Fitxa per comentar una obra pictòrica
1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
Dimensions de l’obra (aproximació) i suport (fresc, fusta, pedra...).
Material pictòric utilitzat.
-Aquarel·la (pigment + aigua engomada). Deixa transparentar el paper i dóna molta lluminositat a la pintura.
-Fresc (pigment + aigua de calç + capa de calç i sorra aplicada al mur).
-Tremp (pigment + ou). Pintura molt brillant i lenta de secar.
-Oli (pigment + oli). És el procediment que millor permet l’acabament de l’obra.
2. El color i la composició del quadre
El color i el dibuix
-Veure si les formes estan definides pel dibuix i/o el color.
-Mirar quins són els colors dominants i llurs característiques: freds, calents...
-Descriure la composició dels colors: harmonia, contrastos, dissonàncies, coincidència o no amb la realitat.
Composició i estructura
-Mirar quina és la distribució dels volums dins el quadre, si és equilibrada i compensada o voluntàriament distorsionada.
-Fixar-se en si hi ha o no profunditat i com s’aconsegueix. Tipus de perspectiva: frontal, obliqua, cònica, aèria...
-Veure si es fan servir plans forçats, perspectives irreals, contrastos o deformacions violentes, escorços..., i la seva finalitat.
-Fixar-se en les direccions de les línies estructurals de l’obra, quins són els seus punts de coincidència i quins punts centrals té el quadre, si aquestes suggereixen moviment o si són estàtiques.
-Cercar quins són els focus de llum i el seu caràcter (natural o artificial).
3. L’obra a nivell formal (valor de la imatge com a llenguatge)
-Identificació del gènere pictòric (mitològic, històric, religiós, paisatgisme, retrat, natura morta, pintura abstracta...).
-Fixació del tema representat i dels diferents personatges i grups figuratius.
4. El significat de l’obra i la seva identificació
-Valoració global del quadre, de les intencions del pintor i dels recursos utilitzats per transmetre una idea, una sensació...
-Identificació de l’estil i de les seves característiques, així com del pintor i de l’obra.
-Situació de l’obra com un reflex de la societat de la seva època, i comparació amb d’altres.
Les línies estructurals
Cada quadre té una sèries de línies estructurals que són les primeres que fixen la mirada de l’espectador.
La composició
La composició de cada obra segueix unes línies geomètriques la disposició de les quals crea uns punts centrals que són els que defineixen els punts de màxima tensió. L’atenció de l’espectador es dirigirà molts cops, sense que se n’adoni, cap a aquests punts privilegiats.
La llum
El tractament de la llum i del color és moltes vegades allò que defineix la composició d’un quadre.
La perspectiva
La perspectiva permet representar un espai tridimensional dins d’una superfície bidimensional. Els pintors del renaixement foren el qui començaren a codificar-la i establir les primeres lleis. Per mitjà de la perspectiva (central, obliqua...), les línies paral·leles que defineixen l’espai es troben en un, dos o tres punts de fuga, situats a l’horitzó.
