Fitxa per comentar una obra escultòrica

1. Observació i anàlisi de l’escultura

• Caracterització de l’obra:

a) segons la seva forma:

-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)

Una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.

El relleu, en canvi, està unit a un fons i no es pot voltar.

-relleu

El relleu negatiu és el relleu en què les figures estan més enfonsades que no el plànol primitiu.

L’alt relleu és el relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu volum.

El baix relleu és el relleu en què les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum.

• Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.

-Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.

-Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).

-Fusta (policromada o no). La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).

-Metall (or, plata, coure, ferro). La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls.

-Altres materials: ivori, estuc, plàstic, vidre...

• Composició i incidència de la llum.

-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).

-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).

-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.

La proporció, és a dir, la relació entre els diferents parts del cos, i entre elles i el conjunt, ha estat sempre objecte d’estudi per part dels escultors. Ban aviat es va establir el concepte de cànon (regles), que el grec Policlet (s. V aC) va fixar en 7 (el cap entre set vegades en l’alçada tota del cos) i un altre grec, Lisip, en 7,5.

• Estructura i moviment

Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.

• Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)

2. La funcionalitat de l’obra

-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.

-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).

-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...).

3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric

-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.

-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.