Els temps recents

La producció cinematogràfica catalana pateix una crisi que no han resolt ni les subvencions de la Generalitat ni els esforços dels cineastes. El 1995, el cinema català només va aplegar 140.000 dels 20 milions d’espectadors i un 0,6% dels 12.000 milions de pessetes recaptats. La majoria d’estudis, productores i distribuïdores ja no tenen seu a Catalunya i l’estol de bons actors catalans triomfen fora. El cinema català és minoritari, tot i la qualitat d’obres i directors com ‘La vieja memoria’ de Jaime Camino, ‘Jamón jamón’ de Bigas Luna, ‘La ciutat cremada’ d’Antoni Ribas, ‘Companys, procés a Catalunya’ de Josep Maria Forn, ‘La Plaça del Diamant’ de Francesc Betriu, ‘Boom, boom’ de Rosa Vergés, ‘Actrius’ de Ventura Pons o ‘Si te dicen que caí’ de Vicente Aranda.

1, El cinema, com a espectacle, reelabora la tradició teatral heretada de les formes més populars i també del teatre clàssic. Hi ha algunes sales d’exhibició, sobretot les més antigues, on es pot observar aquesta proximitat entre els dos espectacles. Descriu la distribució espacial d’una sala de cinema i les funcions que té cadascun dels espais; els elements funcionals i aquells que només són decoratius; les referències iconogràfiques i rituals de l’espectacle teatral; els logotips utilitzats per les empreses distribuïdores, i els colors usats en la decoració. Comenta també si la sala es caracteritza per algun tret original i particular o si ofereix una imatge estereotipada.

2. Descriu les diferències més remarcables entre les primeres pel·lícules de la història del cinema i les actuals.

2. Descriu les semblances més remarcables entre la pintura i el cinema.

3. El cinema aconsegueix, de manera il·lusòria, reproduir el moviment. La pintura només pot representar-lo. Busca alguns exemples de pintures que mostrin aquesta plasmació del moviment, com ara Nu baixant les escales, de Marcel Duchamp.

4. Pensa en les pel·lícules nord-americanes contemporànies i intenta definir quins models presenten com a ideal d’èxit i triomf social. Es poden observar arquetips molt generalitzats? Quins? Hi ha diferències entre el protagonisme dels personatges masculins i el dels femenins?

5. Les obres cinematogràfiques són documents importantíssims per interpretar el present però també el passat. Busca títols de pel·lícules que posin en escena determinades èpoques o alguns fets històrics més o menys recents. Per exemple:

a) la conquesta de l’oest nord-americà

b) l’època franquista

c) la revolució soviètica

d) la cursa espacial

e) la IIª Guerra Mundial

f) l’època de la “guerra freda”

g) la revolta del 1968

h) la divulgació del pensament feminista

i) les reivindicacions de les “minories” (ètniques, socials, homosexuals)

6. Comenta breument les teves experiències cinematogràfiques:

a) De les pel·lícules que has vist, quina recordes amb més intensitat?

b) Quantes vegades vas al cinema al cap de l’any?

c) Com tries les pel·lícules que vas a veure?

d) De els pel·lícules que has vista al llarg de l’any, quines són nord-americanes, quines europees o d’altres països?

e) Has visitat algun cop la Filmoteca?

f) Has vist mai alguna pel·lícula dels germans Lumière, de Thomas A. Edison o de Georges Méliès?

g) Quines són les actrius i els actors que més t’agraden?

h) Amb quina heroïna o heroi cinematogràfic t’identifiques més?

8. El cinema, igual que les altres arts, ha presentat sovint exemples avantguardistes. Podries dir algunes pel·lícules que, segons el teu parer, representin innovacions o experimentacions formals?