2. En un panell electrònic hi ha 4 interruptors, dels quals només un encén un llum. Considerem l’experiment aleatori que consisteix a anotar el nombre d’interruptors que he de prémer per encendre el llum. Descriu l’espai mostral i calcula la probabilitat de cada un dels esdeveniments elementals.
Solució: p(1) = ¼ , p(2) = ¼ , p(3) = ¼ , p(4) = ¼
Sigui una capsa amb 3 boles blanques i 2 de negres. En traiem una a l’atzar, prenem nota del seu color i la tornem a ficar a la capsa. En traiem una segona bola a l’atzar i prenem nota del seu color.
a) Quina és la probabilitat que la segona bola sigui negra?
b) Quina és la probabilitat de treure’n una de cada color?
c) Quina és la probabilitat que la primera bola sigui negra?
Una urna conté tres boles roges i dues de negres, que es van extraient d’una en una, sense reposició. Calculeu:
a) La probabilitat que les dues primeres boles extretes siguen del mateix color. (3 punts)
b) La probabilitat que les dues primeres boles extretes siguen negres, sabent que la tercera és roja. (4 punts)
c) La probabilitat que, en extraure les cinc boles, cadascuna siga de color diferent de l’extreta anteriorment. (3 punts)
4. Agafem successivament dues boles d’una urna en la qual n’hi ha nou de vermelles i cinc de negres.
Raona si es tracta de dues extraccions dependents o independents.
Calcula la probabilitat que la primera bola sigui vermella i la segona negra.
Calcula la probabilitat que una bola sigui vermella i l’altra negra.
45/182 , 45/91
5. L’urna X conté 10 boles iguals numerades de l’1 al 10. L’urna Y conté 5 boles iguals numerades de l’1 al 5. L’urna Z conté 3 boles iguals numerades amb els múltiples de 3 més petits que 10. Escollim a l’atzar una urna i n’agafem una bola. Calcula la probabilitat de...
Treure una puntuació parella.
Treure una puntuació senar.
Treure un múltiple de 3.
0,41 ; 0,59 ; 0,50
En una calaixera de sis calaixos hi ha, als dos de dalt una caixa de colors, als dos del mig una caixa de pintures i als de sota, a un colors i a l’altre pintures. Hem obert un calaix i hi hem trobat colors. Quina és la probabilitat que al calaix del costat també hi hagi colors ?
Una empresa produeix dos tipus de peces, de ferro i d’acer. El 60 % de la producció total correspon a peces de ferro i la resta són d’acer. Sabem que el 95 % de les peces de ferro produïdes no tenen cap defecte, mentre que el 3 % de les peces d’acer són defectuoses.
a) Si agafem una peça a l’atzar, quina és la probabilitat que sigui defectuosa? [0,75 punts]
b ) L’empresa aviat diversificarà la producció i començarà a produir també peces de titani, que es vendran en paquets de 5. Si la probabilitat que una peça de titani sigui defectuosa és un valor desconegut p, i cada peça és defectuosa independentment de les altres, comproveu que l’expressió que ens dona la probabilitat que en un paquet de 5 peces n’hi hagi exactament 4 de defectuoses (en funció de p) és f(p) = 5 ( p4 – p5 ). [0,75 punts]
c) Considereu la funció f(p) de l’apartat anterior. Determineu el valor màxim que pren f(p) quan p ≥ 0. [1 punt]
(a) 0,042
(c) màxim amb p=4/5 --> f(4/5) = 0,41
L’Andreu posa les nou boles que es mostren a continuació dins d’una bossa.
a) A continuació, treu de la bossa dues boles a l’atzar, una darrere l’altra i sense reemplaçament (és a dir, no retorna a la bossa la primera bola abans de treure’n la segona).
Calculeu la probabilitat que la primera bola sigui una A o una E. [0,5 punts]
Calculeu la probabilitat que les dues boles tinguin lletres diferents. [0,75 punts]
b) L’Andreu torna a posar totes les boles a la bossa i en treu cinc a l’atzar, una darrere l’altra, però ara amb reemplaçament (és a dir, ara sí que retorna a la bossa cada bola extreta abans d’agafar-ne la següent).
Calculeu la probabilitat que no hagi tret cap A. [0,5 punts]
Calculeu la probabilitat que hagi tret almenys dues A. [0,75 punts]
(a) 1/3 ; 17/18 = 0,944...
(b) 0,284... ; 0,308...
L'Anna i el Blai juguen al joc següent: començant per l'Anna, s'alternen tirant una moneda equilibrada fins a un màxim de 4 cops cadascú; el primer que obtingui cara guanya, i si els hi surten vuit creus empaten.
a) Calcula la probabilitat que guanyi l'Anna i la probabilitat que guanyi el Blai. Qui té més possibilitats de guanyar?
Resposta: p(guanya Anna) = 0.66406 , p(guanya Blai) = 0.33203
b) Aquestes dues quantitats han de sumar 1? Justifica la resposta.
Resposta: p(empatar) = 0.0039063
c) Ara suposem que la moneda està trucada i que la probabilitat que surti cara en una tirada és 0<p<1. Quant ha de ser p per tal que l'Anna tingui el triple de possibilitats de guanyar el joc? (AJUDA: és independent de la quantitat de vegades que tiren la moneda, es pot fer analitzant només un llançament de cadascun)
Resposta: p = 2/3
Tirem un dau equilibrat repetides vegades fins que surti un sis, moment en el qual parem.
a) Quina és la probabilitat que després de n tirades encara no hagi sortit cap sis?
b) Quantes tirades hem de fer, com a mínim, per tal que la probabilitat que surti un sis sigui igual o superior a 0.95?
Resposta: 17 llançaments
c) Sabent que ens ha sortit el primer sis a la cinquena tirada, quina és la probabilitat que no hagi sortit cap cinc ni cap quatre?
Resposta: 0.1296