4.4 El volum
La pintura es per definició una plasmació bidimensional d’una realitat objectiva o subjectiva que l’artista vol expressar. Un quadre és, per tant, un espai de dues coordenades físiques, perquè la tercera coordenada, el volum, és impossible de reproduir com a tal.
El pintor ha de crear mecanismes que enganyin els sentits de l’espectador per mitjà uns recursos pràctics que permetin reconstruir aquesta tercera dimensió. Aquestes solucions són el modelat i la perspectiva.
· El modelat
S’aconsegueix per medi de gradacions de llum i color, que permeten que els cossos destaquin respecte el fons del quadre per la percepció de llur volum. El modelat pot presentar-se sota dues formes d’aplicació:
a) el clarobscur, en què l’efecte de tridimensionalitat s’obté a partir dels canvis bruscos de llum i ombra (llum intensa per als volums i foscor per a les superfícies planes i posteriors). El màxim exponent és Caravaggio; i
És doncs, a partir d’aquesta anàlisi que cal observar l’organització de la realitat representada a partir de la conformació de figures geomètriques com a base de l’esquema formal. És així com les composicions s’ordenen a partir de la combinació de triangles, cercles, rectangles, etc.
a) l’sfumatto, tècnica en la què el canvi entre els plans de l’escena es dulcifica amb l’aplicació de contorns diluïts. El seu definidor és Leonardo.
Narcís, Caravaggio
· L’escorç
És aquell recurs plàstic que presenta les formes en posició perpendicular o obliqua respecte al pla del quadre. La seva funció és la de suggerir una sensació de profunditat. Un bon exemple és el .
Crist mort d’Andrea Mantegna