Cilindre de Marboré

Juliol 1996. Paret de Pineta al Pirineu aragonès, de 1.400m de desnivell, amb un bonic sender entre cascades que la supera en poc més de 4h. 

Juliol 1996. Balcó de Pineta, ampli replà sota la cara nord del Mont Perdut. Al fons a la dreta, entre la boira, els dos pics d'Astazu. 

Juliol 1996. El meu bivac arrecerat al Balcó de Pineta, envoltat  pels isards, les marmotes i els mustèlids juganers.  

Juliol 1996. Sortida del sol sobre la cara nord del Cilindre i el coll del mateix nom. Per tal de pujar-hi s'han de travessar les restes de la glacera minvant del Mont Perdut i un pas en roca de segon grau. 

Juliol 1996. La glacera de la cara nord del Perdut, que anys enrere era l'itinerari glacial més prestigiós dels Pirineus.   

Juliol 1996. Des del coll del Cilindre es veu la canal nevada que puja cap el Pitó SW del Cilindre (3.194m)  

Juliol 1996. Piràmide final del Cilindre de Marboré vista des del Pitó SW. Per arribar al cim cal escalar la canal de roca més evident, de tercer grau.   

Juliol 1996. Arribant a l'ample i arrodonit cim del Cilindre de Marboré (3.328m)  

Juliol 1996. El Mont Perdut, la tercera muntanya més alta del Pirineu, vista des del cim del Cilindre de Marboré. La via normal puja per la canal nevada evident.  

Juliol 1996. Cara sud del Cilindre de Marboré durant la baixada cap el refugi de Góriz.  

Juliol 1996. Refugi de Góriz, per on passa el GR11, la Senda Pireneica. 

Juliol 1996. Capvespre del segon bivac al GR11 per sobre de la vall d'Ordesa i el Canyó d'Añisclo.

Juliol 1996. Parador de Pineta, al fons de la vall, 1.200 metres més avall, vist des del coll d'Añisclo (2.453m). S'hi arriba baixant pel GR11.