Els inicis

Fructuós Gelabert i Badiella va inaugurar la història del cinema català amb la cinta argumental Baralla en un cafè (1897), filmada amb un aparell que ell mateix havia construït. A l’igual que els altres pioners, Gelabert va filmar cintes d’‘actualitat’ política, social o de promoció artisticoturística, com ‘Visita a Barcelona de la Reina Regente Doña Mª Cristina y Don Alfonso XII’ (1898), Carreras de caballos en el Hipódromo de Barcelona (1902) o Alhama de Aragón y el Monasterio de Piedra (1903), d’una gran qualitat fotogràfica. Els cinemes barcelonins van passar dues pel·lícules més de Gelabert, La Dorotea (1903) i Los guapos de la Vaquería del Parque (1903), aquesta última amb un gran èxit de públic que la va fer mantenir en cartell durant trenta dies.

Altres pioners. Entre els pioners del cinema destaca el fotògraf Ricard de Baños que, a més de reportatges documentals, va filmar pel·lícules sobre sarsueles populars, com El dúo de la africana o Bohemios. Baños acompanyava la projecció amb un gramòfon sincronitzat (sistema ‘Cronophone’), així que, d’alguna manera, eren pel·lícules ‘sonores’.

La primera sala de projeccions cinematogràfiques va ser la dels germans ‘Napoleón’, a la Rambla de Santa Mònica, inaugurada l’any 1897 i que durant deu anys va funcionar com a cinema estable. Altres sales van ser el ‘Beliograf’, a les Rambles, o el ‘Cinematógrafo Lumière’, al Paral·lel. La majoria de vegades, però, les sessions de cinema es feien als teatres.