1. Els estils artístics medievals

L’art medieval és alhora religiós i simbòlic. Per les dones i els homes de l’Edat Mitjana, aquesta forma d’expressió artística era el símbol de la realitat sobrenatural i, a l’ensems, el camí pel qual les persones s’elevaven i connectaven amb la realitat divina.

S’anomena estil el conjunt d’elements que es repeteixen en diferents obres d’art d’una mateixa època.

La volta de canó, per exemple, és un element constant de gairebé totes les esglésies construïdes en els s. XI i XII. Per això es diu que és un element característic de l’arquitectura d’estil romànic.

A l’Edat Mitjana van aparèixer dos grans estils: el romànic (s. XI i XII) i el gòtic (s. XIII-XV). Els diferents estils dels pobles germànics que van envair Europa occidental entre els s. V i X s’engloben dins de l’anomenat preromànic.

De les tres expressions artístiques tradicionals –arquitectura, escultura i pintura-, la més important de l’època medieval és la primera, i més concretament, l’arquitectura religiosa: a tota Europa occidental es poden trobar esglésies i monestirs romànics.

Per poder entendre com és l’estil d’una obra arquitectònica cal fixar-se en 4 aspectes bàsics:

1r com és la planta;

2n com són els elements que aguanten l’edifici (elements de suport);

3r com són els elements suportats; i

4t quins són els símbols que conté.