2. Grècia a Catalunya

Les colonitzacions

Durant els segles VIII i VII aC., les polis de la Grècia continental i insular i de la costa occidental de l’Àsia Menor, van desenvolupar un procés de colonització per la Mediterrània central i occidental, que es concretà en la fundació de diferents colònies on s’establia la població d’una mateixa polis. Els seus habitants mantenien relacions comercials amb la respectiva metròpoli, però també entraven en contacte amb els pobles indígenes. Pel que fa a la presència grega a Catalunya, algunes fonts literàries gregues del segle I aC. (Estrabó) donen notícia de la fundació per part dels habitants de l’illa de Rodes d’una colònia anomenada Rhode (actual Roses) abans del 776 aC. L’arqueologia, però, encara no ha pogut confirmar materialment aquesta data.

Empúries, un gran mercat grec

Cap al 600 aC., els grecs de la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor, van fundar a la costa francesa la colònia de Massàlia (Marsella). 25 anys més tard, els massaliotes fundaren la colònia d’Empúries (Empòrion, mercat en grec). L’activitat comercial de la ciutat, centrada en l’àgora, consistia en la venda de productes manufacturats (fonamentalment ceràmiques) i l’adquisició de matèries primeres (metalls, sal i cereals). Els emporitans van competir amb altres pobles de la Mediterrània occidental (fenicis, etruscos i, més tard, cartaginesos) i van comerciar amb la resta de territoris grecs (primer amb Massàlia i després amb les polis de Grècia) i amb els pobles mediterranis de la península Ibèrica, sobretot amb els indígenes més pròxims (els indigets i els laietans, entre d’altres).

Art i religió hel·lenístics

El nucli urbà de l’Empúries hel·lenística tenia dos recintes dedicats als cultes propis de la religió grega. El primer recinte, l’occidental, era un conjunt arquitectònic format per tres temples i una sèrie d’altars, dedicat a Asclepi, déu grec que s’ocupava de la medicina. Aquí acudien les persones malaltes per ser curades mitjançant uns determinats rituals. També en aquest lloc s’ha trobat una de les escultures gregues més rellevants de la Mediterrània occidental: es tracta d’una representació de 2,15 metres del déu Asclepi, amb una serp enroscada al bastó, realitzada al segle III aC. en marbre blanc del Pentèlic. A l’altre recinte, l’oriental, que va ser edificat més tard, destacava un temple que, probablement, estava dedicat al déu grec-egipci Zeus Serapis.

Ceràmica grega

La ceràmica grega, molt valorada per la seva bellesa i qualitat, especialment la de Corint i Atenes, era el principal producte amb què comercialitzaven els grecs. Tenia formes i usos molt variats: es feia servir sobretot com a recipient per al vi (àmfores, cràters i kylix), l’oli i els perfums. Un aspecte molt destacat era la seva decoració, que va anar variant amb el temps. Al principi l’ornamentació era geomètrica. Més tard van aparèixer figures animals i humanes, que representaven escenes mitològiques i de la vida quotidiana. Al segle V aC, Empúries va esdevenir el centre d’importació i distribució de ceràmica atenesa més important de la Mediterrània occidental, com ho demostra la presència de gran quantitat de restes de ceràmiques amb figures negres i roges.

Les primeres monedes

Els grecs van generalitzar l’ús de la moneda per la Mediterrània. Empúries, com a centre comercial de primer ordre, va tenir una seca important que va emetre moneda de plata des del segle V aC. Les primeres peces portaven la inscripció EM (Empòrion). A partir del segle III aC., els emporitans van encunyar dracmes amb uns motius molt influïts pels cartaginesos (la deessa Persèfone, un cavall amb una Victòria que el sobrevolava i la inscripció “Emporiton”, “dels emporitans”). Arran de la derrota de Cartago a la Primera Guerra Púnica (241 aC.), les monedes van canviar de disseny i van incloure una imatge de la deessa siracusana Arethusa envoltada per tres dofins i el cavall alat Pegàs. Els costums comercials grecs van influir els ibers, que van encunyar monedes pròpies.

ACTIVITATS

1. Fes un petit informe valorant l’aportació grega a Catalunya.

2. Esbrina quan es van a començar a treballar les ruïnes d’Empúries i quina institució ho va fer possible.

3. De quina part de Grècia procedien els fundadors d’Empúries, de quina colònia major depenien.

4. Quina civilització van trobar els grecs a Empúries.

5. Quin poble va substituir els grecs a Empúries? Quan i per què?

6. Quan i per què va entrar en decadència el poblat d’Empúries.