1. L’art del Renaixement

El Renaixement, una nova visió del món

El Renaixement és el moviment cultural i artístic que dominà Itàlia durant el segle XV i la resta d’Europa durant part del segle XVI. Els filòsofs, literats i els artistes, es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i van fer renéixer l’esperit de l’època clàssica.

Durant el Renaixement tot gira al voltant de l'ésser humà i de la confiança en la seva felicitat a través del pensament, el coneixement i l’art. L’ideal de persona del Renaixement és aquell individu polifacètic i universal, que coneix i domina totes les branques del coneixement i que troba la seva màxima representació en l'italià Leonardo da Vinci.

El Renaixement del segle XVI va representar el retorn pel bon gust i l’equilibri en l’art.

L’art del Renaixement

Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets:

-L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.

-Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l

representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.

-Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles

i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.

-Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes

representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha

un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà.

-Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant

temes bíblics.

El Renaixement italià

El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes:

· El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el

segle XV. La seva capital artística va ser Florència; i

· El cinquecento que abasta la creació artística del segle XVI. La

capitalitat es traslladà a Roma.

Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la confiança en la raó.

L’arquitectura del Renaixement

Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar l’arquitectura clàssica.

Utilitzen a les seves obres les columnes, els arcs de mig punt, els frontons, les cúpules i les cornises.

Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore ), i Leon Battista Alberti.

L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La cúpula és obra de Miquel Àngel .

L’escultura del Renaixement

L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres.

Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà.

Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.

En el quattrocento destaquen Ghiberti (Portes del Baptisteri de la catedral de Florència)) i Donatello (David ) mentre que l’escultor més important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat (La Pietat, Moisès i les tombes dels Mèdici ).

La pintura del Renaixement

La pintura va representar la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial. Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics.

Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) (L'Anunciació ) i Botticelli (1444-1510) (El naixement de Venus , Naixement a l'establia , La primavera).

En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520) , Leonardo da Vinci (1452-1519) i Miquel Àngel (1475-1564) .

· Leonardo da Vinci

Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps. Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques.

Com artista destaca:

-A Florència col·laborà en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació (1474). Al Retrat de Ginebra dei Benci (1478-79) , l’Adoració dels reis, inacabat (1481), i Sant Jeroni (1482), plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i utilitzà el sfumato o fusió de la llum i l’ombra.

-Féu alguns projectes arquitectònics, una escultura de Francesco Sforza, i pintà el Retrat de Cecilia Gallerani, La mare de Déu de les roques (1483-93) i la Santa cena per al refectori del convent Santa Maria delle Grazie (1499).

-L’any 1499, a Màntua, féu el retrat d’Isabella d’Este .

-Novament a Florència, on fins el 1506 treballà en el fresc de la Batalla d’Anghiari per al Palazzo Vecchio, féu el cartó per a la Santa Anna (1501) i pintà La Gioconda (1503) i Leda i el cigne, obra que hom coneix a través de còpies.

-A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França.

-A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561).

· Miquel Àngel (1475-1564)

Autoconsiderat abans que res escultor, la seva obra pictòrica té molt de l’art d’aquest: atenció al volum.

-Etapa florentina: La Sagrada Família (M. Uffizi, Florència); Batalla de Cascina (1505).

-Etapa romana: Frescos de la Capella Sixtina.

-Etapa de maduresa: Judici Final a la Capella Sixtina; Frescos de la Capella Paolina, immediata a l’anterior, creació de tipus herculi que farà escola.

· Rafael Sanzio (1483-1564)

Deixeble de Perugino i natural d’Urbino.

-Caràcters de la seva obra: gust per l’elegància i serenitat. Equilibri compositiu. Crea un prototipus iconogràfic de “Verge amb Nen” molt difós, basat en la senzillesa i la sensibilitat.

-Obres: Desposoris de la Verge, La Sagrada Família, Estança de la Signatura del Vaticà (1509-1511) Manifestació doctrinal al voltant a la concòrdia entre el paganisme i l’humanisme cristià dels papes Juli II i Lleó X. Els temes són La disputa del Sacrament, L’escola d’Atenes,representa d’Acadèmia de Plató (retrat de Leonardo)en un fons arquitectònic (projecte de Bramante per al Vaticà, cor de la cristiandat i temple de la sabiduria). Al costa de Plató hi són Aristòtil, Euclides (retrat de Bramant), Heraclit (retrat de Miquel Àngel) i d’altres savis clàssics. L’expulsió d’Heliodor del temple, El mont Parnàs.