Embedded Files
Petita població situada a 1.700 metres d'alçada, a 60 km al sud de Marràqueix, on acaba la carretera d'entrada al parc nacional del Jbel Toubkal. Tret del pas de les expedicions que intenten els cims del massís i que permeten l'existència de negocis de mules i serveis de muntanya, Imlil té un caràcter eminentment rural, amb agricultura i ramaderia de supervivència. A l'abril del 1993 va ser el nostre punt de partida cap el sostre nord-africà.
Petita població situada a 1.700 metres d'alçada, a 60 km al sud de Marràqueix, on acaba la carretera d'entrada al parc nacional del Jbel Toubkal. Tret del pas de les expedicions que intenten els cims del massís i que permeten l'existència de negocis de mules i serveis de muntanya, Imlil té un caràcter eminentment rural, amb agricultura i ramaderia de supervivència. A l'abril del 1993 va ser el nostre punt de partida cap el sostre nord-africà.
Abril 1993. La vall d'Imlil segueix la llera del riu, alimentat pel desglaç de la primavera.
Abril 1993. La pista sense asfaltar que arriba al poble és l'únic punt d'accés al massís pel nord.
Abril 1993. L'arribada de turistes i muntanyencs alimenta alguns precaris negocis de serveis.
Abril 1993. La vida d'Imlil és fonamentalment rural i primitiva.
Abril 1993. Les cases estan situades al costat dels barrancs per aprofitar les aigües.
Abril 1993. Els habitatges són bàsics i rudimentaris, construïts a base de pedra, fang i palla.
Abril 1993. Les famílies, molt hospitalàries, viuen amb mitjans mínims, al límit de la pobresa.
Abril 1993. A la plaça del poble hi ha un refugi del CAF - Club Alpí Francès, on es poden contractar serveis de guies i mules per portar els embalums de les expedicions cap a les muntanyes.
Abril 1993. Contractem 7 mules i 14 portejadors per tal de pujar les càrregues.
Abril 1993. A la primavera, els camps i horts a la vora del riu tenen molt bon aspecte.
Abril 1993. Quan trobem les primeres neus, les mules ja no poden seguir i els portejadors carreguen doncs els equipatges a l'esquena. Trigarem 5h en fer els 500m de desnivell.
Abril 1993. La vall d'Ayt Mizan, poc abans del refugi. Vam trobar alguns esquiadors de baixada.
Abril 1993. El refugi Neltner, a 3.207m, petit, brut i mal gestionat. Com que no ofereix cap servei, ens hem hagut de portar el menjar, els fogons i els estris de cuinar pels quatre dies. L'únic avantatge que té és que està rodejat de quatremils que ens esperen.
Page updated
Google Sites
Report abuse