És necessària la creació escultòrica com a recurs per establir i desenvolupar el sentit de l’existència real humana, la seva pròpia tridimensionalitat.

La qualitat específica més remarcable de l’escultura és el seu gust per les sensacions tàctils. Aquesta sensibilitat tàctil, segons H. Read ha de fer una triple operació:

1) sensació de qualitat tàctil de les superfícies;

2) sensació de volum relacionada amb l’espai que aquest ocupa; i

3) sensació de massa relacionada amb el pes.

L’escultura contemporània

L’escultura comença com a amulet per passar a simbolitzar conceptes religiosos o polítics, arribant contemporàniament a significar-se per si mateixa. El tema ha estat sempre, fins a la ruptura del s. XX, la figura humana.

Els canvis de l’escultura actual venen de la pèrdua de les tradicions tècniques i de l’oblit de la funció commemorativa i celebrativa.