3.1 Definicions
3.1. Definicions
Art d’esculpir.
Cal distingir entre talla i modelat.
Talla o cisellatEs refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir. També cal recordar d’aquest artista els seus famosos inacabats, figures aparentment sense polir, com la Pietat Rondanini. L’escultor quan talla realitza una tasca de desbastat que demana molta habilitat tècnica.
Pietat Rondanin, Miquel Àngel
Modelat
Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions a la cera perduda amb obres petites, atès que són farcides de metall, o la fundició d’arena amb resultat final d’escultura buida.
· La plàstica
Plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica. En un tercer sentit encara més ampli i que ve del grec plàso, és tota aquella dirigida al tacte i a la vista; diferenciant-la de la música i de la poesia. De fet, avui es considera plàstica: l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les arts decoratives.