2.6 Elements per a l’anàlisi arquitectònica

a) Connexió de l

’edifici amb l’espai circumdant

Cal estudiar la integració de l’edifici dins l’espai que l’envolta, observant si es troba en una trama urbana o bé aïllat, sol o relacionat amb altres edificis de funció similar o complementària a la seva.

Si la construcció a analitzar és urbana, conèixer el medi envoltant esdevé alhora essencial per determinar la seva funció. Integració espacial, relacions, etc.

1.- columna: potenciada pel món prehel·lènic, és l’element principal de l’arquitectura cretenca, des de llavors té una plena funcionalitat en el seu valor sustentant;

2.- arc: consagrat per Roma a l’associar-se a la columna. Com a forma estètica arriba a la maduresa amb l’art musulmà, fruit dels califes cordovesos i de llurs arquitectes;

3.- volta i cúpula: elements derivats dels anteriors;

4.- mur: considerat antiestètic, és habilitat mitjançant la decoració pictòrica principalment, però també per relleus escultòrics, revestiments de fusta, etc.;

5.- materials, dividits en:

· nobles, de qualitat estètica, com el marbre o la pedra tallada; i

· merament constructius, mancats de bellesa, són principalment la maçoneria i el maó o totxo. Només triomfen -sobretot el maó- amb l'art musulmà, o contemporàniament amb l'obra vista;

6.- volum: l'estructura arquitectònica i l'espai generat per ella mateixa, donen el volum resultant de l'edifici. Per això, aquest variarà segons els monuments, des de la volumetria compacte i horitzontal renaixentista fins a la verticalitat del Gòtic o del Barroc.

El volum se cerca amb moltes i diverses finalitats. És simbòlic o de significació religiosa, recordatori, anunci de poder, guia en una paisatge, ordenació del territori, etc.;

7.- llum i color: tot sovint constitueixen allò veritablement definidor de l'ambient arquitectònic.

S'estudia millor en l'arquitectura religiosa, perquè les edificacions civils no tenen un criteri unitari per la multiplicitat d'usos que tenen. Des d'un punt de vista generós es pot establir:

c) La planta

Juntament a l'alçat, la planta és un element bàsic per a l'anàlisi espacial de l'edifici i contribuirà a clarificar la seva estructura essencial. Planta i alçat són doncs, una eina clau per a l'estudi arquitectònic.

Alhora, la planta permet d'establir una seqüència de les diferents solucions adoptades en diversos moments històrics:

d) L'alçat

Els esquemes d'alçats permeten veure millor tant la disposició interna dels murs, com l'exterior de l'edifici. Malgrat que els interiors també són una part important en la configuració arquitectònica de l'obra, fins el s. XX, l'atenció fonamental dels arquitectes i mestres d'obres es dirigia a les façanes.

· La façana

La seva resolució estructural i formal evoluciona segons les distintes èpoques i funcions per les què ha estat creat l'edifici. Per a la seva anàlisi cal considerar:

1.- les obertures de tot tipus, com portes, finestres, balcons, rosasses i d'altres; que, a més de permetre l'accés, la ventilació, il·luminació, etc., produeixen un ritme formal a la façana, tan per llur disposició espacial com pels elements i ornament de acostumen a emmarcar-los;

2.- la composició, on s'hi reflecteix l'estructura interior de l'edifici, ja sigui per columnes adossades o pilastres i contraforts. Fins el Renaixement no s'organitzaran les composicions al voltant d'un eix de simetria, sistema que es perllongarà fins a les darreries del s. XIX, desapareixent durant el XX; i

3.- acabaments, com les cornises, entaulaments i coronaments que completaran la visió total de la façana.

e) Cobertes, sostres i suports interiors

Cobertes i sostres

La coberta de l'edifici condicionarà l'estructura de suport de la construcció, sempre d'acord amb les característiques pròpies dels materials emprats, pes, volum, llum a cobrir, etc.

Les cobertes s'adaptaran primer a les condicions climàtiques locals, i després, a les necessitats de l'edifici. Aquests dos aspectes provocaran la diversitat de materials utilitzats (pedra, fusta, maó, pissarra) i de formes (a una sola aigua, a dues aigües, terrassa). Llur evolució històrica és la següent:

Cal anotar que el sostre, com el mur, és susceptible d'esdevenir espai per a la decoració, essent la més habitual la pintura al tremp.

Suports interiors

En el cas de que els murs no siguin massissos és molt freqüent la utilització de columnes o pilars com elements sustentants. Llur evolució història ve tot seguit:

Cal remarcar, finalment, la unitat pilar-columna amb el corresponent capitell.