4. Roma a Catalunya

ls escipions contra els Barca

Els romans van arribar a Catalunya durant la Segona Guerra Púnica. Quan les tropes d’Hanníbal es dirigien cap a Roma, els romans van atacar els cartaginesos a la península Ibèrica. Al 218 aC., l’exèrcit de Gneu Escipió va desembarcar a Empúries. L’any següent va arribar el seu germà Publi Corneli Escipió amb reforços. Els ibers van dividir-se: els de la costa van aliar-se amb Roma i els de l’interior amb Hàsdrubal (cunyat d’Hanníbal). Després de la mort dels Escipions i de les indecisions de L. Marci i M. Claudi Neró, el signe de la guerra va canviar quan va arribar a Empúries l’exèrcit de Publi Corneli Escipió l’Africà (210 aC.), fill del general del mateix nom mort poc abans. Escipió va conquerir Cartago Nova i va expulsar els cartaginesos de la península (206 aC.).

a conquesta militar

L’any 206 aC., els romans van completar el domini de la franja mediterrània de la península Ibèrica i van començar la conquesta de l’interior de Catalunya (reduint els ilergets d‘Indíbil i Mandoni al 205 aC.) i de la resta de la península (ocupada majoritàriament pels celtibers). Però l’any 197 aC. els indígenes van iniciar una gran rebel·lió per motius econòmics (contra els tributs imposats pels governadors romans) i polítics (l’incompliment dels acords signats durant la guerra contra Cartago). L’any 195 aC., el poderós exèrcit de Marc Ponci Cató va desembarcar a Rhode (Roses) i va derrotar les tribus revoltades (especialment els bergistans). Per evitar noves insurreccions, Ponci Cató va decretar l’enderrocament de les fortificacions dels poblats indígenes.

èsar i Pompeu lluiten a Lleida

Al llarg del segle I aC. les guerres civils van caracteritzar la vida política romana i van comportar la descomposició de la República i la proclamació de l’imperi romà (August, 27 aC.). Els principals protagonistes de la lluita van ser Juli Cèsar i Pompeu. Tots dos aspiraven a assumir el poder de Roma. Per neutralitzar Pompeu, Cèsar va decidir atacar on el seu adversari tenia més suport, Hispània. Les legions de Cèsar, que provenien de les Gàl·lies, van creuar els Pirineus i van derrotar les de Pompeu a la batalla del Segre, l’any 49 aC. Pompeu va ser assassinat a Egipte (48 aC) i Cèsar va seguir lluitant a Hispània contra els seus seguidors. Amb la conquesta del sud de la península, Cèsar va assolir la victòria definitiva i va posar fi a la guerra civil (45 aC.).

'ibers a hispans

Un cop completada la conquesta de Catalunya, va començar el procés de romanització. La imposició dels models romans va ser lenta i va culminar entre els segles I aC. i el I dc. amb la transformació dels habitants de les nostres terres, que van deixar de ser ibers i van convertir-se en hispans o hispanoromans. La romanització és, per tant, un fenomen cultural i de civilització, no pas un fenomen ètnic, ja que no es va produir cap substitució de població. A més, els individus arribats des d’altres llocs de l’imperi romà van ser relativament pocs si es comparen amb el total de la població autòctona. Un dels aspectes destacats de la romanització va ser la imposició del llatí, que va desplaçar la llengua ibèrica i la va fer desaparèixer progressivament.

Les comunicacions

Un dels aspectes més destacats de la romanització, relacionat amb la generalització de la vida urbana, va ser el desenvolupament de les comunicacions. Les vies o calçades romanes van ser les primeres rutes de comunicació estables a Catalunya i van contribuir decisivament a romanitzar i transformar econòmicament el territori català. Aquestes vies facilitaven la mobilitat de les tropes, comunicaven les ciutats amb les zones rurals i permetien la comercialització dels productes agrícoles, miners i industrials. Les calçades més important eren la via Augusta, que enllaçava la ciutat de Roma amb Cadis, i la que anava de Tàrraco cap a Ilerda i l’interior de la península. A més, hi havia una xarxa completa de vies secundàries, que unia totes les terres catalanes.

’art imperial

Les termes eren grans edificis públics dedicats especialment als banys. Construïts per les autoritats o per particulars, complien una triple funció: higiènica, gimnàstica i social. A les termes hi havia diverses dependències: els vestuaris, els banys (amb el tepidari, el frigidari, el caldari i el laconicum) i sales per fer esport. La calefacció de l’aire i de l’aigua s’aconseguia mitjançant un forn de carbó de llenya sota el paviment i per entremig de les parets de les sales. Les termes també eren un centre de vida social, un lloc de reunió on es podia xerrar, menjar i beure. Els romans, així mateix, van construir estacions termals o balnearis on hi havia fonts naturals d’aigües amb qualitats curatives, com ara Aquis Voconis (Caldes de Malavella) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui).

Temples per adorar l'emperador. Els temples romans acostumaven a estar situats al fòrum, al centre de la ciutat. Els romans, que es van inspirar en els models grecs, van difondre un tipus característic de temple. Eren de planta rectangular, estaven aixecats sobre un podi, tenien una escala d’accés per la part davantera i una nau o cel·la, precedida per un atri de columnes amb capitells decorats. Damunt del mur i les columnes de la part del davant hi havia un entaulament horitzontal, cobert amb una teulada de dos vessants que formava un frontó a la part davantera i posterior. El temple romà de Vic (segle I dc.), edificat quan ja s’havia difós el culte a l’emperador i molt reconstruït, és el més ben conservat de Catalunya i destaca per la seva façana, amb columnes amb capitells corintis

Obres d'enginyeria. Un aspecte destacat de la civilització romana són les grans obres d’enginyeria que, tot i que tenien un vessant estètic, estaven dissenyades en funció del seu ús: els ponts i els aqüeductes. A Catalunya es conserva en bon estat, gràcies a què va ser utilitzat en èpoques posteriors, l’aqüeducte de les Ferreres (nom de la zona on està situat, a quatre quilòmetres de Tarragona). Es tracta d’una estructura de 217 metres, formada per dos pisos sobreposats de pilars i arcs de mig punt, a la part superior de la qual hi ha el canal per on passava l’aigua. Aquesta construcció permetia salvar el fort desnivell del terreny i mantenia lleument inclinada la conducció d’aigua, que des del riu Francolí es dirigia cap a Tarragona. Sembla que va ser construït a mitjan segle I dc.

Déus i emperadors de pedra. Els roma

ns col·locaven escultures en llocs públics (als fòrums) i privats (interiors domèstics). Es tractava d’imatges idealitzades dels seus déus i de retrats idealitzats o realistes d’emperadors i d’avantpassats de famílies poderoses. A Tarragona s’han trobat moltes escultures que responen a aquesta tipologia. La gran difusió de la escultures dels emperadors manifesta l’interès de Roma per mostrar el seu poder i el dels seus súbdits per exhibir la seva lleialtat. Els mosaics eren decoratius, aplicats especialment als terres de les habitacions principals de les cases. Estaven fets amb tessel·les, formaven composicions geomètriques amb figures (animals i humanes) i acostumaven a tenir un emblema al centre. També n’hi havia que reproduïen escenes diverses.

ROMA A CATALUNYA: L’ARQUITECTURA PÚBLICA

Segons Vitrubi, la fundació d’una nova ciutat romana implicava, en primer lloc, la construcció d’una muralla que delimités el nou espai urbà (pomaerium) . Després de consultar els auspicis i d’acomplir els ritus que recordaven la fundació de Roma per Ròmul, un magistrat anava assenyalant amb una arada tirada per bous el traçat de la muralla i aixecava l’arada per indicar la situació de les portes.

Acomplert el ritu fundacional, els agrimensors delimitaven a l’interior de la ciutat la retícula viària, que seguia uns eixos ortogonals adaptats al relleu del terreny. Un cop acabat, s’hi assenyalava la posició del fòrum i dels edificis d’ús públic. Finalment, s’hi distribuïen les parcel·les per tal que els nous ciutadans hi construïssin les cases i els negocis.

Les muralles conegudes a les ciutats romanes de Catalunya s’esglaonen al llarg de tota l’època antiga. Per ordre cronològic, les més antigues serien les muralles de Tàrraco, construïdes a començament del segle II aC, seguides per la urbanització de l’època republicana (final del II i I aC.) a Emporiae, Baetulo, Gerunda o Iesso i les noves fundacions de l’època augustiana, com Bàrcino. Un segon moment correspon als efectes de la crisi del segle III dc., en què la inestabilitat política va provocar la restauració apressada de les muralles urbanes, documentada a Bàrcino, Tàrraco o Gerunda. [...]

El fòrum era normalment una gran plaça rectangular entorn de la qual s’alçaven els edificis públics més importants. La plaça, pavimentada amb grans lloses, estava envoltada de pòrtics que comunicaven amb botigues i comerços. Tot aquest espai l’ocupava un gran nombre d’estàtues dedicades als governants i també als personatges preeminents de la història de la ciutat, recordats per la comunitat o pels amics o parents. Tenir una estàtua al fòrum era el màxim orgull a què podia espirar un ciutadà. [...]

Per als grecs, el gimnàs era el centre de la vida cultural, tant en l’aspecte físic com en l’intel·lectual. Els romans van traslladar aquest caràcter a les grans termes o banys públics.

[...] Tanmateix, l’activitat que més es feia en aquests establiments i allò que motivava la seva intensa freqüentació era, sens dubte, l’art de la conversa. En tots els seus aspectes.

A les ciutats romanes de Catalunya només coneixem les termes de Baetulo (Badalona), que es poden visitar al Museu Municipal. Els edificis termals de Tàrraco són coneguts únicament per làpides que esmenten donacions i restauracions. En canvi, han estat excavades diverses termes a grans villae rurals, com els Munts (Altafulla), Sant Boi, can Terres (la Garriga), etc.

A part cal fer esment de les dues ciutats sorgides entorn de fonts termals, convertides en autèntics santuaris per guarir-s’hi i conegudes sota la denominació comuna d’Aquae Calidae: Caldes de Montbui i Caldes de Malavella.

J. Ruiz de Arbullo: Arquitectura pública. Roma a Catalunya. Pàgs. 131-134.

ACTIVITATS

1. Indica en un mapa mut de Catalunya el lloc on es van trobar les diverses restes artístiques que s’esmenten al text que acabes de llegir.

Busca informació i fes un petit treball d’investigació sobre les restes romanes que puguin existir a la comarca o al lloc on visquis.

Informa’t sobre qui era Vitrubi, a quina època va viure i quina aportació va fer a la història de l’arquitectura.

A partir del text explica, d’una banda, el pes de la tradició i, d’altra, el sentit pràctic dels romans en la creació d’una ciutat.

Situa en un mapa de Catalunya les ciutats romanes que cita el text i afegeix un signe convencional que indiqui el tipus de monument que s’hi ha trobat.

En el text es fa esment de diversos edificis urbans propis de les ciutats romanes, però n’hi falten alguns d’importants; troba quins hi manquen i quin ús tenien.

Els carrers principals d’una ciutat romana eren el cardo i el decumanus; en el cas de Barcelona es creu que el cardo el podien formar els carrers del Call i de la Llibreteria (paral·lels a Ferran i Jaume I); dedueix el decumanus. On situaries el fòrum?

Page updated

Google Sites

Report abuse