Embedded Files
La ciutat fronterera d'Szczecin ha passat al llarg de la història del domini prussià al suec i a l'alemany, amb el nom d'Stettin, durant molts anys. L'any 1945, en el nou disseny de fronteres al final de la Segona Guerra Mundial, va quedar integrada a l'estat polonès. Al juliol del 1984 va ser la nostra primera etapa del viatge per Polònia, la curiositat és gran. Busquem un càmping i dediquen un dia a descobrir la ciutat.
La ciutat fronterera d'Szczecin ha passat al llarg de la història del domini prussià al suec i a l'alemany, amb el nom d'Stettin, durant molts anys. L'any 1945, en el nou disseny de fronteres al final de la Segona Guerra Mundial, va quedar integrada a l'estat polonès. Al juliol del 1984 va ser la nostra primera etapa del viatge per Polònia, la curiositat és gran. Busquem un càmping i dediquen un dia a descobrir la ciutat.
Juliol 1984. Càmping situat a la riba del llac Dabie, a 8km a l'est d'Szszecin. El trobem pràcticament buit i les instal·lacions són bàsiques, però netes i suficients.
Juliol 1984. Viatjar per Europa de càmping dona una gran llibertat i autenticitat. Permet estar en contacte amb el país real, amb la natura i la població autòctona, comprar als supermercats, visitar el llocs d'interès que volem i passejar pels carrers al nostre gust.
Juliol 1984. Szczecin està situada a la riba de l'estuari del gran riu Oder, poc abans de la desembocadura a la mar Bàltica. El riu marca la frontera entre l'Alemanya oriental i Polònia des del final de la Segona Guerra Mundial.
Juliol 1984. Centre d'Szszecin, amb pocs cotxes i poca gent. Comparada amb les ciutats europees que coneixem, ens sembla una mica deixada, gris i adormida. Atesa l'escassa informació publicada disponible, a l'oficina de turisme ens proporcionen dades dels llocs a visitar.
Juliol 1984. Els mítics Trabant de l'RDA, que amb els Skoda txecs i els Lada soviètics, són els cotxes que ens trobem. El motors de dos temps cremen oli i l'aire de la ciutat té la flaire característica. No veiem marques occidentals.
Juliol 1984. Des de dalt de la torre, vista del castell-palau dels ducs de Pomerània, la regió costanera de la mar Bàltica que van dominar des del segle XII. El nom prové de la tribu eslava que poblà la zona en el segle VII. L'antiga Pomerània, entre els rius Vístula i Elba, fou l'any 1945 repartida entre Alemanya oriental i Polònia. L'edifici del castell-palau és dels segles XIV a XVI.
Juliol 1984. Vista del centre d'Szczecin, ciutat d'uns 400.000 habitants. És un port important de la mar Bàltica amb una gran indústria naval.
Juliol 1984. Panorama del centre històric i la catedral-basílica. Passejant pels carrers es fa palesa l'absència de turistes estrangers. La nostra presència desperta curiositat. En un kiosc del carrer, amb cua llarga i ordenada, comprem uns entrepans de bolets amb formatge fos. La carn està racionada. Tampoc hi ha begudes envasades, només uns refrescos d'aigua amb colors.
Juliol 1984. Interior de la catedral-basílica d'Szczecin, dedicada a Sant Jaume Apòstol, d'origen medieval, encara que l'aspecte actual data del segle XVI. Ens va sorprendre que el material de construcción no fos la pedra sinó els maons.
Page updated
Google Sites
Report abuse