Considereu la funció polinòmica f(x) = 3x13 + 5x3 + 2.
a) Justifiqueu que la seva gràfica talla l’eix de les abscisses en un punt de l’interval [–2, 0]. Doneu un interval de longitud 0,5 on es trobi aquest punt de tall. [1,25 punts]
b) Estudieu les zones de creixement i de decreixement, i els màxims i els mínims de y = f(x). Quants punts de tall té exactament la gràfica d’aquesta funció amb l’eix de les abscisses? Justifiqueu la resposta. [1,25 punts]
(a) [−1, −0.5]
(b) No té cap màxim ni mínim. Només té un punt de tall amb l'eix d'abscisses.
Considereu la funció f(x) = –2 + 10 (x–1) ln x, definida per a x > 0.
a) Comproveu que f(x) té una arrel a l’interval [1, 1,5] i busqueu un interval d’una dècima de longitud que també contingui aquesta mateixa arrel. [0,75 punts]
b) Sense calcular els punts crítics, justifiqueu que f(x) és decreixent a l’interval (0,1) i creixent a (1,+∞). Quins màxims i mínims té aquesta funció? [1 punt]
(a) l’arrel està a l’interval [ 1.4 , 1.5 ]
(b) únic punt crític x = 1, mínim, i no té cap màxim
La columna de l’esquerra de la taula següent mostra l’esquema d’un programa informàtic que s’ha elaborat per a trobar solucions aproximades d’una equació f(x) = 0 en un interval (a,b), sabent que f(a) · f(b) < 0. La columna de la dreta recull un exemple de funcionament del programa en què es pot veure com actuaria per trobar una solució de l’equació x + ln(x) = 0 entre els valors a = 0,5 i b = 2.
a) Expliqueu per què aquest programa és capaç de trobar una solució aproximada de l’equació x + ln(x) = 0 entre els valors a = 0,5 i b = 2. [1,25 punts]
b) Volem aplicar aquest programa per a trobar les tres arrels de f(x) = x3 – 3x2 + 1 amb valors de a i b diferents. Trobeu justificadament entre quins valors a i b, per a cada arrel, hem d’aplicar el programa per a trobar aproximacions de cadascuna de les tres arrels de la funció. [1,25 punts]
Considereu la funció f(x).
a) Estudieu si té punts crítics i, en cas que en tingui, justifiqueu de quin tipus són. Determineu també quins són els intervals de creixement i decreixement de la funció. [1,5 punts]
b) Comproveu que l’equació f(x) = 0 té una única solució en l’interval (–2, 1). [1 punt]
(a) x = 0 punt d'inflexió ; x = 3 mínim relatiu ; decreixent (−∞,2)∪(2,3) ; creixent (3,+∞)
Considereu la funció f(x) = ex-1 – x – 1.
a) Estudieu-ne la continuïtat, els extrems relatius i els intervals de creixement i decreixement. [1,25 punts]
b) Demostreu que l’equació f(x) = 0 té exactament dues solucions entre x = –1 i x = 3. [1,25 punts]
(a) mínim relatiu (i absolut) en el punt (1,−1) , decreixent (−∞,1) , creixent (1,+∞)
(b)
Considereu la funció f(x).
a) Calculeu-ne el domini i estudieu-ne la continuïtat. Té cap asímptota vertical? [1 punt]
b) Observeu que f(–2) = –2/3 , f(0) = 4 i f(2) = –10. Raoneu si, a partir d’aquesta informa- ció, podem deduir que l’interval (–2, 0) conté un zero de la funció. Podem deduir-ho per a l’interval (0, 2)? Trobeu un interval determinat per dos enters consecutius que contingui, com a mínim, un zero d’aquesta funció. [1 punt]