Currículum - Comunicació i Ciències Socials

Torna a Àmbits dels cicles formatius de grau bàsic

Comunicació i Ciències Socials

Competències específiques

1, Identificar i comprendre la naturalesa històrica de les relacions socials, les activitats econòmiques, les manifestacions culturals i els béns patrimonials, analitzant-ne els orígens i l’evolució i identificant les causes i conseqüències dels canvis produïts, els problemes actuals i els valors presents per fer propostes que contribueixin al benestar futur i al desenvolupament sostenible de la societat.

Viure en societat, interactuar amb l’entorn i comprendre que les relacions que establim i les normes de funcionament que les regeixen resulten essencials perquè l’alumnat pugui assumir-ne els drets i les responsabilitats i contribuir al benestar futur i al desenvolupament sostenible. Entendre com funcionen i quin valor tenen les relacions socials, les activitats econòmiques, les relacions culturals i els béns patrimonials implica comprendre quines són les qüestions que han preocupat la humanitat i quin ha estat l’origen i l’evolució de les societats al llarg del temps i l’espai. Per això, en aquesta competència específica s’aborden les diferents etapes històriques de manera que l’alumnat pugui comprendre les permanències i els canvis, contextualitzant els fenòmens que s’han anat produint i les respostes que s’han donat a cada moment de la història fins ara.

Per a l’assoliment d’aquesta competència caldrà l’aplicació de les estratègies i els mètodes propis de les ciències socials que permetin donar resposta a les principals qüestions geogràfiques i històriques que han donat lloc a la realitat en què vivim. Entendre l’origen i l’evolució de les relacions socials, econòmiques, culturals i polítiques, identificant les causes i les conseqüències dels canvis que s’han anat produint al llarg del temps i de l’espai, constitueix la base per comprendre el món actual i aporta a l’alumnat les eines necessàries per contribuir al benestar i al desenvolupament sostenible de la societat de què forma part.

2. Comprendre els orígens i l’evolució dels processos d’integració europea i la seva rellevància en el present i el futur de la societat, de les comunitats locals, destacant la contribució de Catalunya i l’Estat espanyol, les institucions i les entitats socials a la pau i la cooperació internacional al desenvolupament sostenible i a la ciutadania global, per contribuir a crear un món més segur, solidari, sostenible i just.

La globalització fa difícil concebre la vida d’una societat aliena al contacte i la interacció amb altres pobles. Per entendre la història d’un país, cal situar-lo a l’escenari dels grans fluxos de difusió cultural i tècnica i en el context de les relacions polítiques i de l’economia internacional.

La diversitat cultural del món actual és fruit de processos històrics de contacte i interrelació entre diferents pobles i cultures i, més recentment, de l’accelerat procés de globalització. Però també ha de ser el resultat del reconeixement i del respecte a la diferència en el si de la mateixa societat, elements que resulten substancials per a la formació ciutadana de l’alumnat i que suposen el desenvolupament d’una actitud favorable a l’avenç dels drets i de la igualtat efectiva dels diferents col·lectius que han patit discriminació dins el marc d’una ciutadania europea responsable i solidària.

Les activitats encaminades a l’assoliment d’aquesta competència específica haurien de promoure l’interès de l’alumnat per la realitat internacional i els problemes i reptes que planteja el món on vivim i, en concret, a l’àmbit europeu per poder entendre i assumir el compromís col·lectiu de formar part d’una societat globalitzada.

3. Valorar els principis bàsics del sistema democràtic i els principis que regeixen la vida en comunitat, analitzant de forma crítica els plantejaments històrics i geogràfics, les institucions i les diferents organitzacions polítiques i econòmiques en què es manifesten per adequar el propi comportament al compliment dels principis esmentats.

Tot estat de dret ha de respectar, promoure i garantir els drets essencials que emanen de la natura de les persones i dels col·lectius per mitjà d’unes institucions juridicopolítiques compostes per òrgans que han d’actuar autònomament d’acord amb la separació de poders. Conèixer el funcionament d’aquestes institucions i, alhora, la trajectòria que ha conformat l’actual sistema democràtic, especialment a Catalunya i Espanya, suposa el reconeixement de la memòria democràtica i la visibilització i aportació de les lluites plurals que han contribuït, a través del seu compromís cívic, a la construcció de la democràcia i als reptes pendents. Alhora, s’ha d’oferir a l’alumnat la possibilitat de posar en pràctica valors que contribueixin a conformar la seva identitat cívica i una actitud compromesa davant de qüestionaments d’aquests valors, per mitjà de la participació en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat.

4. Buscar i tractar informació a partir de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció de les necessitats detectades i evitant els riscos de manipulació i desinformació per integrar-la com a coneixement i compartir-la des d’un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

Les destreses i els processos associats a la cerca, selecció i tractament de la informació són instruments imprescindibles per desenvolupar-se en la societat del coneixement. Per això, cal que l’alumnat adquireixi les destreses necessàries per localitzar, valorar i interpretar la informació i per transformar-la en coneixement, reconeixent quan cal, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal que eviti els possibles riscos de manipulació i desinformació, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual.

Cal facilitar que l’alumnat, de forma individual o col·lectiva, consulti fonts d’informació variades amb objectius determinats i sobre una diversitat de temes propers a la seva experiència i interès, tant professional com personal. Les activitats creades per aplicar aquesta competència específica s’haurien d’adaptar i contextualitzar a cada cicle formatiu mirant de relacionar-la amb els continguts específics de cada família professional i amb aspectes i elements propers a l’àmbit cultural, social i territorial de l’alumnat. En la tasca de cerca i selecció d’informació s’ha de tendir a un abordatge progressivament autònom quant a la planificació i respecte a les convencions establertes per a la difusió dels coneixements adquirits (organització en epígrafs, procediments de cita, notes, bibliografia i bibliografia web, etc.), respectant sempre la propietat intel·lectual i aplicant estratègies per evitar els riscos de manipulació i desinformació. També és imprescindible el desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del nou aprenentatge.

5. Comunicar-se en llengua catalana i castellana i aranès, a Aran, de manera cooperativa i respectuosa, ateses les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i la seva idoneïtat per a diferents entorns i contextos, per atendre necessitats específiques.

El desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat —que comprèn la comprensió, la producció i la interacció tant orals com escrites i multimodals— requereix destreses específiques vinculades i definides per la diversitat de situacions, contextos i necessitats personals i socials de l’alumnat. Per això, cal desenvolupar pràctiques discursives que incideixin en la interacció, la comprensió i l’expressió d’un catàleg diversificat de textos orals, escrits i multimodals. Les destreses específiques associades a la comprensió oral inclouen anticipar el contingut, retenir informació rellevant en funció del mateix objectiu, distingir entre fets i opinions, captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text. Alhora, la interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d’escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i el to i el registre adequats, així com posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació i, per tant, comparteix estratègies amb el procés d’escriptura. Les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten nous formats per a la comunicació oral multimodal tant síncrona com asíncrona.

Desenvolupar la competència lectora implica incidir en l’ús de les estratègies que s’han de desplegar abans, durant i després de l’acte lector, perquè les noies i nois esdevinguin lectors competents i autònoms davant de tota mena de textos. Comprendre un text implica captar-ne el sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i fer les inferències necessàries, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Finalment, avui saber escriure significa saber fer-ho en diferents suports i formats, molts dels quals de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i l’apropiació dels "motlles" en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. L’elaboració d’un text escrit és fruit d’un procés que té com a mínim quatre moments: la planificació, la textualització, la revisió —que pot ser autònoma, però també compartida amb altres estudiants o guiada pel docent— i l’edició del text final. La composició del text escrit ha d’atendre tant a criteris de coherència, cohesió i adequació com a la correcció gramatical i ortogràfica i la propietat lèxica.

6. Interpretar i avaluar diverses obres com a font de plaer i coneixement, compartint experiències de lectura per construir la pròpia identitat i gaudir de la dimensió social d’aquesta activitat.

El desenvolupament d’aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat que passa per la dedicació d’un temps periòdic i constant a la lectura tant individual com compartida, acompanyat d’estratègies i bastides adequades per fomentar l’hàbit lector i configurar l’autonomia i la identitat lectora. Aquesta competència ha de facilitar el trànsit des d’una lectura purament identificativa o argumental de les obres a una lectura que permeti una fruïció més conscient i elaborada i que obri les portes a textos allunyats inicialment de l’experiència immediata de l’alumnat.

És essencial la configuració d’un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l’enriquiment de l’experiència personal de lectura i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, així com pràctiques culturals emergents. Així doncs, és recomanable treballar per configurar una comunitat de lectors amb referents compartits, brindar estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se’n i compartir la seva experiència personal de lectura, i desenvolupar de manera guiada les habilitats d’interpretació que permeten relacionar el sentit de l’obra amb els elements textuals i contextuals així com establir vincles entre l’obra llegida i altres manifestacions artístiques.

7. Comunicar en llengua estrangera, amb autonomia creixent, emprant recursos analògics i digitals i usant estratègies bàsiques de comprensió, producció, interacció i mediació, per respondre de manera creativa, eficaç i responsable a necessitats personals i professionals concretes.

La comunicació en llengua estrangera suposa posar en pràctica els coneixements, les destreses i les actituds necessaris per a la comprensió, la producció i la interacció, tant oral com escrita i multimodal, sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal o propis del seu àmbit professional d’especialització. La comprensió en aquest nivell implica entendre i interpretar els textos i extreure’n el sentit general per satisfer necessitats comunicatives concretes, tant personals com professionals. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat hi ha la inferència i l’extrapolació de significats a nous contextos comunicatius, així com la transferència i la integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. La producció, per part seva, en diversos formats i suports ha de donar lloc a la redacció i l’exposició de textos. Als cicles formatius de grau bàsic podeu incloure l’exposició d’una petita descripció o anècdota, una presentació formal sobre un tema propi de l’àmbit professional d’especialització del cicle o la redacció de textos útils per al futur professional de l’alumnat, mitjançant eines digitals i analògiques. En el format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.) i la selecció i aplicació del més adequat en funció de la tasca i les necessitats en cada cas. Per acabar, la interacció implica dos o més participants en la construcció d’un discurs. Per a la posada en pràctica entren en joc la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, així com l’adequació als diferents registres i gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals, en entorns síncrons o asíncrons.

8. Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística i cultural usant els repertoris personals i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per oferir una resposta empàtica i respectuosa en situacions interculturals.

El plurilingüisme i la interculturalitat suposen experimentar la diversitat lingüística i cultural analitzant-la i beneficiant-se’n. El plurilingüisme permet l’ús dels repertoris lingüístics personals perquè, partint de les experiències pròpies, l’alumnat pugui ampliar i millorar l’aprenentatge de llengües noves, alhora que desenvolupa i enriqueix el seu propi repertori i desperta la curiositat i la sensibilització cultural. Per la seva banda, la interculturalitat, que afavoreix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l’experiència de l’alumnat i per evitar que la seva percepció sobre la diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l’origen de qualsevol tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat han de permetre a l’alumnat actuar de forma empàtica i respectuosa.

La consciència de la diversitat, tant lingüística com cultural, proporciona a l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents llengües i cultures. A més, afavoreix el desenvolupament de la seva capacitat per identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Aquesta competència específica permet a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al que és diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o reforç d’estereotips. Tot això, orientat cap a l’objectiu de proveir-lo de les eines necessàries per exercir l’activitat pròpia del seu àmbit d’especialització, així com desenvolupar una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

Criteris d'avaluació

1.1 Analitzar i interpretar l’entorn des d’una perspectiva sistèmica i integradora, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els principals elements i les activitats econòmiques existents, valorant el grau de sostenibilitat i equilibri dels espais a partir d’actituds de defensa, protecció, conservació i millora de l’entorn (natural, rural i urbà).
1.2 Relacionar les cultures i civilitzacions que s’han desenvolupat al llarg de la història amb les diferents identitats col·lectives que s’han construït fins a l’actualitat, reflexionant sobre els múltiples significats que adopten i les seves diferents finalitats, i explicant i valorant la realitat multicultural que s’ha creat al llarg del temps.
1.3 Valorar, protegir i conservar el patrimoni artístic, històric i cultural com a fonament de la nostra identitat col·lectiva, considerant-ho un bé per al gaudi recreatiu i cultural i un recurs per al desenvolupament dels pobles i apreciant el llegat històric, institucional, artístic i cultural com a patrimoni comú.
2.1 Assenyalar i explicar el procés d’unificació de l’espai europeu i la seva rellevància en la construcció de la societat catalana i espanyola, analitzant-ne l’evolució i argumentant-ne la influència en la política nacional.
2.2 Identificar i valorar les principals institucions europees, analitzant-ne els principis rectors, les normes de funcionament i les funcions, jutjant-ne el paper en els conflictes internacionals i reconeixent-ne la contribució a la pau i la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible i la ciutadania global.
2.3 Interpretar la realitat europea actual des de la perspectiva del desenvolupament sostenible i la ciutadania global, reconeixent la importància d’implicar-se en la cerca de solucions i la manera de concretar-les des de la capacitat individual d’acció.
3.1 Identificar, interpretar i analitzar els principis bàsics del sistema democràtic, les seves institucions i les diferents organitzacions socials, polítiques i econòmiques i explicar-ne la funció com a mecanismes que regulen la convivència i la vida en comunitat.
3.2 Reconèixer i explicar els mecanismes que han regulat la convivència i la vida en comú al llarg de la història, des de l’origen de la societat fins a les diferents civilitzacions que s’han anat succeint, assenyalant els models principals d’organització social i política que s’han anat gestant.
3.3 Aplicar el principi de no-discriminació en les relacions personals i socials de l’entorn proper, tot jutjant comportaments propis i aliens i inferint pautes i accions apropiades per acomodar l’actitud als drets i les obligacions derivades del sistema democràtic.
4.1 Localitzar i organitzar informació obtinguda a partir de diverses fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció de l’objectiu i de les necessitats plantejades.
4.2 Elaborar continguts propis a partir de diferents fonts de manera progressivament autònoma, cercant i seleccionant la informació més adequada, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual i esmentant les fonts consultades.
4.3 Aplicar estratègies tant analògiques com digitals de cerca i de tractament d’informació, evitant els riscos de manipulació i desinformació.
5.1 Comprendre i interpretar el sentit global l’estructura, la informació més rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat.
5.2 Fer exposicions orals amb diferents graus de planificació sobre temes d’interès personal, ecosocial, educatiu i professional ajustant-se a les convencions pròpies dels diversos gèneres discursius amb fluïdesa, coherència i registre adequat, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
5.3 Planificar la redacció de textos escrits i multimodals atenent la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, redactar esborranys i revisar-los, i presentar un text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.
5.4 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
6.1 Llegir de manera autònoma textos seleccionats en funció dels gustos, interessos i necessitats propis, deixant constància del progrés del propi itinerari lector i cultural i explicant els criteris de selecció de les lectures.
6.2 Compartir l’experiència de lectura en suports diversos relacionant el sentit de l’obra amb els seus elements formals i contextuals, i relacionant el text llegit amb altres manifestacions artístiques en funció de temes, estructures, llenguatge i valors ètics i estètics.
7.1 Interpretar el sentit global i la informació específica i explícita de textos orals, escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal o propis del seu àmbit professional d’especialització, expressats de forma clara i en el registre estàndard de la llengua estrangera.
7.2 Produir en llengua estrangera textos orals, escrits i multimodals, breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa seguint pautes establertes i fent ús de ferramentes i recursos analògics i digitals.
7.3 Participar en situacions interactives síncrones i asíncrones, breus i senzilles i en llengua estrangera sobre temes quotidians, de rellevància personal o propers al seu àmbit professional, mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.
7.4 Utilitzar, de manera guiada i en entorns personals i professionals propers a la seva experiència, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions en llengua estrangera.
8.1 Actuar de forma empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol mena de discriminació, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotidians dels àmbits personal i professional.
8.2 Utilitzar i diferenciar els coneixements i les estratègies de millora de la seva capacitat de comunicar i aprendre la llengua estrangera, amb la col·laboració d’altres participants i de suports analògics i digitals.
8.3 Acceptar i valorar la diversitat lingüística i cultural com a font d’enriquiment personal, tot mostrant interès per compartir elements culturals i lingüístics que fomentin la sostenibilitat i la democràcia.

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions d’aprenentatge.

Sabers

Ciències Socials

- Objectius i estratègies de les ciències socials: procediments, termes i conceptes.

- Fonts històriques i arqueològiques com a base per a la construcció del coneixement històric (arxius, biblioteques, museus, etc.).

- Les grans migracions humanes i el naixement de les primeres cultures.

- Les arrels clàssiques del món occidental: la construcció de les identitats culturals i de l’eurocentrisme a través del pensament i de l’art.

- Principals fites de la història mundial, europea i nacional: causes i conseqüències socials, polítiques, econòmiques i culturals.

- La ciutat i el món rural al llarg de la història: polis, urbs, ciutats, viles i llogarets.

- L’empremta humana i la conservació, protecció i defensa del patrimoni ambiental, històric, artístic i cultural.

- Significat i funció de les expressions artístiques i culturals en les diferents civilitzacions.

- Ciutadania europea i global: idees i actituds per a la formació d’una identitat comuna.

- El procés de construcció europea: integració econòmica, monetària i ciutadana.

- Institucions europees: origen, principis bàsics, funcionament i funcions.

- Identitats personals i col·lectives i sentiments de pertinença.

- Catalunya i Espanya a Europa: procés de transformació i contextualització dels aspectes polítics, socials, econòmics i culturals en la formació de la identitat.

- Diversitat social i multiculturalitat: integració i cohesió social.

- Ordenament normatiu autonòmic, estatal i supraestatal.

- Compromís i acció davant dels objectius de desenvolupament sostenible.

- La declaració universal dels drets humans: origen, justificació i implicacions en la vida quotidiana.

- El sistema democràtic: la seva construcció, els seus principis bàsics i diferents models.

- Institucions i organitzacions socials, polítiques i econòmiques.

- El compromís social: mediació, resolució pacífica de conflictes i projectes comunitaris.

- Convivència cívica i cultura democràtica: incorporació i implicació en la societat civil.

- Organització social i política al llarg de la història: la transformació política de l’ésser humà (des de la servitud a la ciutadania).

- L’ordenament juridicopolític al servei de l’exercici de la ciutadania, l’equitat i la cohesió social.

- Discriminacions: causes i conseqüències.

Comunicació en llengua catalana i castellana i aranès, a Aran Alfabetització informacional

- Fonts d’informació: criteris de cerca i selecció d’informació fiable, pertinent i de qualitat.

- Propietat intel·lectual.

- Estratègies de cerca i selecció d’informació.

- Riscos i conseqüències de la manipulació i la desinformació.

- Estratègies d’organització de la informació: l’escriptura com a mecanisme per organitzar el pensament (notes, esquemes, mapes conceptuals, resums, etc.).

- Cites i referències bibliogràfiques.

- Tecnologies de la informació. Dispositius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals de cerca d’informació.

Comunicació

- Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

- Context: components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat, distància social entre els interlocutors, propòsits comunicatius i interpretació d’intencions, canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació.

- Seqüències textuals bàsiques (narratives, descriptives, dialogades, expositives i argumentatives).

- Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació.

- Gèneres discursius propis de l’àmbit personal: la conversa, amb una atenció especial als actes de parla que amenacen la imatge de l’interlocutor (la discrepància, la queixa, l’ordre, la reprovació).

- Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu.

- Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Xarxes socials i mitjans de comunicació. Etiqueta digital i riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privadesa. Anàlisi de la imatge i dels elements paratextuals dels textos iconicoverbals i multimodals.

- Gèneres discursius propis de l’àmbit professional: el currículum, la carta de motivació i l’entrevista de treball.

- Interacció oral i escrita de caràcter informal i formal. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. Escolta activa, assertivitat i resolució dialogada dels conflictes.

- Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seves parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor.

- Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.

- Producció oral formal. Planificació i cerca d’informació, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.

- Comprensió lectora: sentit global del text i relació entre les seves parts. La intenció de l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.

- Producció escrita. Planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports. Correcció gramatical i ortogràfica. Propietat lèxica. Usos de l’escriptura per a l’organització del pensament: presa de notes, esquemes, mapes conceptuals, resums, etc.

- Recursos lingüístics per mostrar la implicació de l’emissor als textos: formes de dixi (personal, temporal i espacial) i procediments de modalització.

- Recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació.

- Mecanismes de cohesió. Connectors textuals. Mecanismes de referència interna gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (repeticions, sinònims, hiperònims i el·lipsis).

- Ús coherent de les formes verbals en els textos. Els temps de pretèrit a la narració. Correlació temporal al discurs relatat.

- Correcció lingüística i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.

- Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit. La relació amb el significat.

Educació literària

- Lectura guiada d’obres rellevants del patrimoni literari català, castellà i universal i de la literatura actual.

- Implicació en la lectura de forma progressivament autònoma i reflexió sobre els textos llegits i sobre la pròpia pràctica de lectura sustentada en models.

- Estratègies de construcció compartida de la interpretació de les obres. Discussions o converses literàries.

- Construcció del sentit de l’obra a partir de l’anàlisi dels elements formals i contextuals. Efectes dels seus recursos expressius a la recepció.

- Estratègies de mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes actuals, així com amb altres textos i manifestacions artístiques.

- Expressió, a través de models, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i de recreació dels textos llegits.

- Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos orals, escrits o multimodals, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de temes, estructures i llenguatges.

- Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.

- Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.).

Reflexió sobre la llengua

- Anàlisi de la diversitat lingüística de l’entorn. Biografia lingüística.

- Reconeixement de les llengües de l’Estat espanyol i de les varietats dialectals. Les llengües de signes. Exploració i qüestionament de prejudicis i estereotips lingüístics.

- Estratègies de construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, comparació i classificació de les unitats comunicatives (morfemes, paraules, oracions). Manipulació d’estructures, formulació d’hipòtesis, contraexemples, generalitzacions i contrast entre llengües, amb l’ús del metallenguatge específic.

- Procediments d’adquisició i formació de paraules. Reflexió sobre els canvis en el significat, les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors denotatius i connotatius en funció del context i el propòsit comunicatiu.

Comunicació en llengua estrangera

- Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.

- Estratègies bàsiques per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals.

- Funcions comunicatives bàsiques dels àmbits personal i professional adequades al context comunicatiu: saludar, acomiadar-se i presentar-se; descriure persones, objectes i llocs; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs a l’espai; demanar i intercanviar informació; donar instruccions i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajut, proposicions o suggeriments, etc.

- Models contextuals i gèneres discursius bàsics en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives creades pel context, organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura.

- Unitats lingüístiques bàsiques i significats associats a aquestes unitats com ara expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació.

Relacions lògiques bàsiques.

- Lèxic, frases i expressions d’ús comú dels àmbits personal i professional.

- Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons.

- Convencions ortogràfiques bàsiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.

- Eines analògiques i digitals bàsiques per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal, i plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives, etc.) per a l’aprenentatge, comunicació i desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.

- Comparació bàsica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.

- La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, font d’informació, i com a eina per a l’enriquiment personal.

- Interès i iniciativa en els intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants de la llengua estrangera en els àmbits personal i professional.

- Aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics relatius a la vida quotidiana i a les situacions pròpies del seu àmbit professional d’especialització.

- Cortesia lingüística i etiqueta digital.

- Estratègies bàsiques per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística atenent valors ecosocials i democràtics.

Page updated

Report abuse