DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, a l'article 131, apartat 3.c, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents als ensenyaments de l'educació primària i de l'Educació Secundària Obligatòria, incloent-hi l'ordenació curricular. 

L'article 53.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que correspon al Govern determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d'avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sense perjudici de l'autonomia pedagògica dels centres. 

Aquest Decret estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica en els termes que recull l'article 3.3 de Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre. Inclou el currículum bàsic de l'educació primària, l'Educació Secundària Obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic establert d'acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació i la normativa de desplegament, i que es concreta en el Reial decret 157/2022, d'1 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria. 

En aquest Decret es defineix l'estructura del currículum, que inclou com a novetat les competències clau, els indicadors competencials al final de l'etapa, que constitueixen el perfil competencial de sortida, i els nous elements curriculars per al desplegament de les àrees i matèries: competències específiques, criteris d'avaluació, sabers i situacions.

El Govern determina, en els termes que estableix la legislació vigent, el currículum, que inclou les competències clau, els indicadors de les competències clau, les competències específiques de cada matèria, els criteris d'avaluació corresponents, els sabers o continguts i les situacions d'aprenentatge, sens perjudici de l'autonomia pedagògica que la llei atorga als centres educatius. 

El Govern fa palesa la importància dels ensenyaments de l'educació bàsica per a la continuïtat formativa de l'alumnat, per garantir la seva formació integral, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la preparació per a l'exercici ple dels drets humans i d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. Per aquest motiu, la formació integral ha de centrar-se necessàriament en el desenvolupament i l'assoliment de les competències clau i l'adquisició dels diferents aprenentatges, per fer possible la prosperitat personal i col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa, més sostenible i amb més cohesió social. 

Més enllà dels seus elements constitutius i de la concepció del currículum des de l'ordenació dels ensenyaments, no es pot obviar la necessitat de reconèixer el currículum com una potent eina de futur per al desenvolupament integral de totes les persones en els seus aspectes cognitius, emocionals, afectius i relacionals. El currículum ha de fer possible el desplegament del projecte de vida personal i professional per a tothom a partir de l'èxit educatiu, comptant amb el suport, la implicació i la participació de les famílies i ha de facilitar l'accés a processos formatius posteriors i a l'aprenentatge al llarg de la vida. Entès així, el currículum es configura com un instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva, que doni cabuda a totes les persones i on sigui possible la igualtat d'oportunitats i la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtica. Per avançar en la millora del model educatiu, destaquen sis vectors clau que marquen on s'han de focalitzar tots els esforços i totes les estratègies: 

a) El currículum competencial que s'orienta cap a un tipus d'aprenentatge profund i funcional, en què allò que s'aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals. 

b) La qualitat de l'educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres. 

c) La universalitat del currículum que faci possible l'accessibilitat de totes les persones a l'educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d'oportunitats, l'equitat educativa, la plena participació i l'èxit educatiu. 

d) La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l'organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l'orientació sexual, la identitat o l'expressió de gènere. 

e) L'especial atenció al benestar emocional d'infants i joves que comprèn tant l'experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l'experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.

f) La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.

El decret s'estructura en quatre capítols i trenta-cinc articles. Inclou quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. També inclou set annexos. 

Capítol 1. Disposicions generals 

Article 1: Objecte i àmbit d'aplicació 

Article 2: Elements definidors de l'educació bàsica 

Article 3: Principis pedagògics 

Article 4: Objectius generals 

Article 5: Règim lingüístic 

Capítol 2. Currículum 

Article 6: Estructura del currículum 

Article 7: Elements del currículum 

Article 8: Àrees de l'educació primària 

Article 9: Matèries de l'Educació Secundària Obligatòria de primer a tercer curs 

Article 10: Matèries de l'Educació Secundària Obligatòria a quart curs 

Article 11: Servei comunitari a l'Educació Secundària Obligatòria 

Article 12: Els cicles formatius de grau bàsic 

Capítol 3. Gestió pedagògica 

Article 13: Autonomia de centres 

Article 14: Horari 

Article 15: Equips docents

Article 16: Orientació educativa 

Article 17: Acció tutorial 

Article 18: Pas de curs, transicions entre etapes i continuïtat formativa 

Article 19: Atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu 

Article 20: Els programes de diversificació curricular 

Article 21: El pla de suport individualitzat 

Article 22: Recursos i materials didàctics 

Capítol 4. Avaluació

Article 23: L'avaluació dels aprenentatges 

Article 24: Sessions d'avaluació, qualificació i pas de curs 

Article 25: Avaluació i qualificació dels aprenentatges de l'alumnat amb pla de suport individualitzat 

Article 26: Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria 

Article 27: Avaluacions diagnòstiques i de final d'etapa 

Article 28: Documents oficials d'avaluació 

Article 29: Actes d'avaluació 

Article 30: Expedient acadèmic 

Article 31: Historial acadèmic 

Article 32: Informe de final d'etapa de l'educació primària 

Article 33: Consell orientador 

Article 34: Informe personal per trasllat 

Article 35: Autenticitat, seguretat i confidencialitat 

• L'annex 1 recull les competències clau, que són preceptives i provenen de les establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent. En aquest annex es descriuen els indicadors operatius, que defineixen el perfil competencial de sortida de l'alumnat al final de l'educació bàsica. 

• L'annex 2 conté la descripció de les àrees de coneixement de l'educació primària. 

• L'annex 3 inclou la descripció de les matèries d'educació secundària obligatòria. 

• L'annex 4 enumera i descriu les competències transversals. 

• L'annex 5 conté una explicació sobre l'aprenentatge basat en situacions. 

• L'annex 6 inclou la descripció dels àmbits dels cicles formatius de grau bàsic. 

• L'annex 7 presenta la distribució horària de les diferents àrees i matèries al llarg de cadascuna de les etapes.

Aquest Decret s'inclou al pla anual normatiu de l'Administració de la Generalitat 2021-2023 i s'ha tramitat d'acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 

Atenent al principi de seguretat jurídica, la potestat reglamentària s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa. La Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a un marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació amb vista a l'Espai Europeu d'Educació i més enllà (2021-2030), suggereix abordar les reformes dels sistemes educatius que es considerin necessàries per aprofundir en aspectes de qualitat, d'equitat i d'excel·lència. Les principals modificacions que s'introdueixen en aquest Decret fan referència a la nova organització dels ensenyaments derivada de l'aprovació del Reial decret 157/2022, d'1 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació secundària obligatòria i al desplegament competencial de les àrees i matèries regulat en els annexos II i III de l'esmentat decret. La incorporació d'aquestes modificacions s'ajusta als principis de bona regulació establerts a l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons els quals les administracions públiques, en l'exercici de la potestat reglamentària, han d'actuar conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. 

D'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, les modificacions que s'incorporen en la regulació estan justificades per una raó d'interès general que consisteix a ordenar els ensenyaments de l'educació bàsica ajustant els seus principis a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre i al Reial decret 157/2022, d'1 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació primària i el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació secundària obligatòria, i es fonamenten en una clara identificació de les finalitats que es persegueixen i constitueixen l'instrument adequat per garantir la consecució d'aquestes finalitats. 

D'acord amb el principi de proporcionalitat, les mesures que s'hi incorporen contenen la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s'ha de cobrir amb la norma. 

Així mateix, aquest Decret garanteix el compliment de l'article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que regula la participació ciutadana en l'elaboració de les normes. S'ha fet la consulta pública prèvia, el tràmit de participació ciutadana i el d'informació pública. Així mateix, també s'ha realitzat un procés de consulta amb persones expertes i s'ha fet difusió de la normativa projectada, a fi de recollir aportacions. 

I, en aplicació del principi d'eficiència, aquest Decret no crea càrregues administratives per a la ciutadania. Per tot el que s'ha exposat, a proposta del conseller d'Educació, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: