèries de matemàtiques en les etapes anteriors, denominats

«sentits», proporcionant així coherència al conjunt del currículum.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’algebraic, l’espacial, l’estocàstic i el socioafectiu.

En el sentit numèric s’aferma el maneig i la comprensió del nombre, avançant en tècniques de recompte més complexes, alhora que s’aprofundeix en la comprensió d’informació numèrica present en diversos contextos socials i científics en forma de taxes, increments, etc.

En el sentit de la mesura s’aprofundeix sobre l’estudi i l’anàlisi del canvi en diferents contextos, així com la mesura de la incertesa.

En el sentit espacial s’introdueix la teoria de grafs, eina amb importants aplicacions en la visualització i modelització de problemes de diversos contextos.

En el sentit algebraic s’investiga sobre situacions i fenòmens que poden modelitzar-se mitjançant equacions i funcions amb el suport d’eines tecnològiques. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó desenvolupar-se també en la resta de blocs de sabers.

En el sentit estocàstic s’afermen destreses d’anàlisi i d’interpretació de dades, el maneig de la incertesa i la modelització de fenòmens aleatoris. Finalment, els sabers corresponents al sentit socioafectiu s’han de tractar de forma integrada amb els corresponents als altres sentits, qüestió d’especial interès per a l’alumnat que cursi la modalitat general de batxillerat. S’ha de potenciar el treball en equip, acceptant la diversitat i fomentant actituds que respectin la inclusió i la no discriminació. Aprendre dels errors i desenvolupar la tolerància a la frustració cobren especial importància en aquesta etapa educativa. L’ordre d’aparició dels sentits i dels sabers dins d’aquests no comporta cap seqüenciació.

L’assoliment de les competències específiques i el desenvolupament dels sabers bàsics han de tenir en compte les noves maneres de fer i pensar matemàtiques. El paper que en l’actualitat exerceixen les eines tecnològiques i la facilitat d’accés a dispositius cada vegada més potents estan canviant els procediments en matemàtiques. Processos i operacions que requereixen mètodes sofisticats de solució manual, poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica i altres eines digitals. Aquesta possibilitat fa que l’ensenyament pugui centrar-se en el reforçament dels conceptes i de les actituds bàsiques de la matèria, i en l’aprofundiment en l’ús de les matemàtiques per interpretar i analitzar situacions i resoldre problemes en diferents contextos, utilitzar instruments senzills de càlcul i mesura, prestant menor atenció als procediments manuals i repetitius. En aquest sentit, l’aprenentatge s’ha d’orientar preferentment cap a la interpretació i l’anàlisi de fenòmens i l’adquisició del raonament matemàtic, fugint de pràctiques que comportin aprenentatges memorístics i rutinaris.

Qualsevol ciutadà necessita comprendre millor el món on viu i ser capaç de reflexionar de manera crítica sobre la informació que rep de l’entorn, per entendre l’estructura i el funcionament de l’organització econòmica i social dels grups humans en què s’integra.

D’aquesta manera, podrà convertir-se en part activa i constructiva de la societat i contribuir a trobar solucions als reptes que es presentin.

La realitat socioeconòmica té moltes vessants, per això és important connectar el coneixement que es genera des de diverses disciplines i des de l’àmbit de l’economia i de l’estudi de les empreses amb el que passa a la realitat, per trobar respostes, prendre decisions i actuar amb formació, informació i responsabilitat suficients.

Aquesta matèria pretén que l’alumnat analitzi de manera crítica i reflexiva les aportacions de la ciència econòmica, valorant-ne la interrelació amb altres disciplines, ja siguin del camp de les ciències socials com d’altres àmbits; que estudiï, des d’un enfocament interdisciplinari, el comportament de les persones i les institucions respecte a la presa de decisions econòmiques, partint del problema de l’escassetat i els seus efectes; que se sensibilitzi i es comprometi amb la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS); que identifiqui i valori les habilitats i les competències que caracteritzen les persones emprenedores per fer-les seves en la mesura que així ho necessiti; que conegui i comprengui les diferents estratègies empresarials, analitzant-ne l’evolució i distingint nous models de negoci, i que analitzi les transformacions socioeconòmiques de la innovació i la revolució digital en l’activitat empresarial.

Aquesta matèria es planteja com matèria de modalitat per al batxillerat general, tracta d’aportar els conceptes econòmics i empresarials necessaris perquè l’alumnat tingui un suport teòric que li permeti fer anàlisis crítiques i fonamentades a partir de diverses tècniques d’estudi sobre la realitat econòmica actual, de valorar els efectes que provoca en els diferents àmbits de la vida i d’aprofitar aquests aprenentatges per generar una actitud proactiva i compromesa amb la societat i de cerca de benestar tant col·lectiu com individual.

Els criteris d’avaluació establerts per a aquesta matèria van dirigits a conèixer el grau de competència que l’alumnat hagi adquirit, és a dir, l’acompliment en l’aspecte cognitiu, instrumental i actitudinal respecte als sabers proposats que seran aplicats a l’àmbit personal, social i acadèmic amb una futura projecció professional.

Els sabers s’organitzen en tres blocs. El primer bloc es vincula a aspectes purament econòmics i comprèn al seu torn dos subblocs. L’un recull el problema de l’escassetat i el tractament del problema econòmic, i l’altre aborda qüestions relacionades amb l’economia i les seves connexions amb altres disciplines, i permet efectuar una anàlisi de la realitat des d’una perspectiva més àmplia i integradora. El segon bloc de sabers es lliga a l’emprenedoria i al coneixement de les persones emprenedores. Tracta de presentar a l’alumnat les habilitats i les competències que són característiques de les persones amb iniciativa i sentit emprenedor, identificant referents reals que els inspirin en el seu camí cap al futur. De la mateixa manera, també busca donar una visió objectiva i realista de les dificultats que poden trobar en aquest camí. El tercer i darrer bloc se centra en l’activitat empresarial i pretén analitzar les estratègies que duen a terme les empreses, així com els nous models de negoci, tenint sempre present les novetats que hi ha en aquest camp com a conseqüència de la revolució tecnològica i digital.

Aquests sabers es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Es pretén la concreció curricular des d’una perspectiva teoricopràctica mitjançant l’anàlisi de casos i investigacions sobre la realitat econòmica i empresarial. Conèixer les característiques de referents emprenedors permetrà que l’alumnat prengui consciència de la importància de potenciar les qualitats pròpies i les dels altres i fomentar actituds d’esforç, constància i superació identificant en aquests elements una aportació de valor tant individual com col·lectiva en el camí cap a l’aprenentatge i l’èxit.

A la societat actual hi ha multitud d’aspectes que estan relacionats amb l’activitat científica, tant en el camp sanitari com en l’ambiental, el tecnològic o l’econòmic. Per això, el fet de disposar d’una formació científica sòlida permet a les persones formar-se i defensar una opinió fonamentada davant fets controvertits que formen part del dia a dia del nostre món. Aquesta matèria ofereix a l’alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, el seu enfocament multidisciplinari confereix al currículum un caràcter unificador que posa de manifest que les diferents ciències són una especialització d’un tot global I coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenvolupament de la recerca com a activitat professional, els científics i les científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per enriquir els seus estudis i contribuir de forma més eficient al progrés de la societat.

A aquesta matèria hi poden accedir diferents perfils d’estudiants, amb diferents formacions prèvies en ciències, per això l’adquisició dels aprenentatges d’aquesta matèria es construeix a partir d’aquells que tots els i les alumnes han desenvolupat durant l’educació secundària obligatòria, i a partir d’aquí s’aprofundeix per assolir les competències i els objectius propis de l’etapa del batxillerat.

La matèria de Ciències Generals pretén proporcionar als estudiants que la cursen la base suficient per comprendre els principis generals que regeixen els fenòmens del món natural. Per a això, aquesta matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat entendre, explicar i saber mobilitzar coneixements, destreses i actituds no només relacionats amb la situació i les repercussions de la ciència en l’actualitat, sinó també amb els procediments de l’activitat científica i la seva rellevància en els avenços socials, la necessitat d’un tracte igualitari entre persones i el caràcter consistent i global del conjunt de les disciplines científiques.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i es proporcionarà la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria es troben els criteris d’avaluació. Estan vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social on la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques té com a base les competències clau i els sabers de la matèria, que estan estructurats en cinc blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

• Al primer bloc de sabers es tracten els aspectes bàsics de l’activitat científica general: l’ús de les metodologies científiques per a l’estudi de fenòmens naturals, l’experimentació – incloent-hi els instruments necessaris i les seves normes d’ús–, la utilització adequada de llenguatges científics i de les eines matemàtiques pertinents, etc. Aquest bloc busca desenvolupar habilitats pràctiques útils per a la resta dels blocs.

• Al bloc 2 es descriuen dos conceptes fonamentals de la ciència: la matèria i l’energia. Conèixer i utilitzar aquests conceptes amb agilitat és bàsic per a tots els àmbits d’estudi i treball de la ciència, ja que és la base sobre la qual cal construir els coneixements dels sistemes fisicoquímics, biològics i geològics.

• Al bloc 3 es treballa amb les forces fonamentals de la natura i els efectes que tenen sobre els sistemes. Es tracta de continguts transversals per a totes les disciplines de la ciència, els quals permeten donar explicacions a aspectes tan importants com el moviment, les deformacions de l’escorça terrestre o el moviment dels planetes del sistema solar.

• Al bloc 4 es fa una aproximació a l’estudi de la Terra i als sistemes terrestres des del punt de vista de la geologia planetària, de la tectònica de plaques i de la dinàmica de les capes fluides. A més, es fa èmfasi en aspectes clau encaminats a conscienciar l’alumnat sobre el desenvolupament sostenible i la promoció de la salut.

• Al bloc 5 es tracten algunes qüestions sobre la biotecnologia i la seva importància en la recerca de malalties, tècniques d’agricultura i ramaderia o recuperació mediambiental, etc.

En definitiva, el currículum de Ciències Generals pretén aportar a l’alumnat les eines bàsiques per reconèixer la importància de les ciències, la creació de vocacions científiques i el desenvolupament d’un criteri propi i fonamentat per a l’aplicació d’idees científiques per sobre d’afirmacions pseudocientífiques i enganyoses. Atès que és característic del treball en la recerca científica, les eines que proporciona aquest currículum conviden al desenvolupament de projectes i a la cooperació interdisciplinària i entre diferents individus o entitats, amb especial atenció a les problemàtiques inherents als objectius de desenvolupament sostenible. Això confereix a l’aprenentatge de la ciència un caràcter rellevant, holístic i integrat, que enriqueix la significativitat i prepara l’alumnat per afrontar amb criteri la seva incorporació activa com adult a la societat.

La cultura forma un teixit complex que s’articula, s’ordena i es reestructura permanentment. Inclou creences, sistemes de valors, costums i tradicions, manifestacions artístiques, ciència i tècnica, cosmovisions, maneres de pensar, etc., que constitueixen els trets distintius d’una societat en contínua transformació. Una sòlida comprensió dels moviments culturals i artístics en la seva pluralitat afavorirà que l’alumnat desenvolupi el sentit de la pròpia identitat cultural, que pot ser plural, i que construeixi un vincle social basat en referències comunes.

L’art és un element singular de les manifestacions culturals, entès com a producte resultant de la creativitat i de l’actuació humanes, que s’expressa amb codis propis i enriqueix la visió del món que ens envolta. L’art es pot considerar una eina per impulsar el diàleg i la transformació social, clau en la formació del nostre alumnat per al desenvolupament de la seva consciència i identitat culturals. La matèria de Moviments Culturals i Artístics contribuirà a aquest coneixement de la pròpia identitat i, alhora, a una formació integral de l’alumnat en valors ciutadans, en la promoció del diàleg entre cultures i en el respecte a la diversitat de les expressions artístiques i de respostes humanes a algunes de les necessitats i dels problemes profunds i comuns de les persones.

L’art i la cultura són accions inherents a l’ésser humà i són reflexos i conseqüències de la societat que habita, de manera que les produccions pertanyents a diferents àmbits es creen i es perceben entrellaçades en una època determinada, però, a més, no romanen estàtiques, de manera que es renoven contínuament en un flux complex. El món actual es caracteritza per la cohabitació de formes plurals de veure, de sentir, de ser i de pensar, estimulades pels constants intercanvis —sovint virtuals— d’informacions, dinàmiques i persones, de manera que les fronteres tradicionals han quedat desdibuixades. Com a resultat d’aquest món global i divers, es creen dinàmiques de transformació contínua del coneixement, de les tecnologies, de les formes d’expressió i comunicació i de la representació i interpretació del món, que evolucionen de forma ràpida i constant i que provoquen que hi hagi una quantitat extraordinària d’informació per processar, descodificar i interpretar críticament. En conseqüència, en el nostre temps, l’art i la cultura ofereixen una diversitat sorprenent de manifestacions i experiències, on convergeixen pluralitat de mirades, pensaments i inquietuds que demanen noves formes de producció i recepció. La pluralitat d’aquestes manifestacions és una poderosa eina per pensar el món contemporani de manera oberta i inclusiva, ja que la creació i la producció artística estan en diàleg i evolució permanents juntament amb els canvis de la societat.

Aquestes particularitats, pròpies de la societat del segle XXI, requereixen la formació de persones sensibles al món que els envolta, amb una disponibilitat contínua per a la recepció activa, el coneixement i la indagació. És necessària una alfabetització cultural, artística i estètica basada en el reconeixement dels diferents codis, recursos, tècniques i discursos de les diferents manifestacions culturals i artístiques de l’entorn.

Amb aquesta matèria l’alumnat podrà establir nous vincles amb la seva realitat, amb si mateix i amb els altres, cultivant una percepció intel·ligent i una actitud activa, cosa que afavorirà el desenvolupament de l’interès per pensar la cultura contemporània de manera reflexiva, participativa i compromesa. Aquesta matèria facilitarà a l’alumnat un accés i un apropament a aquesta cultura i l’aproximarà a una apreciació empàtica i afectiva de les arts en proporcionar-li una trobada sensible i raonada amb diferents produccions i manifestacions, que pertanyen al patrimoni cultural i artístic de la humanitat, i posant èmfasi en l’actualitat, amb l’objectiu d’evidenciar tant les condicions de creació, el procés i el seu context, com la seva implicació envers el compromís social, la llibertat d’expressió i la innovació, entesa com l’aportació de solucions que impliquin millores.

Aquesta matèria ha de contribuir, també, a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció del coneixement.

L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els i les estudiants per aplicar de forma integrada els sabers per a la creació de productes en diversos formats, fruit de la recerca sobre qüestions rellevants, i per al disseny d’accions que puguin ser implementades en el context específic del centre i de la comunitat. De la mateixa manera, l’enfocament de la matèria ha de fer possible que l’alumnat adopti una posició convenientment justificada, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, i prengui decisions coherents davant de les problemàtiques que afecten el món on viu.

Cada manifestació cultural i artística forma part d’un conjunt dinàmic i s’inscriu en un temps i en un espai amb continuïtats i ruptures i, alhora, en relació amb altres àmbits propis de la creació humana. L’herència artística està present en totes i cada una d’aquestes manifestacions, de manera que allò nou mai trenca totalment amb el que el precedeix. En aquesta successió que caracteritza la cultura i l’art, hi ha uns temes constants que es poden seguir al llarg de diferents èpoques i societats, amb diferents reinterpretacions. La protecció i difusió de la cultura i de l’art contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de manera transversal, ja que contribueix a crear societats més inclusives, respectuoses i resilients i augmenta el benestar dels ciutadans, promou la participació col·lectiva i enforteix la cultura cívica, l’equitat social i els valors del diàleg i la pau. També es relaciona de forma directa amb el repte d’aconseguir la igualtat de gènere i la participació de totes les persones en la societat, per desenvolupar al màxim els seus talents i les seves aspiracions, posar fi a qualsevol forma de discriminació i violència i visibilitzar les aportacions culturals i artístiques de persones i col·lectius minoritzats, com a part de la riquesa del món.

S’han establert vuit competències específiques que s’articulen entorn dels quatre components de la competència clau Consciència i expressió culturals i de la resta de competències clau del currículum. Una d’aquestes competències incorpora de manera explícita la perspectiva de gènere per visibilitzar, entre altres aspectes, les dones creadores, habitualment marginades del cànon instituït. També s’han formulat uns criteris d’avaluació que integren coneixements, destreses i actituds. Permeten comprovar l’assoliment dels aprenentatges i, en conseqüència, tenen una relació directa amb les accions educatives, que s’hauran de focalitzar que els i les alumnes desenvolupin la capacitat de gestionar la informació, per aplicar els sabers de forma integrada i sistemàtica i per analitzar la realitat de forma crítica i constructiva i actuar-hi. Impliquen, també, el disseny d’instruments i estratègies diversos amb què valorar els aprenentatges, tenint en compte la inclusió i la personalització i des d’una perspectiva formativa, que faci que els i les alumnes tinguin consciència dels seus aprenentatges i puguin autoregular-se per millorar.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers interconnectats, en diferents situacions i contextos. Els criteris són, per tant, una referència per a l’avaluació dels aprenentatges i han de ser concretats en funció de les pràctiques i dels contextos proposats.

Un currículum competencial requereix una metodologia productiva que parteixi de situacions i contextos d’aprenentatge reals i significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i a l’acció. Per aquest motiu, els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, s’han formulat amb relació a contextos on es pot desenvolupar l’aprenentatge. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Els quatre primers blocs de sabers d’aquesta matèria s’han plantejat al voltant de grans temàtiques, qüestions o contextos, a partir dels quals s’articulen els sabers, sense pretensió d’exhaustivitat, posant en relleu llur presència en les manifestacions culturals i artístiques de la societat contemporània: art, natura i cultura, art i intervenció en l’entorn, visió integrada de les arts i de la cultura i art, cos i moviment. En el cinquè bloc, cultura visual i tecnologies, s’exploren els diversos llenguatges audiovisuals i multimèdia actuals presents en les produccions culturals i artístiques, i les possibilitats expressives de les tecnologies, tant en l’aspecte de la producció com de l’accés. L’últim bloc, la funció social de l’art i el consum cultural, té com a objectiu que l’alumnat accedeixi al coneixement de diferents tipus d’esdeveniments relacionats amb la cultura i l’art, i que reflexioni críticament sobre el paper i la repercussió que aquest tipus d’esdeveniments té en la societat i per atendre alguns dels principals reptes del segle XXI.

Per al desenvolupament d’aquesta matèria serà necessari concretar unes situacions d’aprenentatge a partir de la selecció d’una àmplia varietat de produccions i manifestacions culturals i artístiques, sobretot contemporànies, l’estudi de les quals permeti deduir-ne els llenguatges, les característiques o les referències comunes i el context de producció i recepció. Aquestes situacions d’aprenentatge han de permetre un treball conjunt de totes les competències específiques de manera que es puguin adquirir els coneixements, destreses i actituds de forma interrelacionada i progressiva pel que fa a la seva complexitat. També es crearan les situacions que permetin que l’alumnat dugui a terme, de manera individual i col·laborativa, produccions culturals i artístiques pròpies amb sentit creatiu i innovador davant problemàtiques socials rellevants. Aquestes situacions proporcionaran a l’alumnat una perspectiva real de les aplicacions formatives i professionals de l’art i la cultura en les múltiples facetes, i també de l’enriquiment personal.

Igualment, al llarg del curs s’escolliran moments coincidents amb el desenvolupament de manifestacions i esdeveniments culturals i artístics de caire popular o culte, com ara exposicions i fires d’art contemporani, i festivals i espectacles de cinema, música o dansa, internacionals o locals, per introduir l’anàlisi de les manifestacions artístiques presents i apropar els continguts de la matèria a l’entorn proper de l’alumnat i, alhora, analitzar-ne els vincles globals. També s’escolliran recursos digitals audiovisuals que permetin apropar l’alumnat a una selecció de manifestacions culturals i artístiques i proporcionar nous horitzons en un món saturat d’imatges i creacions, en renovació constant. Finalment, es potenciarà la participació en projectes conjuntament amb altres centres escolars.

En síntesi, la matèria de Moviments Culturals i Artístics ofereix a l’alumnat l’oportunitat de familiaritzar-se amb nombroses referències culturals, facilitant-li l’accés al món de les arts, descobrint les seves particularitats, contribuint a la seva formació com a ciutadà o ciutadana i com a espectador o espectadora i creador o creadora de continguts culturals i artístics. En establir relacions properes, sense prejudicis, i basades en el coneixement i la comprensió, s’aconseguirà una aprehensió més global de la cultura, el desenvolupament del gaudi estètic i el respecte per les produccions i manifestacions de qualsevol època i cultura.