2. Arquitectura rococó

’arquitectura rococó no presenta innovacions estructurals i es manifesta en la decoració dels interiors . La principal aportació pot ser la distribució interna: l’edifici posat al servei de la comoditat, amb una distribució que proporciona confort. L’edificació que representa més clarament el gust de l’època és l’hotel, la casa aristocràtica amb jardí, de dimensions reduïdes, situada al centre de la ciutat. Les habitacions es dissenyen com un conjunt que inclou l’ornamentació de parets i sostres, els colors, els tapissos i el mobiliari. En les parets predomina el color blanc, la llum ho envairà tot i destacarà la gran escalinata. Es concedeix importància a la paret decorada amb pintures, i al mirall. Les corbes i contracorbes omplen l’espai arquitectònic, a la vegada que s’imposa la moda de l’exòtic, sobretot els gustos xinesos ( interès per la porcellana ).

També és interessant assenyalar la importància d’alguns conjunts urbans que combinen la decoració dels edificis, jardins, fonts i altres elements; la ciutat de Nancy ( França ) és el cas més representatiu.

Les grans construccions amb decoració rococó són més abundants a Alemanya que no pas a França, sobretot per l’obra de Balthasar Neumann. A Espanya el gust Rococó es manifesta en la decoració interior dels palaus borbònics ( palaus d’Orient, d’Aranjuez i de la Granja).